El nostre butlleti mensual

Entra al nostre Butlleti mensual i participa a la nostra Xarxa Social

http://eepurl.com/E_cyD

COM FUNCIONA LA NOSTRA XARXA SOCIAL?

LA GRACIA de la Xarxa és que tenim un espai de debat i que tots hi participem
Això és important, per que tots sabem algunes coses però no les sabem totes.
Educar ciutadans de forma creativa i innovadora, es complexe, el nostre entorn es canviant.

Per a poder participar en el debat, ens cal un entorn de coneixement suficient.
Per això tenim el Butlletí, cada mes. Us arriba per correu electrònic
(així, no cal que mireu el blog ni Facebook, ni Twitter...)

El Butlletí és llarg però ningú arriba a llegir-lo tot sencer.
Podeu escollir aquells temes que més us interessen.
Amb un cop d'ull es veu fàcilment tot el contingut.
Guardeu els Butlletins, és una forma de guardar documents. Algun dia us faran servei.

Les vostres aportacions les recollirem al Butlletí. Busquem experiències.
Experiències locals o de qualsevol lloc del mon.

A partir dels debats, farem documents per a oferír el nou coneixement a les persones interessades, sobretot, gent que lidera projectes o vol fer-ho en el futur.

Amb això ja sabeu com funciona la Xarxa Social Gent Creativa.
Us volem fer la vida més fàcil.

ARA, "GENT CREATIVA" ÉS UNA XARXA SOCIAL DE CONEIXEMENT

*Ja portem treballant uns quatre anys i hem aprés alguna cosa. Però no sabem tot el que cal saber. Ens movem en un entorn complexe i canviant i ens cal actuar.
 Per això ens cal una Xarxa Social: una xarxa de persones que generen nous coneixements a partir d'experiencies, gent que actua sobre la realitat d'avui.
Amb Internet o sense Internet, la Xarxa Social ens permet participar, aportar, compartir
*Treballem en Xarxa Social perquè avui necessitem ciutadans creatius i innovadors.
A la feina, a l'empresa, a les administracions, als partits, a les escoles, a les universitats.
La nostra Xarxa Social "Gent Creativa" ajuda als que formen ciutadans. Als projectes que combinen emocions i innovació per a progressar.
Projectes on es participa gracies a l'art, el joc, certs mètodes pedagògics. On s'apren a gestionar emocions i a desenvolupar projectes racionals.
Projectes on es formen ciutadans

*Cada dia  trobem més experiències d'aquest tipus, aquí i a tot Europa. Tenim molt per aprendre encara. Trobem una xarxa europea d'actuacions artístiques a les empreses, trobem actuacions en associacions i barris urbans, descobrim projectes artístics amb impacte social a escoles, projectes pedagògics a universitats, treballs de recerca científica sobre aquestes projectes, oferta formativa.
Volem saber-ne més, volem facilitar la feina als seus líders, millorar i contrastar mètodes i sistemes d'avaluació, formar dirigents, assessorar projectes, buscar finançament.

*Si ja ets un expert, ens fas falta. Si encara no ho ets, aquí trobaràs ajudes. Si ja saps una part, potser busques saber més, trobar gent que sap d'altres coses
Ningú ho sap tot, vivint en un entorn complexe i canviant. Sabem que s'apren actuant. Que una bona practica necessita un bona teoria
Això és una invitació oberta a formar part de la nostra Xarxa Social, una xarxa reservada als participants, amb Internet o sense Internet

ART AL DIA A DIA DE LA GENT

A la campanya electoral de Paris, 33 escriptors presenten un manifest.
Proposen crear "una ciutat de la literatura contemporania"
Ja ens agradaria aquí també, no?
Ja ens agradaria parlar d'això en lloc de distreure'ns  en temes superficials
( A Barcelona, per exemple, el nostre alcalde prefereix muntar una exposició de "runes 1714", una mena de parc temàtic, que una biblioteca provincial cofinaçada amb el ministeri de cultura. Aixi hem escollit l'espectacle pel turista)

Per a veure el contrast que hi ha entre una ciutat de llibres i una ciutat de pedres, per a valorar la diferencia entre fomentar la gent creativa (activa) i la gent espectacle (passiva), us recomano l'article de Jordi Llobet al El Pais :  http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/18/quadern/1379533694_255881.html

I  entretant, què diuen els nostres escriptors?
L'art hauria de conformar la nostra ciutat i el llibre és quelcom més que comerç, és creació i participació de lectors.
El llibre és una forma d'art en el dia a dia de la gent

Com els escriptors de Paris, proposem una "ciutat de la literatura " oberta a artistes de tot el mon, una porta oberta al joves que comencen amb el llibre
En fi, somniar no costa gens.

Podeu trobar el manifest a Le Monde, en francès
http://www.lemonde.fr/livres/article/2013/09/19/pour-une-cite-internationale-de-la-litterature_3480640_3260.html

POTSER ENS HAURIEM DE RECICLAR COM A CIUTADANS?

Parlem del llibre 

“Gente creativa, gente innovadora”.

 

Un ciutadà no es  limita a respectar les lleis de la ciutat
Ser ciudadà no significa apropiar-se de la ciutat i tancar-la als altres, als “forasters”.

En realitat, la ciutat la fem els ciudadans, cada dia.
Nosaltres ho hem vist:  en aquest llibre expliquem experiencies concretes. 
Histories que combinen emocions i innovació racional.
Molt a prop descubrirem projectes que funcionen, en podem aprendre molt.
Tothom en pot formar part, petits i grans.

El llibre “Gente creativa, gente innovadora” está disponible

al catàleg Amazon per 5,15 € en versió Kindle.

Aqui teniu el link directe: http://amzn.to/ZLnWrN

Si preferiu la versió en paper, recordeu que el tenim en tres  catàlegs:

EL CORTE INGLES: http://bit.ly/10TfWBY

EL MUNDO LIBROS: http://bit.ly/13Hu16j

READ ON TIME:http://bit.ly/193Dx9R

 

Espero que us agradi.

Santiago Guillen

ANEU AL CINE A VEURE HANNAH ARENDT

Si hi aneu, ja me'n parlareu, val la pena.
És una pelicula d'exit però amb profunditat, plenament actual.
Ja fa dies que la fan a Barcelona, no se si pot durar encara molt més.
En aquests dies d'agost no hi han moltes coses a fer tan suggerents com aquesta

Pot semblar que es tracta només d'una anècdota molt coneguda, del judici d'un lider nazi als anys cinquanta, responsable del transport de milions del jueus als camps de concentració.
És clar, l'anecdota ja no és cap novetat: la novetat és el personatge, Hannah Arendt.
Ella ens diu coses de la màxima actualitat.

Amb paraules d'avui, ella apunta al mal típic del nostre temps: la mentalitat "burocràtica", la d'aquella persona que no pensa sinó que es limita a seguir les lleis, les normes, les ordenances. Els crims del nazisme tenen molt a veure amb aquests personatges que no es consideren responsables del que estan fent.

Podríem dir que els buròcrates son el contrari dels ciutadans.
És un mal d'aleshores i d'avui mateix.
Ella, Hannah, pensa i no amaga el seu pensament, no es camufla en el paisatge.
És una filosofa i una ciutadana.
Com ella explica: el pensament combina dues coses que semblaven antitètiques. La passió i el raonament . La passió per la veritat no permet al pensador d'observar què està passant, com un agent extern, sense compromís.

Avui, a casa nostra, vivim temps de mediocritat, quan molts pensadors a la premsa, a les institucions, a les empreses, als partits o als sindicats sembla que estiguin vivint com "buròcrates" i no com a ciutadans. Ells pensen o no pensen. Però en tot cas, fan allò que s'espera d'ells, es confonen amb la moda, el perfil baix...tot esperant que els temps canviïn sense patir-ne els perjudicis.

És possible que la nostra gent sigui tan mediocre?
Que els nostres pensadors de les universitats, els diaris, les institucions, les empreses o els partits tinguin  tan poc a dir sobre allò que està passant, allò que la gent està vivint?
Sembla que el rei va nu però què haurem d'esperar per  que algú sigui capaç de dir-ho en veu alta? Només els pobres "indignats"poden pensar pel seu compte?
Si veieu la pelicula ja en parlarem.

AMB UN TOC MOLT PERSONAL

En aquests temps de confusió...

...descobrim que alguns fan coses molt especials amb Internet. Coses molt necessaries, que abans eren impossibles. Tot i que, com ja sabem, a Internet hi podem trobar el millor i el pitjor de cada casa.

Per que a Internet passen coses que cal saber apreciar. Es com apreciar una bona paella. De paelles se'n fan moltes, però les bones paelles son poques. Es una questió de detall, de toc personal. Si n'heu fet alguna vegada, ja sabreu de què parlo. Allò que pot fer que sigui genial o que sigui el plat més vulgar del món. Un toc personal.Doncs aqui parlem d'això, precisament. Quin és el secret de la cosa?  Què és allò que fa la diferencia?

*Fa pocs dies he pogut escoltar a una dona, Ana Colau, de la PAH (Plataforma de Afectados por las Hipotecas). Voldria comentar algunes impressions aqui amb vosaltres. Aqui descobrim com alguns estan plantant cara als bancs i caixes. 
Personalment estic admirat per aquesta gent. Aquesta dona que surt continuament a la TV o a la prensa, no te res de narcisista, com un es podria esperar. Es normal, eqilbrada, l'exit no li ha pujat al cap. No fa sermons morals ni parla d'allò que no enten. Ella ens diu que apren cada dia.
Sempre parla de "nosaltres", es veu que treballen en grup. 

*Sense fer grans discursos, son ells els que planten cara al "poder factic" del nostre temps, la banca i les caixes. Fan allò que ningú no s'atrevia a fer. Ni el partits d'esquerres s'atrevien amb ells, ni els independentistes catalans ni la premsa. Semblava que tots tenien "el cul llogat", oi? Era com si diguessin : enfrontar-se als seus abusos seria un suicidi. I miraven cap un altra banda.
Ni la Generalitat ni el Govern central, ni el Banco de España ni la Unió Europea, ni el FMI, ni els savis economistes que parlen a les tertulies de la TV  els hi paraven els peus. Era quan la banca anava expulsant de casa seva milers de families a tot Espanya, aprofitant-se dels seus contractes i les seves hipoteques abusives, i ningú tenia res a dir. Això ara ja ho sabem tots. Però cal que ho recordem per que no era pas evident que algu,  algun dia , començaria a aturar-los els peus.
No era pas evident.
Pero ara sembla que el Goliat ha trobat el seu David, encara queda molt per a fer, però les coses ja no tornaran endarerra.  El rei, ja s'ha vist, anava nu i ningú gossava assenyalar-lo amb el dit. L'esperança ha tornat.
Aqui doncs, ens preguntem, com s'ho fan? Quin és el seu secret?

* El secret de la PAH, tal com ho explica Ada Colau, és que fan les coses com cal. La PAH no va sortir a salvar als pobres hipotecats com ho hauria fet el Superman. La PAH no tenia diners, ni poder , ni premsa. Pero la seva forma de treballar em recorda molt la que trobem als projectes de "gent creativa" que presentem en aquest blog.
Van anar a buscar les persones, les que estaven amenaçades i els van escoltar. No els hi van resoldre el problema, els van reforçar per que ells mateixos lluitessin per la seva familia, per la seva llar.
Per que aquesta pobra gent no eren pas uns indignats, com ara en diem. Eren uns derrotats. Uns fracassats que no podien suportar la seva vergonya, que no podien demanar ajut a ningú per que no gosaven reconèixer la seva situació. Havien fet confiança a persones indignes de confiança. Havien perdut i estaven sols.
La lluita de la PAH es doncs, escoltar les persones i ajudar-les a recuperar la dignitat. A fer ciutadans no a crear dependencies sectaries. Facilitar-los els recursos per a que ells mateixos surtin a lluitar pels seus drets. Convertir a gent desesperada en membres de la PAH que lluiten en grup pels seus drets i els drets de tots.
La historia de la PAH es doncs la història d'aquesta gent, no la història de Ada Colau. Això ho te ben clar aquesta dona.

* Fixem-nos doncs en alguns ingredients d'aquesta història, que ens recorden molt els ingredients dels projectes de "gent creativa " que expliquem aquí. Veiem que el grup es la clau de la seva evolució. Aprenen per la pròpia acció. Aprenen a ajudar-se mútuament. Superen les barreres del racisme que molts havien adoptat com a resposta reactiva. Surten del seu aïllament i aprenen a desenvolupar la empatia amb els que pateixen com ells.
Van desenvolupant un projecte innovador que no estava previament escrit per un comité de savis, de manera que ja disposen d'un metode d'acció contra el desnonament,  de presentació d'alegacions juridiques, de propostes de negociació, d'iniciatives legals, de comunicació amb els medis, d'ús d'Internet, de projectes de pisos socials de lloguer, de creació de nous centres de la PAH a tot Espanya.
Es comuniquen per Internet però es troben a nivell local cada setmana, cara a cara, hipotecats i col.laboradors.
Sense Internet mai haurien tingut l'impacte que tenen, pero ells saben que necessiten el contacte personal.

* Es cert que la PAH forma part dels moviments 15M o Indignats. Pero jo crec que han fet molt mes cami que la majoria dels grups d'aquest moviment. Suposo que, més enllà dels efectes positius de les manifestacions 15M, moltes organitzacions sectorials o locals aniran agafant un cami semblant, aniran desenvolupant un proces personal que no es pas fruit de la improvisació.
Per que aquesta és, ben cert, una història inédita. En mig de tanta mediocritat ells son realment una raó per l'esperança.
No n'hi ha prou de tenir raó, no n'hi ha prou amb criticar els errors dels dirigents. La resposta no vindrà del cel ni de les ideologies, sino de la gent, de la gent real.
Això vol dir treballar a partir de la persona i per la persona, amb un toc molt personal, com la paella, és clar.