A Sitges, a l’hotel Estela Barcelona, han fet una aposta pels artistes, els pintors.
Fan exposicions amb freqüència, però sobretot, segons m’expliquen, els pintors formen part de la vida de l’hotel.
Els hi desitjo molta sort, als pintors, si poden vendre, i a l’hotel, si això els hi ajuda a superar la crisi i guanyen mes diners que els altres.
Els altres, son especialment, aquests hotels grisos, impersonals, que tots coneixem, que no saps si ets aquí a Amèrica, allò que se’n diu “internacionals”en el mal sentit de la paraula. Que quan entres a l’habitació i veus allò que tenen penjat a la paret, ja comences el malson que tindràs aquella nit.
A l’hotel Estela Barcelona hi ha gent creativa i això es nota.
Potser el sector turístic aniria millor si el portés gent com aquesta, que saben combinar art i negoci turístic. Ja fa anys que sentim a dir que el nostre turisme ja no pot viure del tradicional “sol i platja”. Però no sembla que estiguin buscant coses noves. Apareixen al Mediterrani destinacions a més bon preu, en una costa no saturada com la nostra, i aquí sembla que no troben idees noves.
A qualsevol sector econòmic o social podríem estar fer el mateix que ja fan a Sitges, en mil formes diferents, amb una mica d’imaginació, combinar art i societat.
Per a sortir de la crisi, ja no sabem si parlem de la crisi financera o la de les nostres neurones, ens cal una mica d’allò que recomanava Yehudi Menuhin al seu conte infantil: si no tenim diners per a concerts, caldrà que els comptables del palau aprenguin a tocar el violí (i consti que no estava pas pensant en el nostre estimat Palau de la Música)
Per a sortir de la crisi, ja no sabem si parlem de la crisi financera o la de les nostres neurones, ens cal una mica d’allò que recomanava Yehudi Menuhin al seu conte infantil: si no tenim diners per a concerts, caldrà que els comptables del palau aprenguin a tocar el violí (i consti que no estava pas pensant en el nostre estimat Palau de la Música)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada