dimecres, 30 de maig del 2012

Quan el personal està inquiet: està passant a moltes empreses


En molts casos, la gent ja no pot concentrar- se per a fer la seva feina, passen moltes coses. Augmenta l'insomni i el consum de pastilles.
A Siemens UK han trobat una resposta creativa: tallers de cant coral per als directius i el personal. Ells diuen que es una resposta a la inquietud derivada dels canvis organitzatius i culturals.
http://www.siemens.co.uk/en/news_press/index/news_archive/halle-concerts-national-award.htm
En col.laboració amb The Hallé Concerts Society, la impresa integra la música en els seus projectes interns. Concretament, al desenvolupament del personal i al foment del treball en grup.

Els tallers tenen la funció d'explorar la inquietud i enfrontar-la adequadament. Cal saber-ho fer. Per això compten amb l'assistencia de l'Arts & Business, una entitat especialitzada en facilitar la integració artística a les empreses a Gran Bretanya. Ara, Siemens ha rebut un dels premis anyals d'Art &Bussines
Aquesta noticia del 9/5/2012 ens arriba de la entitat anglesa Bussines in the Community http://www.bitc.org.uk/
Aquí tenim també la llista de tots els premiats, empreses i artistes 
http://www.bitc.org.uk/media_centre/bitc_news_press_releases/the_33rd_arts_.html
Es tracta d'empreses que han col.laborat en projectes artístics, tot i les dificultat econòmiques del moment. De fet, ens diuen que les aportacions de les empreses es manté millor que la de l'Estat.

Tot i així, el vicepresident de la entitat, Colin Tweedy anuncia la publicació d'un nou informe sobre "Les arts i la gent", un títol ben significatiu en els temps que corren.
Per que la pregunta no és si hi han diners. N'hi ha un altra de mes urgent: Serveix l'art a la gent?
Son els nous temps.

dimecres, 9 de maig del 2012

La gent i els arquitectes

 Doncs be, desprès d'alguns intens per a penetrar dins de la boira que envolta l'arquitectura i els arquitectes, tinc de reconèixer que no ho tinc pas mes clar.
Es a dir, si que em sembla clar que hi ha gent que es queixa de ser marginada en projectes que els afecten molt. No està clar com podria participar l'usuari en un projecte, encara que, com passa en altres sectors, si que podria actuar com gent creativa i fer la seva aportació ( recordem com moltes dones ho fan en el sector de la moda).

Un amic arquitecte, Amadeu Matosas de Barcelona, m'envia els seus comentaris: potser falta mètode als projectes arquitectonics, diu. Es un defecte que fa inviable la participació creativa.

Això ens recorda , ni  més ni menys, el nucli central del IV Encuentro de experiències innovadores a la universitat. Us vaig comentar que hi vaig assistir a Madrid.El tema era aquest : per a fer un projecte innovador, a qualsevol àmbit, cal un mètode, no es pot improvisar, no es tan fàcil.. Cal que el professor aprengui a treballar en grup, a respectar a l'altre, a investigar solucions, a incorporar aportacions.
Els que ho practiquen diuen que és tot un art.. Un art molt necessari si volem que les coses canviïn, que la societat es renovi, que les capacitats creatives de la gent s'incorporin i s'aprofitin, que les "bombolles" no es repeteixin sistemàticament.
Però tal com he dit, no veig com es podria portar tot això a la practica. Però en tot cas, crec que caldria "trencar el glaç", iniciar el diàleg. Això s'enten tot seguit si feu una visita a aquestes webs  d'alguns arquitectes que ja intenten explicar què fan. Ho expliquen uns millor que altres, però ho pot entendre una persona. Parlar de forma que nomes t'entenguin els del teu ofici es una cosa que tots podríem fer, però no ho fem. És una "falta d'educació", com diria la meva mare.. Fins i tot Einstein intentava explicar-se.

http://historiasdecasas.blogspot.com.es/
http://blogs.elpais.com/del-tirador-a-la-ciudad/
http://www.mi5arquitectos.com/
http://pkmn.es/
http://www.carlosarroyo.net/esp/index.html

Si altres arquitectes comencessin a fer el mateix, potser podríem iniciar aquest diàleg tan difícil avui. Crec que caldria intentar-ho. Comunicar, primer. Desprès, aprendre a treballar amb mètode per a fer projectes innovadors, susceptibles d'incorporar coneixement d'altres especialistes i dels usuaris .
Sembla que els grecs tenien un ideal que formulaven així: kalos kai agathos. Que volia dir que  bellesa rima amb allò que es bo, just, útil i correcte. Aixi doncs, sense diàleg amb la gent, no podem ni començar. Kalos kai agathos, sona bé

Per cert, en aquestes web trobareu exemples sorprenents, us els recomano. Però no hi he pogut trobar cap exemple que utilitzi jocs digitals en 3D per a facilitar l'entrenament de la gent de forma instintiva en la lectura dels espais arquitectònics. Aquí trobaríem segurament molts analfabets de la tercera dimensió, com jo mateix. Si algú coneix algun experiment en aquest camp amb jocs, podria interessar a molts. No penso en exercicis escolars, sinó en jocs de debò, d'aquests que apassionen als nois i noies de més de 12 anys i també als grans. Hi ha gent que fa meravelles

Per acabar, dues aportacions rebudes sobre aquest tema de l'arquitectura. Un enginyer que treballa amb arquitectes i un arquitecte.
Diu l'enginyer: "A les nostre oficines treballem en espais lluminosos, amplis i tranquils, que potser fomenten l'intercanvi creatiu entre arquitectes i enginyers de diferents disciplines , si es que això es pot atribuir a un espai arquitectònic. Ens diuen que això ajuda al negoci , perquè impressiona als clients  i ens afirma com empresa lider en enginyeria aplicada a disseny arquitectònic de vanguardia. Però jo penso que es un luxe difícil de justificar en temps de crisi per que no ens ajuda a competir  en preus. No se si no haurem de tornar als mètodes tradicionals. Ja veus doncs, diu l'enginyer, que no son unicament els arquitectes els que perden el nord sinó els propis clients...enlluernats pels arquitectes, és clar!"

Diu el nostre arquitecte "Ens deia un professor de l'Escola d'arquitectura (ara està reconegut a nivell mundial com arquitecte i com a teòric de l'arquitectura) : "...siguin intel·ligents i copiïn alló que hi ha de bo a algunes arquitectures i no inventin coses dolentes". O també una frase de Coderch: "el que ens cal no son grans genis sinó bons artesans". Així doncs, continua el nostre arquitecte: "els dos apostaven més per la humilitat, el treball, la formació, la inteligencia... reconeixent que massa sovint els arquitectes s'equivoquen. Així que, en aquest sentit, Deu ens lliuri dels arquitectes "creatius".

Aquest estil "artesà" em recorda perfectament  l'estil de professor que proposaven al IV Encuentro de Madrid : humilitat per a escoltar als alumnes i adoptar les propostes intel·ligents, si allò que volem es una projecte innovador.
Be doncs, fins aquí hem arribat. Crec que per part meva, no sabria dir gaire mes sobre arquitectura.
Però continuarem parlant de projectes innovadors i de la seva capacitat per a incorporar la creació de la gent creativa.

Nota : la perla grega, "kalos kai agathos" l'he trobat a Javier Gomá. Us recomano doncs el llibre: Todo a mil. 33 microensayos de filosofia mundana". Galaxia Gumtemberg. Gràcies Javier


dimarts, 1 de maig del 2012

Demaneu el vostre passaport Gent Creativa

Només cal que ens envieu una foto i que estigueu ben segurs que sou gent creativa. Això vol dir que, artistes o amateurs, esteu disposats a anar a qualsevol punt del mon, a qualsevol país, i oferir el vostre art a la gent.
Millor encara si ho feu amb gent creativa d'aquell país. Podeu cantar en una coral, tocar en un grup, fer cuina de qualitat, participar en un grup de teatre, ballar, escriure poemes, fer fotos...
També ho podeu oferir per Internet.
Feu-ho en qualsevol llengua, l'art és el llenguatge del nostre passaport.

Arribats en aquest punt , alguns penseu que la calor de l'estiu ens ha tocat fort i que patim al.lucinacions. És possible, però no tant com sembla. Per que això ja passa, les coses van cap a qui. Si voleu saber com, continueu llegint . Alguns ja ho han provat i n'estan molt contents.

La primera dificultat, la primera pregunta: què en faig de l'altre passaport? Molta gent pensen que només en poden tenir un. Error. No és cap problema, per que el nostre no és pas exclusiu. Per nosaltres, en podeu tenir tants com vulgueu.

Potser no sabeu una cosa del Dante: ell deia que havia après l'amor a la seva Florència natal al riu Arno. Ell deia que l'Arno li havia ensenyat que la nostra pàtria és el mon, com ho és el mar pels peixos.

De manera que podeu tenir tants passaports com vulgueu.

Ara doncs, abans de que penseu que estic definitivament sonat us parlaré d'un grup de gent que va pel mon amb el seu art. Allà on van , actuen. Ho regalen a la gent, ho combinen amb artistes locals.
Vosaltres podeu prendre contacte amb ells i descobrir llocs on sereu ben rebuts. Llegiu això, si us interessa: http://gentcreativa.blogspot.com/2010/12/vacances-per-gent-creativa.html

En tot cas, si trobeu per Barcelona algú amb aquest passaport, sabeu que el podeu considerar de la casa, un dels nostres. Tots son diferents. Alguns son tan diferents com...(aquí hi podeu posar la mena de gent que considereu més extranya, pel seu país, la seva religió, la seva història, el seu idioma, la seva cultura, la classe social...) . Els més diferents acostumen a ser els del poble del costat. Tan se val, us hi trobareu a gust, sense problemes.

Per que, ja ho sabeu, el més important a la vida és gratis. Ho donem sense cobrar, ho rebem sense pagar. No sempre és possible, però cal intentar-ho. Cal tenir compassió dels que en son incapaços o dels que només donen als de la seva tribu.

En fi , un somni, no? Però un somni que avança pas a pas. Em diuen que l'any passat unes 20.000 persones creatives van venir a Barcelona amb aquest passaport i es van convertir en conciutadans nostres gràcies al seu art. En vindran més, molts més.

Nota final: les idees son de Claudio Magris, te llibres molt interessants. Els passaports encara no els fabriquem per problemes tècnics, ja us avisarem.

dilluns, 30 d’abril del 2012

En podem aprendre molt de les dones



No penso en totes les dones, és clar, però en moltes.

A veure, fa uns dies vaig comentar una carta d'un lector que es queixava dels arquitectes i de la gent creativa que li compliquen la vida.
Ja vam anticipar alguna cosa: que la creació ens portarà al caos si no disposem d'un projecte innovador, amb eficàcia i amb ètica. Això val pels arquitectes i val per altres creacions artístiques, penso.

Però em vaig quedar amb un interrogant que potser compartireu amb mi: per què les coses han arribat tan lluny amb alguns arquitectes? Què falla en la relació que semblaria que hi hauria d'haver entre un arquitecte i la persona que habitarà la casa, carrer o ciutat que crea i que construeix?

La pregunta em sembla massa forta per atrevir-me a contestar-la, però en buscaré un altra de més fàcil.
Si no som capaços, com a ciutadans, de fer valdre la nostra posició davant de l'arquitecte que dissenya el lloc on vivim...potser si que som capaços de influir sobre el nostre aspecte, sobre com ens veu la gent quan sortim al carrer.

Estem parlant de la moda. Tot un sector econòmic que fabrica els aspectes de la gent. La gent que veiem al carrer no van néixer tal com els veiem, hi ha un sector industrial que fabrica tot això que la gent porta. Tot això que li dona a cada persona l'aspecte que te.
Aquí , ens trobem amb les dones, es clar.

Per que els homes , en general, tenim poca creativitat quan es tracta del nostre aspecte. Però moltes dones son realment creatives. Tenen la capacitat de configurar-se un personatge de cap a peus, tot triant el que poden comprar al mercadillo o a la super botiga de confecció, a la pasarel.la de modes, a les revistes, a Internet, a les pelicules, a tot el que veuen quan van pel mon. Perquè elles  miren, tanteijen i comparen continuament. Son gent creativa.
Això també val per les sabates, pel pentinat i pel maquillatge, els complements, les joies.

Moltes dones es fabriquen un personatge, però no sempre el mateix. Canvien d'un dia al altre, segons el seu humor, segons l'ocassió, la persona que hauran de trobar, la feina que faran.
Amb el mateix DNI podem trobar un dia la dona professional i l'altre la seductora ingènua. Un altre, una potent esportista, el de mes enllà la mare amantissima o la burgesa rica. N'hi ha que s'atreveixen a canviar tant que poden confondre.
Sobretot a molts homes que no estan preparats per a tanta creativitat.

Però les dones tenen un estil que fa meravelles i que potser ens sembla natural. Si ho fes un home es posaria un cartell que diria: "disseny i realització artística: jo mateix, diplomat per la universitat d'Oxford"

Es clar que podem trobar de tot: la que te pocs diners i la que que gasta una fortuna, la que arriba a trobar un equilibri i la que en fa una obsessió. La que te gust i creativitat, i la que no en te i es limita a consumir lo més car, lo mes cridaner o lo més prepotent.

Darrera de tot això,  funciona tot  un sector industrial que no sembla que ho passi tan malament, tot i els temps que corren. En tot cas, no tant com l'arquitectura.
Com funciona aquesta industria de la moda? Com es relaciona el creador professional amb aquesta gent creativa que va pel carrer? Proposo una resposta que serà una caricatura de la realitat, però que ens podrà ajudar, potser, a comparar la moda amb l'arquitectura. Per exemple: què passaria si els compradors de pisos tinguessin tanta creativitat sobre el lloc on viuen, com aquestes dones la tenen sobre la forma com vesteixen?

Els professionals de la moda son l'origen de les creacions que al final circulen pel carrer. Però una dona te sovint la capacitat de triar, combinar, recrear, modificar, copiar... allò que els creadors professionals posen al mercat. Qui fabrica cada personatge no son ells, és cada dona. Es el mateix  que fan els personatges al teatre, però posat al carrer en lloc de l'escenari.

Es tant freqüent que ja no ens n'adonem, no li sabem donar importància.
Però les nostres ciutats tenen l'aspecte que tenen, en bona part, gràcies a aquesta gent creativa que dissenya personatges i els posa al carrer cada dia. Aquí tenim sort.

Ara li podríem preguntar al nostre arquitecte, què passaria si intentéssim fer el mateix amb l'habitatge on anem a viure, amb l'escola, amb el comerç, amb el carrer o amb la plaça. Evidentment, aquí les coses funcionen d'una manera ben diferent. Peró, per una persona, no hi ha tanta diferencia entre intervenir amb creativitat a l'hora de configurar els decorats (el pis o el carrer) o els personatges (la moda).

Segurament, seria molt complicat, ens dirà un arquitecte. Segur que si. Peró segur que, si ho intentéssim, trobaríem els mitjans. Avui tenim eines per a fer meravelles. Només cal que busquem la manera de fer-ho. Però, si voleu, en parlarem un altre dia. Hi pensem tots plegats?
Crec que es podria intentar. Per que per molts disbarats que fem, mai serà pitjor que ara.
I potser ens podríem evitar algunes bombolles

divendres, 13 d’abril del 2012

Quan la creativitat ens porta al caos


Acabo de rebre una critica al blog Gent Creativa que  m'ha fet pensar. És un lector que diu coses que tenen molt sentit. Aquí va el text del missatge però no en diré el nom, per que és un lector que no vol soroll.
Per cert, no viu en una gran ciutat, viu en un poblet de muntanya.
Diu el lector xxx:

"Llegeixo el teu blog i tinc dubtes.


Vaig acabar barallat amb els arquitectes que van fer el projecte de la casa on visc perquè eren "gent creativa".
Aquests mateixos arquitectes han dissenyat un hotel prop d'aquí. Representa exactament això que tu propugnes. Està ple d'artistes "en acció", però jo no hi posaria mai els peus. Quin maldecap!
Al bar del poble que serveix menjars han canviat els plats rodons per plats quadrats. Quin acudit! Es clar, ara el porten uns joves urbanícoles creatius.
Vivint al camp t'adones del caràcter superflu, prescindible, de tots aquests "valors afegits".
Em fa l'efecte que, amb la crisi, les fantasies quedaran per als xinesos i els qatarians. I que nosaltres anem cap una reforma social protestant."

  Realment, em sento identificat amb aquest lector, en el seu lloc, jo reaccionaria igual que ell. Què passa doncs amb la creativitat? Ens portaria realment al caos?

  Ara m'adono de que en aquest blog hem anat presentat exemples de creadors artístics tals com pintors, cineastes, dansaires o musics. Parlem d'exemples que porten l'art al dia a dia de la gent, pensem que hi han moltes possibilitats si això esdevé una realitat generalitzada.
Però què passa amb els arquitectes i amb els decoradors? Què passa amb els creadors de moda? Aquests artistes ja son al dia a dia de la gent, de formes diverses.
Com es produeix aquesta invasió de creativitat?

  L'exemple dels arquitectes ens toca de molt aprop. Les seves creacions son una invasió a la nostra vida privada i publica. Ens poden costar molt cares, tant com els estalvis de tota una vida, amb hipoteca inclosa.
El nostre lector ens apunta fets ben coneguts. La creació artística es pot convertir en un malson si no compta també amb un projecte d'innovació que respecti al client, als veïns o a tota la ciutat, segons el cas. Però en molts casos, l'artista no els hi fa cap cas. Està mirant a aquella gent que li interessa, que pot ser el banc, la immobiliària o la revista d'arquitectura que li posarà la medalla.

  El projecte innovador haurà de fer aterrar al creador a les realitats que el condicionen, tals com les preferències dels usuaris, el pressupost compromès, les qualitats tecnològiques, el calendari d'execució, el balanç energètic.
Un projecte que normalment l'arquitecte no es capaç de desenvolupar tot sol sinó tot formant part d'un equip professional que cada dia ha de dominar capacitats més exigents , com el respecte de medi ambient, l'economia energètica, la seguretat contra incendis o terratrèmols, els nous materials...


  En resum, podem dir, que allà on hi hagi una creació ens caldrà un projecte que demanarà un mètode de treball innovador i una ètica de treball respectuosa amb els implicats.
No n'hi ha prou de dir-ho, cal fer-ho. Combinar tots aquests elements no es pot fer tot improvisant, amb una mètode de treball primitiu. Cal treballar en equip, integrar iniciatives, integrar exigències de tot tipus.
En nom de la creativitat, ningú no ens pot colar el gol: pressupostos que es dupliquen, calendaris que s'eternitzen, decisions que no es consulten, edificis que llencen energia de forma estúpida, instal·lacions que no s'han previst, tecnologies que no es saben aprofitar, costos creixents..Treballar així no és treballar com un artista sinó com un irresponsable. En aquests anys de bombolla inmobiliaria n'hem vist molt d'això. 

  Per això me'n vaig a Madrid la setmana entrant, per assistir a un Encuentro de professors i estudiants a la Universitat Complutense on el tema son les experiències que estan fent per a aprendre a estudiar i a treballar en aquesta forma. Sense gent que tingui aquestes noves habilitats, no podrem introduir creació artistica als projectes, sense risc d'acabar en un caos total, en un fracàs de la creació artistica.

Si en voleu saber una mica mes us aconsello de visitar la seva web 

http://ivencuentro2012.blogspot.com.es/

En parlarem més d'artistes de l'arquitectura, també d'artistes de la moda, unes formes de creació que ja circulen per la nostra societat. També parlarem de com aquests creadors faciliten o no la participació creativa de la gent implicada, de la gent creativa

dijous, 5 d’abril del 2012

Sense por, sense banderes.

Sense por, sense banderes, sense etiquetes.
 Gent que parla amb gent.
Us proposo una visita als vídeos de Pau Perramon. Ell va agafar el tren i va donar una volta per Berlín, Istambul, Zurich, Paris, Sofia.. Volia veure gent, saber com eren i com vivien.
És una bona idea i està feta amb gràcia i professionalitat. 

http://www.randomvoices.org/index.html
La idea ha tingut éxit i en Pau continua viatjant de ciutat en ciutat. Els seus amics fan preguntes i les contesten.
Si estiu tips d'escoltar  slogans i gent que els repeteixen com a lloros. Si esteu avorrits de veure com els uns marquen als altres amb etiquetes, dona gust trobar persones que parlen amb persones.
 

dimecres, 28 de març del 2012

Artistes i tecnologia a Karlsruhe

 Avui estic content de presentar-vos
un grup d'artistes de Karlsruhe, dues escultores, Bernadette Hörder und Ulrike Israel, que treballen en temes de tecnologia, empreses, energies alternatives, comerç internacional i transport ecològic.
Però hi treballen de debò, no hi fan el "florero".
Ho fan fa anys i toquen els temes amb sentit i professionalitat

Parlarem una mica del projecte 2010, la nova línia aèria entre Karlsruhe i Budapest .
Pel 2014 preparen el d'energies alternatives i navegació fluvial.


Sobre la nova línia aèria, la qüestió era veure com podien fer per a donar-li un impuls al comerç entre empreses de les dues ciutats. A partir d'una invitació a empreses i artistes, cada artista va fer una creació per una empresa, petita o mitjana. L'obra, una escultura, un muntatge... tractava precisament dels productes de l'empresa, de la seva utilitat, dels seus materials, dels seus processos de treball.

Ja es veu que no era una empresa fent de sponsor d'una obra que no te res a veure amb ella i que sovint tampoc no li interessa massa. Pel que ens diuen els organitzadors, tot i els temps de crisi, moltes empreses s'hi van interessar. Pel sentit que l'obra d'art tenia per al seva activitat interna i per la comunicació exterior.


Aquí podeu veure una mostra dels treballs realitzats:http://www.kunstunternehmen.de/modelle_KU10.html

Crear ponts entre mons diferents, saltar fronteres físiques o mentals, és el sentit de la creació d'aquestes artistes. Es tracta de sortir dels espais segurs del mon artístic tradicional i atrevir-se a viure de ple en el mon d'avui. Les empreses també van entrar en aquest joc i van obrir les portes als artistes.

Pel 2014, el mateix equip prepara un altre projecte sobre energies alternatives i sobre navegació fluvial (una forma de transport més neta que les altres)

Aquí trobem les fronteres entre les tecnologies i els ciutadans. Les ignoràncies de la societat actual, que sovint es considera culta, son la base de la inèrcia que tenim per abandonar el mon tradicional del petroli. El tema no és doncs un luxe ni una curiositat per a gent original, sinó una qüestió de supervivencia del nostre planeta. Això és doncs el que fan les nostres artistes de Karlsruhe, les KunstUnternehmen