Qualsevol nen
coneix Wikipèdia. La majoria l’utilitzen contínuament, cada dia per a fer els deures a casa. Molta gent
busca a Wikipedia per a saber mes coses sobre un autor, quan li ha agradat el
llibre que acaba de llegir o una pel·lícula que acaba de
veure
Es cert que
d’enciclopèdies sempre n’hem tingut, però mai com ara les havíem utilitzat per
a saber sobre el mon de cada dia, en qualsevol tema. Des de les energies
alternatives a la fisió nuclear. Quanta gent ha visitat Wikipèdia per a saber
què era això del “Deute”!
Quanta gent ha
buscat discretament una paraula que s’utilitzava a la seva empresa i que ell no
entenia!
Però potser son
pocs els que s’adonen de què hi ha al darrera. Com es fabrica això, com es
facilita gratis, com es posa al dia en tants idiomes?
El secret de la
formula es diu “contribució”. Es a
dir, es allò que fem i donem. No és pas allò que ens sobra i donem. L'economia de la contribució és una nova forma de viure
Wikipèdia
mobilitza milers de persones a tot el mon que fan feina gratis i la faciliten
al públic. Ho fan per que els hi agrada. Els hi agrada fer una cosa que saben
fer i que és útil pels demés. Els hi agrada que els hi diguin “gràcies”.
D’entrada, d’això
en diríem una enciclopèdia d’aficionats, es a dir, de no professionals.
Però la qüestió
és que amb aquest sistema, Wikipèdia arriba a competir amb les enciclopèdies
tradicionals, amb una diversitat d’idiomes i de temes que ningú pot igualar. Treball
contributiu o voluntari no significa treball de poca qualitat.
Es clar que a l’interior
de la fundació que produeix l’enciclopèdia hi ha 40 professionals que cobren
per administrar . També hi ha centenars de col·laboradors voluntaris responsables
de garantir la qualitat, filtrar o corregir alló que no funciona. Sense aquesta
exigència de qualitat, tot plegat s’ensorraria.
Si ho pensem bé,
és una forma de treballar que ja existeix des de fa molts anys. Gent que fa
feines que no cobra, d’això tothom en te exemples a la seva família. Estan
entre nosaltres, no son marcians, encara que sovint tenen molt poc
reconeixement, com si fossin transparents. En el mon artístic en podem trobar
muntanyes d’exemples. Molts del projectes de gent creativa son iniciatives
d’artistes contribuïdors.
Al mon
informàtic, l’Open Software ha creat productes amb aquest sistema que estan competint sense problemes amb Windows. Al mon esportiu, molts dels joves compten
amb entrenadors voluntaris. La sèrie es infinita i va a més.
Però el lloc principal de la contribució és Internet. Articles, informes professionals, musica, imatge, cine. Hi ha coses de qualitat però cal saber trobar-les. Cada producte necessita un editor que es sàpiga moure en aquest medi
A Wikipedia hi
podem trobar una bon exemple d'empresa amb deu anys de rodatge, que sap evolucionar
amb el temps, tot un model de negoci que cal aprendre. Ells tenen clar que no
es finançaran amb publicitat , ni pagaran als autors i que sempre arribaran
gratis a l’usuari.Estan creant formes adaptades de sponsorització.
Certament, no
podem aplicar aquesta formula a totes les situacions. Cal afinar be per a saber
què cal fer amb professionals pagats i què amb contribuïdors gratuïts. Què cal
preveure per que la relació entre uns i altres sigui positiva i sigui
transparent. .
En el fons es tracta
d’oferir a la gent, oportunitats per a contribuir amb feina, amb allò que saben
fer, que saben que la gent apreciarà. Tots voldríem poder dedicar una part de
les hores del dia a fer quelcom de creatiu, que tingui sentit, que millori el nostre mon.
Aquesta es l’energia que encara no sabem
aprofitar. Encara no en sabem crear les condicions. En podem aprendre potser de
Wikipedia
1 comentari:
Visca la creativitat, però prou que hem de viure d'alguna cosa!!!
Publica un comentari a l'entrada