Demaneu el vostre passaport Gent Creativa

Només cal que ens envieu una foto i que estigueu ben segurs que sou gent creativa. Això vol dir que, artistes o amateurs, esteu disposats a anar a qualsevol punt del mon, a qualsevol país, i oferir el vostre art a la gent.
Millor encara si ho feu amb gent creativa d'aquell país. Podeu cantar en una coral, tocar en un grup, fer cuina de qualitat, participar en un grup de teatre, ballar, escriure poemes, fer fotos...
També ho podeu oferir per Internet.
Feu-ho en qualsevol llengua, l'art és el llenguatge del nostre passaport.

Arribats en aquest punt , alguns penseu que la calor de l'estiu ens ha tocat fort i que patim al.lucinacions. És possible, però no tant com sembla. Per que això ja passa, les coses van cap a qui. Si voleu saber com, continueu llegint . Alguns ja ho han provat i n'estan molt contents.

La primera dificultat, la primera pregunta: què en faig de l'altre passaport? Molta gent pensen que només en poden tenir un. Error. No és cap problema, per que el nostre no és pas exclusiu. Per nosaltres, en podeu tenir tants com vulgueu.

Potser no sabeu una cosa del Dante: ell deia que havia après l'amor a la seva Florència natal al riu Arno. Ell deia que l'Arno li havia ensenyat que la nostra pàtria és el mon, com ho és el mar pels peixos.

De manera que podeu tenir tants passaports com vulgueu.

Ara doncs, abans de que penseu que estic definitivament sonat us parlaré d'un grup de gent que va pel mon amb el seu art. Allà on van , actuen. Ho regalen a la gent, ho combinen amb artistes locals.
Vosaltres podeu prendre contacte amb ells i descobrir llocs on sereu ben rebuts. Llegiu això, si us interessa: http://gentcreativa.blogspot.com/2010/12/vacances-per-gent-creativa.html

En tot cas, si trobeu per Barcelona algú amb aquest passaport, sabeu que el podeu considerar de la casa, un dels nostres. Tots son diferents. Alguns son tan diferents com...(aquí hi podeu posar la mena de gent que considereu més extranya, pel seu país, la seva religió, la seva història, el seu idioma, la seva cultura, la classe social...) . Els més diferents acostumen a ser els del poble del costat. Tan se val, us hi trobareu a gust, sense problemes.

Per que, ja ho sabeu, el més important a la vida és gratis. Ho donem sense cobrar, ho rebem sense pagar. No sempre és possible, però cal intentar-ho. Cal tenir compassió dels que en son incapaços o dels que només donen als de la seva tribu.

En fi , un somni, no? Però un somni que avança pas a pas. Em diuen que l'any passat unes 20.000 persones creatives van venir a Barcelona amb aquest passaport i es van convertir en conciutadans nostres gràcies al seu art. En vindran més, molts més.

Nota final: les idees son de Claudio Magris, te llibres molt interessants. Els passaports encara no els fabriquem per problemes tècnics, ja us avisarem.

En podem aprendre molt de les dones

No penso en totes les dones, és clar, però en moltes.

A veure, fa uns dies vaig comentar una carta d'un lector que es queixava dels arquitectes i de la gent creativa que li compliquen la vida.
Ja vam anticipar alguna cosa: que la creació ens portarà al caos si no disposem d'un projecte innovador, amb eficàcia i amb ètica. Això val pels arquitectes i val per altres creacions artístiques, penso.

Però em vaig quedar amb un interrogant que potser compartireu amb mi: per què les coses han arribat tan lluny amb alguns arquitectes? Què falla en la relació que semblaria que hi hauria d'haver entre un arquitecte i la persona que habitarà la casa, carrer o ciutat que crea i que construeix?

La pregunta em sembla massa forta per atrevir-me a contestar-la, però en buscaré un altra de més fàcil.
Si no som capaços, com a ciutadans, de fer valdre la nostra posició davant de l'arquitecte que dissenya el lloc on vivim...potser si que som capaços de influir sobre el nostre aspecte, sobre com ens veu la gent quan sortim al carrer.

Estem parlant de la moda. Tot un sector econòmic que fabrica els aspectes de la gent. La gent que veiem al carrer no van néixer tal com els veiem, hi ha un sector industrial que fabrica tot això que la gent porta. Tot això que li dona a cada persona l'aspecte que te.
Aquí , ens trobem amb les dones, es clar.

Per que els homes , en general, tenim poca creativitat quan es tracta del nostre aspecte. Però moltes dones son realment creatives. Tenen la capacitat de configurar-se un personatge de cap a peus, tot triant el que poden comprar al mercadillo o a la super botiga de confecció, a la pasarel.la de modes, a les revistes, a Internet, a les pelicules, a tot el que veuen quan van pel mon. Perquè elles  miren, tanteijen i comparen continuament. Son gent creativa.
Això també val per les sabates, pel pentinat i pel maquillatge, els complements, les joies.

Moltes dones es fabriquen un personatge, però no sempre el mateix. Canvien d'un dia al altre, segons el seu humor, segons l'ocassió, la persona que hauran de trobar, la feina que faran.
Amb el mateix DNI podem trobar un dia la dona professional i l'altre la seductora ingènua. Un altre, una potent esportista, el de mes enllà la mare amantissima o la burgesa rica. N'hi ha que s'atreveixen a canviar tant que poden confondre.
Sobretot a molts homes que no estan preparats per a tanta creativitat.

Però les dones tenen un estil que fa meravelles i que potser ens sembla natural. Si ho fes un home es posaria un cartell que diria: "disseny i realització artística: jo mateix, diplomat per la universitat d'Oxford"

Es clar que podem trobar de tot: la que te pocs diners i la que que gasta una fortuna, la que arriba a trobar un equilibri i la que en fa una obsessió. La que te gust i creativitat, i la que no en te i es limita a consumir lo més car, lo mes cridaner o lo més prepotent.

Darrera de tot això,  funciona tot  un sector industrial que no sembla que ho passi tan malament, tot i els temps que corren. En tot cas, no tant com l'arquitectura.
Com funciona aquesta industria de la moda? Com es relaciona el creador professional amb aquesta gent creativa que va pel carrer? Proposo una resposta que serà una caricatura de la realitat, però que ens podrà ajudar, potser, a comparar la moda amb l'arquitectura. Per exemple: què passaria si els compradors de pisos tinguessin tanta creativitat sobre el lloc on viuen, com aquestes dones la tenen sobre la forma com vesteixen?

Els professionals de la moda son l'origen de les creacions que al final circulen pel carrer. Però una dona te sovint la capacitat de triar, combinar, recrear, modificar, copiar... allò que els creadors professionals posen al mercat. Qui fabrica cada personatge no son ells, és cada dona. Es el mateix  que fan els personatges al teatre, però posat al carrer en lloc de l'escenari.

Es tant freqüent que ja no ens n'adonem, no li sabem donar importància.
Però les nostres ciutats tenen l'aspecte que tenen, en bona part, gràcies a aquesta gent creativa que dissenya personatges i els posa al carrer cada dia. Aquí tenim sort.

Ara li podríem preguntar al nostre arquitecte, què passaria si intentéssim fer el mateix amb l'habitatge on anem a viure, amb l'escola, amb el comerç, amb el carrer o amb la plaça. Evidentment, aquí les coses funcionen d'una manera ben diferent. Peró, per una persona, no hi ha tanta diferencia entre intervenir amb creativitat a l'hora de configurar els decorats (el pis o el carrer) o els personatges (la moda).

Segurament, seria molt complicat, ens dirà un arquitecte. Segur que si. Peró segur que, si ho intentéssim, trobaríem els mitjans. Avui tenim eines per a fer meravelles. Només cal que busquem la manera de fer-ho. Però, si voleu, en parlarem un altre dia. Hi pensem tots plegats?
Crec que es podria intentar. Per que per molts disbarats que fem, mai serà pitjor que ara.
I potser ens podríem evitar algunes bombolles

Quan la creativitat ens porta al caos

Acabo de rebre una critica al blog Gent Creativa que  m'ha fet pensar. És un lector que diu coses que tenen molt sentit. Aquí va el text del missatge però no en diré el nom, per que és un lector que no vol soroll.
Per cert, no viu en una gran ciutat, viu en un poblet de muntanya.
Diu el lector xxx:

"Llegeixo el teu blog i tinc dubtes.


Vaig acabar barallat amb els arquitectes que van fer el projecte de la casa on visc perquè eren "gent creativa".
Aquests mateixos arquitectes han dissenyat un hotel prop d'aquí. Representa exactament això que tu propugnes. Està ple d'artistes "en acció", però jo no hi posaria mai els peus. Quin maldecap!
Al bar del poble que serveix menjars han canviat els plats rodons per plats quadrats. Quin acudit! Es clar, ara el porten uns joves urbanícoles creatius.
Vivint al camp t'adones del caràcter superflu, prescindible, de tots aquests "valors afegits".
Em fa l'efecte que, amb la crisi, les fantasies quedaran per als xinesos i els qatarians. I que nosaltres anem cap una reforma social protestant."

  Realment, em sento identificat amb aquest lector, en el seu lloc, jo reaccionaria igual que ell. Què passa doncs amb la creativitat? Ens portaria realment al caos?

  Ara m'adono de que en aquest blog hem anat presentat exemples de creadors artístics tals com pintors, cineastes, dansaires o musics. Parlem d'exemples que porten l'art al dia a dia de la gent, pensem que hi han moltes possibilitats si això esdevé una realitat generalitzada.
Però què passa amb els arquitectes i amb els decoradors? Què passa amb els creadors de moda? Aquests artistes ja son al dia a dia de la gent, de formes diverses.
Com es produeix aquesta invasió de creativitat?

  L'exemple dels arquitectes ens toca de molt aprop. Les seves creacions son una invasió a la nostra vida privada i publica. Ens poden costar molt cares, tant com els estalvis de tota una vida, amb hipoteca inclosa.
El nostre lector ens apunta fets ben coneguts. La creació artística es pot convertir en un malson si no compta també amb un projecte d'innovació que respecti al client, als veïns o a tota la ciutat, segons el cas. Però en molts casos, l'artista no els hi fa cap cas. Està mirant a aquella gent que li interessa, que pot ser el banc, la immobiliària o la revista d'arquitectura que li posarà la medalla.

  El projecte innovador haurà de fer aterrar al creador a les realitats que el condicionen, tals com les preferències dels usuaris, el pressupost compromès, les qualitats tecnològiques, el calendari d'execució, el balanç energètic.
Un projecte que normalment l'arquitecte no es capaç de desenvolupar tot sol sinó tot formant part d'un equip professional que cada dia ha de dominar capacitats més exigents , com el respecte de medi ambient, l'economia energètica, la seguretat contra incendis o terratrèmols, els nous materials...


  En resum, podem dir, que allà on hi hagi una creació ens caldrà un projecte que demanarà un mètode de treball innovador i una ètica de treball respectuosa amb els implicats.
No n'hi ha prou de dir-ho, cal fer-ho. Combinar tots aquests elements no es pot fer tot improvisant, amb una mètode de treball primitiu. Cal treballar en equip, integrar iniciatives, integrar exigències de tot tipus.
En nom de la creativitat, ningú no ens pot colar el gol: pressupostos que es dupliquen, calendaris que s'eternitzen, decisions que no es consulten, edificis que llencen energia de forma estúpida, instal·lacions que no s'han previst, tecnologies que no es saben aprofitar, costos creixents..Treballar així no és treballar com un artista sinó com un irresponsable. En aquests anys de bombolla inmobiliaria n'hem vist molt d'això. 

  Per això me'n vaig a Madrid la setmana entrant, per assistir a un Encuentro de professors i estudiants a la Universitat Complutense on el tema son les experiències que estan fent per a aprendre a estudiar i a treballar en aquesta forma. Sense gent que tingui aquestes noves habilitats, no podrem introduir creació artistica als projectes, sense risc d'acabar en un caos total, en un fracàs de la creació artistica.

Si en voleu saber una mica mes us aconsello de visitar la seva web 

http://ivencuentro2012.blogspot.com.es/

En parlarem més d'artistes de l'arquitectura, també d'artistes de la moda, unes formes de creació que ja circulen per la nostra societat. També parlarem de com aquests creadors faciliten o no la participació creativa de la gent implicada, de la gent creativa

Sense por, sense banderes.

Sense por, sense banderes, sense etiquetes.
 Gent que parla amb gent.
Us proposo una visita als vídeos de Pau Perramon. Ell va agafar el tren i va donar una volta per Berlín, Istambul, Zurich, Paris, Sofia.. Volia veure gent, saber com eren i com vivien.
És una bona idea i està feta amb gràcia i professionalitat. 

http://www.randomvoices.org/index.html
La idea ha tingut éxit i en Pau continua viatjant de ciutat en ciutat. Els seus amics fan preguntes i les contesten.
Si estiu tips d'escoltar  slogans i gent que els repeteixen com a lloros. Si esteu avorrits de veure com els uns marquen als altres amb etiquetes, dona gust trobar persones que parlen amb persones.
 

Artistes i tecnologia a Karlsruhe

 Avui estic content de presentar-vos
un grup d'artistes de Karlsruhe, dues escultores, Bernadette Hörder und Ulrike Israel, que treballen en temes de tecnologia, empreses, energies alternatives, comerç internacional i transport ecològic.
Però hi treballen de debò, no hi fan el "florero".
Ho fan fa anys i toquen els temes amb sentit i professionalitat

Parlarem una mica del projecte 2010, la nova línia aèria entre Karlsruhe i Budapest .
Pel 2014 preparen el d'energies alternatives i navegació fluvial.


Sobre la nova línia aèria, la qüestió era veure com podien fer per a donar-li un impuls al comerç entre empreses de les dues ciutats. A partir d'una invitació a empreses i artistes, cada artista va fer una creació per una empresa, petita o mitjana. L'obra, una escultura, un muntatge... tractava precisament dels productes de l'empresa, de la seva utilitat, dels seus materials, dels seus processos de treball.

Ja es veu que no era una empresa fent de sponsor d'una obra que no te res a veure amb ella i que sovint tampoc no li interessa massa. Pel que ens diuen els organitzadors, tot i els temps de crisi, moltes empreses s'hi van interessar. Pel sentit que l'obra d'art tenia per al seva activitat interna i per la comunicació exterior.


Aquí podeu veure una mostra dels treballs realitzats:http://www.kunstunternehmen.de/modelle_KU10.html

Crear ponts entre mons diferents, saltar fronteres físiques o mentals, és el sentit de la creació d'aquestes artistes. Es tracta de sortir dels espais segurs del mon artístic tradicional i atrevir-se a viure de ple en el mon d'avui. Les empreses també van entrar en aquest joc i van obrir les portes als artistes.

Pel 2014, el mateix equip prepara un altre projecte sobre energies alternatives i sobre navegació fluvial (una forma de transport més neta que les altres)

Aquí trobem les fronteres entre les tecnologies i els ciutadans. Les ignoràncies de la societat actual, que sovint es considera culta, son la base de la inèrcia que tenim per abandonar el mon tradicional del petroli. El tema no és doncs un luxe ni una curiositat per a gent original, sinó una qüestió de supervivencia del nostre planeta. Això és doncs el que fan les nostres artistes de Karlsruhe, les KunstUnternehmen

Avui un artista pot arribar lluny

 En poques paraules, 
aquesta és la historia. Una artista troba un laboratori tecnològic, treballen junts uns sis mesos, creen un joc online que te molt èxit. Ara l'artista te una empresa on continua combinant art i tecnologia.
Això passa a Bristol. Podria passar a qualsevol ciutat, a Barcelona , per exemple?

Ara veurem que tenim alguns prejudicis que ens fan molta nosa. Per exemple, a Barcelona tenim la fira de telefonia mòbil mes gran del mon, però sembla que això sigui just una qüestió d'hosteleria, restaurants, transports...Turisme de negocis, en diuen. De què serveix una fira tecnològica com aquesta si només oferim sol i platja i la Sagrada Familia? On es el nostre sector tecnològic?
Un altre prejudici: això del nous emprenedors és qüestió d'un parell de tècnics informàtics i un garatge.

Però potser no cal que ens preocupem, aviat tindrem tots feina, amb "Las Vegas i companyia" si no ens guanyen des de Madrid i es queden amb aquesta joia. Aviat la Politècnica obrirà un màster per a croupiers. Del "totxo a la ruleta" (i altres complements). Els milers de tècnics que se'n van des de fa deu anys a Alemanya, França, Anglaterra, Suïssa, Canadà, Austràlia.. ja no caldrà que tornin, sinó volen treballar de cambrers

Doncs veiem aquesta història de Bristol, a veure què passa allà.
A Bristol, tenim una artista, Hazel Grain que fa pelicules molt curtes. Un laboratori de recerca de productes tecnològics, el Hewlett Packard Lab, un centre que facilita contactes entre artistes, tècnics i emprenedors, Watershed, orientat a la imatge, mòbil i vídeo.

• Watershed és doncs una primera novetat. Les histories no s'improvisen, s'aprenen, es practiquen. És el model de la Masia del Barça, que fa possible que avui parlem de Messi. Guardiola no fa miracles, i Messi tampoc, és tot un equip, tot un esforç que dura anys. A Watershed, artistes, tecnics i emprenedors s'hi troben com a casa. D'aqui surten els projectes cap el mercat http://www.watershed.co.uk/

Si visiteu la seva web hi trobareu activitats, creativitat, entusiasme. Son gent creativa.

• Un segon actor, HP Lab a Bristol  http://www.hpl.hp.com/bristol/

Es un laboratori de recerca avançada, on inventen els productes, l'empresa i la societat del futur, per a dintre de 10 anys. Son una gent molt qualificada que fa convenis continuament amb Watershed, per a aprofitar la creativitat dels artistes. Ells saben que els enginyers no s'ho faran sols.

• Finalment, la nostra artista, Hazel Grain, que s'ha concentrat en realitzar cine molt curt per a mòbils. També fa teatre de "guerrilla" al carrer. En aquesta operació de sis mesos va comptar amb una "residencia" finançada per Arts Council England al HP Lab

Ja tenim doncs els tres actors de la nostra historia. Al cap dels mesos, d'aqui en sortirà un joc online molt especial. En parlarem mes endavant.

Però com treballen durant aquests sis mesos? No és tan evident. L'artista, tot i trobar-se en un laboratori tecnològic, continua treballant com una artista. Tots son conscients que no es pot transformar en un tècnic mes, al contrari, la seva activitat, influirà als científics del laboratori. D'això es tracta, justament. Ara tindran tots una forma més oberta i més lliure d'enfocar la seva recerca. tindran més creativitat. Això és justament el merit del faciitador, de Watershed, un artista no pot anar tot sol a un laboratori de científics, se'l menjarien
El joc en qüestió crea una realitat alternativa tot utilitzant vídeos curts, webs, videocam, on els jugadors entren de forma interactiva i busquen al culpable, com en una història criminal.

Aquesta combinació d'elements reals i d'elements de ficció permet tractar situacions molt complexes però molt actuals. Personalment, crec que podria ser el format ideal per a crear un joc sobre la "crisi financera, Walt Street i els "chorisos" de casa nostra". Un tema apassionant però complexe que pot trobar en el joc el format ideal per a seguir una narració no lineal.

Hazel parla així del seu joc:
"És una forma de narració online, on cal resoldre enigmes i trobar pistes, per a passar al episodi següent. Els personatges tenen els seus webs, videos i documents. El jugador és un investigador que busca al criminal"
El joc surt finalment amb el nom de MeiGeist, des de Watershed. Trenta mil jugadors de tot el mon hi participen durant les vuit setmanes que dura.
Per a més detalls, aquí n'hi ha una descripció:
www.licorice-media.com/Meigeist.html

Veiem què en diu Kenton O’Hara  de HP Lab d'aquesta experiència:
"combinar art, tecnologia i ciències socials ens ha donat grans oportunitats per anar més enllà del propòsit inicial d'aquestes tecnologies. Això influirà també en els nous projectes"

Final feliç: Hazel te ara la seva pròpia empresa per a generar projectes tecnològics creatius:
 http://www.watershed.co.uk/ished
Nota: aquesta història ja te sis anys, però nosaltres encara hi som a temps

La Fabrica Moritz.3. On és doncs aquest "nou ciutadà de Barcelona s.XXI"?

Us proposo un test. Mireu al voltant vostre i digueu-me quanta gent coneixeu que estiqui utilitzant de debó les Xarxes Socials a Internet

De moment, deixem de banda allò que fan els adolescents en aquest camp, parlo del que fan els adults.

Deixem de banda els activistes politics i empresarials que intenten fer el mateix que han fet tota la vida, amb una eina nova

Fem doncs aquest test : Quànta gent coneixeu que utilitza les Xarxes? Què tenen en comú aquesta gent?

Crec que aquesta gent ha descobert una forma de societat, de treball, d’oci, d’ajut mutu, de col.aboració... que els fa molt diferents.

Per que funcionen en un sistema de comunicació d’anada i tornada. Ens haviem massificat durant 50 anys amb els mitjans que nomes son d’anada, com la TV.

Aquesta gent  donen gratuitament a la xarxa el seu coneixement com experts, la seva creació musical o plastica.

Contribueixen de forma lliure i aprofiten les contribucions dels altres, molt sovint, de desconeguts

El seu centre d’interes no respecta fronteres de feina , d’oci, de vida social, de pais, d’edat, de religions, de cultures ...

Participen en un sistema de gent de tot el mon , on hi troben persones amb les mateixes preferencies, els mateixos coneixements, els mateixos gustos

Participen en ajudar a la gent en necessitat, es mobilitzen contra abusos

Be, si algu em diu que tot això no està canviant una generació, es potser per que no ho veu el que passa, per que no hi és. S’ha quedat al s.XX.

No estem parlant d’adolescents, sino de gent que potser ja tindrien edat per a ser dirigents a les seves empreses

Les Xarxes Socials estan obrint oportunitats de relació noves, oportunitats de fer i compartir coses. A la feina o fora de la feina, els agrada fer coses, coses que demanin creativitat. El consumisme ja no es la opció obligada. Per aquesta gent, el consum ja no serà allò que havia estat, la publicitat tampoc.

La crisi que estem vivint ens obliga a tots a no fer masses onades no fos cas ens empassessim l’aigua. Pero no cal ser profeta per a endevinar que, aixi que la crisi ja no sigui tan forta, tindrem una explosió social.

Jo crec , per exemple, que moltes empreses perdran la gent amb mes talent que avui s’estan aburrint. Potser avui ja estan fent coses creatives pel seu compte, negocis o activitat artistica , o les dues coses.

Per que aquesta nova generació, ja ha començat a caminar.

Esperem i veurem.

Ells no volen ser nomes espectadors, volen ser actors.

No volen quedar-se en un horitzó local, ells ignoren les fronteres.

No volen ser tan rics com sigui possible sino que volen viure millor, de forma mes equilibrada. Especialment, les dones  amb fills que treballen i que estan forçant la seva vida personal de forma insostenible.

Quan sortim de la crisi, moltes coses ja hauran canviat i no ens en haurem adonat. Es com un foc viu però amagat sota la cendra, nomes cal donar-li una mica de temps i una mica de vent. La gent creativa ja està en marxa

I per acabar, tot pensant en la Fabrica Moritz, em pregunto:

*Sabran donar oportunitats a les contribucions d’artistes emergents i de qualitat?

*Sabran facilitar la trobada d’artistes i d’emprenedors?

 *Sabran obrir l’espai a artistes i emprenedors d’altres paisos que volen 

  actuar a Barcelona?

*Sabran colocar les Xarxes socials al centre del projecte?

En altres paraules, : sabran canalitzar l’energia creativa dels seus clients o comptaran només amb l’exhibició de la seva propia creativitat?

Crec que encara no ho fan del tot, pero que han iniciat el bon cami.

Post data: ara us recomano un post que vaig publicar fa un parell d'anys. És el que ha estat més llegit de tots. Lliga molt amb tot això: "La gent creativa som contribuidors"  http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/la-gent-creativa-som-contribuidors.html