Avui un artista pot arribar lluny

 En poques paraules, 
aquesta és la historia. Una artista troba un laboratori tecnològic, treballen junts uns sis mesos, creen un joc online que te molt èxit. Ara l'artista te una empresa on continua combinant art i tecnologia.
Això passa a Bristol. Podria passar a qualsevol ciutat, a Barcelona , per exemple?

Ara veurem que tenim alguns prejudicis que ens fan molta nosa. Per exemple, a Barcelona tenim la fira de telefonia mòbil mes gran del mon, però sembla que això sigui just una qüestió d'hosteleria, restaurants, transports...Turisme de negocis, en diuen. De què serveix una fira tecnològica com aquesta si només oferim sol i platja i la Sagrada Familia? On es el nostre sector tecnològic?
Un altre prejudici: això del nous emprenedors és qüestió d'un parell de tècnics informàtics i un garatge.

Però potser no cal que ens preocupem, aviat tindrem tots feina, amb "Las Vegas i companyia" si no ens guanyen des de Madrid i es queden amb aquesta joia. Aviat la Politècnica obrirà un màster per a croupiers. Del "totxo a la ruleta" (i altres complements). Els milers de tècnics que se'n van des de fa deu anys a Alemanya, França, Anglaterra, Suïssa, Canadà, Austràlia.. ja no caldrà que tornin, sinó volen treballar de cambrers

Doncs veiem aquesta història de Bristol, a veure què passa allà.
A Bristol, tenim una artista, Hazel Grain que fa pelicules molt curtes. Un laboratori de recerca de productes tecnològics, el Hewlett Packard Lab, un centre que facilita contactes entre artistes, tècnics i emprenedors, Watershed, orientat a la imatge, mòbil i vídeo.

• Watershed és doncs una primera novetat. Les histories no s'improvisen, s'aprenen, es practiquen. És el model de la Masia del Barça, que fa possible que avui parlem de Messi. Guardiola no fa miracles, i Messi tampoc, és tot un equip, tot un esforç que dura anys. A Watershed, artistes, tecnics i emprenedors s'hi troben com a casa. D'aqui surten els projectes cap el mercat http://www.watershed.co.uk/

Si visiteu la seva web hi trobareu activitats, creativitat, entusiasme. Son gent creativa.

• Un segon actor, HP Lab a Bristol  http://www.hpl.hp.com/bristol/

Es un laboratori de recerca avançada, on inventen els productes, l'empresa i la societat del futur, per a dintre de 10 anys. Son una gent molt qualificada que fa convenis continuament amb Watershed, per a aprofitar la creativitat dels artistes. Ells saben que els enginyers no s'ho faran sols.

• Finalment, la nostra artista, Hazel Grain, que s'ha concentrat en realitzar cine molt curt per a mòbils. També fa teatre de "guerrilla" al carrer. En aquesta operació de sis mesos va comptar amb una "residencia" finançada per Arts Council England al HP Lab

Ja tenim doncs els tres actors de la nostra historia. Al cap dels mesos, d'aqui en sortirà un joc online molt especial. En parlarem mes endavant.

Però com treballen durant aquests sis mesos? No és tan evident. L'artista, tot i trobar-se en un laboratori tecnològic, continua treballant com una artista. Tots son conscients que no es pot transformar en un tècnic mes, al contrari, la seva activitat, influirà als científics del laboratori. D'això es tracta, justament. Ara tindran tots una forma més oberta i més lliure d'enfocar la seva recerca. tindran més creativitat. Això és justament el merit del faciitador, de Watershed, un artista no pot anar tot sol a un laboratori de científics, se'l menjarien
El joc en qüestió crea una realitat alternativa tot utilitzant vídeos curts, webs, videocam, on els jugadors entren de forma interactiva i busquen al culpable, com en una història criminal.

Aquesta combinació d'elements reals i d'elements de ficció permet tractar situacions molt complexes però molt actuals. Personalment, crec que podria ser el format ideal per a crear un joc sobre la "crisi financera, Walt Street i els "chorisos" de casa nostra". Un tema apassionant però complexe que pot trobar en el joc el format ideal per a seguir una narració no lineal.

Hazel parla així del seu joc:
"És una forma de narració online, on cal resoldre enigmes i trobar pistes, per a passar al episodi següent. Els personatges tenen els seus webs, videos i documents. El jugador és un investigador que busca al criminal"
El joc surt finalment amb el nom de MeiGeist, des de Watershed. Trenta mil jugadors de tot el mon hi participen durant les vuit setmanes que dura.
Per a més detalls, aquí n'hi ha una descripció:
www.licorice-media.com/Meigeist.html

Veiem què en diu Kenton O’Hara  de HP Lab d'aquesta experiència:
"combinar art, tecnologia i ciències socials ens ha donat grans oportunitats per anar més enllà del propòsit inicial d'aquestes tecnologies. Això influirà també en els nous projectes"

Final feliç: Hazel te ara la seva pròpia empresa per a generar projectes tecnològics creatius:
 http://www.watershed.co.uk/ished
Nota: aquesta història ja te sis anys, però nosaltres encara hi som a temps

La Fabrica Moritz.3. On és doncs aquest "nou ciutadà de Barcelona s.XXI"?

Us proposo un test. Mireu al voltant vostre i digueu-me quanta gent coneixeu que estiqui utilitzant de debó les Xarxes Socials a Internet

De moment, deixem de banda allò que fan els adolescents en aquest camp, parlo del que fan els adults.

Deixem de banda els activistes politics i empresarials que intenten fer el mateix que han fet tota la vida, amb una eina nova

Fem doncs aquest test : Quànta gent coneixeu que utilitza les Xarxes? Què tenen en comú aquesta gent?

Crec que aquesta gent ha descobert una forma de societat, de treball, d’oci, d’ajut mutu, de col.aboració... que els fa molt diferents.

Per que funcionen en un sistema de comunicació d’anada i tornada. Ens haviem massificat durant 50 anys amb els mitjans que nomes son d’anada, com la TV.

Aquesta gent  donen gratuitament a la xarxa el seu coneixement com experts, la seva creació musical o plastica.

Contribueixen de forma lliure i aprofiten les contribucions dels altres, molt sovint, de desconeguts

El seu centre d’interes no respecta fronteres de feina , d’oci, de vida social, de pais, d’edat, de religions, de cultures ...

Participen en un sistema de gent de tot el mon , on hi troben persones amb les mateixes preferencies, els mateixos coneixements, els mateixos gustos

Participen en ajudar a la gent en necessitat, es mobilitzen contra abusos

Be, si algu em diu que tot això no està canviant una generació, es potser per que no ho veu el que passa, per que no hi és. S’ha quedat al s.XX.

No estem parlant d’adolescents, sino de gent que potser ja tindrien edat per a ser dirigents a les seves empreses

Les Xarxes Socials estan obrint oportunitats de relació noves, oportunitats de fer i compartir coses. A la feina o fora de la feina, els agrada fer coses, coses que demanin creativitat. El consumisme ja no es la opció obligada. Per aquesta gent, el consum ja no serà allò que havia estat, la publicitat tampoc.

La crisi que estem vivint ens obliga a tots a no fer masses onades no fos cas ens empassessim l’aigua. Pero no cal ser profeta per a endevinar que, aixi que la crisi ja no sigui tan forta, tindrem una explosió social.

Jo crec , per exemple, que moltes empreses perdran la gent amb mes talent que avui s’estan aburrint. Potser avui ja estan fent coses creatives pel seu compte, negocis o activitat artistica , o les dues coses.

Per que aquesta nova generació, ja ha començat a caminar.

Esperem i veurem.

Ells no volen ser nomes espectadors, volen ser actors.

No volen quedar-se en un horitzó local, ells ignoren les fronteres.

No volen ser tan rics com sigui possible sino que volen viure millor, de forma mes equilibrada. Especialment, les dones  amb fills que treballen i que estan forçant la seva vida personal de forma insostenible.

Quan sortim de la crisi, moltes coses ja hauran canviat i no ens en haurem adonat. Es com un foc viu però amagat sota la cendra, nomes cal donar-li una mica de temps i una mica de vent. La gent creativa ja està en marxa

I per acabar, tot pensant en la Fabrica Moritz, em pregunto:

*Sabran donar oportunitats a les contribucions d’artistes emergents i de qualitat?

*Sabran facilitar la trobada d’artistes i d’emprenedors?

 *Sabran obrir l’espai a artistes i emprenedors d’altres paisos que volen 

  actuar a Barcelona?

*Sabran colocar les Xarxes socials al centre del projecte?

En altres paraules, : sabran canalitzar l’energia creativa dels seus clients o comptaran només amb l’exhibició de la seva propia creativitat?

Crec que encara no ho fan del tot, pero que han iniciat el bon cami.

Post data: ara us recomano un post que vaig publicar fa un parell d'anys. És el que ha estat més llegit de tots. Lliga molt amb tot això: "La gent creativa som contribuidors"  http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/la-gent-creativa-som-contribuidors.html

Els enginyers catalans troben barreres culturals a la Xina

 Ara els enginyers es pregunten: què en sabem nosaltres de la Xina?
Acaba de sortir el primer butlletí News enginyers Xina que facilita als enginyers els contactes necessaris per a treballar amb els xinesos.
http://www.eic.cat/promocio/COEIC/Butlletins/2012_NEWS_ENGINYERS_XINA/201201_news_enginyers_xina.html
Es una iniciativa del Col.legi d'Enginyers  de Barcelona, molt oportuna.

Però si li doneu un cop d'ull us podeu endur alguna sorpresa. Per que aquesta vegada, els enginyers es preocupen especialment de la cultura i de les barreres culturals que un europeu troba a la Xina

Per començar, l'editorial presenta una citació de Helmut Schmidt "Només els que coneixen la Xina i el seu llarg desenvolupament  de forma suficient poden arribar a ser interlocutors seriosos"

Helmut Schmidt, ex canceller de la República Federal Alemanya va ser un avançat europeu en "descobrir" la Xina (per aquí encara avui hi ha gent important que te una idea bastant infantil dels xinesos). Ell es preguntava què sabem de Confunci i de la seva influencia en els ciutadans actuals, per exemple.
També recordava el paper nefast d'Europa al segle XIX com a potencia colonial a la Xina (potser d'aqui els hi ve per a molts la idea paternalista que tenen sobre els "xinets". A l'escola ens en parlaven quan recollliem paper de plata per la Xina. Ara hauríem de veure a on va anar a parar, coses estranyes que fem per aquí.

Doncs els enginyers parlen ara de Confunci i del colonialisme. Enginyers que ja treballen a aquell pais expliquen les barreres culturals i parlen de com cal fer-ho. És un factor , diuen, que pot destroçar el millor projecte tecnic o comercial
Son nous temps i nous estils. Veurem coses.

La Fabrica Moritz 2. Gràcies pels vostres comentaris, però ara ve la part polemica

 Parlem doncs de la Fabrica, un projecte de comunicació que vol ser alternatiu a la publicitat clàssica.

Ja he vist que molts no l'havieu visitat i potser no vaig fer-ne una descripció suficient.

Però això que segueix, em sembla que serà més entenedor.

Així doncs, a la Fabrica no fan discursos sino que actuen. El seu public haurà d’interpretar les seves accions.

No fan spots a la TV per a convencer al client, el client forma part de les seves accions de comunicació.

No diuen: “Vosaltres  sou formidables, els nois macos, els que esteu de moda”.

Aqui cotitza allò que es fa, allò que es crea.

La gent avui està molt saturada de paraules i de promeses que ja saben que no es mantenen. La mentida es avui una moneda de curs legal; potser ja es confon amb la “realitat virtual”?

La cosa és tan important que ja no és de la Moritz, va més enllà. Hi ha molt en joc.

Amb la publicitat comercial i la propaganda politica ens havien fet creure tantes històries glorioses que ja en tenim prou. Potser algu ens estava prenen el pel. Indignats? Qui no n’està, d’indignat?

L’art  i la nova tecnologia aqui no tenen el paper de „florero“, d’element decorariu, de prestigi social, com els quadres que penjen a les parets en alguns  bancs.

L’art i la tecnologia formen part del proces i del producte. Formen part del valor que estan oferint al client. Fan  de la cerveseria  una „industria del coneixement”

Tan a la Fabrica com al Facebook, estan creant un entorn creatiu que pot ser suggerent per empresaris i artistes, per a gent creativa.

Però cap on va tot això?  A on troba aquest projecte comunicatiu la seva diferencia sostenible?

Per a dir-ho en poques paraules, la meva aposta és aquesta: tan a la Fabrica con a la Xarxa social, identifiquen un nou ciutadà de Barcelona, el ciutada del s.XXI. Sense el public no hi ha joc.

Ara ens podriem preguntar si existeix realment aquest „nou ciutadà de Barcelona“. Un ciutadà que valora la propia historia però que viu aqui i ara.

Pero això ja es massa especulatiu. Deixem-ho aqui. En tot cas, és una tema per un altre post.

Ara caldrà que ens digueu com ho veieu vosaltres. A veure  si amb tot plegat ens hem pujat a la figuera i ara ens tocarà baixar i tocar terra.

La Fabrica Moritz. Us invito a jugar. Qui endevina què és això?

Us invito a visitar la Fabrica Moritz (em prenc la llibertat d’invitar-vos, per que jo no soc pas d’aquesta empresa, res a veure).

Us agradarà, espero. És obert al public.

Es una visita interessant i suggestiva per a gent creativa, artistes i emprenedors. Tots aquells que s’interessen per la creativitat, la innovació, per l’art,  per la qualitat.

Crec que es un projecte de comunicació que busca reforçar una marca, però que ho fa amb accions, no amb paraules. Per això juguem a endevinar allò que no s'hi diu. Per a mi, es una cas original que no es veu cada dia.

Fem una visita i en parlem. Bevem una cervesa, potser mengem unes patates a l’estil alsacià. Si la cervesa no us agrada, tan se val, podeu beure un got de vi de qualitat.

El millor és que hi aneu de debò i en trèieu les vostres conclusions. Jo no en conec el secret, soc un espectador extern, com vosaltres, suposo

De passada, una visita a Fabrica Moritz us pot estimular per a ser més emprenedors en el vostre negoci, o per a ser més creatius i per a implicar més el vostre art en el dia a dia de la gent. Ja sabeu, això de la creativitat, artística o empresarial, és una cosa contagiosa.

El primer que trobareu a la Ronda de St. Antoni de Barcelona, és un edifici vell però interessant, restaurat ara de forma atractiva

Un espai agradable per a beure cervesa de qualitat. Per a menjar be. Amb un servei agradable. No es car i es troba en un barri simpàtic i popular, prop de la plaça Universitat

Espais amplis, algunes peces de la fabrica històrica, una mini fabrica de cervesa molt moderna que fabrica la cervesa que serveixen al local

Un subterrani equipat per a presentacions artístiques i tota mena de manifestacions culturals, equipada amb tota mena d’eines audiovisuals

També hi ha una pagina a Facebook que recull l’estil de la Fabrica i que suma visitants sense dificultat, on es dona informació de les activitats i novetats de la Fabrica

http://www.facebook.com/MoritzBarcelona

Però això només es el primer pas, aviat vindran els altres: un bar de vins, una botiga molt creativa de roba i llibres, un altre restaurant gastronòmic, un espai de trobada per emprenedors,  artistes reconeguts amb projectes artístics, creadors emergents que presenten els seus treballs, nous tipus de cervesa, noves creacions de la cuina, noves instal·lacions de telecomunicacions...

A totes les iniciatives hi trobem qualitat, creació artística, tecnologia, servei, preus assequibles.. Això és veu , es nota i l’espai ho fa present de forma molt explicita.

També hi trobareu gent, molta gent ha descobert la Fabrica, m’agrada la gent que hi ha. Hi ha de tot. Crec que hi ha la mena de gent que aprecia les coses fetes amb gracia, que aprecia els preus raonables, que no busca presumir. El public de la Fabrica és un patrimoni. Jo m’atreveixo a endevinar que hi ha molta gent creativa entre aquest public, alguns els vaig reconèixer.

Molta gent hi va tot i que no estant fent una campanya publicitària clàssica. Arribats a qui , la primera pregunta: què es això?

Ells en diuen la Fabrica Moritz. Potser es una bona pista, una fabrica, no és doncs un lloc passiu sinó actiu.

Que significa tota aquesta varietat d’iniciatives en el mateix lloc? Com poden buscar la qualitat en cada tema si son tan diversos? Com poden adquirir una identitat fàcil de reconèixer si no paren de fer innovacions en tots els temes i d’obrir nous temes? Fan qualsevol cosa que els hi passa pel cap?

Volen ser un lloc de moda per a gent especial, per una nova gauche divine, com ho era el carrer Tuset, Tuset Street, el segle XX  ?

Em pregunto com poden marcar la diferencia en el mercat. En el sector de la cervesa ja trobem marques que fan d’sponsors d’art i d’activitats socials de prestigi.

Es cert que son capaços de trobar temes nous, però son temes que pot imitar fàcilment la seva competència, sobretot amb una bon pressupost i amb un producte massiu que mou molts diners. On és doncs la diferencia sostenible de la Fabrica?

Be, jo ja us he anticipat algunes de les meves respostes, però el joc es obert. Què en penseu vosaltres? 

Què hi fa un artista a una empresa com Unilever?

Aquesta és una història de llum i calor. Ens explica com la creativitat pot canviar l'entorn on treballen les persones. Pot fer les persones més creatives.
Es clar que la creativitat es un tema de moda. També ho van ser, en el mon de la feina, el màrqueting, el disseny, els ordinadors, internet i la web, les xarxes socials.
Avui parlen d'idees creatives per a llençar noves empreses. Però no n'hi han d'idees creatives, hi ha gent creativa. Podem facilitar-los un entorn estimulant per que ho siguin. Això fan alguns artistes a algunes empreses, com a Unilever

Avui tenim, en directe, una persona que parla en nom d'una gran corporació i que ha descobert el valor de l'artista, del creador que, a través de la seva obra, aporta una nova llum a la realitat. Aquesta realitat pot ser el carrer d'una ciutat, l'espai intim d'una família, tot un país. També pot ser una empresa i la gent que hi treballa.
Per què no? Com ho hauríem de fer? D'això parlarem, doncs.

Unilever és una empresa multinacional, de fet , és un grup d'empreses, que produeixen aliments congelats, gelats, perfums i detergents, i potser encara més coses. Segur que en comprem sovint.

Ens parla en aquesta entrevista el seu vicepresident, James Hill. La trobareu qui, en anglès. Pels que l'idioma representa una barrera, en faré uns comentaris curts.
El nostre personatge te 43 anys, molt jove pel seu càrrec i treballa des de Rotterdam

El text que us recomano el trobareu a la web de TAFI, una fundació anglesa que entrena artistes que volen treballar a empreses, crear i transformar l'espai del treball. Trobareu el pdf en la primera pagina
http://trainingartistsforinnovation.eu/unilever-and-artistic-interventions/

En realitat aquest no és un cas, sinó un conjunt de casos que el mateix Hill ha coordinat en diferents empreses del grup. Cada empresa presenta situacions ben diferents, en sectors diferents: fabriques d'aliments o oficines de publicistes, per exemple. Els grups d'artistes  hi fan teatre, vídeo, arts plàstiques o musica.

Des del punt de vista de les empreses, les situacions també son diverses. En un cas, es tracta d'una fusió de dues empreses i de superar les barreres per la comunicació. En un altre, de captar i retenir joves amb talent que busquen llocs de treball més creatius. En altres, de millorar la relació amb els compradors i els seus sistemes de valors, com l'ecologisme.

En tot cas, ens diu James Hil, no tenien finalitats altruistes envers els artistes. No volien fer de sponsors, sino que tractavem de donar una impuls a l'estrategia de l'empresa.

James Hill sembla una persona que m'agradaria conèixer algun dia. Ens explica els seus èxits però no amaga errors que també han comés. En cada cas ens diu qui li va proposar la idea, no ens dona entendre que es ell mateix qui se les pensa totes, com fan sovint els nostres conciutadans.

M'agrada en particular un dels casos que comenta. Es tractava de crear un entorn creatiu en una de les empreses, la mes tradicional. No era imaginable que purguessin proposar al personal ni als directius que participessin en un taller artístic. Era gent molt formal, en un ambient distant. Per on podien començar?

Les oficines eren realment fredes i impersonals. Per aquí van començar, per les oficines. Van buscar un grup d'artistes gràfics que van redisenyar alguns espais col.lectius de forma atrevida, en un contrast total amb l'ambient inicial.
La provocació va tenir efectes en algunes persones: alguns van entendre que es podia fer, que estava permès tenir idees, i van començar a decorar en la mateixa línia el seu propi espai de treball, a manifestar la seva personalitat, a demostrar la seva creativitat de forma incipient.
El gel estava trencat i altres artistes van continuar l'operació.

Per a facilitar la relació entre artistes i empreses i assegurar l'encaix de cada actuació en funció de la situació i de les finalitats, la entitat Arts&Business actuava com mediadora antre uns i altres

Per a molts que vam viure els temps del Maig '68, quan una empresa era considerada com part del "sistema", es a dir , maligne per definició, tot això semblaria impensable. Però avui, segurament, l'enemic ja no és tan clarament a les empreses industrials. Son els financers de la City i de Wall Street els que ens buiden les butxaques amb eficàcia, els que mobilitzen als indignats de cada país.

Què fa doncs un artista a Unilever? Per a molts dirigents educats en la racionalitat, la lògica i els números, aquesta pregunta pot ser encara una provocació, un absurd. James Hill ens diu que ell també va sortir així de a seva escola de "business". Però va acceptar el desafiament. Ara diu que ell mateix ha madurat en el procés. Segur que si

Artistes a l'empresa? Dos estils diferents

Parlem aqui
d'una practica que ja funciona regularment. Avui tenim dos exemples que treballen , però, amb mètodes diferents, a les empreses. De tots en podem aprendre.

Un exemple ens arriba del Canadà, ja n'hem parlat aquí alguna vegada. L'altre, de Bilbao.
Uns i altres coincideixen en valorar els artistes per la seva capacitat creativa, per la seva forma de treballar, per l'efecte que la creació artística pot donar si s'aplica sobre un grup de persones en una empresa.

Els de Canadà, Culture pour tous, realitzen tallers artístics participatius amb dirigents d'empresa o amb departaments sencers, amb tot el personal. Quan examinem cada cas, veim que depèn molt de l'empresa i dels seus objectius. Poden millorar la creativitat de les persones o poden acompanyar transformacions importants del negoci, com un nou enfocament comercial, el reforç de la imatge, la creació d'un nou producte o el treball en grup.
Sempre fan el mateix: una creació artística que l'artista fa amb participació de la gent. Fan de tot, teatre, dansa, pintura, vídeo...segons l'artista.
Podem dir en tot cas, que la gent de l'empresa és mes creativa desprès del pas de l'artista.
Culture pour tous

L'altra història, la de Bilbao, es diu Conexiones improbables. Es van crear l'any passat , però en realitat compten amb experiències, contactes i mètode d'una organització anterior, sortida del mateix grup, una empresa consultora. Els de Conexiones tenen més de 9 projectes en marxa, és a dir, nou empreses durant uns nou mesos. L'artista aquí no realitza obres d'art, sinó que participa com un expert més, en grups de dirigents que tenen un objectiu ben determinat. Els beneficis que provoquen son sempre els mateixos: en induir creativitat en les idees o en els mètodes.
Es clar que l'artista no coneix ni la tecnologia ni l'organització de l'empresa. Jo entenc que és com si fos un client molt creatiu.
Conexiones improbables
De moment, el metode de Conexiones és el mateix que apliquen diversos paisos d'Europa, excepte Gran Bretanya. Aqui treballen com a Canadà i com a Australia. També a Italia trobem projectes d'quest estil

Ja n'anirem parlant. Uns i altres ja han fet un bon esforç de metode, de forma que cada vegada és mes possible la valoració i la comparació entre projectes.
Personalment, crec més en l'estil de Canadà, per que s'adreça crec , més directament, a facilitar l'emergencia de "gent creativa". Però és ben possible que uns i altres s'acabin trobant, i que els projectes futurs siguin una combinació dels dos metodes.

En tot cas, podem constatar que pels artistes, aquesta activitat pot ser molt estimulant, és una forma de realitat que sovint no havien experimentat mai. També es cert que no tots son bons per a fer-ho. De fet ja hi han cursos d'entrenament d'artistes.

De tot això, hi ha una expressió anglesa que sembla que és cada dia mes acceptada: art&business. Admiro aquesta capacitat de la gent que parla anglès. Nosaltres necesitem moltes explicacions, no ens donem mai per satisfets, ens fa por ser mal interpretats. En anglés ja ho han fet. Si el tema us interessa, podeu obrir una nova carpeta amb aquest nom, tot esperant que algun dia també ni hagi un en el vostre idioma.