Internet i el nou mercat de musica i cine. El futur va per aquí

Mentre les discogràfiques i les distribuïdores de cine no paren de repetir que estan perdent una fortuna per culpa del top manta i de la pirateria a Internet, resulta que la vida real se’ls hi escapa per un altra banda, com l ‘aigua s’escapa d’un cistell.
Per que avui, un grup musical pot prescindir de discogràfiques, produir la seva musica i difondre-la a Internet. Molts arriben a promocionar-se fins omplir sales de música amb el seu públic. Es salten un intermediari que era capaç de vendre un CD per 20 €. Però avui això i les senyores amb cotilla ja ha passat a la història.
Això si, diuen que perden diners (com els calculen, a 20 €?), que nomes volen defensar els drets dels creadors, que la cultura se’n va per les clavegueres, que el país no te salvació.
Ara ens ve el sector del cine, que tan a Catalunya com a tot Espanya està fent algunes bones pel·lícules, que val la pena de veure (si un no és addicte al cine USA) i diuen que les sales de projecció perden públic.
Passen coses, aquests dies. Una bona pel·lícula, “Pa negre”, que guanya als Goya, cosa mai vista. Passen coses. Els problemes del sector no són per falta de qualitat.
Però el mateix temps, a la nit dels Goya el president dels professionals del cine diu que la salvació del sector és a Internet.
O sigui, que les Administracions aniran fent el que podran per a parar el cop i retardar la defunció definitiva de la cosa, però pels que vulguin tirar endavant, els hi cal canviar de musica.
Per cert, que un productor de cine dels clàssic, quan va sentir lo d’Internet va dir: “per què hauríem de canviar la industria del cine si ha funcionat sempre igual de bé durant 100 anys”. Penses el mateix?
I què pot significar que la salvació del cine es troba a Internet? Què hi ha al mercat, apart dels immobilistes i dels que tiren pel dret, tot gratis de moment, demà ja veurem que fem...?
Al mercat hi ha algunes coses, que encara no són el futur, però crec que el futur va per aquí. Podeu entrar a aquestes webs i anar per feina. Segur que n’hi ha més però no les conec. Si sabeu d’altres, per favor, digueu-m’ho.
Per exemple:
http://www.filmin.es Ells diuen, “no tot el cine que es fa arriba a les sales comercials, no tot el que s’estrena a les sales comercials s’arriba a veure”. Això és cert.
Compten amb el suport, diuen, de les companyies cinematogràfiques independents més importants. Ofereixen cine off-Holliwood
A dos euros la visó d’una pel·lícula. Ells s’adrecen a un sector de públic específic. Públic d’on sigui, no compten les fronteres pel seu negoci. Compten les preferències
http://www.netflix.com/ Aquí teniu la web potent, americana naturalment. De moment, crec que no accepten abonats de fora dels USA.

Però les coses van per aquí.

Per 8 dòlars al mes, totes les pelis que vulguis.

Ocuparan tot el mercat mundial i es menjaran tots els petits?

Depèn de com s’ho muntin els petits. També deien que Amazon es menjaria tot el mon del llibre online. Però les coses son més complicades
http:/www.wuaki.tv Aquí es presenten com la Netflix a l’espanyola: és una iniciativa recent que ofereixen visionar pel·lícules a l’ordinador o a la tele. La seva aposta és però la tele, encara que caldrà una capsa negra que caldrà empalmar amb el televisor. Es qüestió de mesos. Presenten pel·lícules i sèries, lloguer i compra. Els preus son diversos però la base: dos euros per llogar una pel·lícula

Tot plegat, això vol dir que ja no anirem al cine?Això qui ho sap. Però altres vegades la gent s’ha fet aquesta mateixa pregunta amb els ordinadors i al final trobem que la resposta comença per dir “depèn...”
Si estem parlant del típic cine d’adolescents, amb 3D, monstres, violència, sang i explosions a dojo, una bona pantalla li cal una sala plena d’hormones ben calentes. Crec que això no es pot substituir per una pantalla a casa.
Si es tracta de veure el millor cine, no necessariament americà, de tot el món, amb subtítols... Ja es veu que és una altra cosa. De variants n’hi hauran moltes, no hi ha un cine, sinó molts cines. Quants? Encara no ho sabem
Jo crec doncs que anem cap un mercat més diversificat on no hi ha un públic ni dos, sinó molts públics. Més diversitat, més qualitat. I ja no ens cobraran la fortuna que ara encara cobren per anar a veure una pel·lícula.
O sigui que, més qualitat i més oportunitat pels productors de cine creatius. A veure si és veritat. Potser només sigui un somni.
Però, a veure: qui se’n recorda dels avions abans d’aparèixer els vols low cost? Quan costava el pont aeri d’Iberia Barcelona Madrid? Una fortuna, els joves d’ara no s’ho podrien creure.
Veritablement el que era increïble, és que durant un temps, quan va aparèixer el low cost, si sabies comprar el bitllet a Internet al lloc web d’Iberia, naturalment, et sortia cinc vegades més econòmic que si el compraves a Iberia en una oficina. Era increïble el despistats que alguns poden ser i el preu que paguen per ser-ho.
I la musica?
Em diuen que el grup Manel estava fa uns dies al numero 26 de la pàgina musical Spotify, una web sueca que dóna música gratis amb un catàleg enorme.
http://www.spotify.com/es/new-user/
És clar que si no pagues et toca escoltar els anuncis, com a la ràdio.
Escoltes la música des del ordinador i , sobretot, si tens un mòbil espavilat, amb més de 2,5 G , la musica va amb tu. Es parla de desenes de milions a tot el món, i van creixent sense parar. Xifres astronòmiques. 2.000 milions de mòbils, espavilats o distrets, circulen ara per tot el mon.
Ah! Els Amics de les Arts hi apareixen al nivell 44
Què passarà amb la musica?
Quines oportunitats tenen els grups emergents per anar tirant endavant en aquest entorn? Es clar que no tothom es diu Manel (però era un grup emergent fa un parell d’anys)
Però crec que anem cap una industria musical que donarà oportunitats a musics i a públics no massius, amb una gran diversitat d’oferta que trobarà públics a tot el mon.
El model Internet salta fronteres. Estem parlant de música, no pas de literatura
Com serà el futur? No ho sé. De fet , tampoc no sé com és el present. No veig que ningú s’arrisqui a publicar una informe neutral sobre aquest mercat, de manera que som els ignorant els que veiem coses i mirem de treure’n conclusions, a l’espera de que parlin els savis.
Però crec una cosa, el futur no serà, no està escrit. El futur pot ser molt més obert a la creativitat si el sabem aprofitat...
Però, en sabem?