ENTRE TOTS ESTEM FENT AQUEST LLIBRE

ENCARA HI SOU A TEMPS


Encara hi som a temps si vols formar part d'aquesta historia. Per altra banda, et puc assegurar que , en certa forma, es pot dir que ja hi ets.
Fins el 27 d'aquest mes pots fer la teva aportació com a mecenes. Des de 20 € en amunt. Suposo que encara no ho has fet. Son tres minuts del teu temps.
Si fas clic a aquesta web trobaras la informació necessaria
http://www.verkami.com/locale/ca/projects/4104-gente-creativa-gente-innovadora
Ens fas falta tu també. Gràcies.
Santiago Guillen
Gent Creativa

Si a més vols saber-ne més...
AQUESTA ÉS UNA HISTÒRIA...
Aquesta és una història on tots hi sortim. Va començar fa un parell de setmanes i avui ja som 22 els que aportem una mica de diners per a fer possible aquest llibre.
Això és l'important, la gent, nosaltres.

Nosaltres hem decidit que donarem un pas endevant, per que alguna cosa hem de fer per a tanta gent que avui no veuen llum al final del tunel.
Gent que potser ha perdut la fe en les paraules, que no troben res que doni sentit a la seva vida o a la dels seus fills.

Aquesta és també una història de molta gent, que va començar fa quatre anys, tot buscant  projectes on nens o adults superaven les seves limitacions individuals, les seves barreres de tota mena: miseria, desconfiança en els altres, por del futur.
Aquests exemples de Bolivia, de Brasil, Venezuela, USA, Canadà, Gran Bretanya, Alemanya.. fins arribar a Madrid i a Barcelona son en aquest llibre. Son persones que fan coses amb sentit, que practiquen l'art en grup i aixi canvien el seu entorn social , creen innovació amb emprenedors.

Ara sabem que això és possible i que cal explicar-ho a més gent per que també ho facin. Per que superin l'aïllament i la por, i s'animin a donar la batalla on les armes son la bellesa creada i compartida. On l'objectiu és superar barreres, impulsar canvis en el seu entorn, innovacions.
Ara sabem que això és possible, que ho farem avançar nosaltres, que utilitzarem aquest llibre per a donar un pas endevant. Un pas que fem, sense demanar subvencions ni miracles, per que participem i demanem als altres que també ho facin.

Ja som un primer grup, ja tenim la meitad dels diners. Anem a aconseguir mes gent per a participar en aquesta aventura. És una petita historia pero possible, necessaria, efectiva. Som capaços i ho farem. Ara no és hora de critiques ni de lamentacions. Això ho farem nosaltres.
Per a aconseguir més mecenes per el llibre:
Per favor, reenvia aquest link als teus amics, per que ells també es facin mecenes com tu.

DEL CAOS EN POT SORTIR LA CREACIÓ

Estic encantat, finalment, ho estic aconseguint:  el meu nou llibre

Us convido a "visitar-lo" a la finestra que hi ha a la dreta d'aquesta pagina

Es diu "Gente creativa, gente innovadora".

Allà parlem dels casos del blog i molt més. De com podriem millorar el metode dels projectes, de

com en podriem aprendre els uns dels altres.

Ho hem de fer ara. Per que del caos en pot sortir la creació.

 Mireu l'homenet a sota l'arbre. El vent que bufa s'ho

emporta tot, la pols, les fulles seques, branques molt groses.

Son els temps que ens han tocat.

Pero ens cal una llum d'esperança, una acció que ens doni

sentit. Per això ens cal actuar ara.



Us convido a participar al llibre com micro mecenes.

Entreu a Verkami i participeu al crowfunding.

Un petit grup de musics petits que arriba molt lluny

En aquesta nova etapa de Gent Creativa, continuem treballant des de l'art, però ho fem amb BCNThe Lab. Ens han convidat a participar i participem tant com podem.
Però avui començarem parlant d'una historia que queda molt lluny de Barcelona.
Fem un salt fins a Paraguay on trobem un grup de nens que ens poden ensenyar coses molt interessants.http://www.youtube.com/watch?v=O6rgkCUstaE
Si donem un cop d'ull a aquest vídeo gairebé no calen paraules: son un grup de nens en una barri pobre on un mestre s'ha proposat de formar amb ells una orquestra. Tenen l'il.lusió de fer-ho i poca cosa mes. D'instruments no n'hi han ni diners per a comprar-ne, així que s'associen amb un expert en escombraries que comença a  fabricar instruments amb aquesta matèria prima.
Quan al vídeo sentiu, sense veure l'instrument, com sona la musica i amb quin sentiment ho fa aquella nena, us quedeu sorpresos tot descobrint amb què està fent musica.
Aquests son miracles que de vegades fa la tecnologia, si el projecte te sentit.

Així doncs, tenim a Paraguay un grup que funciona. S'han ajuntat un mestre, un músic, un recuperador de deixalles, un expert en comunicació a les xarxes socials, un expert en crowfunding, un càmera de vídeo...i una banda de nens amb moltes ganes.
El resultat és al vídeo, el canvi al barri es respira. Aquí tenim una innovació que sap crear el seu propi coneixement, que transforma una realitat social amb una inversió mínima, amb un projecte viable.

A mi em sembla que tot això és perfectament vàlid per Barcelona i el seu Laboratori -ciutat. L'entorn és diferent, les tecnologies també. Els recursos son els que hi han en cada cas.

Aquí, quan parlem de Laboratori, molta gent pensa que això serà una història d'enginyers.
Molta gent pensa que els enginyers som gent de pinyó fixe, que només pensem en aplicar la nostra tecnologia a qualsevol situació.
Que som com aquell nen que te un martell i que veu claus per tot arreu !
Crec que no sempre és així.

A BCNThe Lab, justament, estem començant a fer un altra cosa.
Estem fent un Laboratori obert a la ciutat i als ciutadans que hi participen, on la ciència i la tecnologia, l'art i les humanitats s'hi troben com a casa.
Per que saben que la innovació social, la innovació de la ciutat que farà possible cada projecte , s'alimenta d'un nou coneixement que estem creant entre tots

Us recomano un llibre acabat de sortir, una "Alicia" amb imatges d'impacte i una nova història:
http://www.verkami.com/projects/3578-

Gent Creativa: Gent innovadora a Barcelona

Gent Creativa: Gent innovadora a Barcelona: He passat un cap de setmana a la fabrica Fabra i Coats que ara l'ajuntament de Barcelona està reformant per a fer-ne un centre de produccion...

Gent innovadora a Barcelona

He passat un cap de setmana a la fabrica Fabra &Coats que ara l'ajuntament de Barcelona està reformant per a fer-ne un centre de produccions artístiques i culturals.
Aquí us voldria parlar d'una experiència que hi vaig viure fa pocs dies i que m'ha deixat pensant.
Encara no se exactament què en penso, però us ho aniré explicant, tal com ho veig de moment.

Sense fer soroll,  a Fabra &Coats hi passen coses que m'han despertat la curiositat.
Per a mi , és extraordinari que més de 100 professionals de tota mena, d'empreses, universitats, entitats i grups variats...es trobin durant un divendres i un dissabte, i discuteixin en grups sobre com fer innovacions a la ciutat que siguin bones per a la gent, innovacions on els ciutadans puguin participar.
En altres paraules, es tracta de pensar quins problemes pateix la gent i com es podrien buscar solucions per a millorar la seva qualitat de vida o la seva forma de treballar. o la seva alegria de viure

I per damunt de tot: es tracta de que, si trobem un projecte que valgui la pena, ens organitzem per a fer el projecte que calgui, amb la nostra feina i els nostres recursos.
O sigui que : vosaltres direu què cal fer, i vosaltres ho fareu.
Us buscarem contactes , models, recursos...perquè ho pugueu fer millor.
Sou vosaltres, son els vostres projectes.

Doncs això vaig veure i viure aquest original cap de setmana a la Fabra% Coats de Barcelona.
Jo em mirava la gent que hi havia al meu grup i em preguntava: què fa que aquesta persona estigui aquí buscant innovacions útils per la gent de la ciutat? com és que amb les dificultats que vivim hi ha gent disposada a participar en un esforç creatiu, en grup?com és que busquen projectes on treballar i contribuir amb tanta energia?

Si us dic que la invitació a reunir-nos i a treballar ens va venir de l'ajuntament de Barcelona, la cosa encara resulta més increïble. En nom de què ens podria cridar l'alcalde de la ciutat? No crec pas que la majoria dels presents fossin del seu partit ni votants seus.
De fet, la discreció de l'ajuntament, que va ser total, és un altre fet insòlit. Tots sabem prou be l'afició dels nostres polítics a tallar cintes, a fer discursos per a parlar d'ells mateixos i per a penjar-se medalles quan utilitzen els diners de tots.
Però aquí, sembla que per una vegada, l'autoritat ens demana ajuda i hi ha gent, molt qualificada i innovadora, que li fa cas, segons sembla.

Doncs, aquí estem a punt de veure coses, coses noves, sense fer soroll.
Jo estic atent a veure que va passant i tinc ganes d'explicar-vos les novetats que surtin.
De moment, us anticipo la web d'aquesta historia que vol convertir la ciutat en un laboratori on els ciutadans proposen i fabriquen les innovacions, posen en practica les seves capacitats.

Pot ser un gran dia: algú sembla que ja ens tracta com adults amb capacitats creatives i no com a una massa de consumidors ignorants i impotents.
Això és una novetat que interessa a la gent creativa. No m'ho puc perdre. Visiteu la web, si voleu saber-ne més.
www.bcnthelab.com

Amb el vostre permís, ara voldria anticipar-vos una mica algunes idees que he pensat sobre tot plegat. Començaré per una anècdota  de fa un parell de setmanes que potser ens pot ajudar a entendre una mica més aquesta historia.
Es una anècdota que no te res a veure amb la historia de BCN The Lab

Fa uns dies vaig rebre la invitació d'una infermera del meu ambulatori a participar en una operació pilot. Jo vaig a l'ambulatori periodicament a controlar-me la pressió, em mesuren i ho apunten a la meva historia clínica al seu ordinador.
Així doncs, jo podria formar part d'aquesta proba pilot. Els participants no aniríem a l'ambulatori a fer aquest control. el faríem pel nostre compte a una farmàcia i notificaríem el resultat a l'ambulatori per correu electrònic.
D'aquesta manera, sense desplaçaments, els serveis medic poden fer un seguiment i prendre la iniciativa si veuen que algú evoluciona de manera anormal.

Tot plegat, em direu, no resulta pas genial. Utilitzar el correu electrònic a aquestes altures sembla tecnologia de país pobre. Es podia haver fet fa deu anys. Però no es feia!
O sigui que, durant deu anys , milers de persones han fet desplaçaments i han ocupat l'ambulatori amb una activitat que no donava potser masses beneficis a la prevenció sanitària.

Per què no fem innovacions que podrien estalviar recursos, millorar la qualitat de vida i ajudar a reduir el pressupost sanitari de forma intel·ligent, en lloc d'esperar les famoses retallades, tan poc intel·ligents?
Per què esperem que facin aquest pas els tècnics o els informàtics? No és molt mes apropiat que siguin els infermers i els metges, que saben què volen, com ho volen? que poden fixar el procés de relacions amb els pacients, assegurant la relació personal?
Ara que ja sembla que ho estan fent, felicitem-los. Son els metges i infermers, no els informàtics qui han de innovar els processos mèdics si volem millorar amb gràcia.
Son els ciutadans i no els tècnics qui han d'innovar els processos de vida a la ciutat. A cada sector econòmic, a cada activitat educativa a cada institució social, son els ciutadans, no els tècnics, els que han de definir com volen viure o com volen treballar o com volen educar
Per això em sembla tan important aquest moviment ciutadà de BCN The Lab. Necessitem aplicar la tecnologia disponible amb gracia , amb inteligencia, amb visió ciutadana. Necessitem incorporar professionals de tots els sectors, i sobretot artistes, si no volem que el futur de la ciutat sigui un futur gris, sense art al nostre dia a dia.

CultHunting: una bona noticia per a les empreses innovadores

No es tracta d'una visita turística, venen per a treballar de la mà d'aPortada, www.aportada.com professionals de la comunicació que treballen amb emprenedors del mon artístic i cultural.
De manera que vull felicitar-los. No cal dissimular que m'encanta que siguin aquí, ja era hora.

CultHunting es una iniciativa d'aPortada que vol vendre "cultura com a motor de la innovació a la empresa". A dia d'avui, cal reconèixer a aquesta gent l'esforç que han fet per a integrar persones molt diverses i molt potents, amb capacitat de donar forma a aquesta idea. Entre les que hi son però que es  veuen poc, hi ha la professora d'antropologia Maria Jesús Buxó, una dona amb visió i idees.
Així doncs, aqui hi ha un treball previ que no s'improvisa. Això hauria de funcionar.
 http://www.culthunting.com/

En aquesta web podeu trobar l'anunci del Culthunting Day del dia 23 de novembre amb els actors principals: escoles de negocis, periodistes culturals, empreses.
I una llista molt interessant d'artistes i grups artístics que s'ofereixen per a realitzar projectes artístics a les empreses innovadores.

La jornada es celebrava a la Rambla de Barcelona, a Arts Santa Mònica, un espai de l'ajuntament. Tot un reconeixement per part de l'administració publica, un fet inèdit.
Altres administracions publiques, en aquest precís moment, estan ignorant un projecte artístic d'innovació social que haurà de tancar aquest any per falta de recursos, tot el seu baix cost i els seus resultats, més que bons. És a una escola del barri de Sant Roc a Badalona, on parlar de risc social resulta massa suau, on la innovació social és una urgència.
A partir d'ara, però, si la idea de l'art+innovació els hi arriba del món de l'empresa,  potser les administracions els hi comencin a fer cas. De moment doncs, un ajuntament implicat a CultHunting Day és també una bona noticia que haurem d'agraïr a la capacitat d'aPortada per a obrir portes que estaven ben tancades.


Entre les empreses que van parlar a la Jornada hi trobem dos vells amics del nostre blog Gent Creativa. La Fabrica Moritz (son tres articles, amb tres copes, al mes de febrer), i asseguradora DKW ("una flor no fa estiu"):

 http://gentcreativa.blogspot.com.es/2012/02/la-fabrica-moritz-us-invito-jugar-qui.html

 http://www.gentcreativa.blogspot.com.es/2012/10/una-flor-no-fa-estiu.html

Així doncs, recuperem la copa de cava per a celebrar-ho!

Tot plegat és un pas petit però qualitativament important. Crec que si ara les coses van bé, haurien d'apareixer cada dia més projectes art+negoci en empreses innovadores.
 El fet de comptar amb un mediador com CultHunting pot facilitar molt les coses. Ells son especialistes en encaixar artistes i responsables de les empreses en un mateix projecte. Poden estalviar molts passos inútils, aprofitar esperiencies ja provades, mètodes coneguts.

Cal recordar una cosa que ja hem repetit més d'una vegada en els diferents casos comentats: el factor creatiu i artístic no redueix pas la importància d'un projecte innovador empresarial. Justament, la dificultat consisteix en saber combinar factors emotius i elements tècnics o científics.
Cal mètode, molt mètode per a saber combinar ingredients tan dispars. I cal sensibilitat.
De fet, a tots els països que ho practiquen trobem mediadors que faciliten l'encaix d'aquestes operacions, com Gran Bretanya, Suècia o Canadà.

L'alegria del moment no ens pot fer oblidar el precedent de Conexiones Improbables a Barcelona, una empresa mediadora amb base a Bilbao, que més d'una vegada ha intentat actuar aquí. Opino que els resultats aquí no han estat tan bons com al País Basc, potser per falta d'un soci adient. Per a fer una bona parella cal ser dos, això és indiscutible.
Crec que amb ells també caldrà comptar en el futur. Uns i altres poden sumar per a fer possible un mercat innovador que avui no tenim.
Un altre precedent barceloní, que te la seva implantació en el mon turístic des de fa quatre anys, neix amb el concepte "turisme creatiu", on els artistes que visiten la ciutat de vacances es converteixen en actors i desenvolupen les seves capacitats, cant, musica, dansa, plàstica, fotografia..., juntament amb artistes locals. Diversos grups gestors actuen en aquesta línia des de fa quatre anys i es troben en l'espai
http://www.creativetourismnetwork.org/cms/
amb altres iniciatives a diferents ciutats d'Europa. Falta però, un cop demostrada la seva viabilitat emprenedora, confirmar iniciatives amb una inversió empresarial adient. Però , de moment, el sector turístic no te massa tradició artística i els artistes potser no saben sortir a vendre.

L'art com a motor de projectes innovadors es un concepte que molts artistes estan aplicant entre nosaltres, des de fa temps, en altres espais, no a l'empresa. Els apliquen sobretot a escoles i a barris.
En aquests espais dificils poden constatar un nivell de maduresa i professionalitat  de qualitat internacional. La majoria ho estant treballant amb recursos tant precaris que sobreviuen de miracle. Això i la falta de curiositat de la premsa cultural o de la recerca universitaria, potser expliquen la relativa absència d'aquests artistes als fòrums internacionals.

Però aquest és ja patrimoni que tenim,  construir-lo i desenvolupar-lo ha costat anys de feina. Això no crec que sigui un ofici que es pugui aprendre en un curset o en un llibre. No se si a partir d'ara serà possible una transferencia de coneixement cap els projectes empresarials d'art+negoci. Jo crec que es podria fer si es fa amb prudència.

Una artista a la frontera

 Paola Tognazzi Drake  treballa en empreses, amb un grup de professionals que tenen un propòsit: un projecte innovador.
Son persones diferents i distants, venen de departaments que tenen visions diferents, ritmes diferents.
Aquí no son pas abundants aquest tipus de projectes. Ja n'hem vist a Gran Bretanya, a Itàlia, a Canadà a Suècia, aquí no gaires.
A més, per a fer-nos a feina més difícil, les empreses del país son secretes, no els hi agrada explicar com treballen. Això no ajuda a aprendre.

Aquests grups de persones tenen que trobar respostes innovadores a una situació, ho han de fer juntes. Definir i projectar nous camins.
Potser son camins que normalment no utilitzen per que no tenen temps de concentrar-se sobre què passa a fora de l'empresa o del seu mon específic, fora del seu entorn.
Així que , aquí també, de vegades, trobem art i empresa, també a Espanya. En parlem doncs amb Paola Tognazzi.

Li pregunto com s'ho fa, com artista, per a fer que aquest grup vagi endavant i trobi el seu camí. Com pot influir des d'un procés mental que te molt d'artistic sobre objectius racionals i lògics?
Sembla que no és fàcil de posar-ho en paraules
Ella em diu: el procés que segueixen aquestes persones no es tan diferent del que jo mateixa segueixo quan treballo en els meus projectes artístics
La diferencia és que sovint ells no tenen el temps o l'oportunitat per a incubar idees, això que en canvi és a la base del treball d'un artista.

És un procés llarg i fonamental, es basa en recollir el que passa al mon amb independencia del tema, polític, social, industrial...en observar i recollir petits detalls, petits moviments que prenen forma i direcció, tota una multitud de dades en principi incoherents però que cal analitzar en profunditat i connectar-los, per que contenen intuïcions i respostes.

Es cert que el temps de les empreses no està pensat per això. A l'empresa trobem un "saber fer" que dona resultats i cal adaptar-se als seus ritmes. Però son ritmes que no ajuden a la gent a innovar.

Ella diu: en el meu treball, el cos te un coneixement que cal escoltar  i desenvolupar.. El cos és essencial i ràpid. Millor que moltes paraules. Al final tindrem resultats lògics però hem passat per activar la sensibilitat, hem combinat temes, despertem la curiositat, juguem, motivem, despertem el desig.
Treballem en grup, activem la comunicació interna, suscitem la imitació, aprofitem espurnes que apareixen en qualsevol moment. Facilitem

Per què cal integrar el cos sencer en els processos creatius de desenvolupar noves idees?
Perque parlar de canviar no és el mateix que sentir-ho físicament. Som emocionals.
El cos parla i l'hem d'escoltar

En pocs dies, el cos genera noves idees, moltes idees que caldrà seleccionar. Naturalment, cal un mètode de projecte que l'empresa ja coneix i utilitza. Però ara els participants ja no son els mateixos del primer dia. Ara tenen més creativitat o tenen la gimnasia que cal per a activar-la

Be, doncs, no és res d'extraordinari. És només allò que hauríem de fet tots. Potser ens cal recuperar capacitats que hem perdut per falta d'us.

Per a saber-ne més sobre Paola Tognazzi:
web http://www.wearabledynamics.com

Amics, he tingut la sort de trobar gent extraordinaria tot preparant  el meu llibre"Gente Creativa, Gente innovadora". Paola n'és una, sense dubte.
Ella actua a l'empresa, un terreny de "frontera" per a una artista.
Però una artista tindria molt que fer en una empresa, un espai que pot ser un desert per a la vida emocionall de les persones.

També he trobat artistes de frontera en barris realment durs, a escoles pobres. Deserts pera la vida emocional. M'admira la fe d'aquests artistes en la persona, i m'admiren els resultats que obtenen amb tan pocs recursos.
Son territoris abandonats, deserts . Molts creuen que no hi ha cap esperança, però n'hi ha.