Creació als instituts de Barcelona: poca, però n’hi ha.

Ja ho crec. Podem parlar de dos projectes que funcionen, l’un orientat a les arts plàstiques, l’altre a la dansa.

Un i altre tenen molt bon aspecte. Quina llàstima que això no arribi a tots.

Però anem començant. Millor tard que mai.

El més recent es diu “Mostra tot dansa”:
http://www.mercatflors.cat/fitxa/457/projecte-de-dansa-per-a-secundria

i surt del Mercat de les Flors, l’Institut d’educació de Barcelona i l’Institut del Teatre.

Proposen la dansa contemporània com una vivència i experiència tan personal com col·lectiva per a tot l’alumnat dels Instituts d’Ensenyament Secundari públics de Barcelona que s’hi han volgut acollir.

Organitzat en diverses fases de treball: formació de professorat, creació coreogràfica conjunta i mostra dels resultats a l’escenari.

Enguany incorporen un coreògraf professional. Això comença doncs ser art.

De moment, no en sé molt més que això. Però en parlarem, quan tindrem més noticies.

L’altre projecte es diu “En Residència” per que compten amb un artista plàstic que està com “resident” en un institut, durant mesos. Enguany ho fan a cinc instituts. Ho gestiona el grup A Bao A Qu www.abaoaqu.cat

Amb el suport del Consorci d’educació de Barcelona (Generalitat i ajuntament) http://www.edubcn.cat/ca/

Petits però molt interessants, si jutgem pel que ens expliquen.

Els creadors intervenen als instituts com a autors, desenvolupant una obra pròpia. Hi ha participació, diàleg i el contacte directe dels alumnes amb l’obra i amb el seu creador.

La reflexió i l’anàlisi també són parts molt importants del procés d’aprenentatge. Han creat blocs., un per cada projecte,que faciliten el procés compartit.

Els propis artistes presenten algunes reflexions . Què significa per un artista col·locar el seu taller en mig de nois i noies d’un institut ? Molt, pel que diuen. No en surten pas indiferents. Si ho sapiguessin els artistes de la ciutat, farien cua per a ser-hi.

Això diu, entre altres reflexions, Salvador Juanpere :

Sovint el nostre treball és endogàmic, acollim referents del nostre propi

món cultural, disciplinari, per retornar-los de nou al propi

món al que pertanyem en una mena de flux retroactiu.

Participar en projectes d’aquesta mena dóna una força

centrífuga al nostre mètode de treball que el fa sortir dels

llindars del conegut, alimentar-se de vida, de realitat.

Un altre artista, Lluís Sabadell Artiga, diu:

Durant aquests mesos han succeït moltes coses que a

tots ens han meravellat. Però, sobretot n’hi ha una que

crec que és la que destacaria més: el fet de formular les

preguntes i de fer-ho correctament (“Com milloraries el

teu carrer?” o “Què trobes a faltar en aquest espai?”,

etc.), dirigir-les d’una manera tan personal i col·locar-les

a l’espai públic engega uns mecanismes mentals que

tenim adormits, i ens fa reflexionar d’una manera diferent

sobre l’espai urbà i el nostre paper com a actors actius.

I per acabar, perquè no acabaríem mai, una frase del grup A Bao A Qu que diu molt amb poques paraules: pels alumnes això és creació: “una oportunitat de ser subjectes”

O sigui, gent creativa.

Malgrat tot, bones noticies

Es així, aquí portem bones noticies. A qui això no li agradi, qui busqui desastres i indignacions, és a la porta del costat. Apa, que n’hi ha tant, que podran triar.Hi ha bones noticies que venen de la “gent creativa” i de molts que s’hi semblen. N’hi ha més cada dia. Quan varem començar aquest blog, crec que aviat farà dos anys, no ens ho podíem pas imaginar.

Trobem gent que fa coses creatives, que parla de la persona i de la seva dignitat i del ciutadà. Potser ara n’hi ha més que mai, perquè la crisi ho està posant de manifest.

Ja ho dèiem fa poc, la crisi no ha caigut del cel, ni ens arriba del infern. Som tots plegats que ens hi hem ficat. Els “trilers” famosos, en són la imatge. Els que tiren les cartes i enganyen, i els que volen ser enganyats, uns ludòpates totals.

Com deien abans, els que venen duros a quatre pessetes i els que els compren. Les bombolles immobiliàries son això, al cap i a la fi. Desprès, però, tots a queixar-nos al govern.

Als que no jugaven, Als que s’ho miraven, també els hi toca pagar el desastre. Els que produïen riquesa i feien rutllar el país, aquests també en paguen les conseqüències.

Trilers i ludòpates formaven la gran piràmide des de la petita especulació fins a la City de Londres i fins a Wall Street, perquè n’hi ha de petits i de grans.

Ara podeu anar pel carrer i mirar la gent que passa. Intenteu endevinar, els que tiraven les cartes, els que jugaven sense parar, els que creaven riquesa, els que s’ho miraven i es pensaven que eren fóra del joc.

Ningú no era fóra del joc, ara veiem que tots plegats ens havien robat la cartera.

Però ara no veiem ningú que ho vulgui reconèixer, que s’adoni del que estava fent, que ens digui que no ho farà mes, que estigui disposat a invertir alguns dels diners que han fet, sense crear riquesa, en millorar el país.

Per que ara no hi ha crisi per a tothom, molts n’han guanyat molts i encara en volen més. Potser per això no els hi importa la corrupció, si és la dels seus...

I les bones noticies? Dons, justament. Tanta immundícia i tant globalitzada, està despertant els ciutadans del mon.

Comencem per Stephane Hessel i el seu llibret “Indignaos” que publica Destino. N’han venut 200.000 en sis setmanes i encara no ha sortit en català. Es pot comprar per 5 € online: http://www.planetadelibros.com/indignaos-libro-49695.html

http://www.edicionessimbioticas.info/Indignate-de-Stephane-Hessel

A França és un gran èxit, està sortint en tots els idiomes

És una crida als ciutadans contra l’abús del sistema financer i la crisi

Dignitat, democràcia, bé comú.

Això proposen en el seu llibret “Reacciona” un conjunt d’autors, en la mateix línia. Hi ha esperança. Mayor Zaragoza hi diu, per exemple: “ha llegado el momento de rescatar a los ciudadanos” http://www.librosaguilar.com/es/libro/reacciona/

De llibres se’n poden trobar molts que expliquen la crisi . Però la novetat d’aquests és que són pamflets, crides a la gent per a sortir de casa i actuar

La gent creativa crec que també som d’aquesta mena de gent. Amb les activitats de creació artística projectades sobre el nostre entorn i sobre tota la societat, ens hem posat a caminar. Afirmem la dignitat de la persona, de totes les persones. Amb la creació artística ens descobrim ciutadans. Es quan tenim dignitat i respectem la dignitat dels altres, quan ens podem indignar.

Dignitat que tots compartim, els europeus i els nord-africans que surten al carrer i es juguen la vida, no en nom d’una nació, ni d’una religió, ni contra ningú, sinó per afirmar-se com ciutadans. Això ho compartim, ara amb la crisi, mes que mai.

La resta son petites baralles locals, drames sentimentals i records d’infància que tots tenim i tots estimem.

Indigneu-vos, gent creativa!

Un llibre viu: “Processos creatius transformadors”

És un llibre viu, per que parla de creació artística de milers de persones durant els últims anys, a l’extraradi de Barcelona.

Si us interessa saber com s’ho fan... hi trobareu exemples i recomanacions pràctiques.

Aneu a la web d’Artibarri i us els podreu descarregar:
http://www.artibarri.org/index.php?option=com_docman&task=cat_view&gid=42&Itemid=67

Són moltes entitats, unes 30 i amb molta gent. Calculo unes 3000 persones per entitat. Prop de 100.000 persones hi han participant amb creacions ens aquests últims anys.

Però les xifres no volen dir gran cosa: el que compta és que es tracta de gent activa, que fa creació artística gràcies a aquestes entitats. Nens i grans, natius i nouvinguts, homes i dones, artistes i amateurs, que des de la creativitat treballen per a transformar el seu entorn social.

Es tracta, en definitiva, d’una escola de ciutadans amb una ambició notable: la creació artística allà on és més impossible esdevenir un ciutadà.

Un esforç personal que no es limita al millorament personal, sinó que ambiciona transformar una ciutat amb masses portes tancades

Em pregunto per què un fet tan notable resulta tan poc conegut. Em pregunto per que els artistes de la ciutat, els oficials, no els ajuden més. Sobretot els artistes que gaudeixen dels diners públics de la cultura, de les institucions culturals. Tants milers de gent creativa podria donar moltes oportunitats de creació a molts i molts artistes. Tenim alguns bons exemples a casa nostra. Ara només caldria que les altres entitats i els altres artistes no es quedessin mirant cap a un altra banda.

Per aquestes entitats que lluiten en primera línia, no ha arribat la crisi econòmica en la cultura, doncs per que ells sempre havien estat en crisi.

Alguns potser pensen que aquest gent és irrellevant, que no són un part important de la nostra cultura. Però nosaltres volem dir-ho ben alt des d’aquí: això és el futur. D’aquests nous ciutadans viurà la nostra ciutat, des d’aquí farem la ciutat post crisi. Des d’aquí i des de totes les iniciatives que obren les portes a la gent creativa. A l’extraradi i al centre de la ciutat, a les institucions i equipaments culturals autènticament oberts a la creativitat de la gent, en tots els camps de la societat, a l’escola i a la feina. La creació artística arriba a tot arreu si no li tanqueu la porta

En tots els camps, tant artístics com socials i econòmics, tenen quelcom a dir els ciutadans, els que creuen en la dignitat de la persona, la dignitat que ve de dins, no d’un passaport ni d’un compte al banc, ni del sexe, ni d’un diploma... que creix en la comunitat i es projecta tant lluny com cal, allà on altres ciutadans també creuen en aquesta dignitat que es la mateixa per a tots, que lluita contra el canvi climàtic, contra les dictadures del nord d’Àfrica, contra la pobresa del món, contra els abusos de les especuladors de la costa mediterrània, contra el cinisme dels polítics que retallen els diners dels pobres per a donar-los als rics, contra els financers de la ruleta mundial.

Al final, anirem veient que aquests financers de Wall Street, amb la seva estafa mundial ens han ajudat a descobrir que som ciutadans mundials. No us perdeu aquest llibre, parla del vostre futur.

Trilers a Wall Street i a la Rambla de Barcelona

En aquest blog parlem de creació artística i avui no farem pas una excepció.
Però ens agrada trobar les formes imaginatives que te la creació artística d’infiltrar-se a la vida de cada dia. Això fa la creació molt més emocionant
Per exemple, per què els ciutadans haurien de fer creació artística davant la crisi?
Ja ho veureu tot seguit.

Per exemple, que hi ha de més emocionant que donar-se una volta per la Rambla i veure els trilers en acció? Contemplar l’entranya cerimònia del que perd uns diners que mai no podia guanyar, un ritual vell i conegut. És un enigma, però funciona. El triler que li pren els diners, la víctima i que és desventurat per la seva passió pels diners. Ho veiem i sentim indignació, però també vergonya. I tornem a començar que no ha estat res.

Hi ha molt a aprendre d’aquests entranyables trilers de la Rambla. Ells no s’emporten un gran botí, i ho fan a la vista del públic. Més perillosos son els nostres trilers locals, gent d’aquí de tota la vida, experts en embolicar al personal amb les especulacions i els palaus de la música. N’hi ha tants, però ja són vells coneguts, com si fossin de la família. És un vell ritual. Ho veiem i sentim indignació, però també vergonya

A Wall Stret passa al mateix però en global. Aquells “artistes” dels jocs de mans ens roben a distància, a tot el món, als que hi juguen i als que no hi juguem, a les empreses , a les famílies, als ajuntaments, als bancs i a les caixes, als estats. Internet també serveix per això.

No em digueu que això de les finances es molt complicat i que no ho arribeu a entendre. Ara no teniu excusa, aneu a veure Inside Job (amb subtítols) al cines Verdi de Barcelona. Si viviu fóra, agafeu el tren, això val més la pena que visitar la Sagrada Família. Té un Oscar, s’entén i està ben feta. No hi ha excusa, els ciutadans haurem de saber com ha estat la crisi, qui ens ha pres la cartera

És com el canvi climàtic. No em digueu que es molt complicat. Precisament, el film “Una veritat incòmoda” d’Al Gore és molt entenedor. Els ciutadans ens hem de preparar per quan arribi el dia. Saber és el primer pas. Saber i no deixar-nos distreure per histories menors.

Per que estic convençut que arribarà el dia. No parlo de la gran revolució, com en parlaven els avis. Parlo del dia que podrem dir que ja ha passat el xàfec i que podem tornar a respirar amb una mica de calma. El dia dels ciutadans, no dels politics, que ara fan el que poden i el que no poden

A on són doncs aquests ciutadans? Són entre nosaltres. Són gent que han descobert que la dignitat d’un persona es porta a dins. És cert que l’art, com tantes coses, ens ajuda a descobrir-la. Ens hi ajuda al barri, a la ciutat, no ens hi farem pas sols.

Però ara esta passant un fet nou: els trileros globals, ens estan descobrint que hi ha ciutadans globals. Som aquells que ja ens hem adonat que ens han robat la cartera. Aquesta fauna a qui ningú pot aturar els peus, ni Estats, ni nacions, ni sindicats.En aquest caos actual, la dignitat es allò que ens queda. És la dels drets humans, els drets innats a cada persona. No ens venen d’haver nascut a un país, no d’una religió, no de ser homes o dones. Tot això ens ho estimem. Però la dignitat d’una persona, allò que el fa ser un ciutadà, que li dona autoritat moral per a dir prou, això és diferent

Quan hagi passat el xàfec ja en parlarem. Però recordeu: hi ha trilers locals i globals. Contra els globals hi han els ciutadans globals. La gent creativa treballem amb una bona causa.

No esteu indignats, emprenyats?

Esteu disposats a tirar el barret al foc? Tírarieu el rellotge al pou?

No us sembla que ja us han pres el pèl de forma excessiva?

Estem amb vosaltres.

Però abans de fer res que sigui lamentable, us recomanem que mireu aquest vídeo curtet.

Us obrirà nous horitzons...

Què està passant a les biblioteques de Barcelona?

Per casualitat, m’he trobat al mig d’una reunió de professionals de les biblioteques de Barcelona. Dones, la gran majoria, és veritat.Explicaven com, en alguns casos, arriben a obrir la biblioteca a les comunitats d’immigrants de la ciutat. Amb gràcia, més que amb teories sobre les altres cultures que fan impossible la convivència ...

No sempre funciona, però en alguns casos es sorprenent el resultat. No sembla que ningú hagi donat una consigna ni una formula. Més aviat sembla que cada biblioteca ha trobat el seu camí, si l’ha buscat. M’encanta aquesta forma de fer, com qui no vol la cosa, informal, anecdòtica. De vegades les dones son genials fent coses així, i funcionen.

A la sala hi havia un clima genial, es respirava empatia, no passa sovint en els temps que corren, plens de gent que es queixa i s’indigna, quan no s’insulta.

M’agradaria molt que això anés prenen cos, que anés avançant, perfeccionant-se...

Tinc l’esperança de que serà així, per que ho veies a la cara de moltes bibliotecàries, als exemples que havien convidat d’altres llocs, com Sta. Coloma de Gramanet, amb la biblioteca pública amb mes llibres en xinès d’Espanya; a Roquetes, un poble petit amb moltes dones marroquines que abans no sortien de casa, Duisburg, una ciutat a Alemanya amb molts originaris de Turquia, amb problemes més grans que els nostres a Barcelona.

Als diaris podreu trobar els exemples negatius. Prop de nosaltres parlen de barris que tenen conflictes amb immigrants. Alguns politics volen treure vots escalfant el conflicte, pontificant sobre les seves causes fatals. Altres, els mes moderats, callen, com si tinguessin vergonya. Fins i tot callen els que estan fent coses que van bé, que donen resultats.

Algú vol llegir bones noticies? Doncs allà en vaig sentir moltes.

Si voleu saber què s’hi va dir, visiteu el seu bloc: http://bpcohesiosocial.wordpress.com

Tot plegat, es un esforç que val la pena. És clar que qualsevol equipament cultural és un bon lloc per a fer aquest esforç. Ho podria ser el Palau de la Música, o el Liceu, o el Museu Picasso, o la Sagrada Família, si fossin capaços de no pensar sempre en els turistes. La prova es que alguns ja han començat, com l’Auditori, el museu Etnològic, el Barça o el CCCB. No és una qüestió de diners sinó de voluntat, d’imaginació i de fe en la cultura. La fe que alguns només tenen quan es tracta de reclamar subvencions

Però les biblioteques tenen una cosa molt especial, llibres, gent que llegeix. Llegir pot ser una activitat creativa. El lector és un creador. Ens ho diu un autor reconegut, en Vila-matas:
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/10/el-lector-actiu.html

Introduir nous lectors a les biblioteques és estimular la empatia de la gent, una activitat neuronal que es pot morir de set si no la reguem de tant en tant. Per això una biblioteca té un altre clima, la gent hi fa relacions, entra a la ciutat per la porta de la biblioteca, homes, dones i nens.

Llegir és cosa de gent creativa, és alguna cosa mes que empassar-se les paraules d'un autor. Com més genial l’autor, més podem crear els lectors. Per això els llibres ens agraden d’una manera diferent que les pel·lícules, per que les imatges no ens deixen tan marge per la nostra pròpia creativitat. Per això, crec que els llibres sempre ens faran falta, per moltes imatges que veiem.

Una pregunta em va quedar desprès de la reunió de biblioteques: no podríem fixar-nos una mica més en la “creació a la lectura"? Com podrien facilitar més encara la creativitat en el lector? Com relacionem creativitat i cohesió social?

D’això ja l’havíem parlat fa uns mesos tot comentant la Litterarum, una fira que celebren a Móra d'Ebre per a donar a conèixer espectacles escènics que recreen un llibre. No un llibre de teatre, naturalment. Aquí es tracta d’aprofitar la creació d’un lector per a posar-la en escena:http://gentcreativa.blogspot.com/2010/06/quan-acabem-de-llegir-un-bon-llibre.html

Les biblioteques tenen un llarg camí i ja l’han començat a fer

Més llenya al foc

Vull dir, més entitats de Barcelona que practiquen l’art amb impacte social.

Ja en varem donar una primera llista fa pocs dies, però ara tenim reforços: us recomanem, si el tema us interessa, un informe sobre art i inclusió social a Barcelona, preparat per Interarts. L’informe s’anomena: “Cultura per la inclusió social a Barcelona”. Es un “mapa de projectes”. Veure “Mapa _Xarxa_Cultura”

El trobareu al lloc web de “Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva” de l’Ajuntament de Barcelona: http://www.bcn.es/barcelonainclusiva/cat/xarxa7.htm

Es va publicar fa pocs dies i es una bona noticia per a la ciutat.

També ho és pel Congrés internacional que us recomanem des de Gent Creativa, es a dir, “L’art de la trobada” un Congrés centrat en projectes que consideren als ciutadans com a gent creativa i la pràctica artística com a factor d’empatia entre la gent.. Aquí us en parlàvem fa uns dies: http://gentcreativa.blogspot.com/2011/03/projectes-de-gent-creativa-barcelona-i.html

Gràcies a aquest nou informe, ara podem reforçar la primera llista d’entitats de gent creativa de Barcelona. Com veureu, no coincidim amb totes les que facilita aquest informe d’Interarts. Nosaltres ens interessem només per activitats on el ciutadà practica l’art amb ajut d’artistes. L’informe Interarts, busca la cohesió social amb l’art però no sempre ho fan amb gent creativa.

Així doncs, de l’informe o “mapa”, us oferim les entitats que hem seleccionat per a vosaltres:

Activitats adaptades a grups amb realitats especialswww.fundacionfgodia.org

Art per a grups amb discapacitat física o psíquica.

Cessió d’espais escènics i suport a la creació
http://cczonanord.blogspot.com

Cessió gratuïta a grups amateurs de teatre amb activitat participativa.

Voces y música para la integración
www.fasamcat.org/es/proyectos/

Espai de trobada, inspirat en les Orquestres Juvenils de Veneçuela,
que agrupa setmanalment més de 70 infants, principalment
provinents de famílies immigrants.

Punt de pARTida Jove
http://artixoc.org/projectes.php

Activitats extraescolars per a joves i adolescents nouvinguts, amb tallers de circ, graffiti,
hip-hop, teatre, música i percussió, etc.

Museu Espai Comú d’Integració
www.mnac.cat

Tallers artístics per a grups
amb discapacitats físiques, psíquiques i intel·lectuals.

Programa d’Activitats Culturals d’Acció Social (PACAS)
http://djscontralafam.org/pacas/

Tallers gratuïts al voltant de les arts urbanes

Escola de música RessonS. Música a l’abast
www.ressons.cathttp://elssonsvisibles.blogspot.com/

Projecte orientat a crear oportunitats a infants, joves i adults que
conviuen amb una o múltiples discapacitats per tal de participar
en activitats artístiques i musicals.

Casal Jove Atlas
www.casaldelraval.org

Tallers artístics (música, teatre, vídeo) per a joves

Associació per a joves TEB
http://jovesteb.org/tebtv/

Televisió urbana per Internet en la qual els joves fan de reporters,
decideixen els temes que volen treballar, preparen els guions, la
producció i realitzen els reportatges.

Emetís – Joves, Creació i Comunitat
www.emetis.org

Projecte de promoció de la salut sexual i reproductiva a través de
llenguatges artístics com el hip-hop, la màgia, les danses africanes,
el teatre... S’adreça sobretot a joves en entorns amb marcada
diversitat cultural

Barrio activo – Barri actiu
http://barriactiu.wordpress.com/

Programa de dinamització sociocultural des de les arts i els
processos creatius, enfocat a millorar la participació i la convivència
dels col·lectius i millorar la cohesió social, sobretot en barris amb
major risc d’exclusió sociocultural.

Mostra Audiovisual de Cultura Urbana (M.A.C.U)
www.pmurba.net/macu/

Utilitzant el mitjà audiovisual, en barris perifèrics de
l’àrea metropolitana de Barcelona, incentiven la
iniciativa juvenil.

Centre d’Art Social Comunitari
http://casadelesaigues.wordpress.com/

El grup beneficiari està format majoritàriament per persones toxicòmanes o
extoxicòmanes, així com algunes persones amb problemes de salut
mental.