Desperta Barcelona! Però, de bon rotllo, és clar, sense ensurts perillosos...

En pocs dies de diferencia, tenim dues noticies de gent creativa, al teatre, una a Madrid i l’altra a Sevilla.

La de Sevilla es al TNT i per això, a primer cop d’ull, pensava que parlaven del TNC de Barcelona. Soc un il.lús!

Doncs anem a Sevilla: presenten una obra de Garcia Lorca, La casa de Bernarda Alba, interpretada per un grup de dones, gitanes i analfabetes, sense experiència teatral, d’un assentament de barraques veí del TNT (de Sevilla).

Sembla que a Sevilla l’expectació és forta. Hi ha una gira més tard. Potser tenim sort:
http://www.atalaya-tnt.com/index.php?id=240

I amb pocs dies de diferència, A Madrid, Teatros del Canal, “Kontakthof” de la companyia”Tanz Teather Wuppertal Pina Bausch”. Es una versió que Pina Bausch havia presentat amb dansaires joves, normals diríem, l’any 78’, i més tard, el 2000 amb “amb homes i dones de mes de 65”. Aquesta és la versió que ara es presenta a Madrid.
http://www.madrid.org/fo/2009/es/fichas/danza/Kontakhof.html

En els dos casos, tenim no professionals en escena i una gran expectació al carrer.

Podem dir, doncs, que estan passant coses. Però cal tenir ulls per a veure i orelles per escoltar

Visions i Projectes de gent creativa...

Hem començat el canal de vídeo de Gent Creativa a YouTube, amb la sèrie "Visions i Projectes de gent creativa" on persones de diversos sectors culturals ens explicaran les seves visions o el seus projecte amb gent creativa...

Us convidem a descobrir i a reflexionar...

Isabel Cabós: "Gent del carrer pot ser creativa si..."

Pep Fornés: "Fem un Museu de la gent..."

Participar o contribuir...

Quan varem definir les paraules clau d’aquest blog, teníem molt dubtes sobre si calia vincular la creativitat amb la participació o si calia buscar una paraula millor, com contribució.

Finalment, com es pot veure , ens hem quedat amb les tres :”creativitat, participació, contribució”

Això passa sovint, en temps de canvi, les paraules no acaben d’encaixar, tenen significats que arrosseguen història.

“Contribució” és allò que paguem a l’ajuntament, em diuen. A molts els hi posa els pels de punta. Però contribuir és un paraula molt digna, vol dir que entre tots fem possible un be col·lectiu. Contribuïm a fer un regal a algú, contribuïm a la creu roja, contribuïm a arreglar un camí veïnal. Perquè serà que una paraula tant maca s’ha tornat sospitosa?

Però amb la paraula “participació” ens passa un a cosa pitjor: participar, vol dir prendre part en alguna cosa. Però últimament, s’utilitza per a participar en decisions, en decidir pressupostos, en prendre part en l’exercici del poder. Molt be, moltes promeses que costa de veure realitzades.

A veure, com es diu quan algú fa una cosa gratis? El nostre mon està ple de gent que fa coses sense cobrar, pel gust de fer-les, pel gust d’ajudar, per que vol que la ciutat o el país millorin. Jo pensava que això també era participar. N’està ple, encara que no son fàcilment la noticia del dia, només surten en casos d’excepció.

Però hi ha molta gent que ho fa, participa.. Com es fa cada dia Wikipedia sinó? Com seria el nostre món sense els que contribueixen (o participen sense cobrar ni decidir)

El circ a Nou Barris: art i societat

L’Ateneu Popular 9 Barris acaba de rebre el Premi honorífic BUTACA per la seva feina “en el camp del circ com eina de transformació social”.
http://www.ateneu9b.net/htm/formacio.html#pro1

Observem com el propi Ateneu en parla. Son paraules molt potents i ells saben com estava el seu barri en aquells anys, els 70’, i com han estat capaços de produir una autentica transformació del barri per la via de la creació artística:
“El treball educatiu en circ des d’un projecte participatiu com l’Ateneu ens permet assolir fites com el desenvolupament de la creació artística, la millora del domini psicomotor del propi cos, el desenvolupament de la capacitat d’interrelació personal, la capacitat d’expressar la pròpia opinió, l’utilització del temps de lleure de manera creativa i no consumista, la dinamització comunitària, i la promoció de la cohesió social."

El mèrit de la seva intuïció, fa 40 anys, va ser fer l’aposta per la creativitat d’uns nois que ho tenien molt negre en aquell entorn. Allò no era pas art per passar l’estona, sinó art per a sobreviure com a persones en dignitat.

Una aposta que ni de lluny van saber entendre en aquells temps ni l’Ajuntament, ni el mon acadèmic ni el gremi artístic. Que avui els premis Butaca hagin donat aquest pas i els hi donin aquest reconeixement vol dir doncs que alguna cosa ha passat, ara podem dir que la gent de Nou Barris es gent creativa, i que es pot fer art tot i ser pobre.

Si aquesta fos la historia de tots els centres cívics de la ciutat de Barcelona!

Maten les escoles la creativitat??

Us recomano que entreu a aquesta adreça: http://video.google.com/videoplay?docid=-9133846744370459335#
Hi trobareu un vídeo curt en anglès, subtitulat en castellà, que tracta aquesta qüestió amb sentit del humor. (Cosa poc freqüent en el mon de l’educació, on de vegades sembla que estan a punt d’anunciar la fi del mon).

He trobat el vídeo al bloc Educrea http://blocs.xtec.cat/educrea/ que treballen en “l’educació en la creativitat cooperant”. El seu mètode s’aplica a les escoles i es basa en formar grups on s’ajuden els uns als altres en projectes creatius. El blog es presenta en català, castellà i anglès.

Segons diuen, a les exposicions que organitzen “poden participar produccions creatives cooperants de les escoles i instituts, dutes a terme pel professorat i per agents educatius dins de les activitats escolars com extraescolars dels nostres centres educatius de Catalunya.

Les produccions creatives cooperants poden ser cançons, murals, blocs, webs, produccions escolars pels mateixos alumnes, productes com a resultat d’aplicació de tècniques que fomentin la cooperació, la creativitat i la comunicació oral i digital de l’alumnat”

Salta a la vista que donen un paper important als pares dels alumnes. En canvi, no veig que parlin del paper dels artistes en aquest projecte de creativitat artística. No hi faria cap mal que els artistes entressin alguna vegada a les escoles, com en altres llocs, naturalment. Ja en parlarem d’aquests llocs.

Celebraran una reunió oberta a la primavera de 2010 a Reus.

Creativitat artística i altres creativitats

Algú que considero una persona creativa en el camp de l’art i també en el camp de l’enginyeria i l’empresa, m’ha fet pensar sobre aquesta distinció.

La seva posició era, sense dubtes, que la creació artística és d’una naturalesa diferent. Jo encara hi afegiria més: pots ser creatiu a l’empresa i no ser-ho a l’art.

Però últimament, sembla que la moda sigui de fer una confusió entre tot.

Suposo que serà difícil demostrar una cosa o la contraria, però en canvi, podrem trobar molta gent que sap molt be de què estem parlant. M’agradaria escoltar el testimoni de cadascú.

No es una qüestió banal, per que la Unió Europea dedica aquest any a la Creativitat i a la Innovació. Partim de que necessitem innovar ales empreses i que la condició per a innovar és la creativitat. Al document de llançament consideren que la creativitat pren moltes formes, certament, i que entre la creativitat artística i la de l’empresa s’haurien de crear ponts.

http://create2009.europa.eu

Otavalo

Cada any al mes de febrer, a Otavalo hi ha una reunió de gent molt especial. Otavalo es una ciutat mitjana, a l’Equador, dalt de la muntanya. Allà s’hi fa musica i artesania, vull dir que molta gent ho fa. Si assistiu a un concert a Otavalo, la quarta part del públic son gent creativa. Això és nota, es un públic amb sensibilitat per a moltes musiques, sofisticades i populars, tradicionals i actuals, es un públic on molts fan artesania.

No ho havia pensat , però un festival de musica pot ser diferent dels altres festivals pel públic que s’hi troba.
Al febrer a Otavalo hi fan cap otavalenys de tot el mon, comerciants d’artesania i grups musicals implantats a Europa, Estats Units, Canadà, Japó, Austràlia. Tots ells, indígenes que van sortir a conquerir el mon, quan a casa seva no els deixaven respirar els “conquistadores” o els seus descendents. Sense fer soroll han anat guanyant espai i avui es fan respectar a la seva ciutat, una ciutat creativa.

Quan arribes a Otavalo hi trobes gent sensible i un ambient tolerant. No tens la impressió de ser un ianqui, un blanc apreciat pels seus diners. La cultura indígena és pacifica, ecològica, universal. Otavalo no és un parc temàtic indígena sinó una ciutat actual de gent creativa. Tenen els seus problemes i Equador és un país pobre, ja ho sabem. Però dona gust trobar-se amb gent que recupera la seva dignitat sense victimisme ni revengisme. S’estimen la seva cultura andina però no semblen localistes sinó internacionals.

Perquè em sembla que allà la gent ho son més que a Europa? Serà que per aquí ens han planxat la creativitat amb una escola i una feina basades en rutines i disciplines?