Molt més del que sembla: innovació empresarial, creació culinària, investigació històrica, marketing alimentici , patrimoni cultural i treball en grup.
I a més, salsa de tomàquet, és clar.
És una petita història, però molt interessant, amb consequències
Me la van explicar al MUHBA, el museu d'història de la ciutat de Barcelona.
http://bit.ly/Ra7Wvw
Al seu director, Joan Roca, li agrada l'acció. Li agrada saltar del passat al present i portar-nos una recepta de salsa desapareguda des de fa tres segles.
Però aquí no es tractava de muntar una exposició amb restes del passat que ja no hi és. Es tractava de portar la salsa a les botigues de delikatessen (aviat). És una salsa que es menja, es xala. Té bon gust.
Be , això és el que hi ha, però en el fons hi ha molt més. Per això han mobilitzat la Fundació Alícia (la de Ferran Adrià)
http://www.alicia.cat/es/alicia/la-fundacion
També han activat una empresa d'alimentació sofisticada, Sosa Ingredients SL
http://www.sosa.cat/
i un equip d'historiadors que investiguen a la Universidat de Barcelona i que tenen nom de grup de rock, els Grup Taedium (que en llatí significa “aburriment”).
http://www.ub.edu/contrataedium/taediumcast/taedium.htm
Buscant entre pergamins o potser entre papers molt antics, localitzen una serie de receptes que ja s'han perdut. Així és com menjaven els barcelonins de fa segles. Han escollit les que poden ser bones, de bon gust, per que no tot era art en aquell temps, com ara.
Busquen els ingredients i els processo, busquen com aconseguir un resultat semblant avui, amb els ingredients d'ara i els mètodes i tècniques actuals.
Busquen com conservar la salsa sense conservants químics, sinó amb tractaments físics.. Aquí hi ha molta feina, jo no sabria explicar-ho per que caldria que fos historiador, cuiner, expert en tecnologies, expert en marketing d'alimentació...Però ells si que ho son.
Van formar un equip entre tots, potent , creatiu i innovador. M'agrada la seva ambició, la seva capacitat de somniar, el seu mètode de treball amb eficàcia , la emoció que comparteix el grup.
Diu Joan Roca que ells, des del museu de la ciutat volen crear coneixement i facilitar el desenvolupament econòmic. Son coses que es poden fer i sovint es fan amb estudis i informes, però no hi ha res millor que l'acció per a crear coneixement.
El coneixement capaç de fer el pont entre l'art de la cuina de fa 300 anys, la tecnologia d'avui i una botiga de salses de tomàquet. Amb això han fet realitat un somni: el pot de salsa existeix, podem sucar-hi pa amb el mateix gust que aquell barcelonès de fa temps.
Però també han fet molt més: han donat un pas endavant per a innovar i gestionar de forma científica les emocions i sensacions de la cuina.
Crec que han fet una bona feina i que han generat coneixement que obrirà portes a altres iniciatives, culinàries o no, històriques o no. Un coneixement que altres podran compartir
