M'agrada comentar avui aquesta experiència que te a una empresa com a protagonista.
Des de fa quatre anys, aquesta empresa produeix un programa, DKV Fresh Art, que promou la creació artística entre estudiants de primer i segon de batxillerat o de professional. En aquesta web es poden trobar les bases de la convocatòria
http://www.dkvseguros.com/freshart/freshart/inicio.asp?menu=1,16
Jo els he descobert en una publicitat publicada a la premsa per a tot Espanya. Segons expliquen, a l'ultima convocatòria van rebre 600 obres. Ofereixen beques d'estudis pels guanyadors i ajuts pel material artístic a les seves escoles
Busquen talents entre els adolescents, però no semblen pas una versió del "Gran Hermano", el programa de la TV a on buscaven cantants. Entre els millors munten un campus formatiu. Demanen també grafitti per la pròxima convocatòria, a mes de fotografia, pintura, escultura, dibuix i vídeo art.
Tal com el programa es presenta, es una oportunitat pels premiats, però també significa un gest de respecte pels seus clients. Tots ells poden identificar-se amb els premiats. Amb això, aquesta empresa valora els seus clients, no els menysprea amb trucs publicitaris i motivacions consumistes.
DKV és una empresa d'assegurances mèdiques. Diuen que el concurs respon als seus valors a l'empresa: creativitat i innovació, millorar la salut de la gent i la seva qualitat de vida.
La pregunta que em faig davant d'aquesta iniciativa que, pel que fins ara en sé, em sembla exemplar, va una mica més enllà. ¿estem als inicis d'un canvi d'actitut en el mon de la comunicació de les empreses? ¿estem en presencia d'una comunicació més respectuosa amb les persones?
També ens podem preguntar si hi ha coherència entre els valors que projecten cap en fora i els que practiquen a dins de l'empresa ¿els apliquen en els seus serveis i amb el seu personal?
Finalment, una mica més encara: ¿apliquen la creació com a factor de millora per la salut i la qualitat de vida de les persones, dins del seu model de negoci?
dilluns, 15 d’octubre del 2012
dilluns, 24 de setembre del 2012
Art i terapia a Murcia i a New York
Aquesta vegada, crec que hem trobat un projecte d'art i teràpia que sembla realment ambiciós. De moment, ens proposen un reportatge a TV2 el 27 a les 11 de la nit, amb el titol: "El naufragio de la memoria. Arte y cultura como teràpia contra el Alzheimer".
El documental mostrarà una visió original i humana de convivencia amb l'Alzheimer i com s'aconsegueix despertar la memòria emocional i els records a través de l'art.
Aquest projecte terapèutic funciona a l'Hospital universitari Arrixaca a Múrcia, i compta amb una coordinadora experta en Historia de l'Art.
Per altra banda, el projecte "Arte y Cultura como Terapia" viatja a New York, aquest mes d'octubre, convidat en un congrés sobre noves línies als museus i a l'educació. El congrés es diu "Multimodal approaches to learning". Està organitzat per la fundació "Art beyond sight" i el Metropolitan Museum of Art, del 26 al 28 d'octubre.
La contribució del projecte de Múrcia proposa nous instruments i processos dins de l'art en l'aprenentatge multi-sensorial.
Per a més informació sobre el congres de museus:
Estem doncs parlant d'una experiència que funciona dins de l'entorn sanitari però que no ignora la seva dimensió transversal. Més enllà de la medicina, estem parlant d'aprenentatge multi-sensorial, que ens afecta a tots i en qualsevol situació.
Ja sabem que hi ha una gran quantitat d'iniciatives a tot el mon que treballen sobre el potencial de l'art per a impulsar l'aprenentatge, però son molt pocs els que tracten la quëstió més enllà de la seva utilitat immediata i al seu entorn específic. Aquí ens trobem, sembla, amb un projecte que compren la practica terapèutica i la investigació.
Això sembla prometedor per a tots els sectors, com l'educació, l'empresa o la cohesió social a la ciutat, que combinen la creació artística amb la innovació.
Aprofitem doncs l'ocassió per ampliar l'horitzó d'aquest blog. Fins ara hem vist experiències d'empresa, internacionals, d'escoles i de barris. Ens faltaven experiències de salut. M'alegra que comencem aquí a incorporar aquest nou sector.
dimarts, 18 de setembre del 2012
A Egipte, un grup de dones...
A Egipte, un grup de dones està canviant la societat.
Son l'Orquestra de la Llum i l'Esperança
Aquest grup de 40 dones forma l'orquestra Light and Hope de corda i vent, que recorre el mon tot interpretant Brahms, Mozart, Dvorák, Purcel, Ahmed Aboeleid, Strauss i Bizet.
Son dones cegues, originaries de famílies pobres, la majoria son musulmanes, algunes, cristianes.
L'associació Al Tour Wal Amal adopta nenes entre les més pobres del Caire, son 300 actualment. Els hi ofereix escola formal pels matins i formació musical per la tarda.
Tal com explica la seva directora, és extraordinaria la perseverancia d'aquestes noies, son molt ambicioses.
En lloc de viure avergonyides, demostren orgull i dignitat.
Si tenim en compte l'entorn social a on viuen, s'entèn el valor d'aquestes paraules. Com dones pobres i a més cegues, la seva situació social és molt desfavorable. Elles viuen amb gran interés l'evolució de la primavera àrab al seu país, i el canvi que podria representar per les dones, si la democràcia arriba a consolidar-se.
Escoltem com viu l'orquestra una de les intèrprets: "quan toco entro en el meu propi mon, m'escapo. El mon real és com foc per a mi. Guerres, protestes, gent que mor, tot potes enlaire, sempre sorolls de conflicte. No tothom sap respectar als altres. A l'orquestra deixem tot això de costat. Em sento com una papallona al cel ballant...."
Aquí ens expliquen el seu projecte innovador: " Nosaltres toquem, i gràcies a això connectem amb totes les religions i cultures. La musica va directament als sentiments, més que qualsevol expressió artística, i ens uneix a tots. Tots tenim la mateixa resposta sense que importi qui som o quines coses creiem. La musica és el llenguatge de l'anima, del cor, de la imaginació, i uneix a tots els éssers humans" (extractes de El Pais Semanal, 16.09.12)
Be doncs, m'alegra tornar després de tants dies sense escriure i parlar amb vosaltres. Anim, que hi ha gent que te molt cru, molt més que nosaltres, i no es desanimen.
Son l'Orquestra de la Llum i l'Esperança
Aquest grup de 40 dones forma l'orquestra Light and Hope de corda i vent, que recorre el mon tot interpretant Brahms, Mozart, Dvorák, Purcel, Ahmed Aboeleid, Strauss i Bizet.
Son dones cegues, originaries de famílies pobres, la majoria son musulmanes, algunes, cristianes.
L'associació Al Tour Wal Amal adopta nenes entre les més pobres del Caire, son 300 actualment. Els hi ofereix escola formal pels matins i formació musical per la tarda.
Tal com explica la seva directora, és extraordinaria la perseverancia d'aquestes noies, son molt ambicioses.
En lloc de viure avergonyides, demostren orgull i dignitat.
Si tenim en compte l'entorn social a on viuen, s'entèn el valor d'aquestes paraules. Com dones pobres i a més cegues, la seva situació social és molt desfavorable. Elles viuen amb gran interés l'evolució de la primavera àrab al seu país, i el canvi que podria representar per les dones, si la democràcia arriba a consolidar-se.
Escoltem com viu l'orquestra una de les intèrprets: "quan toco entro en el meu propi mon, m'escapo. El mon real és com foc per a mi. Guerres, protestes, gent que mor, tot potes enlaire, sempre sorolls de conflicte. No tothom sap respectar als altres. A l'orquestra deixem tot això de costat. Em sento com una papallona al cel ballant...."
Aquí ens expliquen el seu projecte innovador: " Nosaltres toquem, i gràcies a això connectem amb totes les religions i cultures. La musica va directament als sentiments, més que qualsevol expressió artística, i ens uneix a tots. Tots tenim la mateixa resposta sense que importi qui som o quines coses creiem. La musica és el llenguatge de l'anima, del cor, de la imaginació, i uneix a tots els éssers humans" (extractes de El Pais Semanal, 16.09.12)
Be doncs, m'alegra tornar després de tants dies sense escriure i parlar amb vosaltres. Anim, que hi ha gent que te molt cru, molt més que nosaltres, i no es desanimen.
dimarts, 31 de juliol del 2012
Més que circ, gent que treballa en grup
Apreciats lectors del blog. Os desitjo les millors vacances
Gràcies per llegir aquest blog. Us admiro. Amb tot el que estem vivint últimament, vosaltres teniu moral per a continuar, per anar més enllà.
Ara , més que mai.
Estic veient que les xifres de visites al blog van augmentant, poc a poc, però suficient. Gràcies per la vostra confiança
Bé, doncs, com un adéu abans de les vacances, parlarem avui de circ i de festa. Però més que circ. No soc pas critic d'espectacles i no voldria pas fer-me passar pel que no soc. Us explicaré simplement allò que he vist.
Aquí trobareu fotos i un vídeo que us en podran donar una idea, però crec que no és suficient.. Aquesta gent inventa el treball en grup i el recrea davant dels nostres ulls.
http://www.ciexy.com/legrandc-galerie.html
"Le grand C" és un espectacle de la Companyia XY, un grup d'artistes de circ en acció. Es van inspirar en els castellers catalans, però ells n'han sabut copsar allò que tenia de treball en grup, tot prescindint de la competivitat per arribar més alt que els del poble del costat. Però arriben molt lluny.
No tenen un protagonista ni un director.
Però aconsegueixen una cosa inesperada: no fan únicament exercicis de molta tècnica i molta feina. Es guanyen a la gent amb la seva simpatia, amb un llenguatge poètic que diu moltes coses però que jo no sabria repetir per a vosaltres. D'això no en se. Ho haureu d'anar a veure.
Sobre l'escenari son persones diverses, no son un exercit de professionals.
Al principi, cadascú va pel seu compte, no fan equip. Fan coses menors. Però , progresivament, veiem com es van trobant, com van agafant confiança mútua, com s'ensenyen i aprenen, com milloren.
Com ells diuen, van creant el seu "microcosmos" , mon de sentiments, de treball, de valors, d'objectius, de projecte innovador.
El llenguatge artístic del circ és el seu llenguatge
Així doncs, veiem com es formen i veiem com arriben al públic.
Posar en escena la vida d'un grup, el seu treball, la seva evolució, em sembla fascinant. Ells ho aconsegueixen sense fer cap discurs. La gent ho entén i s'estableix la sintonia. Sembla que ho estan inventant.
Això sembla i és el seu art, per que en realitat ho representen des de fa tres anys. Tenen èxit. Ara se'n van amb "El gran C" a Japó, Corea, Amèrica del nord i del sud.
Amics, espero que el vídeo us agradi i que tingueu un bon descans, que ja ens fa falta. Fins setembre, suposo, us trobaré a faltar.
Continuo treballant en el llibre. Va molt bé, estic trobant gent molt interessant i molt competent.
Espero publicar-lo ala tardor
Gràcies per llegir aquest blog. Us admiro. Amb tot el que estem vivint últimament, vosaltres teniu moral per a continuar, per anar més enllà.
Ara , més que mai.
Estic veient que les xifres de visites al blog van augmentant, poc a poc, però suficient. Gràcies per la vostra confiança
Bé, doncs, com un adéu abans de les vacances, parlarem avui de circ i de festa. Però més que circ. No soc pas critic d'espectacles i no voldria pas fer-me passar pel que no soc. Us explicaré simplement allò que he vist.
Aquí trobareu fotos i un vídeo que us en podran donar una idea, però crec que no és suficient.. Aquesta gent inventa el treball en grup i el recrea davant dels nostres ulls.
http://www.ciexy.com/legrandc-galerie.html
"Le grand C" és un espectacle de la Companyia XY, un grup d'artistes de circ en acció. Es van inspirar en els castellers catalans, però ells n'han sabut copsar allò que tenia de treball en grup, tot prescindint de la competivitat per arribar més alt que els del poble del costat. Però arriben molt lluny.
No tenen un protagonista ni un director.
Però aconsegueixen una cosa inesperada: no fan únicament exercicis de molta tècnica i molta feina. Es guanyen a la gent amb la seva simpatia, amb un llenguatge poètic que diu moltes coses però que jo no sabria repetir per a vosaltres. D'això no en se. Ho haureu d'anar a veure.
Sobre l'escenari son persones diverses, no son un exercit de professionals.
Al principi, cadascú va pel seu compte, no fan equip. Fan coses menors. Però , progresivament, veiem com es van trobant, com van agafant confiança mútua, com s'ensenyen i aprenen, com milloren.
Com ells diuen, van creant el seu "microcosmos" , mon de sentiments, de treball, de valors, d'objectius, de projecte innovador.
El llenguatge artístic del circ és el seu llenguatge
Així doncs, veiem com es formen i veiem com arriben al públic.
Posar en escena la vida d'un grup, el seu treball, la seva evolució, em sembla fascinant. Ells ho aconsegueixen sense fer cap discurs. La gent ho entén i s'estableix la sintonia. Sembla que ho estan inventant.
Això sembla i és el seu art, per que en realitat ho representen des de fa tres anys. Tenen èxit. Ara se'n van amb "El gran C" a Japó, Corea, Amèrica del nord i del sud.
Amics, espero que el vídeo us agradi i que tingueu un bon descans, que ja ens fa falta. Fins setembre, suposo, us trobaré a faltar.
Continuo treballant en el llibre. Va molt bé, estic trobant gent molt interessant i molt competent.
Espero publicar-lo ala tardor
dilluns, 2 de juliol del 2012
Boa Mistura, un grup de Madrid a la favela de Sao Paulo
Aquests artistes estan vius. Només cal veure les fotos
http://www.moonward.net/inspiracion/2012/02/boamistura-inspirando-una-favela-con-graffiti/
Les imatges parlen soles i les paraules son impactes: Beleza, Amor, Doçura, Firmeza, OrgulhoEs art al dia a dia de la gent. Aquests nens son gent creativa que creix, que canvia el seu barri. Llàstima que es tracta d'un efecte transitori.
Però els Boa Mistura han demostrat què es pot fer si en tenim ganes
dimarts, 26 de juny del 2012
Gent Creativa: Una pintora que facilita la innovació a l'empresa
Gent Creativa: Una pintora que facilita la innovació a l'empresa: Estem parlant de Caroline Trépanier que ja porta més de 100 tallers artistics a grans empreses del Canadà. Cada taller que produeix una...
dimecres, 30 de maig del 2012
Quan el personal està inquiet: està passant a moltes empreses
A Siemens UK han trobat una resposta creativa: tallers de cant coral per als directius i el personal. Ells diuen que es una resposta a la inquietud derivada dels canvis organitzatius i culturals.
http://www.siemens.co.uk/en/news_press/index/news_archive/halle-concerts-national-award.htm
En col.laboració amb The Hallé Concerts Society, la impresa integra la música en els seus projectes interns. Concretament, al desenvolupament del personal i al foment del treball en grup.
Els tallers tenen la funció d'explorar la inquietud i enfrontar-la adequadament. Cal saber-ho fer. Per això compten amb l'assistencia de l'Arts & Business, una entitat especialitzada en facilitar la integració artística a les empreses a Gran Bretanya. Ara, Siemens ha rebut un dels premis anyals d'Art &Bussines
Aquesta noticia del 9/5/2012 ens arriba de la entitat anglesa Bussines in the Community http://www.bitc.org.uk/
Aquí tenim també la llista de tots els premiats, empreses i artistes
http://www.bitc.org.uk/media_centre/bitc_news_press_releases/the_33rd_arts_.html
Es tracta d'empreses que han col.laborat en projectes artístics, tot i les dificultat econòmiques del moment. De fet, ens diuen que les aportacions de les empreses es manté millor que la de l'Estat.
Tot i així, el vicepresident de la entitat, Colin Tweedy anuncia la publicació d'un nou informe sobre "Les arts i la gent", un títol ben significatiu en els temps que corren.
Per que la pregunta no és si hi han diners. N'hi ha un altra de mes urgent: Serveix l'art a la gent?
Son els nous temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)