Aquesta Mercè, el grup Manel

Estem parlant del “grup revelació barcelonès de l’any” , poca broma. Tot i que son una gent amb sentit de l’humor. Segons sembla, estan reinventant el folk urbà, amb una musica que , diuen, no te secrets, pperò si molt mèrit, talent i intel·ligència. Tot això no ho dic jo sinó el crític de El Pais Luis Hidalgo.

Segur que podríem recollir més comentaris d’altres mitjans, per que aquests dies tothom parlava d’ells. Es una bona noticia que gent com Manel tinguin èxit, fins i tot pels que, com jo, no soc públic nocturn ni jove, ens podem alegrar d’aquet fet per una raó especial.

Per que, Manel, ara fa un any, no eren pas coneguts.

Feien la seva musica amb convicció, treballant fort, amb llibertat i amb el seu estil propi.

Ells no son pas un producte del màrqueting d’una multinacional discogràfica, una bona inversió feta per gent que hi té la mà trencada en modelar grups joves, donar-los els retocs necessaris per a passar pel sedàs d’allò que cal fer per a vendre en un mercat que tots sabem què demana i com ho vol.

Fa un any el grup Manel enviava un vídeo, la seva maqueta, a la 9a Fira de Música al Carrer de Vila-seca 2008. Aquí podeu veure el seu espai web que encara es conserva.

Ho feia com ho feien 700 grups joves, que fan musica al seu estil, que treballen, que busquen el seu camí. Aquest país està ple de gent creativa que fa musica, que s’obren camí via Internet, que van trobant el seu públic, que van millorant cada dia.

El grup Manel va superar un procés de selecció, d’actuacions a la Fira, davant d’un públic que fa anys escolta i tria, davant de professionals que busquen nous grups

Manel, un grup que ara es troba a la punta d’una piràmide de gent creativa. Això els identifica i els dona una consistència que no s’improvisa.

Això son els nous temps, d’això en parlem aquí.