CultHunting: una bona noticia per a les empreses innovadores

No es tracta d'una visita turística, venen per a treballar de la mà d'aPortada, www.aportada.com professionals de la comunicació que treballen amb emprenedors del mon artístic i cultural.
De manera que vull felicitar-los. No cal dissimular que m'encanta que siguin aquí, ja era hora.

CultHunting es una iniciativa d'aPortada que vol vendre "cultura com a motor de la innovació a la empresa". A dia d'avui, cal reconèixer a aquesta gent l'esforç que han fet per a integrar persones molt diverses i molt potents, amb capacitat de donar forma a aquesta idea. Entre les que hi son però que es  veuen poc, hi ha la professora d'antropologia Maria Jesús Buxó, una dona amb visió i idees.
Així doncs, aqui hi ha un treball previ que no s'improvisa. Això hauria de funcionar.
 http://www.culthunting.com/

En aquesta web podeu trobar l'anunci del Culthunting Day del dia 23 de novembre amb els actors principals: escoles de negocis, periodistes culturals, empreses.
I una llista molt interessant d'artistes i grups artístics que s'ofereixen per a realitzar projectes artístics a les empreses innovadores.

La jornada es celebrava a la Rambla de Barcelona, a Arts Santa Mònica, un espai de l'ajuntament. Tot un reconeixement per part de l'administració publica, un fet inèdit.
Altres administracions publiques, en aquest precís moment, estan ignorant un projecte artístic d'innovació social que haurà de tancar aquest any per falta de recursos, tot el seu baix cost i els seus resultats, més que bons. És a una escola del barri de Sant Roc a Badalona, on parlar de risc social resulta massa suau, on la innovació social és una urgència.
A partir d'ara, però, si la idea de l'art+innovació els hi arriba del món de l'empresa,  potser les administracions els hi comencin a fer cas. De moment doncs, un ajuntament implicat a CultHunting Day és també una bona noticia que haurem d'agraïr a la capacitat d'aPortada per a obrir portes que estaven ben tancades.


Entre les empreses que van parlar a la Jornada hi trobem dos vells amics del nostre blog Gent Creativa. La Fabrica Moritz (son tres articles, amb tres copes, al mes de febrer), i asseguradora DKW ("una flor no fa estiu"):

 http://gentcreativa.blogspot.com.es/2012/02/la-fabrica-moritz-us-invito-jugar-qui.html

 http://www.gentcreativa.blogspot.com.es/2012/10/una-flor-no-fa-estiu.html

Així doncs, recuperem la copa de cava per a celebrar-ho!

Tot plegat és un pas petit però qualitativament important. Crec que si ara les coses van bé, haurien d'apareixer cada dia més projectes art+negoci en empreses innovadores.
 El fet de comptar amb un mediador com CultHunting pot facilitar molt les coses. Ells son especialistes en encaixar artistes i responsables de les empreses en un mateix projecte. Poden estalviar molts passos inútils, aprofitar esperiencies ja provades, mètodes coneguts.

Cal recordar una cosa que ja hem repetit més d'una vegada en els diferents casos comentats: el factor creatiu i artístic no redueix pas la importància d'un projecte innovador empresarial. Justament, la dificultat consisteix en saber combinar factors emotius i elements tècnics o científics.
Cal mètode, molt mètode per a saber combinar ingredients tan dispars. I cal sensibilitat.
De fet, a tots els països que ho practiquen trobem mediadors que faciliten l'encaix d'aquestes operacions, com Gran Bretanya, Suècia o Canadà.

L'alegria del moment no ens pot fer oblidar el precedent de Conexiones Improbables a Barcelona, una empresa mediadora amb base a Bilbao, que més d'una vegada ha intentat actuar aquí. Opino que els resultats aquí no han estat tan bons com al País Basc, potser per falta d'un soci adient. Per a fer una bona parella cal ser dos, això és indiscutible.
Crec que amb ells també caldrà comptar en el futur. Uns i altres poden sumar per a fer possible un mercat innovador que avui no tenim.
Un altre precedent barceloní, que te la seva implantació en el mon turístic des de fa quatre anys, neix amb el concepte "turisme creatiu", on els artistes que visiten la ciutat de vacances es converteixen en actors i desenvolupen les seves capacitats, cant, musica, dansa, plàstica, fotografia..., juntament amb artistes locals. Diversos grups gestors actuen en aquesta línia des de fa quatre anys i es troben en l'espai
http://www.creativetourismnetwork.org/cms/
amb altres iniciatives a diferents ciutats d'Europa. Falta però, un cop demostrada la seva viabilitat emprenedora, confirmar iniciatives amb una inversió empresarial adient. Però , de moment, el sector turístic no te massa tradició artística i els artistes potser no saben sortir a vendre.

L'art com a motor de projectes innovadors es un concepte que molts artistes estan aplicant entre nosaltres, des de fa temps, en altres espais, no a l'empresa. Els apliquen sobretot a escoles i a barris.
En aquests espais dificils poden constatar un nivell de maduresa i professionalitat  de qualitat internacional. La majoria ho estant treballant amb recursos tant precaris que sobreviuen de miracle. Això i la falta de curiositat de la premsa cultural o de la recerca universitaria, potser expliquen la relativa absència d'aquests artistes als fòrums internacionals.

Però aquest és ja patrimoni que tenim,  construir-lo i desenvolupar-lo ha costat anys de feina. Això no crec que sigui un ofici que es pugui aprendre en un curset o en un llibre. No se si a partir d'ara serà possible una transferencia de coneixement cap els projectes empresarials d'art+negoci. Jo crec que es podria fer si es fa amb prudència.

Una artista a la frontera

 Paola Tognazzi Drake  treballa en empreses, amb un grup de professionals que tenen un propòsit: un projecte innovador.
Son persones diferents i distants, venen de departaments que tenen visions diferents, ritmes diferents.
Aquí no son pas abundants aquest tipus de projectes. Ja n'hem vist a Gran Bretanya, a Itàlia, a Canadà a Suècia, aquí no gaires.
A més, per a fer-nos a feina més difícil, les empreses del país son secretes, no els hi agrada explicar com treballen. Això no ajuda a aprendre.

Aquests grups de persones tenen que trobar respostes innovadores a una situació, ho han de fer juntes. Definir i projectar nous camins.
Potser son camins que normalment no utilitzen per que no tenen temps de concentrar-se sobre què passa a fora de l'empresa o del seu mon específic, fora del seu entorn.
Així que , aquí també, de vegades, trobem art i empresa, també a Espanya. En parlem doncs amb Paola Tognazzi.

Li pregunto com s'ho fa, com artista, per a fer que aquest grup vagi endavant i trobi el seu camí. Com pot influir des d'un procés mental que te molt d'artistic sobre objectius racionals i lògics?
Sembla que no és fàcil de posar-ho en paraules
Ella em diu: el procés que segueixen aquestes persones no es tan diferent del que jo mateixa segueixo quan treballo en els meus projectes artístics
La diferencia és que sovint ells no tenen el temps o l'oportunitat per a incubar idees, això que en canvi és a la base del treball d'un artista.

És un procés llarg i fonamental, es basa en recollir el que passa al mon amb independencia del tema, polític, social, industrial...en observar i recollir petits detalls, petits moviments que prenen forma i direcció, tota una multitud de dades en principi incoherents però que cal analitzar en profunditat i connectar-los, per que contenen intuïcions i respostes.

Es cert que el temps de les empreses no està pensat per això. A l'empresa trobem un "saber fer" que dona resultats i cal adaptar-se als seus ritmes. Però son ritmes que no ajuden a la gent a innovar.

Ella diu: en el meu treball, el cos te un coneixement que cal escoltar  i desenvolupar.. El cos és essencial i ràpid. Millor que moltes paraules. Al final tindrem resultats lògics però hem passat per activar la sensibilitat, hem combinat temes, despertem la curiositat, juguem, motivem, despertem el desig.
Treballem en grup, activem la comunicació interna, suscitem la imitació, aprofitem espurnes que apareixen en qualsevol moment. Facilitem

Per què cal integrar el cos sencer en els processos creatius de desenvolupar noves idees?
Perque parlar de canviar no és el mateix que sentir-ho físicament. Som emocionals.
El cos parla i l'hem d'escoltar

En pocs dies, el cos genera noves idees, moltes idees que caldrà seleccionar. Naturalment, cal un mètode de projecte que l'empresa ja coneix i utilitza. Però ara els participants ja no son els mateixos del primer dia. Ara tenen més creativitat o tenen la gimnasia que cal per a activar-la

Be, doncs, no és res d'extraordinari. És només allò que hauríem de fet tots. Potser ens cal recuperar capacitats que hem perdut per falta d'us.

Per a saber-ne més sobre Paola Tognazzi:
web http://www.wearabledynamics.com

Amics, he tingut la sort de trobar gent extraordinaria tot preparant  el meu llibre"Gente Creativa, Gente innovadora". Paola n'és una, sense dubte.
Ella actua a l'empresa, un terreny de "frontera" per a una artista.
Però una artista tindria molt que fer en una empresa, un espai que pot ser un desert per a la vida emocionall de les persones.

També he trobat artistes de frontera en barris realment durs, a escoles pobres. Deserts pera la vida emocional. M'admira la fe d'aquests artistes en la persona, i m'admiren els resultats que obtenen amb tan pocs recursos.
Son territoris abandonats, deserts . Molts creuen que no hi ha cap esperança, però n'hi ha.

Què s'hi pot trobar en un pot de salsa de tomàquet ?

Molt més del que sembla: innovació empresarial, creació culinària, investigació històrica, marketing alimentici , patrimoni cultural i treball en grup.
I a més, salsa de tomàquet, és clar.

És una petita història, però molt interessant, amb consequències
Me la van explicar al MUHBA, el museu d'història de la ciutat de Barcelona.
 http://bit.ly/Ra7Wvw
Al seu director, Joan Roca, li agrada l'acció. Li agrada saltar del passat al present i portar-nos una recepta de salsa desapareguda des de fa tres segles.
Però aquí no es tractava de muntar una exposició amb restes del passat que ja no hi és. Es tractava de portar la salsa a les botigues de delikatessen (aviat). És una salsa que es menja, es xala. Té bon gust.

Be , això és el que hi ha, però en el fons hi ha molt més. Per això han mobilitzat la Fundació Alícia (la de Ferran Adrià)
 http://www.alicia.cat/es/alicia/la-fundacion

També han activat una empresa d'alimentació sofisticada,  Sosa Ingredients SL
 http://www.sosa.cat/ 

i un equip d'historiadors que investiguen a la Universidat de Barcelona i que tenen nom de grup de rock, els Grup Taedium (que en llatí significa “aburriment”).
http://www.ub.edu/contrataedium/taediumcast/taedium.htm

Buscant entre pergamins o potser entre papers molt antics, localitzen una serie de receptes que ja s'han perdut. Així és com menjaven els barcelonins de fa segles. Han escollit les que poden ser bones, de bon gust, per que no tot era art en aquell temps, com ara.
Busquen els ingredients i els processo, busquen com aconseguir un resultat semblant avui, amb els ingredients d'ara i els mètodes i tècniques actuals.
Busquen com conservar la salsa sense conservants químics, sinó amb tractaments físics.. Aquí hi ha molta feina, jo no sabria explicar-ho per que caldria que fos historiador, cuiner, expert en tecnologies, expert en marketing d'alimentació...Però ells si que ho son.

Van formar un equip entre tots, potent , creatiu i innovador. M'agrada la seva ambició, la seva capacitat de somniar, el seu mètode de treball amb eficàcia , la emoció que comparteix el grup.
 Diu Joan Roca que ells, des del museu de la ciutat volen crear coneixement i facilitar el desenvolupament econòmic. Son coses que es poden fer i sovint es fan amb estudis i informes, però no hi ha res millor que l'acció per a crear coneixement.
El coneixement capaç de fer el pont entre l'art de la cuina de fa 300 anys, la tecnologia d'avui i una botiga de salses de tomàquet. Amb això han fet realitat un somni: el pot de salsa existeix, podem sucar-hi pa amb el mateix gust que aquell barcelonès de fa temps.

Però també han fet molt més: han donat un pas endavant per a innovar i gestionar de forma científica les emocions i sensacions de la cuina.
Crec que han fet una bona feina i que han generat coneixement que obrirà portes a altres iniciatives, culinàries o no, històriques o no. Un coneixement que altres podran compartir

Una flor no fa estiu ?

 M'agrada comentar avui aquesta experiència que te a una empresa com a protagonista.

Des de fa quatre anys, aquesta empresa produeix un programa, DKV Fresh Art, que promou la creació artística entre estudiants de primer i segon de batxillerat o de professional. En aquesta web es poden trobar les bases de la convocatòria
 http://www.dkvseguros.com/freshart/freshart/inicio.asp?menu=1,16
Jo els he descobert en una publicitat publicada a la premsa per a tot Espanya. Segons expliquen, a l'ultima convocatòria van rebre 600 obres. Ofereixen beques d'estudis pels guanyadors i ajuts pel material artístic a les seves escoles 
Busquen talents entre els adolescents, però no semblen pas una versió del "Gran Hermano", el programa de la TV a on buscaven cantants. Entre els millors munten un campus formatiu. Demanen també grafitti per la pròxima convocatòria, a mes de fotografia, pintura, escultura, dibuix i vídeo art.

Tal com el programa es presenta, es una oportunitat pels premiats, però també significa un gest de respecte pels seus clients. Tots ells poden identificar-se amb els premiats. Amb això, aquesta empresa valora els seus clients, no els menysprea amb trucs publicitaris i motivacions consumistes.
DKV és una empresa d'assegurances mèdiques. Diuen que el concurs respon als seus valors a l'empresa: creativitat i innovació, millorar la salut de la gent i la seva qualitat de vida.

La pregunta que em faig davant d'aquesta iniciativa que, pel que fins ara en sé, em sembla exemplar, va una mica més enllà. ¿estem als inicis d'un canvi d'actitut en el mon de la comunicació de les empreses? ¿estem en presencia d'una comunicació més respectuosa amb les persones?
També ens podem preguntar si hi ha coherència entre els valors que projecten cap en fora i els que practiquen a dins de l'empresa ¿els apliquen en els seus serveis i amb el seu personal?
Finalment, una mica més encara: ¿apliquen la creació com a factor de millora per la salut i la qualitat de vida de les persones, dins del seu model de negoci?

Art i terapia a Murcia i a New York

 

 Aquesta vegada, crec que hem trobat un projecte d'art i teràpia que sembla realment ambiciós. De moment, ens proposen un reportatge a TV2 el 27 a les 11 de la nit, amb el titol: "El naufragio de la memoria. Arte y cultura como teràpia contra el Alzheimer".

El documental mostrarà una visió original i  humana de  convivencia amb l'Alzheimer i com s'aconsegueix despertar la memòria emocional i els records a través de l'art.

Aquest projecte terapèutic funciona a l'Hospital universitari Arrixaca a Múrcia, i compta amb una coordinadora experta en Historia de l'Art.

http://arteyculturacomoterapia.blogspot.ca/

 

Per altra banda, el projecte "Arte y Cultura como Terapia" viatja a New York, aquest mes d'octubre, convidat en un congrés sobre noves línies als museus i a l'educació. El congrés es diu "Multimodal approaches to learning". Està organitzat per la  fundació "Art beyond sight" i el Metropolitan Museum of Art, del 26 al 28 d'octubre.

La contribució del projecte de Múrcia proposa nous instruments i processos dins de l'art en l'aprenentatge multi-sensorial.

Per a més informació sobre el congres de museus:

Programa del congreso

 

Estem doncs parlant d'una experiència que funciona dins de l'entorn sanitari però que no ignora la seva dimensió transversal. Més enllà de la medicina, estem parlant d'aprenentatge multi-sensorial, que ens afecta a tots i en qualsevol situació.

Ja sabem que hi ha una gran quantitat d'iniciatives a tot el mon  que treballen sobre el potencial de l'art per a impulsar l'aprenentatge, però son molt pocs els que tracten la quëstió més enllà de la seva utilitat immediata i al seu entorn específic. Aquí ens trobem, sembla, amb un projecte que compren la practica terapèutica i la investigació. 

Això sembla prometedor per a tots els sectors, com l'educació, l'empresa o la cohesió social a la ciutat, que combinen la creació artística amb la innovació.

 

Aprofitem doncs l'ocassió per ampliar l'horitzó d'aquest blog. Fins ara hem vist experiències d'empresa, internacionals, d'escoles i de barris. Ens faltaven experiències de salut. M'alegra que comencem aquí a incorporar aquest nou sector.

 

A Egipte, un grup de dones...

A Egipte, un grup de dones està canviant la societat.
Son l'Orquestra de la Llum i l'Esperança
Aquest grup de 40 dones forma l'orquestra Light and Hope de corda i vent, que recorre el mon tot interpretant Brahms, Mozart, Dvorák, Purcel, Ahmed Aboeleid, Strauss i Bizet.
Son dones cegues, originaries de famílies pobres, la majoria son musulmanes, algunes, cristianes.
L'associació Al Tour Wal Amal adopta nenes entre les més pobres del Caire, son 300 actualment. Els hi ofereix escola formal pels matins i formació musical per la tarda.
Tal com explica la seva directora, és extraordinaria la perseverancia d'aquestes noies, son molt ambicioses.
En lloc de viure avergonyides, demostren orgull i dignitat.

Si tenim en compte l'entorn social a on viuen, s'entèn el valor d'aquestes paraules. Com dones pobres i a més cegues, la seva situació social és molt desfavorable. Elles viuen amb gran interés l'evolució de la primavera àrab al seu país, i el canvi que podria representar per les dones,  si la democràcia arriba a consolidar-se.

Escoltem com viu l'orquestra una de les intèrprets: "quan toco entro en el meu propi mon, m'escapo. El mon real és com foc per a mi. Guerres, protestes, gent que mor, tot potes enlaire, sempre sorolls de conflicte. No tothom sap respectar als altres. A l'orquestra deixem tot això de costat. Em sento com una papallona al cel ballant...."

Aquí ens expliquen el seu projecte innovador: " Nosaltres toquem, i gràcies a això connectem amb totes les religions i cultures. La musica va directament als sentiments, més que qualsevol expressió artística, i ens uneix a tots. Tots tenim la mateixa resposta sense que importi qui som o quines coses creiem. La musica és el llenguatge de l'anima, del cor, de la imaginació, i uneix a tots els éssers humans" (extractes de El Pais Semanal, 16.09.12)

 Be doncs, m'alegra tornar després de tants dies sense escriure i parlar amb vosaltres. Anim, que hi ha gent que te molt cru, molt més que nosaltres, i no es desanimen.

Més que circ, gent que treballa en grup

 Apreciats lectors del blog. Os desitjo les millors vacances
Gràcies per llegir aquest blog. Us admiro. Amb tot el que estem vivint últimament, vosaltres teniu moral per a continuar, per anar més enllà.
Ara , més que mai.
Estic veient que les xifres de visites al blog van augmentant, poc a poc, però suficient. Gràcies per la vostra confiança

Bé, doncs, com un adéu abans de les vacances, parlarem avui de circ i de festa. Però més que circ. No soc pas critic d'espectacles i no voldria pas fer-me passar pel que no soc. Us explicaré simplement allò que he vist.
Aquí trobareu fotos i un vídeo que us en podran donar una idea, però crec que no és suficient.. Aquesta gent inventa el treball en grup i el recrea davant dels nostres ulls.
http://www.ciexy.com/legrandc-galerie.html

"Le grand C" és un espectacle de la Companyia XY, un grup d'artistes de circ en acció. Es van inspirar en els castellers catalans, però ells n'han sabut copsar allò que tenia de treball en grup, tot prescindint de la competivitat per arribar més alt que els del poble del costat. Però arriben molt lluny.

No tenen un protagonista ni un director.
Però aconsegueixen una cosa inesperada: no fan únicament exercicis de molta tècnica i molta feina. Es guanyen a la gent amb la seva simpatia, amb un llenguatge poètic que diu moltes coses però que jo no  sabria repetir per a vosaltres. D'això no en se. Ho haureu d'anar a veure.

Sobre l'escenari son persones diverses, no son un exercit de professionals.
Al principi, cadascú va pel seu compte, no fan equip. Fan coses menors. Però , progresivament, veiem com es van trobant, com van agafant confiança mútua, com s'ensenyen i aprenen, com milloren.
Com ells diuen, van creant el seu "microcosmos" , mon de sentiments, de treball, de valors, d'objectius, de projecte innovador.
El llenguatge artístic del circ és el seu llenguatge
Així doncs, veiem com es formen i veiem com arriben al públic.

Posar en escena la vida d'un grup, el seu treball, la seva evolució, em sembla fascinant. Ells ho aconsegueixen sense fer cap discurs. La gent ho entén i s'estableix la sintonia. Sembla que ho estan inventant.

Això sembla i és el seu art, per que en realitat ho representen des de fa tres anys. Tenen èxit. Ara se'n van amb "El gran C" a Japó, Corea, Amèrica del nord i del sud.

Amics, espero que el vídeo us agradi i que tingueu un bon descans, que ja ens fa falta. Fins setembre, suposo, us trobaré a faltar.
Continuo treballant en el llibre. Va molt bé, estic trobant gent molt interessant i molt competent.
Espero publicar-lo ala tardor