dimarts, 8 de gener del 2013
Un petit grup de musics petits que arriba molt lluny
En aquesta nova etapa de Gent Creativa, continuem treballant des de l'art, però ho fem amb BCNThe Lab. Ens han convidat a participar i participem tant com podem.
Però avui començarem parlant d'una historia que queda molt lluny de Barcelona.
Fem un salt fins a Paraguay on trobem un grup de nens que ens poden ensenyar coses molt interessants.http://www.youtube.com/watch?v=O6rgkCUstaE
Si donem un cop d'ull a aquest vídeo gairebé no calen paraules: son un grup de nens en una barri pobre on un mestre s'ha proposat de formar amb ells una orquestra. Tenen l'il.lusió de fer-ho i poca cosa mes. D'instruments no n'hi han ni diners per a comprar-ne, així que s'associen amb un expert en escombraries que comença a fabricar instruments amb aquesta matèria prima.
Quan al vídeo sentiu, sense veure l'instrument, com sona la musica i amb quin sentiment ho fa aquella nena, us quedeu sorpresos tot descobrint amb què està fent musica.
Aquests son miracles que de vegades fa la tecnologia, si el projecte te sentit.
Així doncs, tenim a Paraguay un grup que funciona. S'han ajuntat un mestre, un músic, un recuperador de deixalles, un expert en comunicació a les xarxes socials, un expert en crowfunding, un càmera de vídeo...i una banda de nens amb moltes ganes.
El resultat és al vídeo, el canvi al barri es respira. Aquí tenim una innovació que sap crear el seu propi coneixement, que transforma una realitat social amb una inversió mínima, amb un projecte viable.
A mi em sembla que tot això és perfectament vàlid per Barcelona i el seu Laboratori -ciutat. L'entorn és diferent, les tecnologies també. Els recursos son els que hi han en cada cas.
Aquí, quan parlem de Laboratori, molta gent pensa que això serà una història d'enginyers.
Molta gent pensa que els enginyers som gent de pinyó fixe, que només pensem en aplicar la nostra tecnologia a qualsevol situació.
Que som com aquell nen que te un martell i que veu claus per tot arreu !
Crec que no sempre és així.
A BCNThe Lab, justament, estem començant a fer un altra cosa.
Estem fent un Laboratori obert a la ciutat i als ciutadans que hi participen, on la ciència i la tecnologia, l'art i les humanitats s'hi troben com a casa.
Per que saben que la innovació social, la innovació de la ciutat que farà possible cada projecte , s'alimenta d'un nou coneixement que estem creant entre tots
Us recomano un llibre acabat de sortir, una "Alicia" amb imatges d'impacte i una nova història:
http://www.verkami.com/projects/3578-
dijous, 13 de desembre del 2012
Gent Creativa: Gent innovadora a Barcelona
Gent Creativa: Gent innovadora a Barcelona: He passat un cap de setmana a la fabrica Fabra i Coats que ara l'ajuntament de Barcelona està reformant per a fer-ne un centre de produccion...
Gent innovadora a Barcelona
He passat un cap de setmana a la fabrica Fabra &Coats que ara l'ajuntament de Barcelona està reformant per a fer-ne un centre de produccions artístiques i culturals.
Aquí us voldria parlar d'una experiència que hi vaig viure fa pocs dies i que m'ha deixat pensant.
Encara no se exactament què en penso, però us ho aniré explicant, tal com ho veig de moment.
Sense fer soroll, a Fabra &Coats hi passen coses que m'han despertat la curiositat.
Per a mi , és extraordinari que més de 100 professionals de tota mena, d'empreses, universitats, entitats i grups variats...es trobin durant un divendres i un dissabte, i discuteixin en grups sobre com fer innovacions a la ciutat que siguin bones per a la gent, innovacions on els ciutadans puguin participar.
En altres paraules, es tracta de pensar quins problemes pateix la gent i com es podrien buscar solucions per a millorar la seva qualitat de vida o la seva forma de treballar. o la seva alegria de viure
I per damunt de tot: es tracta de que, si trobem un projecte que valgui la pena, ens organitzem per a fer el projecte que calgui, amb la nostra feina i els nostres recursos.
O sigui que : vosaltres direu què cal fer, i vosaltres ho fareu.
Us buscarem contactes , models, recursos...perquè ho pugueu fer millor.
Sou vosaltres, son els vostres projectes.
Doncs això vaig veure i viure aquest original cap de setmana a la Fabra% Coats de Barcelona.
Jo em mirava la gent que hi havia al meu grup i em preguntava: què fa que aquesta persona estigui aquí buscant innovacions útils per la gent de la ciutat? com és que amb les dificultats que vivim hi ha gent disposada a participar en un esforç creatiu, en grup?com és que busquen projectes on treballar i contribuir amb tanta energia?
Si us dic que la invitació a reunir-nos i a treballar ens va venir de l'ajuntament de Barcelona, la cosa encara resulta més increïble. En nom de què ens podria cridar l'alcalde de la ciutat? No crec pas que la majoria dels presents fossin del seu partit ni votants seus.
De fet, la discreció de l'ajuntament, que va ser total, és un altre fet insòlit. Tots sabem prou be l'afició dels nostres polítics a tallar cintes, a fer discursos per a parlar d'ells mateixos i per a penjar-se medalles quan utilitzen els diners de tots.
Però aquí, sembla que per una vegada, l'autoritat ens demana ajuda i hi ha gent, molt qualificada i innovadora, que li fa cas, segons sembla.
Doncs, aquí estem a punt de veure coses, coses noves, sense fer soroll.
Jo estic atent a veure que va passant i tinc ganes d'explicar-vos les novetats que surtin.
De moment, us anticipo la web d'aquesta historia que vol convertir la ciutat en un laboratori on els ciutadans proposen i fabriquen les innovacions, posen en practica les seves capacitats.
Pot ser un gran dia: algú sembla que ja ens tracta com adults amb capacitats creatives i no com a una massa de consumidors ignorants i impotents.
Això és una novetat que interessa a la gent creativa. No m'ho puc perdre. Visiteu la web, si voleu saber-ne més.
www.bcnthelab.com
Amb el vostre permís, ara voldria anticipar-vos una mica algunes idees que he pensat sobre tot plegat. Començaré per una anècdota de fa un parell de setmanes que potser ens pot ajudar a entendre una mica més aquesta historia.
Es una anècdota que no te res a veure amb la historia de BCN The Lab
Fa uns dies vaig rebre la invitació d'una infermera del meu ambulatori a participar en una operació pilot. Jo vaig a l'ambulatori periodicament a controlar-me la pressió, em mesuren i ho apunten a la meva historia clínica al seu ordinador.
Així doncs, jo podria formar part d'aquesta proba pilot. Els participants no aniríem a l'ambulatori a fer aquest control. el faríem pel nostre compte a una farmàcia i notificaríem el resultat a l'ambulatori per correu electrònic.
D'aquesta manera, sense desplaçaments, els serveis medic poden fer un seguiment i prendre la iniciativa si veuen que algú evoluciona de manera anormal.
Tot plegat, em direu, no resulta pas genial. Utilitzar el correu electrònic a aquestes altures sembla tecnologia de país pobre. Es podia haver fet fa deu anys. Però no es feia!
O sigui que, durant deu anys , milers de persones han fet desplaçaments i han ocupat l'ambulatori amb una activitat que no donava potser masses beneficis a la prevenció sanitària.
Per què no fem innovacions que podrien estalviar recursos, millorar la qualitat de vida i ajudar a reduir el pressupost sanitari de forma intel·ligent, en lloc d'esperar les famoses retallades, tan poc intel·ligents?
Per què esperem que facin aquest pas els tècnics o els informàtics? No és molt mes apropiat que siguin els infermers i els metges, que saben què volen, com ho volen? que poden fixar el procés de relacions amb els pacients, assegurant la relació personal?
Ara que ja sembla que ho estan fent, felicitem-los. Son els metges i infermers, no els informàtics qui han de innovar els processos mèdics si volem millorar amb gràcia.
Son els ciutadans i no els tècnics qui han d'innovar els processos de vida a la ciutat. A cada sector econòmic, a cada activitat educativa a cada institució social, son els ciutadans, no els tècnics, els que han de definir com volen viure o com volen treballar o com volen educar
Per això em sembla tan important aquest moviment ciutadà de BCN The Lab. Necessitem aplicar la tecnologia disponible amb gracia , amb inteligencia, amb visió ciutadana. Necessitem incorporar professionals de tots els sectors, i sobretot artistes, si no volem que el futur de la ciutat sigui un futur gris, sense art al nostre dia a dia.
Publicat per
Santi Guillen
a
12:13
1 comentaris
Etiquetes de comentaris:
Creativitat i ciutat,
gent creativa


dimecres, 28 de novembre del 2012
CultHunting: una bona noticia per a les empreses innovadores
No es tracta d'una visita turística, venen per a treballar de la mà d'aPortada, www.aportada.com professionals de la comunicació que treballen amb emprenedors del mon artístic i cultural.
De manera que vull felicitar-los. No cal dissimular que m'encanta que siguin aquí, ja era hora.
CultHunting es una iniciativa d'aPortada que vol vendre "cultura com a motor de la innovació a la empresa". A dia d'avui, cal reconèixer a aquesta gent l'esforç que han fet per a integrar persones molt diverses i molt potents, amb capacitat de donar forma a aquesta idea. Entre les que hi son però que es veuen poc, hi ha la professora d'antropologia Maria Jesús Buxó, una dona amb visió i idees.
Així doncs, aqui hi ha un treball previ que no s'improvisa. Això hauria de funcionar.
http://www.culthunting.com/
En aquesta web podeu trobar l'anunci del Culthunting Day del dia 23 de novembre amb els actors principals: escoles de negocis, periodistes culturals, empreses.
I una llista molt interessant d'artistes i grups artístics que s'ofereixen per a realitzar projectes artístics a les empreses innovadores.
La jornada es celebrava a la Rambla de Barcelona, a Arts Santa Mònica, un espai de l'ajuntament. Tot un reconeixement per part de l'administració publica, un fet inèdit.
Altres administracions publiques, en aquest precís moment, estan ignorant un projecte artístic d'innovació social que haurà de tancar aquest any per falta de recursos, tot el seu baix cost i els seus resultats, més que bons. És a una escola del barri de Sant Roc a Badalona, on parlar de risc social resulta massa suau, on la innovació social és una urgència.
A partir d'ara, però, si la idea de l'art+innovació els hi arriba del món de l'empresa, potser les administracions els hi comencin a fer cas. De moment doncs, un ajuntament implicat a CultHunting Day és també una bona noticia que haurem d'agraïr a la capacitat d'aPortada per a obrir portes que estaven ben tancades.
Entre les empreses que van parlar a la Jornada hi trobem dos vells amics del nostre blog Gent Creativa. La Fabrica Moritz (son tres articles, amb tres copes, al mes de febrer), i asseguradora DKW ("una flor no fa estiu"):
http://gentcreativa.blogspot.com.es/2012/02/la-fabrica-moritz-us-invito-jugar-qui.html
http://www.gentcreativa.blogspot.com.es/2012/10/una-flor-no-fa-estiu.html

Així doncs, recuperem la copa de cava per a celebrar-ho!
Tot plegat és un pas petit però qualitativament important. Crec que si ara les coses van bé, haurien d'apareixer cada dia més projectes art+negoci en empreses innovadores.
El fet de comptar amb un mediador com CultHunting pot facilitar molt les coses. Ells son especialistes en encaixar artistes i responsables de les empreses en un mateix projecte. Poden estalviar molts passos inútils, aprofitar esperiencies ja provades, mètodes coneguts.
Cal recordar una cosa que ja hem repetit més d'una vegada en els diferents casos comentats: el factor creatiu i artístic no redueix pas la importància d'un projecte innovador empresarial. Justament, la dificultat consisteix en saber combinar factors emotius i elements tècnics o científics.
Cal mètode, molt mètode per a saber combinar ingredients tan dispars. I cal sensibilitat.
De fet, a tots els països que ho practiquen trobem mediadors que faciliten l'encaix d'aquestes operacions, com Gran Bretanya, Suècia o Canadà.
L'alegria del moment no ens pot fer oblidar el precedent de Conexiones Improbables a Barcelona, una empresa mediadora amb base a Bilbao, que més d'una vegada ha intentat actuar aquí. Opino que els resultats aquí no han estat tan bons com al País Basc, potser per falta d'un soci adient. Per a fer una bona parella cal ser dos, això és indiscutible.
Crec que amb ells també caldrà comptar en el futur. Uns i altres poden sumar per a fer possible un mercat innovador que avui no tenim.
Un altre precedent barceloní, que te la seva implantació en el mon turístic des de fa quatre anys, neix amb el concepte "turisme creatiu", on els artistes que visiten la ciutat de vacances es converteixen en actors i desenvolupen les seves capacitats, cant, musica, dansa, plàstica, fotografia..., juntament amb artistes locals. Diversos grups gestors actuen en aquesta línia des de fa quatre anys i es troben en l'espai
http://www.creativetourismnetwork.org/cms/
amb altres iniciatives a diferents ciutats d'Europa. Falta però, un cop demostrada la seva viabilitat emprenedora, confirmar iniciatives amb una inversió empresarial adient. Però , de moment, el sector turístic no te massa tradició artística i els artistes potser no saben sortir a vendre.
L'art com a motor de projectes innovadors es un concepte que molts artistes estan aplicant entre nosaltres, des de fa temps, en altres espais, no a l'empresa. Els apliquen sobretot a escoles i a barris.
En aquests espais dificils poden constatar un nivell de maduresa i professionalitat de qualitat internacional. La majoria ho estant treballant amb recursos tant precaris que sobreviuen de miracle. Això i la falta de curiositat de la premsa cultural o de la recerca universitaria, potser expliquen la relativa absència d'aquests artistes als fòrums internacionals.
Però aquest és ja patrimoni que tenim, construir-lo i desenvolupar-lo ha costat anys de feina. Això no crec que sigui un ofici que es pugui aprendre en un curset o en un llibre. No se si a partir d'ara serà possible una transferencia de coneixement cap els projectes empresarials d'art+negoci. Jo crec que es podria fer si es fa amb prudència.
Publicat per
Santi Guillen
a
12:16
1 comentaris
Etiquetes de comentaris:
Creativitat i empresa,
creativitat i innovació


dimecres, 7 de novembre del 2012
Una artista a la frontera
Paola Tognazzi Drake treballa en empreses, amb un grup de professionals que tenen un propòsit: un projecte innovador.
Son persones diferents i distants, venen de departaments que tenen visions diferents, ritmes diferents.
Aquí no son pas abundants aquest tipus de projectes. Ja n'hem vist a Gran Bretanya, a Itàlia, a Canadà a Suècia, aquí no gaires.
A més, per a fer-nos a feina més difícil, les empreses del país son secretes, no els hi agrada explicar com treballen. Això no ajuda a aprendre.
Aquests grups de persones tenen que trobar respostes innovadores a una situació, ho han de fer juntes. Definir i projectar nous camins.
Potser son camins que normalment no utilitzen per que no tenen temps de concentrar-se sobre què passa a fora de l'empresa o del seu mon específic, fora del seu entorn.
Així que , aquí també, de vegades, trobem art i empresa, també a Espanya. En parlem doncs amb Paola Tognazzi.
Li pregunto com s'ho fa, com artista, per a fer que aquest grup vagi endavant i trobi el seu camí. Com pot influir des d'un procés mental que te molt d'artistic sobre objectius racionals i lògics?
Sembla que no és fàcil de posar-ho en paraules
Ella em diu: el procés que segueixen aquestes persones no es tan diferent del que jo mateixa segueixo quan treballo en els meus projectes artístics
La diferencia és que sovint ells no tenen el temps o l'oportunitat per a incubar idees, això que en canvi és a la base del treball d'un artista.
És un procés llarg i fonamental, es basa en recollir el que passa al mon amb independencia del tema, polític, social, industrial...en observar i recollir petits detalls, petits moviments que prenen forma i direcció, tota una multitud de dades en principi incoherents però que cal analitzar en profunditat i connectar-los, per que contenen intuïcions i respostes.
Es cert que el temps de les empreses no està pensat per això. A l'empresa trobem un "saber fer" que dona resultats i cal adaptar-se als seus ritmes. Però son ritmes que no ajuden a la gent a innovar.
Ella diu: en el meu treball, el cos te un coneixement que cal escoltar i desenvolupar.. El cos és essencial i ràpid. Millor que moltes paraules. Al final tindrem resultats lògics però hem passat per activar la sensibilitat, hem combinat temes, despertem la curiositat, juguem, motivem, despertem el desig.
Treballem en grup, activem la comunicació interna, suscitem la imitació, aprofitem espurnes que apareixen en qualsevol moment. Facilitem
Per què cal integrar el cos sencer en els processos creatius de desenvolupar noves idees?
Perque parlar de canviar no és el mateix que sentir-ho físicament. Som emocionals.
El cos parla i l'hem d'escoltar
En pocs dies, el cos genera noves idees, moltes idees que caldrà seleccionar. Naturalment, cal un mètode de projecte que l'empresa ja coneix i utilitza. Però ara els participants ja no son els mateixos del primer dia. Ara tenen més creativitat o tenen la gimnasia que cal per a activar-la
Be, doncs, no és res d'extraordinari. És només allò que hauríem de fet tots. Potser ens cal recuperar capacitats que hem perdut per falta d'us.
Per a saber-ne més sobre Paola Tognazzi:
web http://www.wearabledynamics.com
Amics, he tingut la sort de trobar gent extraordinaria tot preparant el meu llibre"Gente Creativa, Gente innovadora". Paola n'és una, sense dubte.
Ella actua a l'empresa, un terreny de "frontera" per a una artista.
Però una artista tindria molt que fer en una empresa, un espai que pot ser un desert per a la vida emocionall de les persones.
També he trobat artistes de frontera en barris realment durs, a escoles pobres. Deserts pera la vida emocional. M'admira la fe d'aquests artistes en la persona, i m'admiren els resultats que obtenen amb tan pocs recursos.
Son territoris abandonats, deserts . Molts creuen que no hi ha cap esperança, però n'hi ha.
Son persones diferents i distants, venen de departaments que tenen visions diferents, ritmes diferents.
Aquí no son pas abundants aquest tipus de projectes. Ja n'hem vist a Gran Bretanya, a Itàlia, a Canadà a Suècia, aquí no gaires.
A més, per a fer-nos a feina més difícil, les empreses del país son secretes, no els hi agrada explicar com treballen. Això no ajuda a aprendre.
Aquests grups de persones tenen que trobar respostes innovadores a una situació, ho han de fer juntes. Definir i projectar nous camins.
Potser son camins que normalment no utilitzen per que no tenen temps de concentrar-se sobre què passa a fora de l'empresa o del seu mon específic, fora del seu entorn.
Així que , aquí també, de vegades, trobem art i empresa, també a Espanya. En parlem doncs amb Paola Tognazzi.
Li pregunto com s'ho fa, com artista, per a fer que aquest grup vagi endavant i trobi el seu camí. Com pot influir des d'un procés mental que te molt d'artistic sobre objectius racionals i lògics?
Sembla que no és fàcil de posar-ho en paraules
Ella em diu: el procés que segueixen aquestes persones no es tan diferent del que jo mateixa segueixo quan treballo en els meus projectes artístics
La diferencia és que sovint ells no tenen el temps o l'oportunitat per a incubar idees, això que en canvi és a la base del treball d'un artista.
És un procés llarg i fonamental, es basa en recollir el que passa al mon amb independencia del tema, polític, social, industrial...en observar i recollir petits detalls, petits moviments que prenen forma i direcció, tota una multitud de dades en principi incoherents però que cal analitzar en profunditat i connectar-los, per que contenen intuïcions i respostes.
Es cert que el temps de les empreses no està pensat per això. A l'empresa trobem un "saber fer" que dona resultats i cal adaptar-se als seus ritmes. Però son ritmes que no ajuden a la gent a innovar.
Ella diu: en el meu treball, el cos te un coneixement que cal escoltar i desenvolupar.. El cos és essencial i ràpid. Millor que moltes paraules. Al final tindrem resultats lògics però hem passat per activar la sensibilitat, hem combinat temes, despertem la curiositat, juguem, motivem, despertem el desig.
Treballem en grup, activem la comunicació interna, suscitem la imitació, aprofitem espurnes que apareixen en qualsevol moment. Facilitem
Per què cal integrar el cos sencer en els processos creatius de desenvolupar noves idees?
Perque parlar de canviar no és el mateix que sentir-ho físicament. Som emocionals.
El cos parla i l'hem d'escoltar
En pocs dies, el cos genera noves idees, moltes idees que caldrà seleccionar. Naturalment, cal un mètode de projecte que l'empresa ja coneix i utilitza. Però ara els participants ja no son els mateixos del primer dia. Ara tenen més creativitat o tenen la gimnasia que cal per a activar-la
Be, doncs, no és res d'extraordinari. És només allò que hauríem de fet tots. Potser ens cal recuperar capacitats que hem perdut per falta d'us.
Per a saber-ne més sobre Paola Tognazzi:
web http://www.wearabledynamics.com
Amics, he tingut la sort de trobar gent extraordinaria tot preparant el meu llibre"Gente Creativa, Gente innovadora". Paola n'és una, sense dubte.
Ella actua a l'empresa, un terreny de "frontera" per a una artista.
Però una artista tindria molt que fer en una empresa, un espai que pot ser un desert per a la vida emocionall de les persones.
També he trobat artistes de frontera en barris realment durs, a escoles pobres. Deserts pera la vida emocional. M'admira la fe d'aquests artistes en la persona, i m'admiren els resultats que obtenen amb tan pocs recursos.
Son territoris abandonats, deserts . Molts creuen que no hi ha cap esperança, però n'hi ha.
dimarts, 16 d’octubre del 2012
Què s'hi pot trobar en un pot de salsa de tomàquet ?
Molt més del que sembla: innovació empresarial, creació culinària, investigació històrica, marketing alimentici , patrimoni cultural i treball en grup.
I a més, salsa de tomàquet, és clar.
És una petita història, però molt interessant, amb consequències
Me la van explicar al MUHBA, el museu d'història de la ciutat de Barcelona.
http://bit.ly/Ra7Wvw
Al seu director, Joan Roca, li agrada l'acció. Li agrada saltar del passat al present i portar-nos una recepta de salsa desapareguda des de fa tres segles.
Però aquí no es tractava de muntar una exposició amb restes del passat que ja no hi és. Es tractava de portar la salsa a les botigues de delikatessen (aviat). És una salsa que es menja, es xala. Té bon gust.
Be , això és el que hi ha, però en el fons hi ha molt més. Per això han mobilitzat la Fundació Alícia (la de Ferran Adrià)
http://www.alicia.cat/es/alicia/la-fundacion
També han activat una empresa d'alimentació sofisticada, Sosa Ingredients SL
http://www.sosa.cat/
i un equip d'historiadors que investiguen a la Universidat de Barcelona i que tenen nom de grup de rock, els Grup Taedium (que en llatí significa “aburriment”).
http://www.ub.edu/contrataedium/taediumcast/taedium.htm
Buscant entre pergamins o potser entre papers molt antics, localitzen una serie de receptes que ja s'han perdut. Així és com menjaven els barcelonins de fa segles. Han escollit les que poden ser bones, de bon gust, per que no tot era art en aquell temps, com ara.
Busquen els ingredients i els processo, busquen com aconseguir un resultat semblant avui, amb els ingredients d'ara i els mètodes i tècniques actuals.
Busquen com conservar la salsa sense conservants químics, sinó amb tractaments físics.. Aquí hi ha molta feina, jo no sabria explicar-ho per que caldria que fos historiador, cuiner, expert en tecnologies, expert en marketing d'alimentació...Però ells si que ho son.
Van formar un equip entre tots, potent , creatiu i innovador. M'agrada la seva ambició, la seva capacitat de somniar, el seu mètode de treball amb eficàcia , la emoció que comparteix el grup.
Diu Joan Roca que ells, des del museu de la ciutat volen crear coneixement i facilitar el desenvolupament econòmic. Son coses que es poden fer i sovint es fan amb estudis i informes, però no hi ha res millor que l'acció per a crear coneixement.
El coneixement capaç de fer el pont entre l'art de la cuina de fa 300 anys, la tecnologia d'avui i una botiga de salses de tomàquet. Amb això han fet realitat un somni: el pot de salsa existeix, podem sucar-hi pa amb el mateix gust que aquell barcelonès de fa temps.
Però també han fet molt més: han donat un pas endavant per a innovar i gestionar de forma científica les emocions i sensacions de la cuina.
Crec que han fet una bona feina i que han generat coneixement que obrirà portes a altres iniciatives, culinàries o no, històriques o no. Un coneixement que altres podran compartir
Publicat per
Santi Guillen
a
12:20
0
comentaris
Etiquetes de comentaris:
Creativitat i empresa,
creativitat i innovació


dilluns, 15 d’octubre del 2012
Una flor no fa estiu ?
M'agrada comentar avui aquesta experiència que te a una empresa com a protagonista.
Des de fa quatre anys, aquesta empresa produeix un programa, DKV Fresh Art, que promou la creació artística entre estudiants de primer i segon de batxillerat o de professional. En aquesta web es poden trobar les bases de la convocatòria
http://www.dkvseguros.com/freshart/freshart/inicio.asp?menu=1,16
Jo els he descobert en una publicitat publicada a la premsa per a tot Espanya. Segons expliquen, a l'ultima convocatòria van rebre 600 obres. Ofereixen beques d'estudis pels guanyadors i ajuts pel material artístic a les seves escoles
Busquen talents entre els adolescents, però no semblen pas una versió del "Gran Hermano", el programa de la TV a on buscaven cantants. Entre els millors munten un campus formatiu. Demanen també grafitti per la pròxima convocatòria, a mes de fotografia, pintura, escultura, dibuix i vídeo art.
Tal com el programa es presenta, es una oportunitat pels premiats, però també significa un gest de respecte pels seus clients. Tots ells poden identificar-se amb els premiats. Amb això, aquesta empresa valora els seus clients, no els menysprea amb trucs publicitaris i motivacions consumistes.
DKV és una empresa d'assegurances mèdiques. Diuen que el concurs respon als seus valors a l'empresa: creativitat i innovació, millorar la salut de la gent i la seva qualitat de vida.
La pregunta que em faig davant d'aquesta iniciativa que, pel que fins ara en sé, em sembla exemplar, va una mica més enllà. ¿estem als inicis d'un canvi d'actitut en el mon de la comunicació de les empreses? ¿estem en presencia d'una comunicació més respectuosa amb les persones?
També ens podem preguntar si hi ha coherència entre els valors que projecten cap en fora i els que practiquen a dins de l'empresa ¿els apliquen en els seus serveis i amb el seu personal?
Finalment, una mica més encara: ¿apliquen la creació com a factor de millora per la salut i la qualitat de vida de les persones, dins del seu model de negoci?
Des de fa quatre anys, aquesta empresa produeix un programa, DKV Fresh Art, que promou la creació artística entre estudiants de primer i segon de batxillerat o de professional. En aquesta web es poden trobar les bases de la convocatòria
http://www.dkvseguros.com/freshart/freshart/inicio.asp?menu=1,16
Jo els he descobert en una publicitat publicada a la premsa per a tot Espanya. Segons expliquen, a l'ultima convocatòria van rebre 600 obres. Ofereixen beques d'estudis pels guanyadors i ajuts pel material artístic a les seves escoles
Busquen talents entre els adolescents, però no semblen pas una versió del "Gran Hermano", el programa de la TV a on buscaven cantants. Entre els millors munten un campus formatiu. Demanen també grafitti per la pròxima convocatòria, a mes de fotografia, pintura, escultura, dibuix i vídeo art.
Tal com el programa es presenta, es una oportunitat pels premiats, però també significa un gest de respecte pels seus clients. Tots ells poden identificar-se amb els premiats. Amb això, aquesta empresa valora els seus clients, no els menysprea amb trucs publicitaris i motivacions consumistes.
DKV és una empresa d'assegurances mèdiques. Diuen que el concurs respon als seus valors a l'empresa: creativitat i innovació, millorar la salut de la gent i la seva qualitat de vida.
La pregunta que em faig davant d'aquesta iniciativa que, pel que fins ara en sé, em sembla exemplar, va una mica més enllà. ¿estem als inicis d'un canvi d'actitut en el mon de la comunicació de les empreses? ¿estem en presencia d'una comunicació més respectuosa amb les persones?
També ens podem preguntar si hi ha coherència entre els valors que projecten cap en fora i els que practiquen a dins de l'empresa ¿els apliquen en els seus serveis i amb el seu personal?
Finalment, una mica més encara: ¿apliquen la creació com a factor de millora per la salut i la qualitat de vida de les persones, dins del seu model de negoci?
Publicat per
Santi Guillen
a
12:47
0
comentaris
Etiquetes de comentaris:
contribució,
Creativitat i empresa


Subscriure's a:
Missatges (Atom)