divendres, 28 de gener de 2011

Projecte Morrinho: favelas i art.

Els adolescents de la favela Pereira da silva, a Rio de Janeiro (Brasil) van fer una rèplica en miniatura de la seva població.
Ara es pot veure una reproducció d’aquesta maqueta a les biblioteques de la diputació de Barcelona, fins el juny del 2011. Aquest gener es pot veure ala biblioteca de Sant Cugat del Vallès.
http://bibliomil.wordpress.com/

La maqueta parla sola. Les paraules sobren. Per a mi, és una obra d’art carregada del valor que li dóna la participació de nois i noies d’aquell barri.
Diu moltes coses la maqueta, que no us sabria repetir, per que val més que la veieu vosaltres mateixos. És com si uns expliqués una pel·lícula que m’ha fet sentir i pensar. Prefereixo dir-vos: aneu –hi!
Però també us explicaré una petita història, que m’ha recordat aquest fet. L’art que surt d’un barri de misèria, la dignitat que aquest fet pot representar pels seus habitants.
La meva història passa a Barcelona. L’any 1963 va morir Carmen Amaya a Begur. Havia nascut al barri del Somorrostro de Barcelona. Un barri de barraques ocupat per famílies gitanes a la platja. Les barraques varen desaparèixer, el nom també... Avui són les platges recuperades prop de la Vila Olímpica.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Carmen_Amaya

Carmen Amaya va arribar a la fama mundial com ballarina de flamenc. Salta a la vista que la Ciutat Comtal no l’ha reconegut mai com a pròpia. Doncs, era una gitana ballant flamenc en un barri de barraques. Massa fort per la gent dels anys 50 i 60. No se què passaria avui... En tot cas, els seus veïns se l’estimaven i celebraven els seus èxits. Ella, la dona famosa que tornava d’actuar a Nova York anava al seu barri, a on es trobava com a casa.
Art dins la vida de cada dia. Dignitat de la gent que no se senten respectats. No en queda ni el nom del barri. Esperem que els nois de la favela Pereira tinguin més sort...