Vacances per a gent creativa

Com son les vacances de la gent creativa? Per què persones que canten fan teatre, pinten o toquen la guitarra... haurien de fer unes vacances passives, com espectadors passius?

Per a la gent creativa, les vacances no són un simple consum, sinó una oportunitat per a actuar de forma creativa. O no?

Si voleu començar a fer turisme creatiu i aneu a la vostra agència de viatges potser tindreu un desengany. La majoria encara no n’han sentit parlar. Però podeu anar a Internet i buscar Creative Tourism Network (versió Català) http://www.creativetourismnetwork.org/conferencia/

Si visiteu aquest espai tindreu la sorpresa de veure que avui ja podeu trobar ofertes de turisme creatiu, molt variades.

Molts d’aquests gestors turístics de nova generació eren a Barcelona els proppassats 9 i 10 de desembre, a l’edifici de la Pedrera. Era apassionant parlar amb aquesta gent extraordinària. Per exemple, veureu que podeu visitar Creta d’acord amb les vostres preferències i trobar oportunitats de participar en tallers de cuina, de fotografia o de dansa, cadascú tria allò que li agrada.

Podeu anar de viatge amb la vostra càmera fotogràfica i visitar una ciutat amb un guia fotogràfic a Sri Lanka, a New York o a Barcelona.

Podeu anar a Suècia i viure en un espai natural amb activitats artístiques o excursions guiades.

Podeu trobar estades amb propostes de tallers artístics molt diversos a Canterbury (Regne Unit), a Nova Zelanda, a New Mexico (EUA), a Venlo (Holanda), a Zaragoza (Espanya), a Budapest (Hongria) o a Zagreb (Croàcia).

Podeu fer una visita diferent a Paris (França), amb un guia voluntari que us permet visitar el barri que trieu, i conèixer les activitats creatives mes diverses.

A Barcelona podeu trobar un seguit de propostes de tallers artístics de tota mena.

La bona noticia, que vaig poder constatat a la Pedrera és que hi ha un munt d’emprenedors que estan preparant noves ofertes amb activitats diferents a diversos llocs. Caldrà estar a l’aguait i no tornar a fer turisme de consum. Es més car i més trist, si sou gent creativa. Tots aquests emprenedors es tornen a trobar l’any que ve a Paris, on l’ajuntament ja ha vist la llum i juga la carta creativa.

Molta gent ja ho sap fa temps que hi ha formes de viatjar diferents. Que no cal anar tant lluny per a trobar un món nou i diferent. Que podem trobar un món de meravelles en un poble petit o una illa. Que no es pot anar a qualsevol lloc del món i visitar una cultura diferent com si fóssim uns marcians, des d’un hotel de cinc estrelles.

Hi ha molta gent que ja ho sabia. Ara comencem a trobar emprenedors que saben fer les coses i que les posen a l’abast a la xarxa d’Internet. Els temps estan canviant!

Gent creativa que fa projectes: visiteu les fitxes d’aquest blog

Cada dia som mes els que treballem per a incorporar l’art a la vida de cada dia, per a donar sentit a la vida de la gent.

Això és precisament el valor de la gent creativa. Gent que vol recuperar l’art per a la seva vida i la seva vida social.

Nosaltres no ens volem embolicar en teories, que n’hi ha.

Si voleu saber què hi ha i que es pot fer en aquest camp, us recomanem el nostre FITXER de projectes. Nomes cal veure, al mateix bloc Gent Creativa, la pestanya que hi ha a d’alt.

De moment, encara no n’hi trobareu molts, però hi ha gent creativa que port l’art a l’escola, al barri i a la ciutat, a la cohesió social amb la immigració, a la defensa de la natura, al turisme i a l’empresa.

Hem trobat exemples a tot el mon, també aquí.

Estem oberts a omplir més fitxes amb els projectes que ens presenteu...

Veus per la música i la integració

A Barcelona funciona un grup amb quest nom des del 2004. Cada dia surten bones sorpreses. M’encanta que es declaren deixebles del famós projecte de Veneçuela. Ja n’hem parlat aquí dels joves de José Antonio Abreu a Veneçuela: http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/parlem-de-280000-nens-i-joves-que-fan.html

Per cert, no sabia que li han donat el Premi Príncep d’Astúries, fa un parell d’anys. Ben fet.

El grup de Barcelona tenen una coral i una orquestra amb nens i joves de 5 a 15 anys. Els hi ofereixen formació musical i instruments. Quan no poden pagar-s’ho, i això passa diuen, en un 40% per cent dels casos, tenen finançament gratuït amb la Caixa. Volen ajudar als nenes amb risc d’exclusió. Per això conviden a aquells originaris d’Amèrica Llatina i Marroc juntament amb nens originaris de Catalunya, amb presencia de famílies de rendes baixes.

Tenen llista d’espera, ampliarien si tinguessin més diners. Aquí es poden gastar diners i saber que son ben gastats, si algú te dubtes i no sap que fer-ne i per això no fa res.

El seu objectiu es trobar-se, millorar la convivència, el diàleg intercultural, l’autoestima.

Fan trobades amb les famílies que hi porten plats cuinats per elles originaris dels seus països.

Trobareu mes informació a un reportatge que hem trobat al Periódico de Catalunya amb el títol "Convivencia musical" (veure pdf adjunt), d’aquest mes.

Podreu veure els nois i noies en acció en un vídeo del programa Babel de TVE. Apareix en mig d’altres temes, com vells oficis i cuina boliviana, però val la pena: http://www.rtve.es/alacarta/todos/ultimos/dia-0.html#930490 (minut 20) i podeu conectar amb ells a Asociación Músicos por la Paz y la Integración: musicospazintegracion@yahoo.es

Si teniu un congelador gran i horitzontal com els dels gelats...

Si el teniu, o sabeu com trobar-lo, podreu participar en un projecte artístic, d’aquells que mobilitzen gent creativa.

Un projecte als instituts de Barcelona, amb artistes que posen en marxa els tallers.

Els alumnes participen en la ideació i realització de l’obra.

Treballen durant tot el curs escolar, en horari lectiu i juntament amb un equip de professors.

Són l’associació A Bao A Qu http://www.a-abaoaqu.org/ que ara justament té una exposició amb els treballs realitzats del 16 de novembre a l’11 de desembre de 2010 al Nivell Zero de la Fundació Suñol (c/ Rosselló 240).

Als que en vulgueu saber més us recomanem el bloc “En Residència, creadors als instituts de Barcelona” http://blocs.xtec.cat/enresidencia1011/

Enhorabona als artistes, alumnes, professors i responsables del Consorci d’Educació, gent creativa a Barcelona. Una bona sorpresa.

Ho podeu llegir al diari Avui el proppassat dimarts 16 de novembre: Tots som artistes

No oblideu el congelador, els hi fa falta per un projecte que està començant

Opera al cafè!

Però què be que s'ho passen a Pamplona amb l'opera!

S'ha de veure, no us ho explico.

Mireu només les cares de la gent

Això és opera i no el que fan als teatres No ens fa pensar?

Viu el Parc... aquest diumenge

Una oportunitat per a gent creativa menuda..
És una festa on les famílies, nens i grans, entren en el joc i fan una munt de coses que no fan pas cada dia.
Festa major del parc al Castell d’Olerdola:
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=3869

Sobre originals i còpies

Poques coses son més sagrades entre nosaltres que les obres d’art, sobretot els originals. Quan pensem que estem davant d’un original i ens diuen que “només és una còpia”, automàticament sentim que l’objecte sagrat ja no ho és, la llum s’apaga i ens quedem a les fosques.

Qui ho diria, que avui, quan ja estem de tornada de tot o gairebé de tot, encara estem en aquests jocs. Pels més escèptics, una pregunta: qui penseu que té una consideració més intocable entre els barcelonins, l’arquebisbe o en Antoni Tàpies?

Doncs ara resulta que el MNAC ens dóna l’agradable sorpresa de jugar amb el tema. No juga amb l’arquebisbe sinó amb l’art. Poca broma. Ha penjat pels carrers de Barcelona unes reproduccions d’obres d’art “consagrades”. Les trobo molt maques i així he decidit que no cal que vagi a veure l’original a Montjuic. http://www.elmnacprenelcarrer.cat/cat/ubicacion-plano.php

En canvi si que us recomano que aneu a veure una pel·lícula al Verdi que també juga al la frontera del sagrat, aneu a veure “Copia certificada”. No és pas una pel·lícula de missatge, com dèiem abans quan algun volia fer-nos un sermó disfressat de pel·lícula, sinó una pel·lícula de debò, que us deixarà marejats, podeu perdre el nord i sortir-ne completament “laics” sobre els sagrats principis de l’art desprès d’un joc tant divertit.
http://www.20minutos.es/cine/cartelera/pelicula/30966/copia-certificada/

Tot plegat, perquè gosen fer una pregunta: què es mes important, l’objecte artístic o la persona que el mira o l’artista que el crea? Una pregunta que podria posar en crisi els nostres valors: vull dir el valor de les fires d’art i de les subhastes boges d’objectes “sagrats”. Quan parlem d’art, parlem de gent o parlem d’objectes?

En fi, que potser que ara no podrem fer tanta conya sobre la Sagrada Família que sembla que aquests dies serà objecte, molt objecte, de veneració per part d’una ciutat que es pensa de debò que és laica, però que ha tingut els túnels del AVE penjant d’un fil durant tot un any, encara que tots els enginyers del planeta els portessin la contrària. A Europa no s’ho creien: un segle esperant el tren d’ample europeu, i ara que finalment ja semblava nostre, la Sagrada Família es plantava al mig.

Per cert, que tot plegat, ho estant construint sense llicència municipal. Per que pels socialistes de l’ajuntament, és un tema sagrat, és clar.

Som un cas. Aneu a veure la pel·lícula, us divertireu. També podeu visitar el MNAC si voleu, però sense fer genuflexions, si us plau. Una mica de dignitat.