Gent creativa i societat...

A Sitges, a l’hotel Estela Barcelona, han fet una aposta pels artistes, els pintors.

Fan exposicions amb freqüència, però sobretot, segons m’expliquen, els pintors formen part de la vida de l’hotel.

Els hi desitjo molta sort, als pintors, si poden vendre, i a l’hotel, si això els hi ajuda a superar la crisi i guanyen mes diners que els altres.

Els altres, son especialment, aquests hotels grisos, impersonals, que tots coneixem, que no saps si ets aquí a Amèrica, allò que se’n diu “internacionals”en el mal sentit de la paraula. Que quan entres a l’habitació i veus allò que tenen penjat a la paret, ja comences el malson que tindràs aquella nit.

A l’hotel Estela Barcelona hi ha gent creativa i això es nota.

Potser el sector turístic aniria millor si el portés gent com aquesta, que saben combinar art i negoci turístic. Ja fa anys que sentim a dir que el nostre turisme ja no pot viure del tradicional “sol i platja”. Però no sembla que estiguin buscant coses noves. Apareixen al Mediterrani destinacions a més bon preu, en una costa no saturada com la nostra, i aquí sembla que no troben idees noves.

A qualsevol sector econòmic o social podríem estar fer el mateix que ja fan a Sitges, en mil formes diferents, amb una mica d’imaginació, combinar art i societat.

Per a sortir de la crisi, ja no sabem si parlem de la crisi financera o la de les nostres neurones, ens cal una mica d’allò que recomanava Yehudi Menuhin al seu conte infantil: si no tenim diners per a concerts, caldrà que els comptables del palau aprenguin a tocar el violí (i consti que no estava pas pensant en el nostre estimat Palau de la Música)

http://hotelestela.blogspot.com/

El lector actiu

Un article d’Enrique Vila-Matas a El Pais del diumenge passat em descobreix una forma de “gent creativa” que no havia pensat.

En Vila-Matas no s’atribueix pas l’invent i cita a Paul Valery entre altres, com antecedents.

M’agrada en tot cas un paràgraf de l’article que repeteixo tal qual:

“La secuencia central de toda lectura activa contiene el gesto más profundamente democrático que conozco. Es el gesto de quien sabe abrirse al mundo y a las verdades relativas del otro, a la sagrada revelación de una conciencia ajena. Si se exige talento a un escritor, debe exigírsele también al lector”.

Aquí trobem clarament el nus de la qüestió: que una activitat que podem fer en la intimitat, com llegir un llibre, pot arribar a projectar-se a la societat de forma positiva.

Convidem doncs als lectors a formar part de la “gent creativa” d’aquest mon. Per altra banda, ara que ja m’he llençat a la piscina i estic escrivint un blog sense pretendre ser escriptor (amateur, en tot cas), aprofito per a demanar al lector que sigui també un lector actiu. Es un compromís mutu, que proposo des d’aquí, amb totes les conseqüències.

Parlarem més d’aquest tema , per que vull presentar-vos la gent de Litterarum, una fira que, ara ho veig, és més que altra cosa , una fira de lectors, no d’escriptors ni d’editorials. Però no dono abast a presentar-vos tots els projectes que tenim a punt. A més, encara ens falta saber què diu la gent que llegeix el blog, sobre tot , ara que sabem que tenim lectors actius.

L’article en qüestió es pot trobar al diari El Pais del diumenge:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/lector/activo/elpepiespcat/20090927elpcat_9/Tes

Els Beatles avui ja no serien el mateix...

Algú que viu i treballa al negoci internacional de la musica pop ha fet un comentari sobre els Beatles que fa pensar. Diu que a dia d’avui , ja no seria possible que un grup com aquell tingues la difusió i les audiències que ells van tenir. De repent, els Beatles eren a tot arreu, a la radio, als discs, a la premsa, als concerts. Allò era un fenomen.

Segons el professional que deia, avui les corporacions de la musica no aconsegueixen col·locar grans estrelles al mercat, per que avui el mercat , diuen, està fraccionat, molts grans concerts ja no s’arriben a omplir.

Avui hi ha Internet i molts musics emergents tenen una trajectòria professional molt diferent, i molts arriben al seu públic de forma regular. Normalment, quan la gent va a un concert de grups nous, ja els coneixen per les gravacions que han vist i escoltat a Internet.

Malgrat les lamentacions dramàtiques dels que recapten drets i venen CD, avui s’escolta molta més musica que fa cinquanta anys, l’oferta està molt mes diversificada i la qualitat més alta.

Cada dia més, la gent creativa del mon musical troba el seu camí i arriba al seu públic. Cada dia mes, els que arriben son la punta d’una piràmide de gent que fa musica i que escolta musica, de forma que la qualitat avui te una opció que abans no tenia ni en somnis. I la musica surt de la societat d’una forma orgànica, son contribucions dels ciutadans. La musica no ens cau a sobre com un producte del màrqueting. Be, tot això encara no és ben be així, però aviat.

Això anirà a més. Per que es un fenomen que es reprodueix i es realimenta. Podria anar encara millor si fóssim capaços d’activar més joves que aprenen i fan musica, com fan els clubs de futbol amb els joves futbolistes. Si trobéssim formules més potents per a facilitar la circulació per Internet de tota aquesta energia creativa. Si donéssim respostes mes actuals i imaginatives a les tensions que s’han creat amb els drets d’autor.

Però el procés ja està en marxa, es un exemple que ens diu d’on sortiran els artistes que veurem en el segle que vivim, que això només es el començament i que cal ser-hi ben aviat si no volem perdre un ten que ja esta en marxa. Cal ser-hi ben aviat, per que els del màrqueting també saben utilitzar Internet.

Projectes

Si comptem amb gent creativa, fer projectes amb ells nomes és qüestió d’imaginació.

Vull dir que no hi ha un model de “projecte amb gent creativa”.

Ara bé, si en una situació determinada no sabeu quin projecte faríeu, nomes cal que busqueu gent creativa i us en proposaran una dotzena. Vull dir que, fer un projecte tot incorporant gent creativa, no és pas una limitació, sinó una garantia de que fareu una cosa amb sentit.

Per exemple, podem trobar festes locals que han sortit d’un procés creatiu, tot incorporant gent creativa de la pròpia localitat, amb el seu color propi, amb la seva diversitat.

Podeu trobar una projecte de ciutat pel turisme cultural que compti amb la gent creativa de la ciutat i amb la gent creativa que vindrà de fora.

Podeu trobar un projecte d’educació que provocarà la creació dels participants, els escolars, que facilitarà un diàleg amb el seu món.

Podeu trobar un projecte de protecció del medi ambient que mobilitza la poesia al bosc.

Podeu trobar un mural plàstic que activa gent creativa de cultures diverses en un mateix barri.

Podeu trobar una ciutat que crea llocs de treball a partir de la creació dels seus habitants. I tot això pilotat per artistes potents amb sensibilitat per a copsar i activar creativitat al seu entorn.

I a més, podrem facilitar a cada persona creativa la relació via Internet per a intercanviar, per a participar en la construcció d’un projecte artístic, per a difondre’l i generar nous participants.

I moltes idees mes, que no hem ensumat encara i que son aquí, a l’abast de la mà. Idees que estan esperant que obrim ells ulls, per que ara és el temps per a fer coses que abans no podíem ni somiar. De fer coses que la nostra societat busca sense saber-ho i que son importants per que som nosaltres qui les fem, per que ara no som, com sempre, els consumidors i prou.

Innovació cultural al Quebec

“Culture pour tous” és una iniciativa privada, no lucrativa, que ja porta un decenni d’ activitats.

Destaquem la seva finalitat: facilitar a tots “l’accés i participació a la creació i a la activitat cultural”
Organitzen cada tardor unes Jornades de la Cultura i mobilitzen unes 350.000 persones , 8.000 artistes i organismes culturals, 300 municipis.

Encara que ells no ho diuen en aquestes paraules, la seva originalitat és treballar la cultura en relació amb la societat, en qualsevol dels seus àmbits (com l’educació, l’urbanisme, o l’empresa) i des de la societat, de forma que els ciutadans esdevenen agents culturals, no consumidors culturals.

Les seves paraules foren: “mediació i democratització cultural”. Però potser aquí no tinguin la mateixa ressonància.

Tant se val, no renyirem pas per això.

Per que trobi aquestes matisacions massa refinades, aconsello de visitar la seva pagina d’iniciatives, en tenen a dotzenes, on es troben exemples de projectes de gent creativa
http://www.culturepourtous.ca/initiatives.htm

Gent creativa a l’Orquestra Filharmònica de Berlin

L’any 2004 , l’Orquestra Filharmònica de Berlin va realitzar un exercici molt interessant amb 250 joves d’un institut de Berlin, amb tota la seva diversitat d’immigrants de diversos orígens i sense massa contacte amb la musica clàssica. Gent difícil per la Filharmònica de Berlin.

Dirigia Thomas Grube, musica de Strawinsky, Le Sacré du Printemps.

Entre aquests dos mons tant distants, incomunicats, un home molt reconegut a Alemanya i altres països per portar la dansa a joves de barris en risc de marginació, Royston Maldoon, que va pel mon amb una furgoneta, realitzant tallers de dansa.

La gràcia d’aquesta història és que van fer-ne un documental on es pot apreciar tot el procés, els primers contactes, els primers intents, les crisis i la superació de les barreres. Pels que hagin viscut situacions semblants, s’hi pot apreciar de debò com aquest coreògraf té una fe a proba de bomba en el talent musical d’uns joves que no li posen gens fàcil. Malgrat les actituds inicials i sense abaixar el llistó de la qualitat, arriba a superar les barreres i tots, musics i dansaires es troben amb la musica de Strawinsky dins d’una perfecta borratxera creativa.

Com reconeixen al final uns i altres, joves i musics, tots n’hem après molt.
El documental, molt ben dirigit, es pot trobar en DVD, en versió anglesa a mes de l’alemanya, a la web http://www.rhythmisit.com/en/php/index_flash.php?HM=1

El títol de la pel·lícula és “Rhythm is it”, dirigida per Thomas Grube i Enrique Sanchez.. Han fet altres produccions en una línia semblant , amb la relació cultural entre Asia i Europa que es poden trobar a la mateixa web.

El gat de Menuhin

Tot parlant de Yehudi Menuhin em va venir a la memòria un conte infantil que va escriure ell mateix, amb un col·laborador. Està editat per Gallimart l’any 83’. El format sembla infantil, però el contingut és ben clar que apunta molt alt

Me’l va regalar personalment el 89’. Aleshores ja era un dels violinistes més reconeguts del mon. Així doncs, el sol fet de parlar-hi em tenia emocionat.

Però el llibret en qüestió, justament, demostra que Menuhin no sacralitzava l’art ni l’artista. Es una historieta senzilla i sembla pensada per a la crisi financera que estem vivint avui. Era , doncs, un rei que vivia en el seu palau, on organitzava uns concerts de violí fantàstics, tenia una orquestra que tocava amb ganes i la gent s’ho passava d’allò més be (al llibre s’hi veu que tothom està xalant amb la musica, no se’ls veu pas encarcarats, nens i grans tots barrejats).

El gat del rei també hi era i també tocava el violi.

Però un dia el cap dels comptables es va presentar dient que no tenien diners i que havien de suprimir els violinistes. El rei ho va lamentar molt però no li va quedar mes remei. El gat, que sembla que tocava gratis, també va desaparèixer i el rei estava realment trist.

Però un dia, el gat torna a aparèixer i li diu al rei: em sembla que tinc la solució: fem que els comptables aprenguin a tocar el violi i tornem a fer concerts.

El rei ho va acceptar encantat i els concerts van tornar al palau. Al final, per a rematar la ironia, el llibre ofereix unes instruccions practiques pels que aprenen a tocar el violi.

Es clar que Menuhin sabia descobrir la gent creativa allà on fos. Va treballar molt per a trobar joves, per a formar-los i promocionar-los. Apreciava les músiques de cada cultura, ben diferents de la seva pròpia musica. No es deixava impressionar per la tècnica ni per la publicitat. Anava al cor de la creació i creia que tothom tenia un talent que calia cultivar. “Cada home és un artista”. Ell sabia de què parlava.