Coneixeu a Fred Vargas?

Es una dona que escriu novel·la policíaca, arqueòloga, francesa.

Per aquells que llegim les seves novel·les, una dona apassionant.

Com viu aquesta artista i científica el tema més calent dels darres dies de 2009 (i dels actuals, pel desacord)? Parlem de Copenhague, és clar.

A Copenhague ens hi jugavem molt....Uns més que altres, es clar. Les persones més que les formigues. Les criatures més que els vells.

En tot cas, aquí hi ha feina per a la gent creativa: Fred Vargas ha escrit un manifest “Nous y sommes” que us recomano. Diu que estem començant la Tercera Revolució i tot hom sap que sense creativitat no hi ha revolució.

Ens cal tornar a inventar la forma de viure. Especialment, a aquells privilegiats (la quarta part de la humanitat) que ens hem divertit tot rebentant els equilibris del planeta.

Otavalo: una visita pensada per a gent creativa

Mica a mica anem desplegant les activitats d’aquest blog, totes pensades per a gent que creu en la creativitat de la gent.

Varem començar per penjar alguns comentaris i idees, desprès projectes, mes endavant vídeos amb entrevistes...

Ara agafem la maleta i anem a Otavalo, als Andes, a l’Equador

Una visita a la gent creativa d’aquell país, en un entorn natural extraordinari, acompanyats per la fundació cultural AMARU.

Otavalo és una població molt coneguda a tot el mon per ser el centre més consolidat d’artesania indígena dels Andes. Els comerciants otavalos d’artesania son a totes les grans ciutats del mon i precisament al mes de febrer tornen a la seva ciutat d’origen per a celebrar la seva festa, el Pauca Raimi o festa de les flors

Els grups musicals andins també tenen Otavalo com a punt de referència.

Tot son bones raons per a visitar la ciutat i les muntanyes del voltant, sobretot si hi anem en un grup petit de gent creativa i acompanyats per gent del propi país. És una oportunitat de conèixer una cultura viva que sap recuperar els seus elements tradicionals sense convertir-se en peça de museu.

La visita que us recomanem aquí l’organitza FUSIC, del dia 2 al 9 de febrer

FUSIC és reconeguda als fòrums turístics internacionals per la seva capacitat per a portar gent creativa a Barcelona i facilitar-los les relacions amb artistes i espais de creació barcelonins. La UNESCO va convidar FUSIC a presentar la seva formula innovadora al congrés de Ciutats Creatives de Santa Fe, Nuevo Mexico, l’any passat.

Ara us volem recomanar doncs una novetat de FUSIC: una visita a Otavalo que compta amb l’art i l’experiència d’una activitat ja consolidada a Barcelona. Una visita pensada per a gent creativa

Per a mes detalls visiteu www.fusic.org o descarregueu-vos el document

Gent Creativa al mapa d’Europa...

No sabeu la satisfacció que dona quan fas clic al mapa d’Europa (a Barcelona) i us surt “Gent Creativa”.Us convido a xalar amb nosaltres. És gratis. Estem entre els blogs culturals europeus: http://www.labforculture.org/en/resources-for-research/contents/research-in-focus/cultural-blogging-in-europe/european-cultural-blogging-map

Si no veieu Barcelona, cal triar la pestanya”most recent”.

www.labforculture.org no és qualsevol cosa. És una web que cobreix 50 països europeus sobre temes d’art i cultura i que es publica en sis idiomes.

L’editor es la European Cultural Foundations d’Amsterdam.

Us preguntareu si té alguna cosa a veure amb la promoció de la creativitat. Precisament, doncs sí...

Per exemple, sii visiteu els “projectes seleccionats” a http://www.labforculture.org/es/estudios-de-casos podeu trobar Strangers Festival, uns tallers de vídeo per a joves, que es celebren a cada ciutat, especialment interessants pels que treballen amb joves, amb l’al·licient de facilitar intercanvis entre joves de tot Europa. Podeu demanar un DVD que envien gratuïtament.

El Ministeri de Cultura podria tancar webs?

Molt bé, i per què no podria tancar diaris?

Salta a la vista que molta gent encara no entén el que estem vivint, no entenen que estem canviant d’era.

Què ens diuen aquests musics que surten al carrer amb pancartes? Qui son aquesta gent? De debò està en perill la creació musical?

Potser s’està acabant una època i està començant una altra. Els canvis d’era poden ser molt injustos per alguns, beneficiosos per altres. Potser hauríem de mirar de facilitar la transició en lloc de bloquejar les actituds

Des d’aquí voldria fer algunes suggeriments per a trobar sortides a aquest embolic.

Per exemple, ara hi han molts musics que arriben al seu públic amb les seves creacions, més que mai. Amb Internet, els nous valors tenen oportunitats que mai havien somniat. Portàvem dècades de control absolut del mercat per part de les discogràfiques que tenien muntat un monopoli, un sistema que controlaven els que feien grans inversions en màrqueting. Publicitat i promoció comercial. On quedava la creació? Quina llibertat tenia el creador i el públic? Per què teníem de pagar la musica tan cara?Per que teníem d’escoltar tots el mateix?

Ara hi ha molts musics que viuen de la seva musica, tot i que la donen gratis a la web. Internet funciona com un gran catàleg on tothom pot trobar segons les seves preferències sense dictadures comercials. Gracies a aquest supercatàleg, el públic va als concerts que prefereix, per que la Xarxa li ajuda a descobrir. La relació es fa entre music i públic.

Avui es pot comprar musica a la Xarxa a preus que no tenen res a veure amb l’abús que ens cobraven fins fa poc per un CD. Això recorda l’aparició de les companyies aèries low cost. Algú recorda quan costava una vol Barcelona Madrid en pont aeri quan Iberia tenia el monopoli? Qui vol tornar endarrere?

Ara sembla que alguns musics voldrien disposar de tota la promoció d’Internet i dels preus antics dels CD. Però els temps van endavant , endarrere no hi tornarem pas.

Es clar que el tema dels drets d’autor s’hauria d’anar adaptant a la nova situació. Però sembla molt sospitós que els defensors del vell sistema no vulguin sentir parlar dels nous sistemes de copyright, més flexibles i adaptats als temps actuals. Això ja està inventat i funciona. Hi ha un sistema reconegut internacionalment, Creative commons que ofereix diversos models de contractes de drets d’autor, basats en la filosofia de fer donacions i recollir més tard el benefici, que molts músics ja utilitzen, tot i els entrebancs que troben amb la SGAE. http://creativecommons.org/

Si considerem que cal facilitar la creació artística, no els negocis obsolets , no podem fer, sense més, una confusió interessada entre les dues qüestions. Sembla clar que anem cap un nou model que ja comença a caminar, tot i que les polítiques culturals en vigor no semblen pas ser-ne conscients.

Amb una mica d’acompanyament per part de les administracions publiques, aniríem entrant en la nova era i aconseguiríem allò que Internet ja fa possible: més oportunitats pels nous creadors, més opcions pel públic, més independència dels monopolis internacionals i locals, més oportunitats pels creadors locals i pels que venen de països més pobres.

No podríem aprofitar les oportunitats actuals des d’una nova política cultural catalana. Com és que encara no hem reaccionat?

Tarraco Viva i Pep Guardiola...

Ara que he conegut de prop el projecte de Tarraco puc dir que em recorda l’estil “Pep Guardiola”, justament quan un Barça sense figures, que no fa gaire dies, guanyava a un Inter que anava de prepotent als mitjans.

L’estil de la casa és el treball, l’equip, l’il·lussió, el gust per la feina ben feta, el joc. No és el vedettisme que el medis cultiven sense parar. Si no hi ha vedette ni espectacle, no hi ha titular al diari o a la TV.

Això ho saben molt bé els politics que cada dia més es veuen obligats a transformar-se en actors del Polònia si volen sobreviure en la jungla mediàtica.

A Tarraco Viva ho practiquen des de fa onze anys. Tenen 50.000 espectadors, de prop i de lluny, sense publicitat ni vedettes. Mes de 1000 persones actives, presenten un treball fet a consciencia. Ells us diran com vivien, menjaven, es vestien els romans, encara que Holywood no hi estigui d’acord. Cada any hi ha noves recerques, noves presentacions. Ho fan per que estan enamorats dels seus romans, dels nostres.

Crec que el país està ple de gent com ells, que no fan soroll però que tenen un reconeixement dels experts en historia romana de tot el mon, dels que en saben. Gent que no treballa de cara a la galeria sinó que sap la satisfacció que dona el treball, l’equip, l’il·lusió, el gust per la feina ben feta, el joc.

Si tot d’una veus moltes dones embarassades pel carrer...

...això vol dir potser que la teva dona està embarassada. Ja se que hi han altres mètodes més ràpids, però aquest també funciona.

Bé, bromes apart, últimament veig molts indicis que convergeixen cap al tema de la “gent creativa”. L’últim el vaig trobar a Interarts, a Barcelona, on Dragan Klaic parlava dels clusters culturals a les ciutats europees.

Dins del mon de la gestió cultural a Europa, Dragan Klaic és de les persones que porta les antenes més ben posades. Be, ara no presentarem el seu CV però us recomano la seva web www.draganklaic.eu

En tot cas, ell entén Europa en la seva dimensió real, est i oest, sud i nord.

Sobre clusters culturals a les ciutats europees va dir moltes coses interessants, no faré pas el resum d’una conferencia. Però va parlar d’afavorir els ambients creatius a base de jugar a la proximitat de les instal·lacions artístiques amb altres activitats de la societat.

L’aïllament pot ser fatal. Es tracta de crear ponts entre creadors i societat en totes les seves formes. Aquí poden aparèixer escoles, comerç, bars i restaurants, cinemes, museus, ruïnes històriques, recerca artística i creació, exhibició, teatres, moda, vi..

Ja no son temps de construir grans edificis culturals que sovint confonen cultura i exhibició de poder i que xuclen recursos com una aspiradora. Els temps ja no van per aquí.

En tot això, Internet no hi pot faltar. Alguna cosa com un “Citylab” que faciliti l’ús i l’aprenentatge pot ser molt dinàmic si s’orienta capa continguts culturals

Dragan Klaic va citar una llarga llista de centres o clusters (claustres?) a moltes ciutats on en un mateix espai es troben molts agents que es fecunden mútuament.

Per aqui podrien anar les ciutats creatives del futur?

Gent que sap treure molt de molt poc...

“La música, per exemple, o l’art visual, el cinema i la poesia, poden contribuir a la creativitat com a forma d’estimular la creació de llocs de treball, la prosperitat econòmica, l’aprenentatge i la cohesió social?”

Si us interessa la resposta, continueu llegint, si us plau.

Avui presentem un document de la Unió Europea sobre l’impacte de la creativitat cultural sobre la innovació a les empreses. (els podeu veure en format resum executiu o en "Full Report" clicant als enllaços)

La innovació hauria de ser la palanca que ens hauria de treure de la crisi. O, en altres paraules, la falta d’innovació a les nostres empreses ens ha ficat en una crisi que encara no ens deixa veure la sortida del túnel.

Ja es bo que comencem a reconèixer una realitat que ja sabíem de fa temps. La gent creativa sap treure molt de molt poc. Té el talent i té l’actitud.

Amb aquesta disposició artística podem anar a la feina i participar en la innovació de la nostra empresa si...l’empresa en té ganes.

Per que innovació a l’empresa vol dir gent que s’esforça per donar el millor servei al millor preu. Es un afer de gent, no de maquines ni d’ordinadors. Això val per l’empresa i per l’administració pública.

No cal ser un expert per a veure al voltant nostre empreses i ajuntaments que fan exhibició de màquines, de poder financer, de beneficis pel accionistes però que no respecten als clients (algunes es permeten fins i tot de perseguir-nos a domicili per telèfon a hores impossibles!)

Si no ens respecten com a clients, saben respectar al seu personal? Sense respectar al personal es pot innovar? Com es que encara patim empresaris “cacics” al voltant nostre, a Europa, al segle XXI? Quanta ignorància, Senyor!

Estem voltats d’empresaris innovadors o d’espavilats que a van treure diners ara mateix i amb poca inversió? Volen guanyar diners tot creant valor o especulant?

Al país hi ha gent creativa amb potencial per a treballar en empreses innovadores. També hi ha empreses innovadores. Sabem distingir-les de les que no ho son? És molt important que no ens deixem enganyar un altre cop si volem aprendre de la crisi.

“La creativitat basada en la cultura és una característica essencial d’una economia postindustrial” diu l’informe de la UE. Si no, no ens queda altre remei que treballs amb poc valor afegit, amb sous baixos i precaris.

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SSCC/GT/Arxius%20GT/EUROPA_269b.pdf (Resum executiu en català)

http://ec.europa.eu/culture/key-documents/doc/study_impact_cult_creativity_06_09.pdf (Full Report, 240 pàgines, english)