Estratègia UE 2020 i la Carta als Reis.

La Unió Europea prepara un nou document d’estratègia que donarà el relleu al Tractat de Lisboa. La crisi es una bona raó per a posar-se al dia, a més dels canvis de dirigents de la Unió.
Aquest document parla sobre com orientar la sortida de la crisi amb un horitzó 2020. Com tots sabem, han passat o estant passant moltes coses, com per a deixar que ens escriguin el futur un equip de comptables dels que corren sovint per Brussel·les.

Per sort, la UE ha llençat una invitació oberta per a introduir esmenes al seu document inicial. Aquest document de treball el podreu trobar aquí i sembla realment un balanç econòmic d’una empresa, més que l’estratègia d’un “super- pais” com Europa: http://ec.europa.eu/eu2020/index_fr.htm

Nosaltres hem participat en aquesta consulta amb criteris de gent creativa (en lloc de comptables tenim violinistes, com deia Menuhin) i ens ha sortit aquest escrit, que ben pensat, podria ser la nostra Carta als Reis (veure document “Contribució a la futura estratègia UE 2020”)
Pels que aneu molt ocupats i voleu saber de que va la nostra proposta i les nostres raons: ara sembla que està de moda invocar la creativitat per que un projecte econòmic sembli modern. Notem bé que no parlen de “creativitat artística” i que al final sembla que es reduirà a una habilitat informal que anirem afegint al CV. Apareixen cursets rapits de creativitat als màsters de gestió d’empresa
Nosaltres ens hem mirat amb calma el document de treball de la UE que hauria de fixar l’estratègia per a sortir de la crisi i sembla que ells tenen fe, molta fe, creuen que la gent te ganes de fer un salt endavant i treballar amb alegria, creuen en la creativitat que impulsa la innovació de les empreses. Segons ells , ara, els treballadors europeus haurien de fer una gran esforç per a ser creatius i innovadors.. Per què l’haurien de fer, aquest esforç? Per a premiar als cínics dirigents que han orquestrat uns anys d’abusos especulatius que han arruïnat les finances, la construcció i tota l’economia mundial? Els mateixos que ara diuen, aquí no ha passat res, torne-m’hi?

Nosaltres demanem un compromís amb un altre sistema de valors que faci possible una economia verda, treball creatiu, consum raonable, creació artística com expressió personal i ciutadana. En definitiva, respecte al ciutadà i al treballador.

Per això cal una forma diferent de cultura, no tan centrada en l’espectacle i les seves subvencions, sinó que faci possible la creació artística de tots els ciutadans i des de tots els espais socials, des de l’empres a l’espai públic, un compromís dels artistes per a facilitar aquesta expressió de creativitat de la gent creativa.

Be, és una Carta als Reis, ja ho se. Però cal insistir, com ho fan els nens. Si no t’ho porten aquest any, potser els Reis hi pensaran l’any que ve. Al final, ja ho sabem, se’n surten.

Ingenuïtat infantil? Mes ingenu sembla creure que els mateixos cobdiciosos de diner que han pres les decisions econòmiques aquests últims anys fins portar –nos al desastre, puguin continuar com si res, i que la gent tornarà a empènyer al carro , previ un curset de creativitat.

I que els governs que els han acompanyat, que han facilitat i estimulat aquesta cursa al caos puguin recuperar la credibilitat de la gent sense reconèixer la seva participació al desastre i el seu compromís de canvi.

Coneixeu a Fred Vargas?

Es una dona que escriu novel·la policíaca, arqueòloga, francesa.

Per aquells que llegim les seves novel·les, una dona apassionant.

Com viu aquesta artista i científica el tema més calent dels darres dies de 2009 (i dels actuals, pel desacord)? Parlem de Copenhague, és clar.

A Copenhague ens hi jugavem molt....Uns més que altres, es clar. Les persones més que les formigues. Les criatures més que els vells.

En tot cas, aquí hi ha feina per a la gent creativa: Fred Vargas ha escrit un manifest “Nous y sommes” que us recomano. Diu que estem començant la Tercera Revolució i tot hom sap que sense creativitat no hi ha revolució.

Ens cal tornar a inventar la forma de viure. Especialment, a aquells privilegiats (la quarta part de la humanitat) que ens hem divertit tot rebentant els equilibris del planeta.

Otavalo: una visita pensada per a gent creativa

Mica a mica anem desplegant les activitats d’aquest blog, totes pensades per a gent que creu en la creativitat de la gent.

Varem començar per penjar alguns comentaris i idees, desprès projectes, mes endavant vídeos amb entrevistes...

Ara agafem la maleta i anem a Otavalo, als Andes, a l’Equador

Una visita a la gent creativa d’aquell país, en un entorn natural extraordinari, acompanyats per la fundació cultural AMARU.

Otavalo és una població molt coneguda a tot el mon per ser el centre més consolidat d’artesania indígena dels Andes. Els comerciants otavalos d’artesania son a totes les grans ciutats del mon i precisament al mes de febrer tornen a la seva ciutat d’origen per a celebrar la seva festa, el Pauca Raimi o festa de les flors

Els grups musicals andins també tenen Otavalo com a punt de referència.

Tot son bones raons per a visitar la ciutat i les muntanyes del voltant, sobretot si hi anem en un grup petit de gent creativa i acompanyats per gent del propi país. És una oportunitat de conèixer una cultura viva que sap recuperar els seus elements tradicionals sense convertir-se en peça de museu.

La visita que us recomanem aquí l’organitza FUSIC, del dia 2 al 9 de febrer

FUSIC és reconeguda als fòrums turístics internacionals per la seva capacitat per a portar gent creativa a Barcelona i facilitar-los les relacions amb artistes i espais de creació barcelonins. La UNESCO va convidar FUSIC a presentar la seva formula innovadora al congrés de Ciutats Creatives de Santa Fe, Nuevo Mexico, l’any passat.

Ara us volem recomanar doncs una novetat de FUSIC: una visita a Otavalo que compta amb l’art i l’experiència d’una activitat ja consolidada a Barcelona. Una visita pensada per a gent creativa

Per a mes detalls visiteu www.fusic.org o descarregueu-vos el document

Gent Creativa al mapa d’Europa...

No sabeu la satisfacció que dona quan fas clic al mapa d’Europa (a Barcelona) i us surt “Gent Creativa”.Us convido a xalar amb nosaltres. És gratis. Estem entre els blogs culturals europeus: http://www.labforculture.org/en/resources-for-research/contents/research-in-focus/cultural-blogging-in-europe/european-cultural-blogging-map

Si no veieu Barcelona, cal triar la pestanya”most recent”.

www.labforculture.org no és qualsevol cosa. És una web que cobreix 50 països europeus sobre temes d’art i cultura i que es publica en sis idiomes.

L’editor es la European Cultural Foundations d’Amsterdam.

Us preguntareu si té alguna cosa a veure amb la promoció de la creativitat. Precisament, doncs sí...

Per exemple, sii visiteu els “projectes seleccionats” a http://www.labforculture.org/es/estudios-de-casos podeu trobar Strangers Festival, uns tallers de vídeo per a joves, que es celebren a cada ciutat, especialment interessants pels que treballen amb joves, amb l’al·licient de facilitar intercanvis entre joves de tot Europa. Podeu demanar un DVD que envien gratuïtament.

El Ministeri de Cultura podria tancar webs?

Molt bé, i per què no podria tancar diaris?

Salta a la vista que molta gent encara no entén el que estem vivint, no entenen que estem canviant d’era.

Què ens diuen aquests musics que surten al carrer amb pancartes? Qui son aquesta gent? De debò està en perill la creació musical?

Potser s’està acabant una època i està començant una altra. Els canvis d’era poden ser molt injustos per alguns, beneficiosos per altres. Potser hauríem de mirar de facilitar la transició en lloc de bloquejar les actituds

Des d’aquí voldria fer algunes suggeriments per a trobar sortides a aquest embolic.

Per exemple, ara hi han molts musics que arriben al seu públic amb les seves creacions, més que mai. Amb Internet, els nous valors tenen oportunitats que mai havien somniat. Portàvem dècades de control absolut del mercat per part de les discogràfiques que tenien muntat un monopoli, un sistema que controlaven els que feien grans inversions en màrqueting. Publicitat i promoció comercial. On quedava la creació? Quina llibertat tenia el creador i el públic? Per què teníem de pagar la musica tan cara?Per que teníem d’escoltar tots el mateix?

Ara hi ha molts musics que viuen de la seva musica, tot i que la donen gratis a la web. Internet funciona com un gran catàleg on tothom pot trobar segons les seves preferències sense dictadures comercials. Gracies a aquest supercatàleg, el públic va als concerts que prefereix, per que la Xarxa li ajuda a descobrir. La relació es fa entre music i públic.

Avui es pot comprar musica a la Xarxa a preus que no tenen res a veure amb l’abús que ens cobraven fins fa poc per un CD. Això recorda l’aparició de les companyies aèries low cost. Algú recorda quan costava una vol Barcelona Madrid en pont aeri quan Iberia tenia el monopoli? Qui vol tornar endarrere?

Ara sembla que alguns musics voldrien disposar de tota la promoció d’Internet i dels preus antics dels CD. Però els temps van endavant , endarrere no hi tornarem pas.

Es clar que el tema dels drets d’autor s’hauria d’anar adaptant a la nova situació. Però sembla molt sospitós que els defensors del vell sistema no vulguin sentir parlar dels nous sistemes de copyright, més flexibles i adaptats als temps actuals. Això ja està inventat i funciona. Hi ha un sistema reconegut internacionalment, Creative commons que ofereix diversos models de contractes de drets d’autor, basats en la filosofia de fer donacions i recollir més tard el benefici, que molts músics ja utilitzen, tot i els entrebancs que troben amb la SGAE. http://creativecommons.org/

Si considerem que cal facilitar la creació artística, no els negocis obsolets , no podem fer, sense més, una confusió interessada entre les dues qüestions. Sembla clar que anem cap un nou model que ja comença a caminar, tot i que les polítiques culturals en vigor no semblen pas ser-ne conscients.

Amb una mica d’acompanyament per part de les administracions publiques, aniríem entrant en la nova era i aconseguiríem allò que Internet ja fa possible: més oportunitats pels nous creadors, més opcions pel públic, més independència dels monopolis internacionals i locals, més oportunitats pels creadors locals i pels que venen de països més pobres.

No podríem aprofitar les oportunitats actuals des d’una nova política cultural catalana. Com és que encara no hem reaccionat?

Tarraco Viva i Pep Guardiola...

Ara que he conegut de prop el projecte de Tarraco puc dir que em recorda l’estil “Pep Guardiola”, justament quan un Barça sense figures, que no fa gaire dies, guanyava a un Inter que anava de prepotent als mitjans.

L’estil de la casa és el treball, l’equip, l’il·lussió, el gust per la feina ben feta, el joc. No és el vedettisme que el medis cultiven sense parar. Si no hi ha vedette ni espectacle, no hi ha titular al diari o a la TV.

Això ho saben molt bé els politics que cada dia més es veuen obligats a transformar-se en actors del Polònia si volen sobreviure en la jungla mediàtica.

A Tarraco Viva ho practiquen des de fa onze anys. Tenen 50.000 espectadors, de prop i de lluny, sense publicitat ni vedettes. Mes de 1000 persones actives, presenten un treball fet a consciencia. Ells us diran com vivien, menjaven, es vestien els romans, encara que Holywood no hi estigui d’acord. Cada any hi ha noves recerques, noves presentacions. Ho fan per que estan enamorats dels seus romans, dels nostres.

Crec que el país està ple de gent com ells, que no fan soroll però que tenen un reconeixement dels experts en historia romana de tot el mon, dels que en saben. Gent que no treballa de cara a la galeria sinó que sap la satisfacció que dona el treball, l’equip, l’il·lusió, el gust per la feina ben feta, el joc.

Si tot d’una veus moltes dones embarassades pel carrer...

...això vol dir potser que la teva dona està embarassada. Ja se que hi han altres mètodes més ràpids, però aquest també funciona.

Bé, bromes apart, últimament veig molts indicis que convergeixen cap al tema de la “gent creativa”. L’últim el vaig trobar a Interarts, a Barcelona, on Dragan Klaic parlava dels clusters culturals a les ciutats europees.

Dins del mon de la gestió cultural a Europa, Dragan Klaic és de les persones que porta les antenes més ben posades. Be, ara no presentarem el seu CV però us recomano la seva web www.draganklaic.eu

En tot cas, ell entén Europa en la seva dimensió real, est i oest, sud i nord.

Sobre clusters culturals a les ciutats europees va dir moltes coses interessants, no faré pas el resum d’una conferencia. Però va parlar d’afavorir els ambients creatius a base de jugar a la proximitat de les instal·lacions artístiques amb altres activitats de la societat.

L’aïllament pot ser fatal. Es tracta de crear ponts entre creadors i societat en totes les seves formes. Aquí poden aparèixer escoles, comerç, bars i restaurants, cinemes, museus, ruïnes històriques, recerca artística i creació, exhibició, teatres, moda, vi..

Ja no son temps de construir grans edificis culturals que sovint confonen cultura i exhibició de poder i que xuclen recursos com una aspiradora. Els temps ja no van per aquí.

En tot això, Internet no hi pot faltar. Alguna cosa com un “Citylab” que faciliti l’ús i l’aprenentatge pot ser molt dinàmic si s’orienta capa continguts culturals

Dragan Klaic va citar una llarga llista de centres o clusters (claustres?) a moltes ciutats on en un mateix espai es troben molts agents que es fecunden mútuament.

Per aqui podrien anar les ciutats creatives del futur?