"Retallar i tallar" a Melilla

Us recomano l'article de Dolors Renau, "Retallar i tallar", que parla de la frontera de Melilla

GENT QUE ENCARA NO TE UN MAPA PERO QUE JA CAMINA

Parlem de gent que fa coses que milloren la societat encara que no tenen una resposta global.
Que no han esperat a disposar del "mapa" per a posar-se en camí.

Mai com ara s'havien vist tantes iniciatives de grups que no esperen que el govern ho arregli, que no compten amb subvencions, que saben què vol dir tirar-se a la piscina quan han vist una necessitat i s'han posat en marxa.
A Gent Creativa parlem d'exemples ben vius, de gent que volen superar la discriminació contra els immigrants, que milloren l'escola on treballen, que fan la seva pròpia reforma de la Universitat, que troben solucions pels pobles de l'Africa, que ajuden als que no tenen per a menjar o per a pagar un lloguer.
La gent que fa coses es guanyen un respecte de tothom, de tothom que vulgui de debò trobar solucions. Saben de què parlen, quan parlen.
Tot i que a la TV abunden els "fantasmes". Aquells que si només parlessin d'allò que entenen, estarien callats molt més sovint.

Encara que molts es pregunten si tenen sentit aquestes accions si no comencem per canviar el govern o fer noves lleis o reformar la Constitució. Ho diuen per que estem acostumats a pensar aquesta manera, a planejar grans reformes, a canviar les lleis, a presentar projectes globals. A fer les coses com es fan des de la política i des dels partits.
O fins i tot, parlen de marginar els partits i tirar pel dret i fer la gran revolució... Tot plegat, és l'espai pels grans estrategues de cafè.
Tots tornem a caure en la mateixa tentació: voldríem creure en grans solucions per a grans problemes. En el fons, potser encara hi creiem, tot i que ja n'hem vist molts fracassos, de grans projectes que ho deixen tot igual. Ho sabem, però tornem a començar com si res.

Però , observem què està passant. Mirem la gent que fa coses, que troba solucions, que , sense recursos, sembla que fa miracles. Ara ja es pot dir que el país funciona gracies a ells. solucions.

Ara es el temps on les reformes de l'escola les fan les fan un grup de mestres i pares, sense demanar permís a l'autoritat, sense perdre el temps llegint al diari sobre les noves lleis que canviaran l'educació.
Ara es el temps que la gent es posa a recollir menjar i vestits pels que no arriben a fi de mes, i posen en marxa solucions que funcionen.
Ara es el temps que fundacions petites recullen diners per internet, demanen colaboracions a micro mecenes i implanten l'electricitat solar a milers de pobles de l'Africa, sense que els governs i els seus plans de cooperació comptin per a res. Els seus plans de cooperació semblaven bons per a colocar productes i empreses del pais als governs africans, més que trobar solucions innovadores pels ciutadans de l'Africa.

La famosa Plataforma que lluita contra els abusos a les hipoteques a Espanya, que va néixer fa pocs anys a Barcelona, no es doncs cap excepció. És un bon exemple d'un grup de gent que ja han fet molt cami i que avui ja actuen en alguns casos com a prescriptors davant d'ajuntaments i governs que volen trobar solucions operatives. S'han convertit en un referent en la resistència contra els abusos bancaris, tot i la resistència dels bancs i dels seus aliats de la dreta espanyola i catalana. Davant la impotència de l'esquerra espanyola i catalana.

Estem doncs en un moment caòtic: els governs de dretes a Catalunya, Espanya i a Europa no responen, actuen segons els grups de pressió de sempre, ignoren les persones, encara estan fomentant la desigualtat econòmica, continuen decidits en la seva "lluita contra els pobres".
Per la seva banda, molts grups, com mai no s'havia vist, actuen i troben solucions.
Però ho fan en el seu entorn petit i local, amb grans limitacions. Sense mapa.

La pregunta és, si aquests esforços locals i no coordinats poden tenir sentit, si arribaran algun dia a modificar els programes dels partits, la línia d'acció dels governs.
Si algun dia arribaren a dibuixar el nou mapa, que tots necessitem, per que voldríem saber cap a on anem tots plegats. Voldríem saber quines sortides podrem trobar entre tots, sortides viables, reals, no utopies ni vaguetats mesianiques.

Evidentment, no tinc pas la resposta. Però crec que , si observem amb atenció moltes de les mini accions que hem esmentat, notarem alguns factors que expliquen la seva potencia, la increïble energia que saben mobilitzar, la seva capacitat per a trobar solucions reals i factibles, el seu coneixement de la realitat. Veiem alguns atributs aquests petits moviments i projectes, son maneres de fer d'avui, abans no sabíem fer-ho tant be com ells ho fan ara:

• 1. Aquests projectes no actuen de forma paternalista amb els pobres o necessitats. Ben al contrari, els impliquen en la acció, els ajuden a recuperar la dignitat , a aprendre a defensar-se i a defensar als seus companys. Això també es veu amb nens i joves en l'educació innovadora.
• 2. Les ajudes mutues son bàsiques. Cada persona necessitada ajuda als altres. Així recupera la seva autoestima i desapareix la xenofòbia
• 3. A través de l'acció en grup, cada persona aprèn de la realitat, guanya en coneixement, toca de peus a terra, les utopies desapareixen com el fum quan fa vent.
• 4. La motivació de les persones implicades es un factor essencial. Per això la gestió de les emocions és indispensable. A molts projectes, la practica d'una activitat artística es el punt de partida. Observem sovint aquest fet en projectes d'innovació social

De moment, aquestes son unes primeres reflexions. Potser la influencia d'aquests grups en la vida política es convertirà en un fet normalitzat quan els partits acceptin que en els nostres temps, un ciutadà no es un simple espectador de la vida pública. Votar a les eleccions o a un referèndum es millor que res, però es clar que en aquesta situació som molt manipulables. El ciutadà del nostre temps també vol ser actor de la seva realitat pública. Per que ell la coneix millor, per que l'acció comporta un coneixement que no tenen els teòrics ni els polítics.
Per l'acció adquirim nou coneixement que no crec que puguem assolir de forma teòrica. Aquest coneixement es la força del ciutadà actiu. Algun dia, crec, podrem fer el mapa d'aquest coneixement

JA REBEU EL NOSTRE BUTLLETI ?

Gent Creativa fabrica un Buttlleti cada mes

Potser no l'esteu rebent regularment? Ja anem pel numero 4

El reben persones de molts paisos d'Europa i hi recollim també les seves col.laboracions

És un Butlleti europeu.


Us informa de les Tertulies de cada mes, o ens trobem amb unes poques persones , els que viuen més

a prop. Però no ens oblidem dels que viviu lluny, a Europa, a Mèxic, als USA, a Xina, a Rusia.



El Butlleti és molt practic: en realitat és només una llista de links on recollim el millor de cada mes,

 nostre o dels altres webs.

D'aquesta manera no seus perd res que us pugui interessar i , amb un cop d'ull veieu què hi ha

Es una forma de guardar documents que potser us poden interessar més endevant

Aqui podeu trobar el Butlleti n.4

NOTES DE LA ULTIMA TERTULIA

Hola amics i amigues,

va ser una reunió viva i sorprenent.

Aquí va el resum:

 

Notes després de la Tertúlia del dissabte 9 de novembre

Col·laboradors: Cristina, Dolors, Gabriel, Pascal, Paquita,Francesc, Caterina, Santi

“Si fas el camí sol , vas més ràpid , però si el fas acompanyat vas més lluny”. (proverbi Xinés)

“Les gallines van picant i al final ponen un ou.” (aquest no és xinés)

Algunes de les coses que van sortir dissabte son les expectatives del grup:

·      Les ganes de crear alguna cosa

·     Passar-ho bé, aprendre i tenir la oportunitat de sorprendre’s

·     Formar part d’un grup de tertúlia per  conèixer, renovar-se en idees

·      Seure i parlar d’experiències passades que no hem tingut temps de pair, per velocitat de la vida diària.

·      La curiositat  i la capacitat de sorprendre‘s amb noves experiències.

·     La innovació social i la ciutadania

·     El camí des de l’enginyeria a l’art. Incorporar l’art en el dia a dia

A cada reunió algú podria començar amb una ponència sobre algun tema. Alguns dels temes que voldríem comentar son:

·     La educació, l’aprenentatge d’idiomes d’arts etc... i estem tots d’acord que es una eina  bàsica. Erasmus. (Dolors)

·     La capacitat del nens per adaptar-se al seu entorn. Empowerment

·     Polítics, el prejudicis o realitat.

·     Filosofia i Art ( Gabriel)

·     La discapacitat o  malaltia mental en el món de l’art (Caterina)

·     Aprendre idiomes i descobrir un nou món, una nova identitat (Cristina)

·     Definir més l’objectiu de la Tertúlia

I una abraçada a tots els que no hi éreu!

UN JOC PER AQUELLS QUE NO JUGUEN

Avui us convido a visitar un joc nou. Un joc que porta l'aval de ARTE, la cadena TV de més prestigi d'Europa.
Bé, ja se que ara, molts passareu pagina, perquè us esteu dient :"això no va per a mi". Com vulgueu, vosaltres us ho perdreu. Pels que encara teniu una mica de curiositat per novetats, aquí va la cosa...
Es pot visitar el joc entrant en una web:   Fort McMoney
El trobareu en versions francesa, anglesa i alemanya. Moltes imatges i molt impactants.
Us puc anticipar que es una mena de joc diferent. Veieu les imatges en vídeo, com en una pelicula, però el podeu anar descobrint en el sentit que vosaltres marqueu.

Es tracta d'un tema molt real i actual: una ciutat al nord del Canada, on treuen grans quantitats de petroli de pissarres bituminoses.
L'impacte sobre el territori és enorme, la ciutat creix sense parar, tothom s'hi vol fer ric. És la quimera de l'or del nostre temps.

El nostre joc consisteix en informar-se sobre la situació i mirar de modificar-la en algun sentit, tot parlant amb els altres jugadors, de tot el mon, i participant en votacions setmanals on decidiu què caldria fer.
Fins i tot podeu consultar articles de premsa de diaris de tot el mon que participen en l'operació:
Le Monde, Süddeutsche Zeitung, The Globe and Mail, Radio Canada.
Com més informació consultem o més persones escoltem, més augmenta el nostre pes com a jugadors i el nostre vot serà més decisiu..
Es tracta doncs d'això: de prendre decisions que podran modificar el futur de la nostra ciutat, el futur del nostre mon.

De forma lúdica ens endinsem doncs al cor de la ciutat, allà on tots els temes es troben barrejats, per be o per mal. Parlem de diners, molts diners, de sous, d'ecosistemes, d'immigrants i de natius, de drets humans, de qualitat de vida, de política.
El joc ens permet de dialogar amb els diferents factors, tal com ho fem a la vida real, de veure les consequencies de les nostres decisions. En aquest sentit, és millor que llegir un article en una revista o un llibre, millor que una pelí cula.
Aquí tot es combina, ho vivim i ho sentim, la gent, el paisatge, el poder, la por. Aviat sabem que estem parlant de la nostra pròpia història, si podem tenir els ulls oberts a la realitat, que avui no te fronteres.
Aquí aprenem tot actuant, per que la nostra acció ens porta a saber del tema d'una forma viscuda.

Crec doncs que estem començant a veure una nova forma de comunicar, una cosa que la tecnologia d'avui fa possible. Només cal disposar d'un ordinador i d'Internet.
Tot i que cal reconèixer que encara no s'han vist molts exemples d'aquest estil fins avui. Per primera vegada , ARTE TV i quatre mitjans de premsa de prestigi juguen aquesta aposta, juguen al vídeo joc.

El videojoc, un mitjà sense prestigi cultural fins avui. No és per casualitat. Els més famosos son els més violents. Des de fa 20 anys, l'exercit USA els produeix per tot el mon, com eina de propaganda nacionalista i com a captació de candidats a la vida militar entre els adolescents.

Es clar que hi han altres iniciatives de qualitat, però son menys conegudes, tenen menys finançament. Tots hauríem de saber què està passant en aquest entorn, ens hi juguem molt. Adolescents i joves ja hi son, ja hi troben allò que hi troben. Aquí hi han en potencia, oportunitats per a l'expressió artística, les arts escèniques, la literatura, la creativitat, el pensament innovador i el treball en grup. Emocions i raonament. Coneixement que ens arriba per la via de l'acció, entorns que ens connecten la vida de cada dia a petita escala amb els grans temes de la nostra humanitat, que ens ajuden a sortir una mica del localisme que s'autoalimenta.

Per part meva, jo lamento no saber-ne més, però en vaig aprenent. Se que, entre els que llegiu aquests blogs Gent Creativa, n'hi ha que en sabeu i molt, que feu camí des de fa temps. Ens podríeu ajudar.
Estan passant coses que donaran forma a la nostra vida en aquesta dècada que ara comencem.

AVUI PARLEM DE MÈTODE PER A PROJECTES CREATIUS I INNOVADORS.

A la nostra  página de Facebook 
hem presentat fa pocs dies alguns vídeos de l'Institut Elos de Brasil.
Son impressionants per la seva vitalitat, per la seva capacitat de moure la gent.
Realitzen projectes per a renovar un barri, tot utilitzant les idees i els somnis de la pròpia gent, que desprès treballarà també per a una millora concreta.

Ballen, pinten, fabriquen..
El seu mètode comença amb un joc. Així introdueixen als candidats a formar-se en la gestió dels projectes. S'introdueixen tot jugant.
El joc d'introducció
(el vídeo és com una gran pissarra i podem desplaçar-nos amb les dues fletxes qui veiem a la part de baix. Es carrega una mica lent)
Així, tot jugant participen en el procés de selecció per l'escola de formació d'emprenedors socials. Que seran els que dirigiran els grups de voluntaris

És una formació de 240 hores vivencials. No tot és "alegria brasilera", aquí també treballen
Els textos que trobareu potser son en portuguès, però no hauríem de tenir por d'aquesta llengua. Jo ho he entès i no en sabia pas.


Però anem a veure el seu mètode. Ho podeu trobar aqui amb un esquema Filosofia Elos  o ho podeu veure al meu resum: 
Aquests son els  set passos que proposen:

Olhar abundancia (es a dir, veure l'abundancia)
Comencem doncs amb una visió apreciativa de la comunitat per a crear un escenari d'abundancia de recursos, tot valorant l'aportació de cada persona.

Afeto 
Establim relacions afectives amb els companys, confiança mútua.

Sohno (somni)
Expressem les nostres aspiracions, construïm una imatge d'allò que voldríem. Anem més enllà de la "identificació dels problemes".

Cuidado
Planifiquem projectes que responen als somnis comuns. Ens preparem per a caminar junts, tot tenint cura d'un mateix, de l'altre, del somni.

Milagre (no se què vol dir))
És un regal que et fas a tu mateix i a l'altre. Estem motivats pels somnis i ara és el moment de l'acció col.lectiva, impulsada per les habilitats de cadascú, pels recursos de la comunitat i per la confiança en l'afecte mutu.

Celebración
Després de l'acció ens trobem  amb l'alegria del que hem fet. Celebrem la vida.

Re-evoluçao
Tornem a pensar en el futur, en nous desafiaments, amb l'alegria renovada perquè hem pogut realitzar algun somni.

Be, tot plegat només és una mostra de les seves paraules, traduïdes i resumides amb les meves limitacions. Semblaria musica celestial, si no fos que ells ho porten a la practica i obtenen resultats, en favelas miserables o en barris de ciment i immigració de Londres i d'Amsterdam.
Ja porten 15 anys.

Més diàlegs...(desembre)

Gracies Amadeu per enviar-nos aquest avis. Es tracta d'un concurs per a presentar videos curts que presentin un llibre: 

Tots els booktrailers presentats al concurs per a joves convocat per BookMovies i el Servei de Biblioteques de Catalunya | El blog de BookMovies TV | El portal dels booktrailers. Mira, comparteix i compra llibres..

Les llibreries en mouen per a vendre més llibres. Aqui hi ha un concurs de vídeos curts que presentin un llibre. Es un concurs per a joves de 14 a 18 anys.

En aquest link es poden trobar els videos premiats

Rafael Vallbona hi va dir una cosa molt encertada, molt interessant per a la gent creativa. Ara anem descobrint que vendrem més llibres si tenim en compte a la gent creativa. Molt bé pels llibreters.