Maten les escoles la creativitat??

Us recomano que entreu a aquesta adreça: http://video.google.com/videoplay?docid=-9133846744370459335#
Hi trobareu un vídeo curt en anglès, subtitulat en castellà, que tracta aquesta qüestió amb sentit del humor. (Cosa poc freqüent en el mon de l’educació, on de vegades sembla que estan a punt d’anunciar la fi del mon).

He trobat el vídeo al bloc Educrea http://blocs.xtec.cat/educrea/ que treballen en “l’educació en la creativitat cooperant”. El seu mètode s’aplica a les escoles i es basa en formar grups on s’ajuden els uns als altres en projectes creatius. El blog es presenta en català, castellà i anglès.

Segons diuen, a les exposicions que organitzen “poden participar produccions creatives cooperants de les escoles i instituts, dutes a terme pel professorat i per agents educatius dins de les activitats escolars com extraescolars dels nostres centres educatius de Catalunya.

Les produccions creatives cooperants poden ser cançons, murals, blocs, webs, produccions escolars pels mateixos alumnes, productes com a resultat d’aplicació de tècniques que fomentin la cooperació, la creativitat i la comunicació oral i digital de l’alumnat”

Salta a la vista que donen un paper important als pares dels alumnes. En canvi, no veig que parlin del paper dels artistes en aquest projecte de creativitat artística. No hi faria cap mal que els artistes entressin alguna vegada a les escoles, com en altres llocs, naturalment. Ja en parlarem d’aquests llocs.

Celebraran una reunió oberta a la primavera de 2010 a Reus.

Creativitat artística i altres creativitats

Algú que considero una persona creativa en el camp de l’art i també en el camp de l’enginyeria i l’empresa, m’ha fet pensar sobre aquesta distinció.

La seva posició era, sense dubtes, que la creació artística és d’una naturalesa diferent. Jo encara hi afegiria més: pots ser creatiu a l’empresa i no ser-ho a l’art.

Però últimament, sembla que la moda sigui de fer una confusió entre tot.

Suposo que serà difícil demostrar una cosa o la contraria, però en canvi, podrem trobar molta gent que sap molt be de què estem parlant. M’agradaria escoltar el testimoni de cadascú.

No es una qüestió banal, per que la Unió Europea dedica aquest any a la Creativitat i a la Innovació. Partim de que necessitem innovar ales empreses i que la condició per a innovar és la creativitat. Al document de llançament consideren que la creativitat pren moltes formes, certament, i que entre la creativitat artística i la de l’empresa s’haurien de crear ponts.

http://create2009.europa.eu

Otavalo

Cada any al mes de febrer, a Otavalo hi ha una reunió de gent molt especial. Otavalo es una ciutat mitjana, a l’Equador, dalt de la muntanya. Allà s’hi fa musica i artesania, vull dir que molta gent ho fa. Si assistiu a un concert a Otavalo, la quarta part del públic son gent creativa. Això és nota, es un públic amb sensibilitat per a moltes musiques, sofisticades i populars, tradicionals i actuals, es un públic on molts fan artesania.

No ho havia pensat , però un festival de musica pot ser diferent dels altres festivals pel públic que s’hi troba.
Al febrer a Otavalo hi fan cap otavalenys de tot el mon, comerciants d’artesania i grups musicals implantats a Europa, Estats Units, Canadà, Japó, Austràlia. Tots ells, indígenes que van sortir a conquerir el mon, quan a casa seva no els deixaven respirar els “conquistadores” o els seus descendents. Sense fer soroll han anat guanyant espai i avui es fan respectar a la seva ciutat, una ciutat creativa.

Quan arribes a Otavalo hi trobes gent sensible i un ambient tolerant. No tens la impressió de ser un ianqui, un blanc apreciat pels seus diners. La cultura indígena és pacifica, ecològica, universal. Otavalo no és un parc temàtic indígena sinó una ciutat actual de gent creativa. Tenen els seus problemes i Equador és un país pobre, ja ho sabem. Però dona gust trobar-se amb gent que recupera la seva dignitat sense victimisme ni revengisme. S’estimen la seva cultura andina però no semblen localistes sinó internacionals.

Perquè em sembla que allà la gent ho son més que a Europa? Serà que per aquí ens han planxat la creativitat amb una escola i una feina basades en rutines i disciplines?

Bones noticies a Barcelona...

Son tan bones que no ens podem esperar, com caldria, i això que ara diré, és una anticipació, en certa manera.

Si ho he entès bé, per que la informació ens la va donar amb preses Joan Insua, responsable d’investigació i innovació cultural al CCCB, a la matinal sobre Difusió cultural de la setmana passada, el programa del CCCB sobre investigació es consolida en el nou curs amb el denominat CCCLab.

Què serà el CCCB Lab, encara no ho puc dir, per que no ho se exactament, i l’amic Insua va tenir de sortir de la reunió. Però si que puc comentar els antecedents teòrics del tema. En la seva exposició va recollir elements de la conferencia de Bernard Stiegler, com el paper dels “contribuïdors” en el nou paradigma que emergeix en la nostra societat. Va parlar doncs, de la superació del consumidor passiu, de la recuperació del amateur històric, del “prosumer”, que consumeix i produeix

Tot això en l’entorn que ja vivim de la Internet 2.0, on el contingut és una creació del propi consumidor.

Tindrem doncs a Barcelona un espai de recerca sistemàtica sobre aquestes temes? Potser ho vaig entendre malament, però estic impacient per confirmar-ho.

A veure si , en un parell de dies, ens apareixeran a la nostra ciutat dues novetats que no esperava: un Etnològic que practica la creativitat en la gent i un CCCB que fa recerca sobre el tema.

Això s’anima. Bé, ja sabem que son iniciatives excepcionals. "No todo el monte es orégano"! Déu meu! prou que ho sabem.

Per la meva banda, ja fa dies que estic empaitant als promotors del circ de Nou Barris. Però no s’estan mai quiets i no hi ha manera. També son un bon exemple.

Un petit museu que arriba lluny

Ho podríem presentar com una endevinalla. Quin es el petit museu de Barcelona que arriba , i molt bé, a llocs tan diversos com Marroc, Colòmbia, Equador, Iraq?

Més pistes: és molt discret, es troba a Montjuïc però no el coneixen ni els taxistes. No tenen pressupost ni per a rètols.

En fi, aquesta meravella és el Museu Etnològic.

El secret del seu èxit, per que no es fàcil fer-se amics a tants llocs i tant lluny, si no tens un bon pressupost per anar fent beneficència internacional, és molt senzill.

Ara mateix l’explico.

I abans que res: mea culpa per buscar projectes exemplars de gent creativa a la cultura d’Alemanya, o de França, quan els tenim aquí mateix, perduts entre les fonts:entre la Font del Gat i les fonts de Montjuïc.

El seu secret és que tracten amb els immigrants, o migrats en participi, que viuen entre nosaltres. Ells saben trobar gent creativa entre aquestes comunitats, gent que te coses per a ensenyar que son cultura en viu i que estan encantats. Així es fan amics i presenten exposicions que son vives.

El mateix han fet entre els nostres gitanos i ..entre els natius de la ciutat que han explicat com era la gana aquí, a la postguerra.

Pel Etnològic hi ha passa cada dia gent creativa. Encara es pot veure el resultat.

Això si, els taxistes no ho saben trobar. Però, amb una mica de creativitat per part vostra, segur que ho trobareu.

Sense GPS, si us plau.

Aviat convidarem al seu director per que ens ho expliqui millor.

Berlin i Buenos Aires també tenen mapa de sons

Un grup d’una escola secundaria de Berlin realitza un curtmetratge, amb els seus professors, es clar, i un equip d’artistes. Durant 45 hores treballen en un projecte que consisteix en realitzar un curtmetratge a Berlin i un a Buenos Aires, en cooperació amb una escola argentina.

El punt de partida consisteix en enregistrar sons a les dues ciutats, a l’entorn del transport de rodalies de la ciutat respectiva. Desprès intercanvien els sons i fan el muntatge del curt corresponent.

Per cert, això recorda el “Mapa de los sonidos de Tokio”. Les idees volen.

La discussió entre participants d’una i altra ciutat via Internet resulta molt sugestiva.

Podeu trobar un arxiu d’uns 1600 projectes, molt ben explicats, realitzats en escoles primaries i secundaries d’Alemania entre 20005 i 2009. N’hi de més complexes i de més senzills, sobre arquitectura, arts plastiques, foto, TIC, literatura, musica+teatre, dança, teatre.

Ho patrocina la Kulturstiftung der Länder (Fundació de Cultura de les Regions). El programa es diu ”Els nois cap a l’Olimp” i el seu objectiu és adreçar-se a nens i nois “per entusiasmar-los per la cultura i estimular la seva creativitat”.

No som pas els unics que creiem en la gent creativa:
http://www.kinderzumolymp.de/cms/Praxisbeispiele.aspx

"Océanos Digitales"

“Oceanos digitales” és una iniciativa que vol promoure que la gent pugui compartir continguts de tota mena a Internet, sense barreres de drets d’autor.

El seu lloc web presenta un curtmetratge molt expressiu que es declara favorable als intercanvis entre usuaris d’Internet P2P i les llicencies Creative Commons com alternativa a la SGAE i similars.

Ells creuen que el futur pels musics és guanyar-se la vida tocant en directe i que les gravacions a Internet haurien de ser gratuïtes. Compartir continguts pot facilitar una distribució més oberta de les creacions artístiques, amb més gent que gaudirà d’allò que es crea. Però, també pot afavorir que més creadors puguin treballar amb allò que trobin a Internet i així avancem cap a la creació col·lectiva de la gent creativa.

Aquest és el seu lloc web: http://www.oceanosdigitales.net