Marxar de vacances o quedar-se a casa, tan se val. D’una forma o altra, abans de dir adéu i tocar el dos. És quan tens la impressió de que no hi ha res millor que apagar i callar.
Així doncs, just quatre paraules per a dir, fins aviat.
Ara més que mai, és l’ocasió per a fer allò que ens agrada, allò que no fem durant el curs. Fem-ho. No esperem que la felicitat ens caigui del cel o ens la fabriquin als altres.
No deixem que la por de la por ens amargui la vida. Amb poca cosa podem viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada