dimarts, 15 de febrer del 2011

Nens que fan art i viuen l’art

Es diuen Experimentem amb l’Art i si voleu veure com s’ho fan per a oferir aquesta experiència als nens, us recomano que visiteu el nostra Facebook.
Si no heu heu fet mai, és tan fàcil com fer un clic sobre l'enllaç que trobareu a la columna dreta d’aquesta pàgina.
Si no heu entrat mai a Facebook, potser us demanaran correu electrònic i un password o paraula clau que podeu inventar-vos...
Facebook també paga la pena. Moltes coses en aquest món passen per Facebook, com ara la revolució d’Egipte.

dijous, 3 de febrer del 2011

Gent que viu i canta

Hier zum Film: WANN KOMMST DU? auf YouTube

Aquest vídeo val la pena. Gent i musica al dia a dia. No sé què està passant, cada dia ens en arriben més mostres i cada cop són més ben fetes.

Si heu seguit les notes del bloc recordareu la sessió d’òpera al mig d’un hipermercat a Buenos Aires. La sessió d’òpera al cafè de Pamplona i la del mercat de fruita de València. Fins i tot en un fast food.

Tot són ben especials, ben diferents. Impressiona la gent al mig de la musica, vivint-la al seu dia a dia, no com un espectacle distant, amb cantants genials i consagrats, sinó amb artistes i amb gent que son veïns teus, sense aires de genialitat.

Això vol la gent ara. Per què?

No ho sé, però ara podeu veure la mateixa idea, però un pas més endavant, més elaborada. Un productor de cine fa una crida a gent que vulgui cantar i es presenten 300, que proposen cançons i canten.

Al final queden 18 cantants o grups i fan un vídeo de 3 minuts, cadascú amb la seva cançó que podeu veure aquí. Son gent diversa, joves i vells , homes i dones, de tots colors i origen, allò que avui trobareu al carrer si aneu a Alemanya. Canten al carrer, al metro, a l’hospital, a l’escola...

El director és un artista, Thomas Grube, que ha dirigit una pel·lícula que ja hem vist aquí al cinema, “Rhytm is it!. Fa un muntatge visual i musical genial.

Van fer una crida a gent que li agradés cantar amb passió. Això és el que han trobat...

dimarts, 1 de febrer del 2011

Concert de gent creativa a Barcelona

Com sempre, Barcelona Turisme Creatiu treballa per a facilitar a gent creativa de tot el món que vinguin a Barcelona, que hi puguin presentar el seu art i que hi trobin artistes com ells mateixos.

Aquesta vegada són els
Princeton High School Choir.


Son gent que canten per amor a l’art i ho fan molt bé. Podeu veure les seves referències a la web de Barcelona Creativa. Hi trobareu això i moltes mes coses: tenim un moviment continu de gent que ve a Barcelona amb el seu art i que es troba amb artistes d’aquí. Les vacances d’un artista també poden ser creatives:
http://www.barcelonacreativa.info/principal.asp
Si us agrada escoltar una gran coral i trobar-vos amb gent simpàtica, no us ho perdeu. Tenen un repertori clàssic i canten amb dues corals de Barcelona Us conviden sense pagar el dia 14 de Febrer. Cal inscripció prèvia.

divendres, 28 de gener del 2011

Projecte Morrinho: favelas i art.

Els adolescents de la favela Pereira da silva, a Rio de Janeiro (Brasil) van fer una rèplica en miniatura de la seva població.
Ara es pot veure una reproducció d’aquesta maqueta a les biblioteques de la diputació de Barcelona, fins el juny del 2011. Aquest gener es pot veure ala biblioteca de Sant Cugat del Vallès.
http://bibliomil.wordpress.com/

La maqueta parla sola. Les paraules sobren. Per a mi, és una obra d’art carregada del valor que li dóna la participació de nois i noies d’aquell barri.
Diu moltes coses la maqueta, que no us sabria repetir, per que val més que la veieu vosaltres mateixos. És com si uns expliqués una pel·lícula que m’ha fet sentir i pensar. Prefereixo dir-vos: aneu –hi!
Però també us explicaré una petita història, que m’ha recordat aquest fet. L’art que surt d’un barri de misèria, la dignitat que aquest fet pot representar pels seus habitants.
La meva història passa a Barcelona. L’any 1963 va morir Carmen Amaya a Begur. Havia nascut al barri del Somorrostro de Barcelona. Un barri de barraques ocupat per famílies gitanes a la platja. Les barraques varen desaparèixer, el nom també... Avui són les platges recuperades prop de la Vila Olímpica.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Carmen_Amaya

Carmen Amaya va arribar a la fama mundial com ballarina de flamenc. Salta a la vista que la Ciutat Comtal no l’ha reconegut mai com a pròpia. Doncs, era una gitana ballant flamenc en un barri de barraques. Massa fort per la gent dels anys 50 i 60. No se què passaria avui... En tot cas, els seus veïns se l’estimaven i celebraven els seus èxits. Ella, la dona famosa que tornava d’actuar a Nova York anava al seu barri, a on es trobava com a casa.
Art dins la vida de cada dia. Dignitat de la gent que no se senten respectats. No en queda ni el nom del barri. Esperem que els nois de la favela Pereira tinguin més sort...

dimarts, 25 de gener del 2011

Gent creativa : un altra societat ens arriba per aquesta porta

Gent Creativa: art al dia a dia de la gent.

Si heu anat llegint algunes de les notes d’aquest bloc, ja sabeu que aquí parlem de gent que fa coses. Gent que no es limita a ser consumidor ni espectador, que també actua. Sovint aporta a la comunitat de forma gratuïta.
La gent creativa és molt diversa, però, poc o molt, tots es senten una mica artistes

Si els veieu actuar, canten, fan musica, pinten, fan teatre, ballen, fan fotos, vídeos.. Internet està ple de vídeos i documentals que ells fan cada dia.

Alguns arriben a viure de l’art, altres no hi pensen però ho fan per amor a l’art.

Cada dia més hi ha gent creativa en acció que s’expressa amb el seu art, que el comunica als altres. Això és molt important. Per que l’art, entès d’aquesta manera, pot ser el millor d’un mateix. Pot ser un altra manera d’entendre el nostre paper al mon. És un plus gratuït que no es compra ni es ven. De persona a persona, no de tribu a tribu. És allò que encara és ben bé nostre i que sabem compartir.

Perquè significa que no tot és consumisme. Que no tothom està pessimista i negatiu. Que molts creuen en la bellesa i sense dir-ho, la practiquen i la ofereixen als altres.

Que hi ha gent que te autoestima i dignitat, que viuen a la seva ciutat i al seu mon de forma digna i col·laborativa, que té una actitud positiva amb la seva comunitat amb el seu entorn

Molts projecten al seva acció creativa en benefici de la cohesió social i per a superar la marginació. Sense fer discursos es troben amb gent diversa i fan una creació junts.

Molts projecten la creació artística a l’espai natural i participen en el respecte al medi ambient. Organitzen els seus viatges turístics de forma creativa amb els artistes locals.

Molts porten la creació a les escoles, on l’art és la millor escola de convivència, de ciutadania, de treball en grup, de creativitat.

Molts porten la seva creació a la seva ciutat. L’esforç de molts com ells fan la ciutat més creativa, més oberta a la societat del coneixement

Molts porten l’art al desenvolupament econòmic dels països pobres i participen amb l’art propi d’aquests països.

Molts ajuden amb el seu art a millorar la salut d’altres persones.

De manera que l‘art pot ser una font d’energia personal i col·lectiva. El punt de partida d’una resposta responsable , la nostra contribució a un mon més just, més humà, més sostenible. Un altra societat ens arriba per a aquesta porta: art al dia a dia de la gent.

No és un invent voluntarista, és una realitat que podeu constatar amb els exemples de Projectes (veieu la pestanya a la part alta de la pagina) i de molts altres que potser vosaltres coneixeu...

dijous, 20 de gener del 2011

Creació artistica i marginats

La fundació FEMAREC treballa entre nosaltres ja fa mes de deu anys per a ajudar a superar la marginació social a col·lectius diversos.
Altres entitats “socials” fan activitats d’aquest tipus, molt necessàries i positives.
Però FEMAREC ens crida l’atenció per que, a més d’altres activitats més clàssiques en el seu sector, ha tingut fe en l’art com vehicle d’integració, com llenguatge que supera barreres que sovint fan la desgràcia de molta gent.
L’art a FEMAREC es diu Glòria Rognoni. Parlem d’una gran artista del teatre que tothom coneix. Aquí podeu veure l’últim que han estrenat al Teatre Poliorama de Barcelona:
http://www.femarec.es/fundacio/es_fundacio7a14.htm

FEMAREC no és pas un simple projecte teatral. Estan creant llocs de treball per a disminuïts psíquics, ajuden a les empreses a incorporar-los, donen assistència socio-laboral a milers de persones i ofereixen formació a més de 100.000.
Però saben que amb l’art aconsegueixen una vivència irrepetible, un reforç de l’autoestima, una superació personal i del grup. Els seus actors deixen de ser marginats.
Perquè encara son tan poques les iniciatives socials que descobreixen l’art? Perquè encara no ens veiem tots com potencial gent creativa? Només cal que ens en donin l’oportunitat...

dimarts, 18 de gener del 2011

Alguns dies trobo que la gent és molt lletja

Ho confesso, però és així. Per exemple els dilluns al mati quan agafo el tren.
O el dissabte a la tarda al PRYCA. O una tarda de diumenge al Burger King..
Es així, no hi puc fer res.
Però, en realitat, ara penso que no és que la gent sigui lletja, sinó que son els espais, les situacions.
Perquè aquí tenim un supermercat on la gent es torna guapa....
Mireu el vídeo i em donareu la raó: quan l’art entra al dia a dia de la gent, ens tornem més guapos.
De sobte, dóna gust mirar a la gent.
De sobte ens trobem a gust amb els altres, els veiem més simpàtics, sentim allò que es diu empatia.
No ho podríem fer més sovint?

"El viernes 5 de noviembre, ocho cantantes de ópera irrumpieron en el Shopping Alto Palermo (Buenos Aires) en una intervención artística jamás realizada en nuestro país. La conocida mezzosoprano francesa Vera Cirkovic, acompañada por cantantes líricos, interpretando temas del repertorio operístico tradicional. La Habanera de Carmen (Bizet), O Sole Mío (canción napolitana) y Libiamo, el célebre brindis de La Traviata (Verdi), fueron los elegidos para esta actividad con motivo de celebrar la Semana de Palermo.
Hicieron una intervención en el shopping cantantes del teatro Colón, sorpresa ..., nadie sabía nada, ellos estaban vestidos de policía, limpieza, clientes, vendedora..."