Gent Creativa

La Fabrica Moritz. Us invito a jugar. Qui endevina què és això?

2012-02-13T12:29:00.005+01:00

Us invito a visitar la Fabrica Moritz (em prenc la llibertat d’invitar-vos, per que jo no soc pas d’aquesta empresa, res a veure).

Us agradarà, espero. És obert al public.

Es una visita interessant i suggestiva per a gent creativa, artistes i emprenedors. Tots aquells que s’interessen per la creativitat, la innovació, per l’art, per la qualitat.

Crec que es un projecte de comunicació que busca reforçar una marca, però que ho fa amb accions, no amb paraules. Per això juguem a endevinar allò que no s'hi diu. Per a mi, es una cas original que no es veu cada dia.

Fem una visita i en parlem. Bevem una cervesa, potser mengem unes patates a l’estil alsacià. Si la cervesa no us agrada, tan se val, podeu beure un got de vi de qualitat.

El millor és que hi aneu de debò i en trèieu les vostres conclusions. Jo no en conec el secret, soc un espectador extern, com vosaltres, suposo

De passada, una visita a Fabrica Moritz us pot estimular per a ser més emprenedors en el vostre negoci, o per a ser més creatius i per a implicar més el vostre art en el dia a dia de la gent. Ja sabeu, això de la creativitat, artística o empresarial, és una cosa contagiosa.

El primer que trobareu a la Ronda de St. Antoni de Barcelona, és un edifici vell però interessant, restaurat ara de forma atractiva

Un espai agradable per a beure cervesa de qualitat. Per a menjar be. Amb un servei agradable. No es car i es troba en un barri simpàtic i popular, prop de la plaça Universitat

Espais amplis, algunes peces de la fabrica històrica, una mini fabrica de cervesa molt moderna que fabrica la cervesa que serveixen al local

Un subterrani equipat per a presentacions artístiques i tota mena de manifestacions culturals, equipada amb tota mena d’eines audiovisuals

També hi ha una pagina a Facebook que recull l’estil de la Fabrica i que suma visitants sense dificultat, on es dona informació de les activitats i novetats de la Fabrica

http://www.facebook.com/MoritzBarcelona

Però això només es el primer pas, aviat vindran els altres: un bar de vins, una botiga molt creativa de roba i llibres, un altre restaurant gastronòmic, un espai de trobada per emprenedors, artistes reconeguts amb projectes artístics, creadors emergents que presenten els seus treballs, nous tipus de cervesa, noves creacions de la cuina, noves instal·lacions de telecomunicacions...

A totes les iniciatives hi trobem qualitat, creació artística, tecnologia, servei, preus assequibles.. Això és veu , es nota i l’espai ho fa present de forma molt explicita.

També hi trobareu gent, molta gent ha descobert la Fabrica, m’agrada la gent que hi ha. Hi ha de tot. Crec que hi ha la mena de gent que aprecia les coses fetes amb gracia, que aprecia els preus raonables, que no busca presumir. El public de la Fabrica és un patrimoni. Jo m’atreveixo a endevinar que hi ha molta gent creativa entre aquest public, alguns els vaig reconèixer.

Molta gent hi va tot i que no estant fent una campanya publicitària clàssica. Arribats a qui , la primera pregunta: què es això?

Ells en diuen la Fabrica Moritz. Potser es una bona pista, una fabrica, no és doncs un lloc passiu sinó actiu.

Que significa tota aquesta varietat d’iniciatives en el mateix lloc? Com poden buscar la qualitat en cada tema si son tan diversos? Com poden adquirir una identitat fàcil de reconèixer si no paren de fer innovacions en tots els temes i d’obrir nous temes? Fan qualsevol cosa que els hi passa pel cap?

Volen ser un lloc de moda per a gent especial, per una nova gauche divine, com ho era el carrer Tuset, Tuset Street, el segle XX ?

Em pregunto com poden marcar la diferencia en el mercat. En el sector de la cervesa ja trobem marques que fan d’sponsors d’art i d’activitats socials de prestigi.

Es cert que son capaços de trobar temes nous, però son temes que pot imitar fàcilment la seva competència, sobretot amb una bon pressupost i amb un producte massiu que mou molts diners. On és doncs la diferencia sostenible de la Fabrica?

Be, jo ja us he anticipat algunes de les meves respostes, però el joc es obert. Què en penseu vosaltres?

Què hi fa un artista a una empresa com Unilever?

2012-01-26T11:45:00.016+01:00

Aquesta és una història de llum i calor. Ens explica com la creativitat pot canviar l'entorn on treballen les persones. Pot fer les persones més creatives.
Es clar que la creativitat es un tema de moda. També ho van ser, en el mon de la feina, el màrqueting, el disseny, els ordinadors, internet i la web, les xarxes socials.
Avui parlen d'idees creatives per a llençar noves empreses. Però no n'hi han d'idees creatives, hi ha gent creativa. Podem facilitar-los un entorn estimulant per que ho siguin. Això fan alguns artistes a algunes empreses, com a Unilever

Avui tenim, en directe, una persona que parla en nom d'una gran corporació i que ha descobert el valor de l'artista, del creador que, a través de la seva obra, aporta una nova llum a la realitat. Aquesta realitat pot ser el carrer d'una ciutat, l'espai intim d'una família, tot un país. També pot ser una empresa i la gent que hi treballa.
Per què no? Com ho hauríem de fer? D'això parlarem, doncs.

Unilever és una empresa multinacional, de fet , és un grup d'empreses, que produeixen aliments congelats, gelats, perfums i detergents, i potser encara més coses. Segur que en comprem sovint.

Ens parla en aquesta entrevista el seu vicepresident, James Hill. La trobareu qui, en anglès. Pels que l'idioma representa una barrera, en faré uns comentaris curts.
El nostre personatge te 43 anys, molt jove pel seu càrrec i treballa des de Rotterdam

El text que us recomano el trobareu a la web de TAFI, una fundació anglesa que entrena artistes que volen treballar a empreses, crear i transformar l'espai del treball. Trobareu el pdf en la primera pagina
http://trainingartistsforinnovation.eu/unilever-and-artistic-interventions/

En realitat aquest no és un cas, sinó un conjunt de casos que el mateix Hill ha coordinat en diferents empreses del grup. Cada empresa presenta situacions ben diferents, en sectors diferents: fabriques d'aliments o oficines de publicistes, per exemple. Els grups d'artistes hi fan teatre, vídeo, arts plàstiques o musica.

Des del punt de vista de les empreses, les situacions també son diverses. En un cas, es tracta d'una fusió de dues empreses i de superar les barreres per la comunicació. En un altre, de captar i retenir joves amb talent que busquen llocs de treball més creatius. En altres, de millorar la relació amb els compradors i els seus sistemes de valors, com l'ecologisme.

En tot cas, ens diu James Hil, no tenien finalitats altruistes envers els artistes. No volien fer de sponsors, sino que tractavem de donar una impuls a l'estrategia de l'empresa.

James Hill sembla una persona que m'agradaria conèixer algun dia. Ens explica els seus èxits però no amaga errors que també han comés. En cada cas ens diu qui li va proposar la idea, no ens dona entendre que es ell mateix qui se les pensa totes, com fan sovint els nostres conciutadans.

M'agrada en particular un dels casos que comenta. Es tractava de crear un entorn creatiu en una de les empreses, la mes tradicional. No era imaginable que purguessin proposar al personal ni als directius que participessin en un taller artístic. Era gent molt formal, en un ambient distant. Per on podien començar?

Les oficines eren realment fredes i impersonals. Per aquí van començar, per les oficines. Van buscar un grup d'artistes gràfics que van redisenyar alguns espais col.lectius de forma atrevida, en un contrast total amb l'ambient inicial.
La provocació va tenir efectes en algunes persones: alguns van entendre que es podia fer, que estava permès tenir idees, i van començar a decorar en la mateixa línia el seu propi espai de treball, a manifestar la seva personalitat, a demostrar la seva creativitat de forma incipient.
El gel estava trencat i altres artistes van continuar l'operació.

Per a facilitar la relació entre artistes i empreses i assegurar l'encaix de cada actuació en funció de la situació i de les finalitats, la entitat Arts&Business actuava com mediadora antre uns i altres

Per a molts que vam viure els temps del Maig '68, quan una empresa era considerada com part del "sistema", es a dir , maligne per definició, tot això semblaria impensable. Però avui, segurament, l'enemic ja no és tan clarament a les empreses industrials. Son els financers de la City i de Wall Street els que ens buiden les butxaques amb eficàcia, els que mobilitzen als indignats de cada país.

Què fa doncs un artista a Unilever? Per a molts dirigents educats en la racionalitat, la lògica i els números, aquesta pregunta pot ser encara una provocació, un absurd. James Hill ens diu que ell també va sortir així de a seva escola de "business". Però va acceptar el desafiament. Ara diu que ell mateix ha madurat en el procés. Segur que si

Artistes a l'empresa? Dos estils diferents

2012-01-11T14:20:00.000+01:00

Parlem aqui
d'una practica que ja funciona regularment. Avui tenim dos exemples que treballen , però, amb mètodes diferents, a les empreses. De tots en podem aprendre.

Un exemple ens arriba del Canadà, ja n'hem parlat aquí alguna vegada. L'altre, de Bilbao.
Uns i altres coincideixen en valorar els artistes per la seva capacitat creativa, per la seva forma de treballar, per l'efecte que la creació artística pot donar si s'aplica sobre un grup de persones en una empresa.

Els de Canadà, Culture pour tous, realitzen tallers artístics participatius amb dirigents d'empresa o amb departaments sencers, amb tot el personal. Quan examinem cada cas, veim que depèn molt de l'empresa i dels seus objectius. Poden millorar la creativitat de les persones o poden acompanyar transformacions importants del negoci, com un nou enfocament comercial, el reforç de la imatge, la creació d'un nou producte o el treball en grup.
Sempre fan el mateix: una creació artística que l'artista fa amb participació de la gent. Fan de tot, teatre, dansa, pintura, vídeo...segons l'artista.
Podem dir en tot cas, que la gent de l'empresa és mes creativa desprès del pas de l'artista.
Culture pour tous

L'altra història, la de Bilbao, es diu Conexiones improbables. Es van crear l'any passat , però en realitat compten amb experiències, contactes i mètode d'una organització anterior, sortida del mateix grup, una empresa consultora. Els de Conexiones tenen més de 9 projectes en marxa, és a dir, nou empreses durant uns nou mesos. L'artista aquí no realitza obres d'art, sinó que participa com un expert més, en grups de dirigents que tenen un objectiu ben determinat. Els beneficis que provoquen son sempre els mateixos: en induir creativitat en les idees o en els mètodes.
Es clar que l'artista no coneix ni la tecnologia ni l'organització de l'empresa. Jo entenc que és com si fos un client molt creatiu.
Conexiones improbables
De moment, el metode de Conexiones és el mateix que apliquen diversos paisos d'Europa, excepte Gran Bretanya. Aqui treballen com a Canadà i com a Australia. També a Italia trobem projectes d'quest estil

Ja n'anirem parlant. Uns i altres ja han fet un bon esforç de metode, de forma que cada vegada és mes possible la valoració i la comparació entre projectes.
Personalment, crec més en l'estil de Canadà, per que s'adreça crec , més directament, a facilitar l'emergencia de "gent creativa". Però és ben possible que uns i altres s'acabin trobant, i que els projectes futurs siguin una combinació dels dos metodes.

En tot cas, podem constatar que pels artistes, aquesta activitat pot ser molt estimulant, és una forma de realitat que sovint no havien experimentat mai. També es cert que no tots son bons per a fer-ho. De fet ja hi han cursos d'entrenament d'artistes.

De tot això, hi ha una expressió anglesa que sembla que és cada dia mes acceptada: art&business. Admiro aquesta capacitat de la gent que parla anglès. Nosaltres necesitem moltes explicacions, no ens donem mai per satisfets, ens fa por ser mal interpretats. En anglés ja ho han fet. Si el tema us interessa, podeu obrir una nova carpeta amb aquest nom, tot esperant que algun dia també ni hagi un en el vostre idioma.

Quan bufa el vent treu la pols de les branques més velles

2011-12-19T12:18:00.002+01:00

Quan bufa el vent de la creació artística...treu la pols de les branques més velles de la cultura tradicional. Que de pols, n'hi ha molta, prou que ho sabem.

La bona noticia és doncs que a Lliçà de Vall, a pocs kilòmetres de Barcelona, està en marxa un procés de creació artística molt interessant. Es una iniciativa que lidera l'ajuntament, però que la posa en mans de la gent
És la creació d'una nova festa, que celebrarà un fet molt caracteristic: els pous de glaç que havien funcionat al poble fins a principis del s. XX. No se si tothom sap que, quan encara no sabíem fabricar gel artificial, les poblacions tenien un pous especials on guardaven la neu a l'hivern i d'on treien barres de gel la resta de l'any per a guardar els aliments o fer gelats. A Lliçà de Vall encara en guarden uns quants.

Be, un bon pretexte per a mobilitzar artistes i gent creativa, diables i castellers, associacions i entitats.
Volen fer creació i demanen participació. Fins i tot la idea del projecte artístic està per decidir, perquè ho faran entre tots
Arribat a aquest punt podeu imaginar un autentic caos. Creatiu, però caos. Pels que us interesseu per aquesta mena de projectes, us proposo que visiteu una presentació molt entenedora que convida a participar, que organitza la participació, fa un calendari, fixa objectius.. Un pla que podria fer enveja a més d'un dirigent d'empresa.
http://ldvlafestadelglac.blogspot.com

Com s'ho fan els artistes per a facilitar la creació dels ciutadans? Com s'implica la gent per a descobrir un fet històric oblidat i llençar la imaginació? Com es controlen les idees massa cares i es busca la viabilitat? Com es guanya la participació d'aquells que normalment no hi son, per que no es senten invitats? Com es practica la creació entre gent de talents tan diversos? No s'acabaran barallant tots plegats?
Tot això pren forma en aquest pla. Això no és encara la creació, però la farà possible. Això fa possible que idees inèdites arribin a ser realitats i que tothom s'ho senti seu. Sentir les tradicions no es tan difícil, sentir les creacions vives, que hem viscut i hem recolçat... això significa autoafirmació i cohesió social.

Aquí, l'ajuntament no fa allò clàssic: jo pago, jo decideixo, vosaltres dieu ooooh què maco"! La crisi també te el seus aspectes positius, se'n pot aprendre molt.

Un alta cosa que estem aprenent: les tradicions son com les rutines, ajuden a viure, ens donen solucions mínimes. Peró la vida es molt trista si la vivim a mínims. La creació és la resposta. El que es vell no cal llençar-ho, cal recrear-ho. Aquest es el vent que bufa, molta pols s'enlaira. Ja era hora.

Postdata. Si voleu coneixer altres projectes semblants
Tallers per a la festa

Resulta doncs que la gent creativa és més llesta ?

2011-12-15T17:56:00.000+01:00

Sembla una broma però no ho és. Estem parlant d'estudis realitzats a la Universitat de Chicago sobre les escoles que tenen algun programa artístic (arts education).
L'estudi o estudis, per que parlem d'un conjunt de treballs coordinats , amb Fundacions i entitats diverses, i sobre escoles que tenen programes molt diversos, ve d'un Comitè presidit per Michelle Obama (PCAH) i publicat el mes de maig

Sobre les arts a les escoles, el president Obama diu:" les escoles creatives estan revitalitzant la creativitat i la innovació que han fet gran aquest país". Això ho diu tot recordant que fa trenta anys ningú sabia que vindria la revolució d'Internet i que ara, els escolars s'haurien d'anar preparant per a realitzar les innovacions futures, que segons ell, haurien de sortir dels Estats Units

O sigui que hi ha molt en joc.
Per aquells que penseu que tot plegat no deixa de ser una vaguetat, jo voldria invitat-vos a mirar el document que trobareu aquí: http://www.pcah.gov/

Per a mi, aquests estudis estan dient una cosa clara: el pont entre creativitat i innovació es mes evident que mai, el podem demostrar amb estadístiques.

Efectivament, els estudis esmentats demostren que, entre les escoles que practiquen les arts en alguna forma, s'aprecien uns resultats, mes enllà dels artístics, que son:
* millors nivells de lectura i de matemàtiques
* mes motivació i més compromís a la feina
* millors hàbits mentals ( solució de problemes, pensament creatiu...)
* competències socials (treball en grup...)

Què us sembla? Segur que ja us esteu preguntant si vosaltres mateixos practiqueu o heu practicat alguna activitat artística.
Personalment, com que tinc molt poca habilitat en aquest camp, de tant en tant em poso el davantal i faig una creació a la cuina. La meva dona m'ho aprecia, no tinc més public
Un detall molt important d'aquest informe: les escoles amb projectes artístics arriben a superar sistematicament la diferencia tradicional entre alumnes pobres i alumnes rics.Els pobres poden igualar o superar els resultats dels rics. Aquesta era doncs una barrera que semblava impossible d'eliminar.

Els millors resultats els tenen les escoles que practiquen l'ensenyament a través de les arts o amb les arts. En diuen "arts integration".

Així que, artistes de tot el mon, atenció, teniu un tresor si sou capaços d'ajudar a la gent, petits o grans, a practicar alguna activitat artística. Caps de RRHH, podeu entrenar la vostra gent per treballar en grup o pel pensament creatiu, si feu tallers artístics a l'empresa. Si aneu curts d'innovació, practiqueu una mica la creativitat.

En fi, si sempre havíeu pensat que fora de les matemàtiques i la lògica, tot es temps perdut, torneu-vos-ho a pensar bé. Potser al vostre fill no li aniria malament de cantar en una coral si va fluix en matemàtiques. Si és que li agrada cantar, és clar.

2011-12-15T17:54:00.001+01:00

D'acord, les coses ja no son allò que eren

2011-12-02T11:47:00.014+01:00

Es veritat, les coses canvien, però alguns sembla que volem oblidar-ho.
Per exemple, ara hi ha "gent creativa". Son persones normals, però dediquen algunes hores a la setmana a practicar activitats artístiques. Uns canten,altres toquen un instrument, altres fan teatre o ballen, altres escriuen o fan fotos o vídeos. Ho fan per que els hi agrada. No hi guanyen diners. Els diners els fan amb una feina que no hi te res a veure.
Molts ho fan pels altres, actuen en public o ho pengen a Internet, a les xarxes socials. Molta gent se'n beneficia i no paga res. Son coses que potser donen sentit a les seves vides tot ajudant als altres.
Son gent discreta, potser coneixes gent a la teva feina que ho fan des de fa temps i tu no en tens ni idea. Altres potser son artistes més o menys coneguts però que ho fan, volen comunicar amb la gent
Son molta, molta gent. Sabem que als Estats Units les estadístiques disponibles diuen que arriben al 20% de la població adulta els que actuen com gent creativa. Però això només son els que estan registrats. Amb els no registrats, potser arribaríem al doble. Molta gent.
Sobre aquesta estadistica:
http://gentcreativa.blogspot.com/2010/03/un-esdeveniment-cultural-extraordinari.html

Això ja és un fenomen social del nostre temps, però intentem oblidar-ho. Oblidem potser que molts joves ja no tenen aquella addicció al consum. Molts han vist que comprar es només una funció utilitària i compren allò que consideren just i paguen allò que consideren apropiat. No es per la crisi, no, es una nova forma de veure el consum que no crec que torni enrere quan la crisi s'acabi, que practiquen els menors de 45 anys. Ara saben que comprar no donarà sentit a la seva vida
Aquests joves saben també que no dona sentit a la seva vida treballar en empreses i administracions dirigides per gent mentalment envellida, que saben que les coses canvien però que ho volen ignorar. Hi treballen per pura necessitat i amb paciència esperen un canvi generacional que arriba tard, massa tard. Molts trenquen amb aquest mon i es converteixen en emprenedors.
Peró de moment, altres coses si que donen sentit a la seva vida. Moltes vegades practiquen l'esport. Altres, fan creacions artístiques. Molt sovint , creacions que donen plaer als altres. Així contribueixen al benestar dels altres, son gent creativa. Creen i contribueixen.
Algunes vegades tenen la sort de trobar projectes que funcionen i que els hi ofereixen l'oportunitat de desplegar al seva activitat i arribar a més gent. Per exemple, Wikipedia, aquesta enciclopedia d'Intenet que els fills i els nets d'aquesta gent envellida , estan consultant cada dia i sense pagar. Algú que ells no coneixen els hi està regalant la seva creació. Algun dia els hi haurien de donar les gracies, no?
D'acord, les coses ja no son com eren. Potser vostè mateix s'hauria de repetir aquesta frase cada mati davant del mirall?

Wikipedia: per què hi ha gent que treballa gratis?

2011-11-22T11:27:00.001+01:00

Qualsevol nenconeix Wikipèdia. La majoria l’utilitzen contínuament, cada dia per a fer els deures a casa. Molta gentbusca a Wikipedia per a saber mes coses sobre un autor, quan li ha agradat elllibre que acaba de llegir o una pel·lícula que acaba deveure

Es cert qued’enciclopèdies sempre n’hem tingut, però mai com ara les havíem utilitzat pera saber sobre el mon de cada dia, en qualsevol tema. Des de les energiesalternatives a la fisió nuclear. Quanta gent ha visitat Wikipèdia per a saberquè era això del “Deute”!

Quanta gent habuscat discretament una paraula que s’utilitzava a la seva empresa i que ell noentenia!

Però potser sonpocs els que s’adonen de què hi ha al darrera. Com es fabrica això, com esfacilita gratis, com es posa al dia en tants idiomes?

http://www.wikipedia.org

El secret de laformula es diu “contribució”. Es adir, es allò que fem i donem. No és pas allò que ens sobra i donem. L'economia de la contribució és una nova forma de viure

http://arsindustrialis.org/category/tags/%C3%A9conomie-de-la-contribution

Wikipèdiamobilitza milers de persones a tot el mon que fan feina gratis i la facilitenal públic. Ho fan per que els hi agrada. Els hi agrada fer una cosa que sabenfer i que és útil pels demés. Els hi agrada que els hi diguin “gràcies”.

D’entrada, d’aixòen diríem una enciclopèdia d’aficionats, es a dir, de no professionals.

Però la qüestióés que amb aquest sistema, Wikipèdia arriba a competir amb les enciclopèdiestradicionals, amb una diversitat d’idiomes i de temes que ningú pot igualar. Treballcontributiu o voluntari no significa treball de poca qualitat.

Es clar que a l’interiorde la fundació que produeix l’enciclopèdia hi ha 40 professionals que cobrenper administrar . També hi ha centenars de col·laboradors voluntaris responsablesde garantir la qualitat, filtrar o corregir alló que no funciona. Sense aquestaexigència de qualitat, tot plegat s’ensorraria.

Si ho pensem bé,és una forma de treballar que ja existeix des de fa molts anys. Gent que fafeines que no cobra, d’això tothom en te exemples a la seva família. Estanentre nosaltres, no son marcians, encara que sovint tenen molt pocreconeixement, com si fossin transparents. En el mon artístic en podem trobarmuntanyes d’exemples. Molts del projectes de gent creativa son iniciativesd’artistes contribuïdors.

Al moninformàtic, l’Open Software ha creat productes amb aquest sistema que estan competint sense problemes amb Windows. Al mon esportiu, molts dels joves comptenamb entrenadors voluntaris. La sèrie es infinita i va a més.

Però el lloc principal de la contribució és Internet. Articles, informes professionals, musica, imatge, cine. Hi ha coses de qualitat però cal saber trobar-les. Cada producte necessita un editor que es sàpiga moure en aquest medi

A Wikipedia hipodem trobar una bon exemple d'empresa amb deu anys de rodatge, que sap evolucionaramb el temps, tot un model de negoci que cal aprendre. Ells tenen clar que noes finançaran amb publicitat , ni pagaran als autors i que sempre arribarangratis a l’usuari.Estan creant formes adaptades de sponsorització.

Certament, nopodem aplicar aquesta formula a totes les situacions. Cal afinar be per a saberquè cal fer amb professionals pagats i què amb contribuïdors gratuïts. Què calpreveure per que la relació entre uns i altres sigui positiva i siguitransparent. .

En el fons es tractad’oferir a la gent, oportunitats per a contribuir amb feina, amb allò que sabenfer, que saben que la gent apreciarà. Tots voldríem poder dedicar una part deles hores del dia a fer quelcom de creatiu, que tingui sentit, que millori el nostre mon.

Aquesta es l’energia que encara no sabemaprofitar. Encara no en sabem crear les condicions. En podem aprendre potser deWikipedia

Un Cavall de Troia d'anada i tornada

2011-11-07T13:06:00.003+01:00

Un grup d'artistes catalans han anat fa pocs dies a Turquia, com si fossin un Cavall de Troia .Suposo que allà saben prou bé de què es tracta. Troia era a la costa de l'Egeu, al territori que avui nomenem Turquia.

Esperem que aquest cavall no tingui res de dramàtic, però segur que tindrà conseqüències.

La idea original ve de la Unió Europea. L'any 2007, tot pensant en el desenvolupament social i econòmic de Turquia, van notar que "els prejudicis culturals podien ser un obstacle per la cooperació i el diàleg" . Que calia superar una idea "centralista i homogènia d'Europa", i van apostar per la "unitat en la diversitat" amb els instruments de l'art i la cultura.

Els polítics de la UE van apostar per l'art per a facilitar el comerç. Van tornar a inventar el Cavall de Troia.

Això és aixi encara que per alguns resulti increïble.Molt sovint hem vist Brussel·les com una torre d'ivori plena d'advocats i d'economistes. Però en aquest cas, crec que algú va veure la llum. Molts fracassos de cooperació internacional i d'inversions empresarials tenen la seva clau en un dèficit d'empatia.Falta superar barreres i prejudicis.Els diners no ho solucionen tot, segons com, encara ho espatllen.

Per si no us ho acabeu de creure, us reprodueixo el text literal del document de la UE:
Culture and Arts can be an excellent tool for enhancing dialog, better understanding and cooperation between Turkey and EU members states' civil societies. On the other hand cultural prejudices may constitute an obstacle for dialogue and cooperation. In that respect, partnerships in the field of culture and arts will not only serve to more efficient and fruitful dialogue and cooperation but also help to overcome possible cultural prejudices.Partnerships in the field of culture and arts between Turkish and member states' civil societies will also conttribute to to the EU policy "unity in diversity"
(1.2.Objectives of the programme and priority issues./ Civil Society dialogue- II Culture and Arts-3.4.2010.pdf)

Per a mes informació : http://ec.europa.eu/europaaid

Com s'aplica l'art i la cultura per a desfer malentesos culturals? Doncs, cal fer-ho amb gràcia.Artistes catalans i artistes turcs, allà i aquí, treballaran junts, crearan junts, intercanviaran idees i habilitats, oferiran a la gent l'oportunitat de participar.
No es tracta de fer una tournée de grups tradicionals.
Aquí hi han mes detalls:
Catalunya i Turquia
El llenguatge comú, no cal inventar-lo. És l'art, el millor llenguatge.La musica, la dansa, el teatre de carrer.No cal traductor.
Valorar l'art dels altres, participar-hi, crear junts, es la millor manera d'arribar a casa seva.
Això fan ara els artistes catalans allà. Després vindran ells aquí. Serà doncs, el Cavall de Troia de tornada.

L'ultim record que els turcs tenien de nosaltres potser era embarcats en vaixells de guerra a Lepanto.L'enemic sempre és lleig. Potser ens veuen com els "cristians", és a dir, violència, prepotència, distancia. Peró ara son un país en expansió, els nostres empresaris ja hi son, els nostres artistes també

Post data.
Com de costum, aquí va un contacte, un projecte de gent creativa que us pot interessar , si penseu en un projecte. Avui us donem un link on veureu molts exemples semblants al de Turquia. Tallers per a la Festa
Exemples de cohesió social via creació artística, on artistes i gent creativa treballen junts

Sempre millor, sempre amunt, sempre més forts

2011-10-27T12:53:00.005+02:00

Trobo un amic que és lector d'aquest blog. En confiança , em diu, sobre la gent creativa, això ho trobo simpàtic. Fins i tot em sembla saludable pels joves que estan sense feina i no tenen en què passar el temps. O potser un bon truc per a animar la festa major del poble ara que els ajuntaments van curts de recursos.

Dons be, festes majors si, d'acord. Però hi ha molt més que això. Avui us porto tres casos, ben diferents, on trobarem gent creativa en acció. L'un ens el porta el CCCB, una institució sensible als temps, que proposa al seu public una oportunitat de participar en una exposició d'imatges, tot presentant un vídeo de dos minuts. Si voleu formar part de la "Pantalla global", animeu-vos, ho trobareu aquí.

http://pantallaglobal.cccb.org/

El segon exemple, alguns ja el coneixeu, és la fira musical FIM que convida als grups emergents a penjar el seu vídeo a la web de la fira. Si son seleccionats seran presentats al public en directe i als compradors professionals. Es una història petita, local, però cada any es presenten 600 o mes grups i només 40 surten seleccionats. A mi em cau be aquest projecte, en vaig formar part a l'origen. Si fóssim a Amèrica, d'això se'n parlaria

http://www.firacarrer.cat/

El següent cas és el diari digital més fort del mon que ve dels USA i te 30 milions de lectors al mes. Forma part d'American On Line. Es diu The Hufffington Post. aquí podeu trobar l'edició USA
http://www.huffingtonpost.com/
The Huffington Post ens interessa per que és un negoci periodístic de nova línia, que creix quan la premsa clàssica te problemes per a sobreviure (sense anar més lluny, aquí, els nostres millors diaris viuen dels impostos que paguem els que en paguem)
Aviat els trobarem amb edicions europees, aliats amb diaris europeus.
No son digitals purs. Combinen digital amb paper, global i local, periodistes professionals i gent creativa. Gent creativa es gent que envia noticies i escriu blogs sense cobrar. Ho fan per que els hi agrada escriure, participar.
Però, atenció: el treball de la gent creativa passa per un filtre de qualitat com el treball dels professionals. Ho tenen clar: la participació ciutadana no és una excusa per a la mediocritat.
És el mateix criteri que ja hem vist a la fira musical FIM. En canvi , el CCCB sembla que encara està optant per acceptar totes les col.laboracions.

En tot cas , estem molt lluny de l'estil de participació que trobem a alguns diaris digitals de casa nostra. Alguns arriben a uns nivells tan tristos que semblen hereus de les parets de les latrines de la mili.
Creativitat rima amb qualitat. Sempre millor, sempre amunt, sempre mes forts..com els deportistes.

Post data.
Avui us oferim la connexió amb Hai Hiroko, una artista japonesa que realitza obres d'art per a promocionar el medi ambient, la pau i la solidaritat. Amb aquests objectius col.labora amb el sector tecnològic per avançar cap a la ciutat ideal (La Saline Royal, a França)
http://www.saihiroko.com/en/profile/index.html

Els comptes, clars. La gent, creativa.

2011-10-11T12:51:00.011+02:00

Amb els temps que corren, no ens podem fer els distrets, ens hi juguem molt. Si practiquem l'art i contribuïm a la societat d'alguna forma, no vol dir que vivim fora de la realitat tot caçant papallones.
Vull dir, que si parlem d'art, de creació, de societat contributiva... això no vol pas dir que no sabem de comptes.

A veure, aqui no som comptables, però per a entendre de comptes no cal ser-ho.
Potser millor no ser-ho. Per que ja veiem com els experts, amb els seus comptes , poden demostrar-nos tot el que volen.
Ja ho sabeu, si voleu fer trampes i portar dobles comptabilitats, el primer és fitxar un comptable.
De manera que la gent creativa volem els comptes clars.

Mireu això, tots ho tenim a la vista. No cal fer discursos:

Molta gent, els més pobres, sobretot, està patint. Aturats, gent sense subsidis, minusvàlids sense serveis, llistes d'espera per a operar-se, retallades a escoles publiques...Segons els nostres càlculs, ja és hora de que els rics paguin més impostos. El seu % és mes baix que el que paguem els assalariats i els pensionistes.
No s'hi val a distreure a la gent de bona fe. Els rics catalans, també haurien de pagar més. No s'hi val a distreure a la gent amb discursos patriòtics.
Cal modificar les hipoteques. La gent es queda al carrer i amb el deute a sobre. Si ara els pisos han perdut valor, els bancs havien fet negoci amb aquest risc. Ara els hi toca assumir la part que els hi correspon.Cal pactar una sortida
El frau fiscal és molt gran, parlen d'una quarta part dels impostos. Son molts diners. Molts n'han guanyat molts aquests últims anys.
Hauríem de fer pressió sobre els socis europeus per modificar la línia d'austeritat generalitzada. França, Alemanya, Holanda, haurien de fer de locomotora europea. Anem tots al mateix barco. Ningú se'n sortirà sol.
Algunes administracions publiques catalanes haurien d'aprendre gestió. Ara sabem que ajuntaments i Generalitat estaven fent grans obres que no ens podien permetre. Tenim aeroports sense viatgers, palaus de cultura i d'esports de luxe. Ports esportius i altres meravelles.
Justament quan alguns no paraven de plorar per que el dèficit fiscal amb l'estat ens arruïnava. Ara ens ho recorden els països que ens estaven pagant la festa.

La gent creativa és i serà necessària si volem que el país vagi endavant.Molta gent ja treballa en la societat contributiva. Gent que fa coses que ningú li paga, a casa o al carrer.Però també cal tenir clars els comptes
El gat tenia raó, cal que els "comptables" aprenguin a tocar el violi Recordeu:http://gentcreativa.blogspot.com/2011/08/el-gat-i-els-comptables.html

Post data: avui presentem un centre que aplica l'art al canvi ètic i sostenible. Es diu Cittadellarte i funciona en una vella fabrica al mig del camp, al Piemonte.Tenen tallers permanents on apliquen l'art a innovar en educació, ecologia, economia, la producció, el treball, la comunicació, la moda o la nutrició

http://www.cittadellarte.it/progetti.php?prog=32

Parlen del Tercer paradís. Desprès del primer, la Natura, i del segon, el domini de la ciència i la tecnologia, anem cap a la Tercera: quan la ciència , la tecnologia, l'art, la cultura i la politica restitueixen la vida a la terra. Tot un programa per a la gent creativa

Una dona amb sentit de l'humor

2011-10-04T12:51:00.007+02:00

Avui tenim una proposta que us pot interessar. Crec que val la pena. Hi ha una autora que vol reeditar el seu llibre de poemes eròtics i divertits, i que busca els 2000€ que li fan falta. Busca petites aportacions, la voluntat, per a completar la xifra. Es diu Roser Amills.

La editorial Verkami organitza la història i publica el llibre:

http://www.verkami.com/projects/735-reedicion-de-morbo-poesia-erotica-divertida

És a dir, que amb els temps que corren, hi ha una dona que te l'humor de dir-vos que li doneu un cop de mà per a publicar un llibre de poemes. A més, els poemes no son pas tràgics, com els temps actuals, sino eròtics i divertits.

Sort en tenim, no? Que el malhumor general no arribia contagir a tothom i encara trobem gent disposada a donar-nos una bona noticia.

Crec que per la gent creativa, això és un oportunitat que no podem deixar passar. Aqui no ens demanen que comprem un producte, sino que ajudem a crear-lo. Verkami ja es part de la nova societat post crisi, la societat contributiva. Si donem alguna cosa que nosaltres mateixos fem o ajudem a fer... estem donant la volta al consumisme.

Post data. Avui us presentem un artista, Blaise Patrik i els seus Ateliers Partage. Un artista que pinta grans murals als espais publics, amb participació de la gent del mateix lloc. Ho fa a Bruseles, ho ha fet a una fabrica Toshiba a França i ho ha fet a Palestina. Us recomano que mireu les fotos de la seva web, per les pintures i per la gent:

http://www.lesatelierspartage.com/atelier_partage/partage4.html

Joves sense dignitat, joves amb dignitat

2011-09-30T11:54:00.004+02:00

Aquest estiu ha passat una cosa bona, una alegria.
Un jove de 26 anys, originari d'un barri pobre de Veneçuela, és director d'opera al teatre La Fenice de Venecia
La Fenice no es qualsevol cosa. El teatre on Verdi va estrenar la Traviata. Que això li passi a un noi de barri tampoc no és qualsevol cosa.
Algú pot pensar que així son els genis artístics, que salten totes les barreres socials i la musica acaba triomfant, com a les peli cules de Hollywood.

Però aquest noi que es diu Diego Matheuz ni s'ho ha fet tot sol ni ha perdut de vista el seu barri. Aquest noi forma part d'un moviment musical creat ja fa anys per Jose Antonio Abreu, un gran home que va entendre que els nois de barris pobres també podien accedir a la musica i als nivells més alts, si tenien talent, si rebien el suport necessari i si treballaven com cal.

Diego és doncs un més d'aquests nois, son milers de joves creatius, que han rebut formació musical, han format orquestres juvenils, han progressat amb independència de la seva classe social.
Molts altres companys seus fan el mateix camí com amateurs o com professionals, quadascú segons el seu talent. Aquí podeu trobar més informació sobre aquest moviment.

http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/parlem-de-280000-nens-i-joves-que-fan.html

Abreu va tenir una pensada genial: els nens i joves dels barris no necessiten rebre sinó donar. Quan et reconeixen la teva capacitat, quan et donen oportunitats d'oferir els teu talent als altres, quan et proposen un ajut si fas un esforç, la teva dignitat dona un pas endavant. La teva, la de la teva família, la dels teus amics.

De la dignitat dels joves n'hem sentit a parlar molt aquest estiu. Hem vist que sortien al carrer no per a demanar beneficis sinó per a afirmar la seva dignitat. Això ho hem vist aquí mateix, a Espanya, al Marroc, a Tunísia, a Líbia, a Egipte, al Yemen, a Israel, a Síria. També hem vist els joves sense dignitat a Londres.

Molts no ho acaben d'entendre. Què demanen? es pregunten, quina llista de reclamacions presenten? Penso que aquests joves diuen coses molt diverses, sovint incoherents. Però la gran sintonia que han trobat entre la majoria dels ciutadans, joves i grans, ve de la seva afirmació de dignitat. Quan els abusos son tan clars i no està clar qui doni la cara, nomes queda la dignitat i la indignació.

Amb la musica, a la Fenice, han donat una lliçó de dignitat a gent que ja no es recordaven del sentit d'aquesta paraula.

Nota. a partir d'avui iniciem un espai on trobareu links de tot el mon, d'entitats que fan projectes de gent creativa. En presentarem un cada dia. Creiem que poden ser útils per aquells que volen impulsar projectes de gent creativa

Iniciem doncs la serie amb http://www.culturepourtous.ca , una entitat del Canadà que realitza projectes artístics amb valor social. Al programa "Art au travail" realitzen tallers artístics a empreses per a promoure la creativitat o el treball en grup.

Si teniu referències d'entitats d'aquestes, us agrairem molt que ens ho feu saber a tots

El meu amic jueu

2011-09-20T12:43:00.002+02:00

Fa poc, a Barcelona, vaig anar a escoltar un concert gratis. el donaven un grup d'alumnes de la universitat de Princeton, dels Estats Units.
Aquí els podeu veure, hi ha la foto del cor, amb els seus vestits blaus. També s'hi explica com organitzen aquests concerts des de la fundació Turisme creatiu.

http://www.fusic.org/cms/images/stories/princeton.bmp

Cantaven molt bé, el concert era fantàstic i ells eren gent molt simpàtica. Gent creativa, és clar. Venen a Barcelona, canten gratis, canten amb corals barcelonines. Al final , vaig parlar , per casualitat, amb un d'ells. Li vaig dir, vosaltres sou nord-americans, però us podeu considerar ciutadans de Barcelona. És ben clar, veniu, canteu per a nosaltres, ho feu amb gent d'aqui. Què més es pot demanar? Us podeu sentir a casa vostra entre nosaltres. La musica pot fer aquests efectes, ja ho sabeu.

Després varem continuar parlant, tot visitant l'Eixample, passejant. Per casualitat va dir que ell era jueu i vaig aprofitat per a fer-li algunes preguntes, per curiositat. No veig un jueu cada dia ni cada mes. Li agradava parlar i li podies dir les coses sense problemes.

Be, no us diré tot el que vaig aprendre, però si que us vull confiar un secret, una pregunta em va quedar pendent. Per què em sentia tant incòmode quan vaig saber que era jueu? Què ens passava?

Ell em va dir d'entrada: molta gent ens confon, creuen que tots som el mateix, que tots pensem el mateix. Però nosaltres som gent, jo soc gent. No som una tribu ni una secta. Crec que ens agrada ser oberts, de tot arreu, tenir idees pròpies, ser diversos. Com a mínim, sé que a mi m'agrada. Voldria que la gent em veiés així, tal com soc.

Allò que els jueus compartim, va continuar, no és pas fàcil de dir. Una religió, una llengua, una tradició? Segur que no ens posaríem pas d'acord tots plegats. Però , en tot cas, allò que fa o diu un Estat determinat, no ens representa pas a tots. Com si ara anessis a creure que tots els italians parlen i pensen com en Berlusconi.
Tots tenim la nostra creu , vaig pensar

Personal ment, sé que no podria dir res dels jueus, la meva ignorància és total. Vull dir dels que avui viuen per tot el mon, de les persones reals. No parlo de històries, no de mites ni fantasmes. Per a fantasmes, nosaltres, que anàvem a l'esglesia al meu poble, a l'ofici de Dijous Sant, amb un carrau que feia un soroll de mil dimonis, a "matar jueus"! Ja em direu si podem començar a parlar de fantasmes; en trobaríem potser als armaris personals? Per no dir que llegiem una historia infantil on els jueus d'una sinagoga de Toledo sacrificaven una criatura per a fer els seus rituals. Més val que ho oblidem. Però no li donemmassa depresa la culpa a Franco o a l'esglesia, aquí tothom ho feia, ningú ho criticava, eren tradicions populars que es compartien sense més.
Hi han tradicions i tradicions, no?

Avui, les meves relacions amb els jueus no existeixen. Per això m'agradava parlar amb aquell noi. Em feia un efecte semblant al que vaig viure quan vaig trobar-me amb el primer rus de veritat desprès d'anys i anys de sentir- ne parlar a casa com dels rojos mítics de la nostra postguerra. Un altra tradició que compartíem les famílies de dretes i cristianes, com la meva.

M'agradaria saber-ne mes dels jueus, potser aquell noi no era una excepció. Potser n'hi han molts que son oberts, cultes, emprenedors, creatius.. Ja se sap que la gent així ho pot tenir difícil. Potser ens estem perden oportunitats, els fantasmes del passat no ens haurien de frenar la curiositat, no?

La Jennifer, art i societat

2011-09-16T11:28:00.003+02:00

Avui aquí ens divertirem amb la Jennifer, una xoni de Castefa
Que traduït al llenguatge normal (què vol dir normal avui?) vol dir: que hi ha una nova cançó que te un gran èxit a Facebook., d'un grup emergent anomenat els Catarres (que , segurament no coneixeu), que parla d'un Romeo català que s'enamora d'una noia. El cas és que el Romeo és un catalanista d'una peça i la noia, la Julieta, és una xoni de Castefa, o sigui una noia de família originaria del sur que parla castellà (abans en dèiem xarnegos). Castefa és Castelldefels, en aquests ambients.

Però no en parlarem per pura diversió. Si només fos per a riure, us donem el link i prou. Per que avui tenim una bon cas d'allò que tractem a Gent Creativa, un cas d'art i valor social. Avui veurem com l'art pot entrar a la vida del dia a dia de la gent amb efectes molt positius. Pot fer miracles. Ja ho veureu tot seguit.

Però mireu com canten i en parlem:

http://youtu.be/FhJR6OO1X8Y?t=3m58s

I ara mireu com l'expresident de la Generalitat ens explica què acabeu de veure. Això no és pas una broma, com podríeu creure. Aquí està passant alguna cosa:

http://www.ara.cat/politica/Jennifer-Catarres-Jordi_Pujol_3_551974799.html

S'ha de reconèixer al senyor Pujol un sentit de l'humor que no és freqüent en el seu gremi. Ell s'ho pot permetre per que ja està jubilat. Encara que altres han entès que no parla pas per a riure sinó per que la cançó ha fet diana i ell ho sap molt bé. Està preocupat.

Per a completar a informació: la Vanguardia li dedicava al tema mitja pagina fa un parell de dies. Tot plegat una inesperada i increïble reacció per aquests nois i noia, els nomenats Catarres, que es llencen sols per la vida musical i que troben uns promotors de luxe.

Bé, cadascú en traurà el que voldrà, d'això és tracta. Per que la cançó no és partidista, la caricatura no és pas agressiva. Aquests nois son fins. Vist en perspectiva, ara em semblen els de la Trinca, que sempre els he considerat genials, d'un humor partidista. Feien llenya del contrari. Tan legitim com vulgueu, però no deixa de ser "humor contra algú". Aquí hi ha humor i prou. Una perla de comunicació en temps de joc brut i violent. Estil Barça, diríem.

Això és un retrat d'un noi que el podrem trobar pel carrer cada dia, un retrat del Romeo catalanista que va pel mon blindat amb els seus atributs patriòtics.Es tan freqüent que ja no ens crida l'atenció i ell es considera d'allò més normal. Fins que un dia es troba a l'altre. Algú que és diferent. Tota una història del nostre temps.

En fi, molt be pels Catarres, molt bé pel senyor Pujol , molt be per la Vanguardia. Aquest Romeo podria ben be ser fill o net d'un lector típic seu. Es doncs un punt a favor per la seva redacció.

En fi, son els miracles que pot fer l'art, ja us ho deia. Amb modèstia, elegància, sense trencar cap plat , han fet una diana.
En temps de crispació, els llops d'una i altra banda s'han quedat amb la boca oberta, no saben si es carn o peix. És humor

Musiques, pàtries i gent.

2011-09-14T10:21:00.005+02:00

Us proposo que mireu aquest vídeo.És un moment molt especial, irrepetible.La RAI el va filmar amb molta gràcia, fa uns mesos , a l'opera de Roma. Veureu que el públic canta amb el cor i l'orquestra de forma molt emotiva.Alguns troços son una mica foscos per que no hi havien focus, no estava previst, va ser una explosió espontània.

Sembla que Itàlia passa per un mal moment, que ja dura massa. Aquell dia, l'opera que tocaven era Nabucco de Verdi i la dirigia Muti.A l'escenari, el cor acabava de cantar el "Va pensiero". És el cor dels esclaus jueus presoners a Babilònia. Canten per la llibertat, per la seva pàtria perduda. El vídeo arrenca just en aquest punt i es produeix allò que no estava previst.

http://www.youtube.com/embed/G_gmtO6JnRs

El director els anima a cantar un altra vegada el "Va pensiero", i tota la sal dreta canta amb emoció amb el cor de l'escenari. Se'm va posar la pell de gallina quan ho vaig escoltar i veure. No us ho perdeu. Aqui les meves paraules no valen gran cosa, és la musica.

Vaig pensar: els italians tenen sort de tenir una pàtria i una musica que els hi va regalar Verdi. Jo no tinc una cosa semblant.
Però mica a mica vaig sentir que jo en formava part. Que hauría cantat amb ells per la meva pàtria, amb els italians i amb els jueus de Babilònia, tot i que no soc no italià ni jueu. O potser si que ho soc una mica: ara que he cantat amb ells em sento italià i jueu, amb la seva gent, no amb els seus Estats.

Després he pensat que sento una empatia semblant amb altres musiques i altres pàtries. La sento amb el "Freunde", l'himne de l'alegria, un poema en alemany i una musica que compartim els europeus.
També em sento una mica francès quan sento la Marsellesa. Francès amb els francesos, no amb l'Armeé ni la France.

Una cosa semblant em passa amb "l'Estaca". És l'himne de la gent que vol la llibertat. El cantàvem a Catalunya i també el varen cantar a Madrid. Amb tota aquesta gent i amb aquesta musica em trobo a casa. També m'hi trobo ara amb els indignats, encara que els pobres no tenen musica. És una sentiment que comparteixo amb ells, encara que no sempre diuen ni fan allò que jo diria o faria.

Encara tinc més musiques, que ja no son del nostre temps però que comparteixo amb nostàlgia. Parlo de "We shall overcome" com la cantava Joan Baez quan érem joves i compartíem llibertat i democràcia amb gent d'America i de tot el mon. Encara més lluny en el record, la Internacional, que no en sabia les paraules però això no tenia importància.

Aquestes coses de l'empatia son com son, no com haurien de ser. Cadascú te les seves. Ara a mi se'm presenta el "Va pensiero" i em sento italià, jueu , del Magreb, mediterrani. Em sento gent amb aquesta gent, no dels Estats. Crec que sovint els Estats s'apropien de les musiques de la gent. És una llàstima, una confusió.
Penso que a molta gent li passa una cosa semblant però que no ho expliquen. Potser no hi pensen. Jo tampoc no hi havia pensat fins que vaig trobar aquest vídeo

Demaneu el vostre passaport Gent Creativa

2011-09-08T10:48:00.002+02:00

Només cal que ens envieu una foto i que estigueu ben segurs que sou gent creativa. Això vol dir que, artistes o amateurs, esteu disposats a anar a qualsevol punt del mon, a qualsevol país, i oferir el vostre art a la gent.
Millor encara si ho feu amb gent creativa d'aquell país. Podeu cantar en una coral, tocar en un grup, fer cuina de qualitat, participar en un grup de teatre, ballar, escriure poemes, fer fotos...
També ho podeu oferir per Internet.
Feu-ho en qualsevol llengua, l'art és el llenguatge del nostre passaport.

Arribats en aquest punt , alguns penseu que la calor de l'estiu ens ha tocat fort i que patim al.lucinacions. És possible, però no tant com sembla. Per que això ja passa, les coses van cap a qui. Si voleu saber com, continueu llegint . Alguns ja ho han provat i n'estan molt contents.

La primera dificultat, la primera pregunta: què en faig de l'altre passaport? Molta gent pensen que només en poden tenir un. Error. No és cap problema, per que el nostre no és pas exclusiu. Per nosaltres, en podeu tenir tants com vulgueu.

Potser no sabeu una cosa del Dante: ell deia que havia après l'amor a la seva Florència natal al riu Arno. Ell deia que l'Arno li havia ensenyat que la nostra pàtria és el mon, com ho és el mar pels peixos.

De manera que podeu tenir tants passaports com vulgueu.

Ara doncs, abans de que penseu que estic definitivament sonat us parlaré d'un grup de gent que va pel mon amb el seu art. Allà on van , actuen. Ho regalen a la gent, ho combinen amb artistes locals.
Vosaltres podeu prendre contacte amb ells i descobrir llocs on sereu ben rebuts. Llegiu això, si us interessa: http://gentcreativa.blogspot.com/2010/12/vacances-per-gent-creativa.html

En tot cas, si trobeu per Barcelona algú amb aquest passaport, sabeu que el podeu considerar de la casa, un dels nostres. Tots son diferents. Alguns son tan diferents com...(aquí hi podeu posar la mena de gent que considereu més extranya, pel seu país, la seva religió, la seva història, el seu idioma, la seva cultura, la classe social...) . Els més diferents acostumen a ser els del poble del costat. Tan se val, us hi trobareu a gust, sense problemes.

Per que, ja ho sabeu, el més important a la vida és gratis. Ho donem sense cobrar, ho rebem sense pagar. No sempre és possible, però cal intentar-ho. Cal tenir compassió dels que en son incapaços o dels que només donen als de la seva tribu.

En fi , un somni, no? Però un somni que avança pas a pas. Em diuen que l'any passat unes 20.000 persones creatives van venir a Barcelona amb aquest passaport i es van convertir en conciutadans nostres gràcies al seu art. En vindran més, molts més.

Nota final: les idees son de Claudio Magris, te llibres molt interessants. Els passaports encara no els fabriquem per problemes tècnics, ja us avisarem.

El gat i els comptables

2011-08-30T12:13:00.004+02:00

Trobo que últimament, només parlem de diners, de com arribar a fi de mes, dels deutes dels ajuntaments, del deute de Grècia...

Doncs ara us explico un conte, parla d'un príncep que es va quedar sense diners. D'un príncep i d'un gat molt fi. Potser us refrescarà les neurones.

Diu que una vegada hi havia un príncep que vivia en una palau.Era un palau molt famós per que hi feien molts concerts de violins. Tenien una orquestra de violins que tothom apreciava molt.
El príncep també tenia una gat, un gat que li agradava molt la musica i que no es perdia un concert.

Però varen venir temps difícils, una crisi, i el príncep era cada dia més pobre. Un dia, els comptables del regne, que n'hi havia molts, es van presentar al príncep i li van anunciar que calia retallar despeses i eliminar serveis, per que els comptes no sortien. Entre altres, calia retallar els concerts de violí.

Així ho van decidir i es van acabar els concerts i el palau es va quedar sense musica. Allò era molt trist, fins i tot el gat va desaparèixer.

Va passar un temps i la situació no millorava. Un dia, el príncep va veure el seu amic el gat. Majestat , li va dir, ho he pensat molt i tinc una proposta. Cal que els comptables aprenguin a tocar el violí i així tornarem a escoltar musica.

Així ho van fer, per que hi havia molts comptables i van formar una gran orquestra. I el gat ja no va marxar mai més.

La història no és meva, és de Yehudi Menuhin , un gran violinista, un gran amic i un gran home. Era molt fi, com el gat

Ja tenim indignats, ara ens cal l'artista

2011-07-28T11:43:00.004+02:00

Aquesta història tracta d'art i de participants i va passar a Barcelona, a Poble-sec. Però crec que la podrem aplicar a qualsevol procés participatiu, a l'empresa, a la política, als diaris. A totes les situacions que podeu viure a Internet i a les xarxes socials.
Fa pocs dies dèiem aquí "tots som artistes". Ho deia en Pau Casals i també Yeyudi Menuhin. Però atenció, que molts ciutadans artistes i participatius, molt Youtube, Facebook o Twitter no fan una obra d'art. Molts indignats no fan un govern, molts Wikileaks i Christian Lassange no fan un periodista ni un diari.
: http://gentcreativa.blogspot.com/2011/07/tots-som-artistes-lart-en-temps.html

D'acord, la participació és el futur, però sense demagògies.
Doncs, fa pocs anys, vaig participar al barri de Poble-sec a un projecte artístic i participatiu, es deia Ulisses. Ho vaig viure i ho puc explicar tal com va passar. Ulisses, el viatger, era el personatge de la historia, l'heroi del nostre segle, que va d'un país a l'altre. tot plegat hauria de ser una festa al carrer, amb artistes i participants de moltes cultures i origens. Tants com els qui hi ha vivint al barri. Va ser un éxit, però no ho han tornat a repetir. Era conflictiu, és clar. Encara ens queda molt camí per a fer, molta paciència.
http://gentcreativa.blogspot.com/2010/01/quan-tornara-ulisses-al-poblesec.html

La gracia del projecte era reunir artistes, amateurs i ciutadans amb ganes de compartir un mateix projecte, una creació conjunta a partir d'una gran diversitat. Musica, dansa, dissenys, teatre de carrer, disfresses i figures.
Varem reunir la gent, els anàvem a buscar a casa, no esperàvem que vinguessin. Els varem reunir i els hi vam dir, el projecte es vostre, digueu què voleu fer i com. Nosaltres us hi ajudarem.
La diversitat era total, tots els colors, tots els llenguatges, totes les edats i sexes, totes les classes socials. Tots els nivells de talent i de competència. Podia haver estat com la Torre de Babel. Però aquí ve la noticia: hi havia tensions però la festa es va fer, un èxit.
La gent participava per que acceptava una disciplina implícita. Acceptava la regla del talent artístic, la disciplina de la qualitat, la clau de la autoritat que tots respectaven.
qui no ho hagi vist no s'ho creurà, però el mateix passa als prop de 70 projectes artístics i participatius que hem anat comentant en aquest blog.
Podem treballar amb participació, podem assumir la diversitat, però cal l'artista, el que crea la tensió cap a la qualitat. Sense qualitat no hi ha emoció, la participació ja no te sentit. S'apaga la flama. Pot néixer una primera il.lussió, però despres veiem que no valia la pena, que no anàvem enlloc.
Tota la vida he treballat d'enginyer, molts anys amb la informatica i Internet m'he guanyat la vida.
Però cap enginyer (ni cap comptable) poden fer allò que sap fer una artista. És el mateix que sap fer el Josep Guardiola (un altre artista) amb milers i milers de nois que juguen al futbol. Crear l'il.lussió, obrir el camí a la qualitat, al talent i al treball. Dibuixar l'e xit.Els milers de nois s'identifiquen plenament amb els jugadors que arriben a d'alt de tot. Perquè saben que hi arriben amb la disciplina del talent, la qualitat i l'esforç. Això tots ho comparteixen. Veuen que la seva participació tenia sentit.
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/futbol-i-art.html
El contrari d'això és la força dels diners, el poder, la rigidesa que desarma el talent, la burocràcia. Mireu al voltant vostre, veureu molts artistes i molta gent creativa, tots ho podem ser. Però també veureu gent sense talent, que tanca portes.
Necessitem doncs l'artista

Tots som "artistes". L'art en temps dificils

2011-07-12T12:44:00.007+02:00

Tots tenim un do natural per a la creació artística. És clar, uns tenen més talent que altres, però això no te tanta importancia. L'important és aprofitar el que tenim. Nomes cal que els artistes ens ajudin, que organitzem projectes on participar.
Això no és un invent ni un bon desig, és una realitat.
Ja fa temps que ho van intuir gent tant artista com Yehudi Menuhin o Pau Casals.Però encara hi ha molta gent que no s'ho pot creure.

D'això parlem aqui, d'aquesta gent anònima que arriben a participar i a crear. Això els hi canvia la vida, millora el seu barri o la seva ciutat, desconcerta els mercats, genera nous artistes independents, canvia les regles de joc. Molta gent ja no es conforma a ser sempre, public passiu. Internet ho està facilitant.

Poden ser nens o grans, homes o dones, il.lustrats o analfabets, nadius o immigrants, malalts, incapacitats ex drogadictes..Ens ajuda a superar barreres de cultura, religió, nacionalismes, classe social, sexe,les derivades de la malaltia o de la minusvalia.

Tots ho necessitem si volem viure o treballar de forma creativa,col.laborar a la Xarxa,formar part d'un equip, superar la rigidessa adquirida a l'escola. Molts enginyers ho practiquen.
Tenim la capacitat, només cal que ens hi ajudin.

Aqui, en aquest blog, Gent Creativa, anem descobrint entitats que ho practiquen
de mil formes. Primer pensavem que eren una minoria, una excepció. Ara sabem que son una autentica invasió. a tot arreu, als llocs més increibles.

Nosaltres us hem parlat i donat referencies de més de 70, d'aqui i de tot el mon. Però n'hi ha moltes més, no donem abast.
Amb tota discreció hem anat fent cami, ara son més de 500 els visitants mensuals del blog. Van creixent

Potser us pregunteu qui son la gent que mira aquest blog, que hi busquen?
Tenim estadistiques. Aquests son els temes més visistants, per ordre de preferencia:
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/la-gent-creativa-som-contribuidors.html
Sobre el sentit de l'art i la participació en la societat post crisi.

http://gentcreativa.blogspot.com/2011/02/una-idea-pels-que-tenen-problemes-per.html
Això anava pels ajuntaments curts de pressupost. Art i participació pot ser una resposta.

http://gentcreativa.blogspot.com/2010/02/ciutats-creatives-en-parlarem-molt.html La vida de la ciutat depen de la creativitat de la gent, sobretot en projectes col.lectius.

http://gentcreativa.blogspot.com/2010/09/societat-i-cultura-laposta-del-conca.html De com una entitat publica fa una aposta per l'art al servei del ciutadà i no del gremi dels artistes. Sobreviuran?

Ho sabem .La gent creativa ja forma part delanova societat emergent post crisi. Només cal tenir ulls a la cara per a veureu-ho.

Amb vosaltres arrivarem encara més lluny.

Les hipoteques: no esperis que t'ho expliquin.

2011-07-05T11:29:00.005+02:00

A la "gent creativa" li agrada actuar. Actuar millor que fer d'espectador. Fer coses millor que consumir-les. Estem parlant d'art, és clar. Però per una vegada veiem com quest estil de vida s'està ampliant a altres camps de la vida social. Crec que això és precisament una de les característiques dels nous temps.
Que no t'ho expliquin, participa-hi!

Doncs estem parlant d'hipoteques i de famílies que estan perdent el seu pis pels desnonaments judicials. Ja ho sabeu: hi ha un grup de persones que es presenten davant de la casa que el jutjat pretén buidar i no se'n van fins que el jutjat no ho deixa per a més endavant.
Si voleu viure aquests fets i formar part d'un d'aquests grups us facilitem el contacte. Una associació de Barcelona que ja compta amb una xarxa a tot Espanya

http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com

Com que es tracta de veure qui aguanta més, cada plantada pot durar hores i així tindreu ocasió de parlar amb la gent ( tothom parla amb tothom, encara que no es coneguin). Tornareu a casa amb un munt de reflexions sobre la crisi, sobre el "qui és qui" d'aquesta història. Gent amb noms propis.
Alguns hi van amb els fills per que vagin aprenent de la vida. Per que us imagineu una mica de què va, us anticipo aquí algunes preguntes que la gent es fa en aquests casos. Son preguntes que podreu aplicar a tota la crisi financera internacional sense dificultats. Però s'enten millor en un cas concret i visible, sense parlar de mercats ni de coses abstractes. Senti comú.

Per exemple: Per què la gent que va a frenar els desnonaments son tan diversos, n'hi ha de tot arreu, de tota mena. Qui son "aquesta gent"? com encara diuen alguns polítics que porten el rellotge atrasat. D'on venen? Quines banderes aixequen? En nom de què o de qui parlen? Son perillosos? Volen destruir la nostra democràcia, el nostre sistema?

Un altra pregunta: Com és que el banc o caixa reclamen diners a una família que no te ni per pagar el seu pis? Realment esperen cobrar alguna cosa de gent marginada com aquesta? Quin valor real pot tenir aquesta hipoteca pel propi banc? No és això allò que en diuen una hipoteca-escombraria? A qui volen enganyar amb aquesta comèdia, els bancs, és clar? Ajuda a millorar el seu balanç un actiu com aquest? Qui es pot creure doncs el seu balanç?

Per què un banc que s'arrisca en donar crèdits se'n beneficia quan l'encerta i no en pot sortir perjudicat quan la pífia? No son ells els experts en valoracions immobiliàries?

Per què el sistema legal que protegeix al banc i es vigent a Espanya no ho és a tot Europa? Necessiten els nostres bancs viure sota una tutela que els protegeixi dels propis errors?

Sembla que l'associació PAH intenta negociar amb cada banc o caixa per a trobar una solució per que la família pugui continuar vivint al seu pis tot pagant un lloguer. Per que si això és possible no s'aplica ja a tothom i s'atura aquest malviure per a milers de famílies?

Per què de tot això no se'n parla clar? És un tabú? Sembla que en els dos anys que venen n'hi haurà uns 500.000 casos. Com poden parlar de confiança en l'economia i en la política si els polítics miren cap un altra banda, si consideren poc rellevant aquesta violència sistemàtica. Som formigues?

Parlar i escoltar la gent d'aquests grups pot ser una gran experiència. Si hi porteu els fills, ells mateixos us faran les preguntes que vosaltres podreu anar contestant.
No espereu que us ho expliquin, ho podeu viure.

Gent Creativa. Cap el tercer any

2011-06-30T14:01:00.002+02:00

Sí senyor, ja hem fet els dos anys i hem començat a caminar cap el tercer.

Això vol dir, un blog amb més de 100 notes, podria ser un llibre.

Però sobretot, vol dir gent que va llegint les notes. Entre 400 i 500 cada mes.

També vol dir que aquí hi ha molt futur. No ho emblava pas quan varem començar, per que sembla que els temps van madurant i que les coses encaixen, cada dia més.

Al final, quan parlem de Gent Creativa, de què parlem?

Dons ho podríem dir així: “el millor de la nostra vida, és gratis. Ho rebem sense haver de pagar, ho donem sense cobrar”

Naturalment, això val per la creació artística i per a totes les activitats. Cada dia ho vivim amb la gent que trobem. Aquest cambrer que em posa un cafè, ho fa només per que li paguen per a fer-ho i prou? Aquesta infermera del CAP que em dóna un servei, aquest professor que m’ensenya, aquest músic que toca?

La vida pot ser molt trista si només fem el que fem pels diners. A més, quan ho fem així, es nota, es nota molt.

Si, ja sé que us deuen i no us paguen. Però no podeu viure amb un llibre de comptes al lloc del cor. Us podeu quedar congelats.

Això és potser el que Bernard Stiegler ens explicava al CCCB fa un parell d’anys. Parlava d’economia “contributiva”. Aquí ho podeu trobar: http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/la-gent-creativa-som-contribuidors.html

Si volem ser alguna cosa més que consumidors, gent enganxada pel consum d’objectes, ens cal ser “gent creativa”. Això val pels que practiquen l’art, d’alguna forma, al nivell que sigui, sols o en grup. Sobretot si ho donen als altres, d’alguna manera.

És clar que també hi ha altres formes que no són artístiques, com els d’esportistes (amateurs o professionals) o els emprenedors (que intenten fer coses de valor tot guanyant diners), o els que treballen (cobrant) per a donar el millor servei a la gent.

De gent creativa en podeu trobar a les situacions més insòlites. Aquí hem parlat d’alguns exemples que passen prop de nosaltres, amb gent que són com nosaltres.

Hem parlat de gent que ve de tot el món a Barcelona de vacances per a practicar algun art, com cantar, pintar, ballar o cuinar. N’hi ha milers, cada any. A Barcelona Turisme Creatiu en veureu diversos exemples: http://gentcreativa.blogspot.com/2010/12/vacances-per-gent-creativa.html

Gent que participa en dissenyar una festa, en produir-la i en realitzar-la amb els seus veins. http://www.fusic.org/cms/index.php?option=com_content&view=article&id=64:torna-la-llegenda-dun-mar-vivent&catid=1:general&Itemid=6

Si voleu veure dotzenes de poblacions que ho estan fent, podeu visitat aquest espai http://www.tallersperalafesta.org/portada/principal.asp

Gent que ha emprés el camí de formar un grup musical i fer quilòmetres de carretera per donar concerts. Que fa la seva música amb convicció. Que no sap di algun dia s’hi guanyarà la vida, però ho fa amb ganes.
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/els-beatles-avui-ja-no-serien-el-mateix.html

Gent que ha arribat fa pocs anys des de molt lluny, que ho tenen difícil per a conviure amb els seus veïns, que viuen en barris amb pocs recursos ...i que un dia troben l’oportunitat de cantar junts amb altres veïns, de conviure sense conflicte: http://gentcreativa.blogspot.com/2011/06/musica-i-dignitat-1500-nois-i-noies.html

Tots ho fan gratis, ho donen sense cobrar. Que siguin amateurs o professionals, tan se val. El que compta és allò que fem mes enllà dels diners. Compta per nosaltres, per la nostra dignitat. Per que això ens fa ciutadans. Compta pels altres. Així anem fent possible una nova societat “contributiva”.

Música i dignitat: 1500 nois i noies canten amb artistes

2011-06-21T11:13:00.005+02:00

Si algun despistat s’hagués colat a l’Auditori de Barcelona el dia 10 de juny, potser s’hauria imaginat que allò era una festa de fi de curs.

Una festa grossa, per que cantaven set corals amb una banda i una orquestra del Raval de Barcelona.

Però l’ambient era ben diferent, la química hi era. Vull dir la química de la creativitat compartida.

En realitat, no calia anar a l’Auditori: l’important eren els tallers musicals que durant tot el curs varen facilitar la trobada de nois i noies de molts orígens diversos, compartint les cançons i la música.

A l’Auditori s’hi respirava l’aire d’aquells tallers, mireu les fotos, això no s’improvisa.

Aquells nens i nenes havien passat per una immersió en la música, amb dos conjunts musicals de qualitat, amb artistes. Allò no eren pas classes de musica, ja ens entenem.

Una experiència de creativitat que és el millor passaport cap a la dignitat i la ciutadania. Especialment, quan el món adult on hi viuen encara és tan ranci, tan carregat de reticències i de sobreentesos que ells hauran aprendre si volen sobreviure.

Una dosi de dignitat, ara que sembla que la dignitat es torna a cotitzar. Potser no cotitza als mercats, però si que ho fa al cor de molta , molta gent. Més del que sembla

Si en voleu saber més sobre qui ho fa i com... podeu començar per l’Escola de Músics, una institució de formació reconeguda per la seva qualitat i per la seva iniciativa, una peça bàsica del món musical de la ciutat, una escola privada. Veiem que no els hi cauen els anells per anar a tocar amb la gent creativa més jove del Raval i del Besòs: http://www.lescolademusics.com

Visiteu també el programa Pla Educatiu d’Entorn que arriba a moltes escoles de Catalunya amb idees que salten els esquemes acadèmics: http://www.xtec.cat/lic/entorn/index.htm

Els indignats i la Declaració del “consens de Barcelona”

2011-06-16T13:51:00.002+02:00

“El consens de Barcelona” es un document que podeu trobar aquí
http://consensus.nova.cat/ca/node/1480

Crec que us interessarà si heu seguit el moviment dels “indignats” amb curiositat o amb simpatia.

Vosaltres us heu preguntat, en el fons, què volen?

La resposta millor que he trobat fins ara és aquest document. Negre sobre blanc, un conjunt d’experts i de ciutadans de tot el món ha treballat durant mesos per a posar en solfa allò que ens evoca avui la paraula indignació.

Fa poques setmanes han donat forma a aquesta feina conjunta i ara l’ofereixen a tothom que vulgui recolzar-lo. Aquest és el camí, molta gent l’estava esperant.

No es tracta de liquidar la democràcia per inútil sinó de condicionar als agents politics i les institucions per a canviar les regles de joc, per respectar la dignitat, aquí i a tot el món. No és un tema local, ni una batalleta entre un cap de policia i uns quans violents.

Per què mes enllà de l’anècdota d’acampades a les places públiques, crec que estem davant d’un moviment cultural d’abast mundial. Un fet que es aquí per a quedar-se molt de temps i que acabarà modificant les regles de joc

El tema de fons és molt evident i molt fort: tenim dignitat? No ens ho hem preguntat quan hem contemplat abusos sistemàtics del món financer amb total impotència?

Si abans guanyaven molt i produïen poc o res, per què ara que han perdut en aquesta loteria que els han muntat, no saben fer-se càrrec de les seves pèrdues?

Per què ens hauríem de prendre seriosament la seva lletra petita dels contractes d’hipoteca?

Per què hauríem d’acceptar el xantatge dels que ens estan amenaçant amb el caos total si els hi toquem el patrimoni? No és estrany que els governs i els polítics estiguin anul·lats, ells son les primeres víctimes. No són pas els protagonistes, han renunciat a ser-ho.

Aquí i a Londres , a New York , a Paris, a Frankfurt... al final els financers hauran d’assumir les seves pèrdues, com tota empresa. Aquestes són les regles, les seves regles, per cert.

Una situació semblant la varen crear fa us anys a Amèrica del Sud i al final varen assumir les pèrdues. Ara les hauran d’assumir a Grècia i arreu. A Islàndia ja han pres aquest camí.

Alguns ja en parlen, molts miren cap un altra banda i es fan el distret. Els ciutadans al·lucinen. Però no som formigues, com alguns pensaven. Tenim dignitat i ens indignem

Les regles de joc canviaran, molt abans del que alguns creuen, per que la gent, a tot el món, està reaccionant. Tindrem una reacció pacifica o violenta? Esperem que els incidents del Parlament nomes seran una anècdota i que la violència quedi aviat descartada.

Precisament, l’assumpte del Parlament de Catalunya ha esta una distracció , la ingenuïtat d’un moviment que no té disciplina suficient per a muntar-se un servei d’ordre com els partits o els sindicats saben fer molt bé. Sense un servei d’ordre, una brigada de deu violents poden condicionar una manifestació de 3.000 persones. Ho hem vist tots.

Una anècdota que alguns voldrien que fos també el final dels indignats. No s’ho poden pas creure. No són pas tan ignorants.

“Els sons visibles”, són imatges de la creació musical

2011-06-09T13:26:00.002+02:00

Són 28 imatges d’Ariadna Trias que es presenten a Mataró a partir del 3 de juny.

Són emocions compartides a través de l’art de la música, com ells diuen

Són imatges que els nostres protagonistes no ens podrien explicar en paraules: http://elssonsvisibles.blogspot.com/

Si no aneu a l’exposició visiteu la web. Són fotografies que no s’obliden

Però això no es pas tot...

“Els sons visibles” forma part del projecte “Art social”.

Si mireu el programa d’activitats i les entitats que hi participen quedareu impressionats: http://www.artsocial.net/

“Art Social” reconeix el potencial creatiu de les persones, infants, joves i adults amb diversitats funcionals que participen en activitats musicals amb la seva forma singular d’experimentar la música i d’interactuar a través seu.

Hi trobareu exemples d’arterapia, projectes per a joves (des de professors de filosofia que treballen amb la fotografia, fins accions que promouen els valors cívics o que estimulen als joves a autogestionar-se), projectes amb nens en contextos singulars o conflictius, persones amb discapacitats intel·lectuals, persones sordes, discapacitats diversos que contrasten els seus punts de vista.

Tot es mou a partir de la creativitat de la gent. Potser l’expressió “art social” ens podria fer creure que son accions socials i assistencials, on el ciutadà es el receptor passiu de la benevolència dels forts i dels bons. “Serveis socials” son sovint l’equivalent d’assistència a desvalguts. “Art social” podria amagar una realitat vergonyant “d’art per a pobres”

Però aquí, el punt de partida és la creativitat que tots portem a dins i que cal estimular i facilitar. Això és el que fan a Mataró aquests dies. Són entitats que ho fan tot l’any, a Mataró o a altres ciutats.

Per a ells, la paraula social es refereix a la seva voluntat d’induir “canvis a nivell social”, en diversos sectors, com dones, discapacitats, salut mental, nens, joves...

A través de les diverses disciplines: teatre, dansa, música, fotografia i vídeo...

De les entitats que hi participen, avui no en parlarem, ho farem més endavant, són moltes i molt diverses, amb idees molt interessants. D’algunes ja hem parlat aquí.

Fotògrafs i ONG

2011-06-07T12:08:00.003+02:00

“Imagen en acción” és una agencia de fotografia sense ànim de lucre. Volen millorar la visibilitat d’ONG i col·lectius del tercer sector.Sense ànim de lucre vol dir que fan el que poden per a cobrar només el que el client pot pagar, si es tracta d’entitats d’interès social.

Si entreu a la seva web veureu que fan feines amb gràcia

http://imagenenaccion.org/objetivo-solidario/objetivo-solidario-11/

Humor i crisi

2011-06-02T11:41:00.004+02:00

El bon humor no el perdrem pas, ni en plena crisi.

Aquí teniu una bona mostra. El que ho ha fet sap de què parla. No n’hi ha prou de ser divertit, cal tocar bé la música.

Ja veureu que aquest vídeo, en el fons, també parla dels trilers i dels ludòpates que ens han portat a la misèria. Tots en coneixeu, sobretot si parlem de la nostra estimada crisi immobiliària.

El problema és que sembla que molts d’ells no s’han adonat dels que han fet i semblarien disposats a continuar amb la “juerga”, sinó fos que s’ha acabat el whisky.

Per això, sortir de la crisi, també es una qüestió d’ètica.

Per això ens cal escoltar als “indignats”.

Per això n’hi ha que en parlen amb tant de menyspreu o amb tanta irritació.

Per que els hi recorden coses que preferirien oblidar.

Però no perdrem el bon humor...

A Badalona sí que fan coses

2011-05-31T10:52:00.004+02:00

Això em diuen uns amics i ells ho saben per que hi són. No cal dir que me’n alegro molt.

L’altre dia parlàvem sobre el triomf electoral de la xenofòbia badalonina. A mi em semblava que no s’hi havia fet gran cosa en el terreny cultural. Però ara tenim més informació, fantàstic..

En tot cas, de Badalona, n’hem de parlar. No entenc que la tercera ciutat de Catalunya no estigui avui en el centre de les nostres preocupacions.

Com si fos suficient no parlar d’una cosa per que aquesta cosa ja no existís.

Què fa i què no fa la gent creativa de Badalona, això és important

La gent creativa dels barris de Badalona Sud fa “Barris en solfa”. Això no és pas una improvisació: darrera hi ha una entitat amb un programa, Veus i música per la integració que funciona des del 2005.

L’entitat també és present a Nou Barris i mes enllà, a Barcelona Nord.

Estem parlant de Músics per la Pau i la Integració
http://www.musicspauintegracio.entitatsbcn.net

Aquesta associació va néixer el 2004, formada per musics catalans i llatinoamericans. Un espai solidari d’ensenyament i pràctica artística de la musica per a nens i joves immigrants i locals amb pocs recursos.

L’Orquestra de Cambra Iberoamericana de Catalunya és l’altra activitat de la associació, potser meé coneguda pel públic. Si sentiu parlar d’ells, us recomano que hi aneu a escoltar-los, val la pena

Un fet recent i molt significatiu. El passat mes d’abril, “Veus i Música per a la Integració” celebrava una classe magistral de violí per els seus professors amb la professora Susan Siman de Veneçuela. Així començaven una col·laboració amb l’entitat pública d’orquestres juvenils de Veneçuela, de la qual ja hem més d’una vegada. Són, penso, un referent mundial en matèria de creació artística amb participació ciutadana.

Això es fa gràcies al consorci públic Badalona Sud.

Ja veiem doncs, que a Badalona si que hi ha gent que sap com cal fer les coses.

Encantats doncs de trobar que el mon va millor del que pensàvem.

Però de Badalona hem de parlar. Serà que la xenofòbia es com la sida dels primers anys, un mal que no volia soroll?

De moment, crec que és indiscutible: Badalona es la capital de la xenofòbia catalana.

Ens hi hem de conformar sense remissió?

(Per cert, ara veig que d’aquesta associació ja n’havia parlat aquí el 30 de novembre de l’any passat. Allà també hi ha un link per a veure el famós projecte de Jose Antonio Abreu de Veneçuela)

Perquè a Badalona i no a Santa Coloma?

2011-05-27T11:53:00.000+02:00

Ara que vivim pendents de Badalona, quan ens preguntem si la xenofòbia arribarà o no a l’alcaldia de la ciutat, la tercera de Catalunya... val la pena que ens aturem una mica, que mirem d’entendre què passa, més enllà dels tòpics.

Diuen alguns diaris que a Badalona hi ha molts immigrants i això ha provocat el conflicte. Però, ens podem preguntar, per què a Badalona i no a Sta. Coloma de Gramanet ni al Raval de Barcelona?

Bé, no en tic la resposta, no m’ho he pogut mirar de prop, només tinc algunes pistes que caldria investigar fins al final, com a les novel·les policíaques.

Per exemple: sé que a Sta. Coloma hi ha una biblioteca pública que s’esforça per a crear activitats on els immigrants poden participar. La biblioteca esdevé la seva porta d’entrada a la ciutat.

Què fan al Raval? Des de fa anys, hi trobem activitats artístiques gestionades per fundacions que s’obren a la participació de tots, amb música, amb teatre o arts plàstiques, adreçades als nens o als adults

Què passava a Mataró fa mig any? A Mataró també ha tret molts vots la xenofòbia, però potser no era inevitable. Fa mig any parlava amb la responsable d’un centre cívic d’un barri conflictiu. Jo li recomanava de preparar una festa dissenyada i fabricada per artistes i voluntaris de totes les comunitats, de celebrar-la en una plaça especialment conflictiva.

La seva resposta va ser depriment: “a l’ajuntament ni m’escoltaran, si hi vaig amb aquest tema”.

Què fan a Roquetes, prop de Tortosa? Hi ha un grup de dones del Marroc que no surten de casa, venen del poble més perdut de la seva muntanya. Viuen fora del món. Son un perill real, elles i la seva família son a l’edat mitjana. La biblioteca pública inventa un programa adreçat a aquestes dones, per aconseguir que vinguin a la biblioteca, elles que mai hi haurien posat els peus. Funciona.

Per què alguns fan coses i altres no en fan? No ho entenc, ningú no ho explica. Els diaris continuen dient que hi ha conflicte per què hi ha immigrants

Què passava a Badalona? No ho sabem. Potser ara algú s’hi està fent la mateixa pregunta.

Idees, idees idees.

Si ens falten idees, aquí n’hi ha una que trobo genial.

Passa al Mercat de les flors, es diu Dansa en Família

Mireu aquest vídeo i veureu de què parlem:
http://www.xiptv.cat/video/47258?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562Aquí , les paraules sobren.

Però, per que sempre hi ha algun distret, això que veieu no és un classe de dansa.

És gent que balla amb els nens i que s’ho passa molt bé. Cal escoltar-los, estan encantats.

Venen en família, amb els nens comencen a ballar entre ells, però al cap d’una estona, adults i nens es barregen, tots ballen plegats.

Ballen amb artistes de primera, no es una “festa de fi de curs”.

Diuen que ballant es troben amb l’Altre.

Diu el responsable: ens podríem estalviar fronteres, guerres, friccions. No cal que ho digui, es veu. La dansa es un llenguatge que funciona, parlant no s’entendrien.

Sembla una dansa per a divertir als nens. En realitat és una dansa pels pares. Els nens, de vegades, ens ensenyen a ser més persones.

Si voleu saber mes de Danza en Familia del Mercat de les Flors: http://www.danzaenfamilia.com/

Creació als instituts de Barcelona: poca, però n’hi ha.

2011-05-19T13:55:00.004+02:00

Ja ho crec. Podem parlar de dos projectes que funcionen, l’un orientat a les arts plàstiques, l’altre a la dansa.

Un i altre tenen molt bon aspecte. Quina llàstima que això no arribi a tots.

Però anem començant. Millor tard que mai.

El més recent es diu “Mostra tot dansa”:
http://www.mercatflors.cat/fitxa/457/projecte-de-dansa-per-a-secundria

i surt del Mercat de les Flors, l’Institut d’educació de Barcelona i l’Institut del Teatre.

Proposen la dansa contemporània com una vivència i experiència tan personal com col·lectiva per a tot l’alumnat dels Instituts d’Ensenyament Secundari públics de Barcelona que s’hi han volgut acollir.

Organitzat en diverses fases de treball: formació de professorat, creació coreogràfica conjunta i mostra dels resultats a l’escenari.

Enguany incorporen un coreògraf professional. Això comença doncs ser art.

De moment, no en sé molt més que això. Però en parlarem, quan tindrem més noticies.

L’altre projecte es diu “En Residència” per que compten amb un artista plàstic que està com “resident” en un institut, durant mesos. Enguany ho fan a cinc instituts. Ho gestiona el grup A Bao A Qu www.abaoaqu.cat

Amb el suport del Consorci d’educació de Barcelona (Generalitat i ajuntament) http://www.edubcn.cat/ca/

Petits però molt interessants, si jutgem pel que ens expliquen.

Els creadors intervenen als instituts com a autors, desenvolupant una obra pròpia. Hi ha participació, diàleg i el contacte directe dels alumnes amb l’obra i amb el seu creador.

La reflexió i l’anàlisi també són parts molt importants del procés d’aprenentatge. Han creat blocs., un per cada projecte,que faciliten el procés compartit.

Els propis artistes presenten algunes reflexions . Què significa per un artista col·locar el seu taller en mig de nois i noies d’un institut ? Molt, pel que diuen. No en surten pas indiferents. Si ho sapiguessin els artistes de la ciutat, farien cua per a ser-hi.

Això diu, entre altres reflexions, Salvador Juanpere :

Sovint el nostre treball és endogàmic, acollim referents del nostre propi

món cultural, disciplinari, per retornar-los de nou al propi

món al que pertanyem en una mena de flux retroactiu.

Participar en projectes d’aquesta mena dóna una força

centrífuga al nostre mètode de treball que el fa sortir dels

llindars del conegut, alimentar-se de vida, de realitat.

Un altre artista, Lluís Sabadell Artiga, diu:

Durant aquests mesos han succeït moltes coses que a

tots ens han meravellat. Però, sobretot n’hi ha una que

crec que és la que destacaria més: el fet de formular les

preguntes i de fer-ho correctament (“Com milloraries el

teu carrer?” o “Què trobes a faltar en aquest espai?”,

etc.), dirigir-les d’una manera tan personal i col·locar-les

a l’espai públic engega uns mecanismes mentals que

tenim adormits, i ens fa reflexionar d’una manera diferent

sobre l’espai urbà i el nostre paper com a actors actius.

I per acabar, perquè no acabaríem mai, una frase del grup A Bao A Qu que diu molt amb poques paraules: pels alumnes això és creació: “una oportunitat de ser subjectes”

O sigui, gent creativa.

Malgrat tot, bones noticies

2011-05-11T14:50:00.005+02:00

Es així, aquí portem bones noticies. A qui això no li agradi, qui busqui desastres i indignacions, és a la porta del costat. Apa, que n’hi ha tant, que podran triar.Hi ha bones noticies que venen de la “gent creativa” i de molts que s’hi semblen. N’hi ha més cada dia. Quan varem començar aquest blog, crec que aviat farà dos anys, no ens ho podíem pas imaginar.

Trobem gent que fa coses creatives, que parla de la persona i de la seva dignitat i del ciutadà. Potser ara n’hi ha més que mai, perquè la crisi ho està posant de manifest.

Ja ho dèiem fa poc, la crisi no ha caigut del cel, ni ens arriba del infern. Som tots plegats que ens hi hem ficat. Els “trilers” famosos, en són la imatge. Els que tiren les cartes i enganyen, i els que volen ser enganyats, uns ludòpates totals.

Com deien abans, els que venen duros a quatre pessetes i els que els compren. Les bombolles immobiliàries son això, al cap i a la fi. Desprès, però, tots a queixar-nos al govern.

Als que no jugaven, Als que s’ho miraven, també els hi toca pagar el desastre. Els que produïen riquesa i feien rutllar el país, aquests també en paguen les conseqüències.

Trilers i ludòpates formaven la gran piràmide des de la petita especulació fins a la City de Londres i fins a Wall Street, perquè n’hi ha de petits i de grans.

Ara podeu anar pel carrer i mirar la gent que passa. Intenteu endevinar, els que tiraven les cartes, els que jugaven sense parar, els que creaven riquesa, els que s’ho miraven i es pensaven que eren fóra del joc.

Ningú no era fóra del joc, ara veiem que tots plegats ens havien robat la cartera.

Però ara no veiem ningú que ho vulgui reconèixer, que s’adoni del que estava fent, que ens digui que no ho farà mes, que estigui disposat a invertir alguns dels diners que han fet, sense crear riquesa, en millorar el país.

Per que ara no hi ha crisi per a tothom, molts n’han guanyat molts i encara en volen més. Potser per això no els hi importa la corrupció, si és la dels seus...

I les bones noticies? Dons, justament. Tanta immundícia i tant globalitzada, està despertant els ciutadans del mon.

Comencem per Stephane Hessel i el seu llibret “Indignaos” que publica Destino. N’han venut 200.000 en sis setmanes i encara no ha sortit en català. Es pot comprar per 5 € online: http://www.planetadelibros.com/indignaos-libro-49695.html

http://www.edicionessimbioticas.info/Indignate-de-Stephane-Hessel

A França és un gran èxit, està sortint en tots els idiomes

És una crida als ciutadans contra l’abús del sistema financer i la crisi

Dignitat, democràcia, bé comú.

Això proposen en el seu llibret “Reacciona” un conjunt d’autors, en la mateix línia. Hi ha esperança. Mayor Zaragoza hi diu, per exemple: “ha llegado el momento de rescatar a los ciudadanos” http://www.librosaguilar.com/es/libro/reacciona/

De llibres se’n poden trobar molts que expliquen la crisi . Però la novetat d’aquests és que són pamflets, crides a la gent per a sortir de casa i actuar

La gent creativa crec que també som d’aquesta mena de gent. Amb les activitats de creació artística projectades sobre el nostre entorn i sobre tota la societat, ens hem posat a caminar. Afirmem la dignitat de la persona, de totes les persones. Amb la creació artística ens descobrim ciutadans. Es quan tenim dignitat i respectem la dignitat dels altres, quan ens podem indignar.

Dignitat que tots compartim, els europeus i els nord-africans que surten al carrer i es juguen la vida, no en nom d’una nació, ni d’una religió, ni contra ningú, sinó per afirmar-se com ciutadans. Això ho compartim, ara amb la crisi, mes que mai.

La resta son petites baralles locals, drames sentimentals i records d’infància que tots tenim i tots estimem.

Indigneu-vos, gent creativa!

Un llibre viu: “Processos creatius transformadors”

2011-04-21T12:55:00.004+02:00

És un llibre viu, per que parla de creació artística de milers de persones durant els últims anys, a l’extraradi de Barcelona.

Si us interessa saber com s’ho fan... hi trobareu exemples i recomanacions pràctiques.

Aneu a la web d’Artibarri i us els podreu descarregar:
http://www.artibarri.org/index.php?option=com_docman&task=cat_view&gid=42&Itemid=67

Són moltes entitats, unes 30 i amb molta gent. Calculo unes 3000 persones per entitat. Prop de 100.000 persones hi han participant amb creacions ens aquests últims anys.

Però les xifres no volen dir gran cosa: el que compta és que es tracta de gent activa, que fa creació artística gràcies a aquestes entitats. Nens i grans, natius i nouvinguts, homes i dones, artistes i amateurs, que des de la creativitat treballen per a transformar el seu entorn social.

Es tracta, en definitiva, d’una escola de ciutadans amb una ambició notable: la creació artística allà on és més impossible esdevenir un ciutadà.

Un esforç personal que no es limita al millorament personal, sinó que ambiciona transformar una ciutat amb masses portes tancades

Em pregunto per què un fet tan notable resulta tan poc conegut. Em pregunto per que els artistes de la ciutat, els oficials, no els ajuden més. Sobretot els artistes que gaudeixen dels diners públics de la cultura, de les institucions culturals. Tants milers de gent creativa podria donar moltes oportunitats de creació a molts i molts artistes. Tenim alguns bons exemples a casa nostra. Ara només caldria que les altres entitats i els altres artistes no es quedessin mirant cap a un altra banda.

Per aquestes entitats que lluiten en primera línia, no ha arribat la crisi econòmica en la cultura, doncs per que ells sempre havien estat en crisi.

Alguns potser pensen que aquest gent és irrellevant, que no són un part important de la nostra cultura. Però nosaltres volem dir-ho ben alt des d’aquí: això és el futur. D’aquests nous ciutadans viurà la nostra ciutat, des d’aquí farem la ciutat post crisi. Des d’aquí i des de totes les iniciatives que obren les portes a la gent creativa. A l’extraradi i al centre de la ciutat, a les institucions i equipaments culturals autènticament oberts a la creativitat de la gent, en tots els camps de la societat, a l’escola i a la feina. La creació artística arriba a tot arreu si no li tanqueu la porta

En tots els camps, tant artístics com socials i econòmics, tenen quelcom a dir els ciutadans, els que creuen en la dignitat de la persona, la dignitat que ve de dins, no d’un passaport ni d’un compte al banc, ni del sexe, ni d’un diploma... que creix en la comunitat i es projecta tant lluny com cal, allà on altres ciutadans també creuen en aquesta dignitat que es la mateixa per a tots, que lluita contra el canvi climàtic, contra les dictadures del nord d’Àfrica, contra la pobresa del món, contra els abusos de les especuladors de la costa mediterrània, contra el cinisme dels polítics que retallen els diners dels pobres per a donar-los als rics, contra els financers de la ruleta mundial.

Al final, anirem veient que aquests financers de Wall Street, amb la seva estafa mundial ens han ajudat a descobrir que som ciutadans mundials. No us perdeu aquest llibre, parla del vostre futur.

Trilers a Wall Street i a la Rambla de Barcelona

2011-04-19T12:53:00.004+02:00

En aquest blog parlem de creació artística i avui no farem pas una excepció.
Però ens agrada trobar les formes imaginatives que te la creació artística d’infiltrar-se a la vida de cada dia. Això fa la creació molt més emocionant
Per exemple, per què els ciutadans haurien de fer creació artística davant la crisi?
Ja ho veureu tot seguit.

Per exemple, que hi ha de més emocionant que donar-se una volta per la Rambla i veure els trilers en acció? Contemplar l’entranya cerimònia del que perd uns diners que mai no podia guanyar, un ritual vell i conegut. És un enigma, però funciona. El triler que li pren els diners, la víctima i que és desventurat per la seva passió pels diners. Ho veiem i sentim indignació, però també vergonya. I tornem a començar que no ha estat res.

Hi ha molt a aprendre d’aquests entranyables trilers de la Rambla. Ells no s’emporten un gran botí, i ho fan a la vista del públic. Més perillosos son els nostres trilers locals, gent d’aquí de tota la vida, experts en embolicar al personal amb les especulacions i els palaus de la música. N’hi ha tants, però ja són vells coneguts, com si fossin de la família. És un vell ritual. Ho veiem i sentim indignació, però també vergonya

A Wall Stret passa al mateix però en global. Aquells “artistes” dels jocs de mans ens roben a distància, a tot el món, als que hi juguen i als que no hi juguem, a les empreses , a les famílies, als ajuntaments, als bancs i a les caixes, als estats. Internet també serveix per això.

No em digueu que això de les finances es molt complicat i que no ho arribeu a entendre. Ara no teniu excusa, aneu a veure Inside Job (amb subtítols) al cines Verdi de Barcelona. Si viviu fóra, agafeu el tren, això val més la pena que visitar la Sagrada Família. Té un Oscar, s’entén i està ben feta. No hi ha excusa, els ciutadans haurem de saber com ha estat la crisi, qui ens ha pres la cartera

És com el canvi climàtic. No em digueu que es molt complicat. Precisament, el film “Una veritat incòmoda” d’Al Gore és molt entenedor. Els ciutadans ens hem de preparar per quan arribi el dia. Saber és el primer pas. Saber i no deixar-nos distreure per histories menors.

Per que estic convençut que arribarà el dia. No parlo de la gran revolució, com en parlaven els avis. Parlo del dia que podrem dir que ja ha passat el xàfec i que podem tornar a respirar amb una mica de calma. El dia dels ciutadans, no dels politics, que ara fan el que poden i el que no poden

A on són doncs aquests ciutadans? Són entre nosaltres. Són gent que han descobert que la dignitat d’un persona es porta a dins. És cert que l’art, com tantes coses, ens ajuda a descobrir-la. Ens hi ajuda al barri, a la ciutat, no ens hi farem pas sols.

Però ara esta passant un fet nou: els trileros globals, ens estan descobrint que hi ha ciutadans globals. Som aquells que ja ens hem adonat que ens han robat la cartera. Aquesta fauna a qui ningú pot aturar els peus, ni Estats, ni nacions, ni sindicats.En aquest caos actual, la dignitat es allò que ens queda. És la dels drets humans, els drets innats a cada persona. No ens venen d’haver nascut a un país, no d’una religió, no de ser homes o dones. Tot això ens ho estimem. Però la dignitat d’una persona, allò que el fa ser un ciutadà, que li dona autoritat moral per a dir prou, això és diferent

Quan hagi passat el xàfec ja en parlarem. Però recordeu: hi ha trilers locals i globals. Contra els globals hi han els ciutadans globals. La gent creativa treballem amb una bona causa.

No esteu indignats, emprenyats?

2011-04-07T11:53:00.002+02:00

Esteu disposats a tirar el barret al foc? Tírarieu el rellotge al pou?

No us sembla que ja us han pres el pèl de forma excessiva?

Estem amb vosaltres.

Però abans de fer res que sigui lamentable, us recomanem que mireu aquest vídeo curtet.

Us obrirà nous horitzons...

Què està passant a les biblioteques de Barcelona?

2011-04-05T12:56:00.004+02:00

Per casualitat, m’he trobat al mig d’una reunió de professionals de les biblioteques de Barcelona. Dones, la gran majoria, és veritat.Explicaven com, en alguns casos, arriben a obrir la biblioteca a les comunitats d’immigrants de la ciutat. Amb gràcia, més que amb teories sobre les altres cultures que fan impossible la convivència ...

No sempre funciona, però en alguns casos es sorprenent el resultat. No sembla que ningú hagi donat una consigna ni una formula. Més aviat sembla que cada biblioteca ha trobat el seu camí, si l’ha buscat. M’encanta aquesta forma de fer, com qui no vol la cosa, informal, anecdòtica. De vegades les dones son genials fent coses així, i funcionen.

A la sala hi havia un clima genial, es respirava empatia, no passa sovint en els temps que corren, plens de gent que es queixa i s’indigna, quan no s’insulta.

M’agradaria molt que això anés prenen cos, que anés avançant, perfeccionant-se...

Tinc l’esperança de que serà així, per que ho veies a la cara de moltes bibliotecàries, als exemples que havien convidat d’altres llocs, com Sta. Coloma de Gramanet, amb la biblioteca pública amb mes llibres en xinès d’Espanya; a Roquetes, un poble petit amb moltes dones marroquines que abans no sortien de casa, Duisburg, una ciutat a Alemanya amb molts originaris de Turquia, amb problemes més grans que els nostres a Barcelona.

Als diaris podreu trobar els exemples negatius. Prop de nosaltres parlen de barris que tenen conflictes amb immigrants. Alguns politics volen treure vots escalfant el conflicte, pontificant sobre les seves causes fatals. Altres, els mes moderats, callen, com si tinguessin vergonya. Fins i tot callen els que estan fent coses que van bé, que donen resultats.

Algú vol llegir bones noticies? Doncs allà en vaig sentir moltes.

Si voleu saber què s’hi va dir, visiteu el seu bloc: http://bpcohesiosocial.wordpress.com

Tot plegat, es un esforç que val la pena. És clar que qualsevol equipament cultural és un bon lloc per a fer aquest esforç. Ho podria ser el Palau de la Música, o el Liceu, o el Museu Picasso, o la Sagrada Família, si fossin capaços de no pensar sempre en els turistes. La prova es que alguns ja han començat, com l’Auditori, el museu Etnològic, el Barça o el CCCB. No és una qüestió de diners sinó de voluntat, d’imaginació i de fe en la cultura. La fe que alguns només tenen quan es tracta de reclamar subvencions

Però les biblioteques tenen una cosa molt especial, llibres, gent que llegeix. Llegir pot ser una activitat creativa. El lector és un creador. Ens ho diu un autor reconegut, en Vila-matas:
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/10/el-lector-actiu.html

Introduir nous lectors a les biblioteques és estimular la empatia de la gent, una activitat neuronal que es pot morir de set si no la reguem de tant en tant. Per això una biblioteca té un altre clima, la gent hi fa relacions, entra a la ciutat per la porta de la biblioteca, homes, dones i nens.

Llegir és cosa de gent creativa, és alguna cosa mes que empassar-se les paraules d'un autor. Com més genial l’autor, més podem crear els lectors. Per això els llibres ens agraden d’una manera diferent que les pel·lícules, per que les imatges no ens deixen tan marge per la nostra pròpia creativitat. Per això, crec que els llibres sempre ens faran falta, per moltes imatges que veiem.

Una pregunta em va quedar desprès de la reunió de biblioteques: no podríem fixar-nos una mica més en la “creació a la lectura"? Com podrien facilitar més encara la creativitat en el lector? Com relacionem creativitat i cohesió social?

D’això ja l’havíem parlat fa uns mesos tot comentant la Litterarum, una fira que celebren a Móra d'Ebre per a donar a conèixer espectacles escènics que recreen un llibre. No un llibre de teatre, naturalment. Aquí es tracta d’aprofitar la creació d’un lector per a posar-la en escena:http://gentcreativa.blogspot.com/2010/06/quan-acabem-de-llegir-un-bon-llibre.html

Les biblioteques tenen un llarg camí i ja l’han començat a fer

Més llenya al foc

2011-03-24T13:47:00.004+01:00

Vull dir, més entitats de Barcelona que practiquen l’art amb impacte social.

Ja en varem donar una primera llista fa pocs dies, però ara tenim reforços: us recomanem, si el tema us interessa, un informe sobre art i inclusió social a Barcelona, preparat per Interarts. L’informe s’anomena: “Cultura per la inclusió social a Barcelona”. Es un “mapa de projectes”. Veure “Mapa _Xarxa_Cultura”

El trobareu al lloc web de “Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva” de l’Ajuntament de Barcelona: http://www.bcn.es/barcelonainclusiva/cat/xarxa7.htm

Es va publicar fa pocs dies i es una bona noticia per a la ciutat.

També ho és pel Congrés internacional que us recomanem des de Gent Creativa, es a dir, “L’art de la trobada” un Congrés centrat en projectes que consideren als ciutadans com a gent creativa i la pràctica artística com a factor d’empatia entre la gent.. Aquí us en parlàvem fa uns dies: http://gentcreativa.blogspot.com/2011/03/projectes-de-gent-creativa-barcelona-i.html

Gràcies a aquest nou informe, ara podem reforçar la primera llista d’entitats de gent creativa de Barcelona. Com veureu, no coincidim amb totes les que facilita aquest informe d’Interarts. Nosaltres ens interessem només per activitats on el ciutadà practica l’art amb ajut d’artistes. L’informe Interarts, busca la cohesió social amb l’art però no sempre ho fan amb gent creativa.

Així doncs, de l’informe o “mapa”, us oferim les entitats que hem seleccionat per a vosaltres:

Activitats adaptades a grups amb realitats especials
www.fundacionfgodia.org

Art per a grups amb discapacitat física o psíquica.

Cessió d’espais escènics i suport a la creació
http://cczonanord.blogspot.com

Cessió gratuïta a grups amateurs de teatre amb activitat participativa.

Voces y música para la integración
www.fasamcat.org/es/proyectos/

Espai de trobada, inspirat en les Orquestres Juvenils de Veneçuela,
que agrupa setmanalment més de 70 infants, principalment
provinents de famílies immigrants.

Punt de pARTida Jove
http://artixoc.org/projectes.php

Activitats extraescolars per a joves i adolescents nouvinguts, amb tallers de circ, graffiti,
hip-hop, teatre, música i percussió, etc.

Museu Espai Comú d’Integració
www.mnac.cat

Tallers artístics per a grups
amb discapacitats físiques, psíquiques i intel·lectuals.

Programa d’Activitats Culturals d’Acció Social (PACAS)
http://djscontralafam.org/pacas/

Tallers gratuïts al voltant de les arts urbanes

Escola de música RessonS. Música a l’abast
www.ressons.cat
http://elssonsvisibles.blogspot.com/

Projecte orientat a crear oportunitats a infants, joves i adults que
conviuen amb una o múltiples discapacitats per tal de participar
en activitats artístiques i musicals.

Casal Jove Atlas
www.casaldelraval.org

Tallers artístics (música, teatre, vídeo) per a joves

Associació per a joves TEB
http://jovesteb.org/tebtv/

Televisió urbana per Internet en la qual els joves fan de reporters,
decideixen els temes que volen treballar, preparen els guions, la
producció i realitzen els reportatges.

Emetís – Joves, Creació i Comunitat
www.emetis.org

Projecte de promoció de la salut sexual i reproductiva a través de
llenguatges artístics com el hip-hop, la màgia, les danses africanes,
el teatre... S’adreça sobretot a joves en entorns amb marcada
diversitat cultural

Barrio activo – Barri actiu
http://barriactiu.wordpress.com/

Programa de dinamització sociocultural des de les arts i els
processos creatius, enfocat a millorar la participació i la convivència
dels col·lectius i millorar la cohesió social, sobretot en barris amb
major risc d’exclusió sociocultural.

Mostra Audiovisual de Cultura Urbana (M.A.C.U)
www.pmurba.net/macu/

Utilitzant el mitjà audiovisual, en barris perifèrics de
l’àrea metropolitana de Barcelona, incentiven la
iniciativa juvenil.

Centre d’Art Social Comunitari
http://casadelesaigues.wordpress.com/

El grup beneficiari està format majoritàriament per persones toxicòmanes o
extoxicòmanes, així com algunes persones amb problemes de salut
mental.

Bellesa i comerç

2011-03-22T13:12:00.007+01:00

Avui ens toca parlar de les Drassanes de Barcelona i ho farem amb aquest títol tan de cine com “Bellesa i comerç”.

Recordeu que tot plegat ve relacionat amb el Congrés d’entitats i gent creativa que farem a Barcelona i Sitges per la diada de Tots Sants, amb el lema, “L’art de la trobada”. Adjuntem la web oficial:

L’Art de la Rencontre
Barcelone, Toussaint 2011
http://www.congres-beaute.org/congres.php?me=1&pa=9

Com ja anticipàvem, els organitzadors d’aquest congrés internacional van descobrir a les Drassanes elements molt actuals d’art en el dia a dia de la gent en la Barcelona i la Mediterrània de l’Edat Mitjana.

No us faré aquí un capítol d’història gloriosa dels avantpassats catalans. Només algunes pistes: una xarxa comercial que cobria el Mediterrani (no pas un imperi amb exèrcits, guerres i dominacions, sinó amb comerciants i acords ), una fàbrica de vaixells que avui ens impressiona per la seva dimensió i la seva bellesa (les Drassanes de Barcelona), un codi de comerç pactat i administrat pels propis comerciants, no pas per advocats ni per reis (el Llibre del Consolat de Mar).

No sé si la realitat va ser realment tan maca com això, però “si non e vero bene trovatto”

Us recomanem la lectura d’aquest petit retall, que diu el mateix però amb més alegria:
Les Drassanes, una forma especial de bellesa

Si aneu a la web oficial també ho trobareu en francès. Per a dir-ho tot, també es diu: “Si han existit a la nostra història, a la meva historia, aquestes referències amb aquestes revolucions creatives, les haurem de guardar com les boies per la travessa que ens espera”

Si han existit... Les veritats històriques són tant lluny.. Però les veritats poètiques ens queden molt a prop. Què vol dir que, si ens ho volem creure, ja podem començar la travessa. A la fi, això és el que ara compta.

Que el comerç i la bellesa han pogut viatjar en el mateix vaixell, en el mateix mar. De nosaltres depèn que ho tornin a fer.
O preferim que la bellesa viatgi amb reis i espases, amb bisbes i papes?
Més informacions a “Lettre # 40 Congres”

Hi trobareu un recull del camí de trobada entre Congrés internacional i cultura catalana, si teniu curiositat. Ja veureu que no és pas senzill. Però el congrés té com a lema “L’art de la trobada”, no?

Avui la creativitat artística és mes viable que mai (Tercera i ultima part)

2011-03-17T14:23:00.001+01:00

Si heu llegit la primera i segona part, veureu que us oferim idees pràctiques i viables per a tirar endavant les creacions artístiques en el mon digital. O sigui , per a treure alguns diners de la creativitat, per a trobar un camí viable ja des d’ara.

També us hem donat algunes pistes sobre les idees d’un grup d’experts internacionals que proposa i defensa una nova forma d’economia de la cultura.

Però, us pregunteu molts,” i ara com ho fem tot això?”
Per on comencem?

O com continuem endavant?

No crec que ens ho podrem fer tots sols. Alguns ho han fet, però es realment excepcional. Cal saber moltes coses, fer molts oficis, mes que mai.
Una via que està ja disponible és l’oferta formativa del SDE, el servei de desenvolupament empresarial que l’àrea de cultura de la Generalitat us facilita.

En aquest link trobareu, per exemple, una proposta de seminari on ensenyen a detectar què fan els vostres competidors en el mercat internacional.

Seminari : Com rastrejar competidors, proveïdors i clients a la xarxa (3 de març de 2011) :
http://www.sdeicic.cat/eo/m_mailing/vista_navegador.php?idioma=ES_CT&idtpl=noves_tecnologies&idc=99&idu=4

Aprendre no us farà nosa. Els temps actuals ens obliguen a tornar a l’escola. A qui no?

Viure en llibertat és mes complicat que acceptar la dictadura.

Però això no vol dir que podreu aprendre a fer tots els oficis. Per això trobareu en el mercat professionals que ho fan com cal, per a produir i per a comercialitzar, per a exportar, per a finançar, per a fer promoció, per a buscar concerts..

Us recomano doncs, que a més d’aprendre als seminaris del SDE o altres, aneu a la fira del ram.. Si, exactament com els nostres avantpassats del camp anaven a les fires de bestiar. A comprar i vendre, és clar, però també per a saber què fan els altres, com ho han solucionat, amb qui ho han fet, quan han pagat.

En el sector musical /Internet això ho fa cada mes de maig la FiM_ Fira de Mísica al Carrer de Vila-seca, i ho continua fent tot l’any, amb contactes on line i amb tallers presencials

No us ho fareu sols, heu d’anar allà on el mercat es troba i esmorzar amb els emprenedors, programadors, tècnics i experts que us faran falta. Ara més que mai:
http://www.firacarrer.cat/web/principal.asp

Com si anéssiu a la fira de bestiar de Granollers. Bona sort!

Avui la creativitat artística és mes viable que mai (2a Part)

2011-03-10T13:16:00.001+01:00

A la primera part d’aquest article us facilitàvem una llista d’idees per a fer econòmicament viable la vostra creació artística. Si ho vareu llegir, potser us vareu preguntar: cap on va tot plegat, quin sentit té?

Per que està clar que estem vivint una evolució social i econòmica que afecta la creativitat de molta gent. Dels que viuen o volen arribar a viure del seu art, i dels que practiquen la creació com una expressió personal o potser com una forma de ser ciutadans.

Són gent creativa uns i altres. Tots son artistes en alguna forma. O tots son musics d’alguna forma, com deia Pau Casals.

Estem parlant d’un moviment de fons que afecta a molta gent i modifica sense fer soroll, la vida de molta gent. Del consumidor/treballador podem anar cap el creador/ treballador/consumidor, amb més equilibri que ara.

Estem parlant d’una piràmide social on la gent creativa arriba tant alt com les seves capacitats li permeten, com els joves futbolistes que arriben a jugar al Barça, o no hi arriben mai, però formen part de la mateixa piràmide.

A la primera part d’aquest article us presentàvem els FCForum www.fcforum.net , una entitat formada per experts de tot el mon. Us facilitàvem la seva “Declaració”, amb una llista de formes noves de fer econòmicament viable la creació en l’era digital.

Ara us presentem el seu document: “Manual de uso para la creativitad sostenible en la era digital”(pdf) Aquí expliquen la seva visió de conjunt, les propostes que fan als governs i al s ciutadans per a facilitar l’emergència de la nova economia de la cultura.

Si no llegiu aquest document (té uns capítols dedicats específicament a la música, el cine, el llibre o la moda... molt interessants, amb xifres i gràfics) us en podeu fer una idea amb algunes de les seves afirmacions. Per exemple: “Encarándose a algunos de los lobbies más poderosos formados por las industrias del copyright, el FCForum es un espacio destinado a crear herramientas para empoderar a la sociedad civil en lo relativo a la producción y distribución de arte, cultura y conocimiento en la era digital”

Ja es veu doncs, que el seu terreny propi és crear un grup de pressió per a contrarestar els lobbys ben potents dels monopolis culturals actuals.

Veiem un altra idea:“La producción de cultura no debe ser simplemente sinónimo de la creación de negocios y los modelos económicos emergentes no deben ir en detrimento de una libre circulación de conocimiento. El verdadero reto consiste en comprender que existe cultura sin que ello conlleve una dimensión económica, pese a que ya hemos visto que se puede hacer negocio de la cultura”

I, finalment: “Todo el mundo, a diferentes escalas, puede contribuir a producir cultura, valores y riqueza”.

Estem parlant , doncs d’un grup que s’enfronta als monopolis i que creu que es pot fer compatible un altre model de negoci amb una circulació lliure de molta creació , com ho han demostrat el moviment del software lliure o la Wikipedia.

Llàstima que els sectors tradicionals, i molts artistes beneficiaris del sistema actual dels drets d’autor de la SGAE, no tinguin voluntat de trobar un consens i es tirin els plats pel cap tot acusant als que no pensen com ells, que es vol privar als artistes del pa dels seus fills

Però és clar que molts no sou uns activistes socials o politics, sinó creadors que busqueu de sortir endavant i aprofitar les oportunitats que es van presentant. D’això parlem. Però ho farem en el tercer i últim lliurament d’aquest article, amb algunes propostes practiques que esperem que us ajudaran a viure.

Avui la creativitat artística és mes viable que mai (1a Part)

2011-03-09T13:17:00.002+01:00

Això ja és un fet. Avui hi ha més creació que mai, en tots els camps, com la musica, el llibre, el cinema o la dansa. Més gent que crea i més gent que veu aquestes creacions.

Un altra qüestió és si els creadors podran sobreviure, si els grups arriben a fi de mes, si els llibres arriben a llegir-se.

Això passa aquí i arreu del món, si ens oblidem per un moment dels països més pobres, les dictadures eternes...

Encara hi ha més: alguns grups i alguns creadors arriben a viure del seu art i consoliden la seva activitat. Ho estan fent d’una forma atípica, no per la via tradicional. Això passa per Internet, les xarxes socials, els portals de distribució on line

Els que han après aquestes habilitats saben que les regles de joc han canviat, que avui, per arribar a cobrar per la feina feta cal contribuir primer, oferir creacions com a forma de comunicació. La publicitat tradicional no passa per aquí.

Però tot plegat és bastant caòtic, no es fàcil d’entendre. Estem vivint una anècdota local i passatgera o formem part d’una gran onada que transforma el món cultural cada dia que passa?

Dir avui que tenim clar què passa i cap a on van les coses, fóra molt atrevit. No crec que ho sàpiga ningú. Però es veuen tendències, hi han propostes.

Però no us en parlarem ara. Nomes volem facilitar-vos algunes pistes per a arribar a final de mes, de moment. Desprès potser resultarà que també us ajudaran a navegar amb més visibilitat. Tot arribarà.

En tot cas, qui no es belluga, qui no comença a caminar, ni que sigui a les palpentes, no estarà en condicions d’entrar en el joc, quan el joc s’anirà definint

Per a començar a caminar a les palpentes, creadors, gent creativa de tota mena i color, aquí van algunes pistes que ens facilita una gent que en sap tant com avui se’n pot saber. Son els FCForum, www.fcforum.net Aquí trobareu experts de tot el mon, que treballen junts des de fa un parell d’anys, per a veure-hi clar a la boira

Ara ens faciliten una Declaració del fcforum: Models sostenibles per a la creativitat (que podeu descarregar-vos en PDF). Veureu que ho publiquen també en versió catalana.

Només són dues pàgines. La segona, és una llista de fórmules econòmiques per a sobreviure ens els nous temps, en la nova economia.

Per els que en vulguin saber més, han publicat altres documents, però en parlarem un altre dia. Allà ens dibuixen com podria ser aquesta futura economia de la creativitat on la llei ja no la faran les multinacionals que ens havien forçat a acceptar el seu monopoli cultural i creatiu.

No sé si serà com ells, els del FCForum, la dibuixen, però es bo de saber-ho. En tot cas no serà com fa deu anys, per que ara ja està tot capgirat. Ara imposen lleis de copyright que només demostren que no saben negociar amb el futur. Com deia un d’aquests empresaris massa llestos, fa uns dies: ”per què aquesta indústria no pot funcionar com ho ha fet aquests últims 100 anys?”

Bona pregunta dels que no vol saber-ne la resposta.

En parlarem més.

Projectes de gent creativa a Barcelona per Tots Sants

2011-03-01T14:13:00.007+01:00

Responsables de projectes culturals es troben en una reunió internacional.

Cert, no és la primera vegada que en parlem, però aquesta és la bona. Ara sí.

El Congrés és el cap de setmana de Tots Sants, novembre 2011 i compta amb la participació d’entitats de molts països.

És un Congrés que es va reunint amb el lema “...et si la beauté pouvait sauver le monde?” (...i si la bellesa pogués salvar el món?).

Que vol dir tant com que “l’art al dia a dia de la gent” és capaç de millorar moltes coses, com l’educació, la convivència, la feina i la protecció del medi ambient.

A la reunió de Barcelona i Sitges, el lema específic és “L’art de la rencontre” ( o L’art de la trobada”) per que ara veiem que si respectem les diferencies entre les persones cal que anem aprenent un art que no admet improvisacions

Això és doncs una primera invitació als que organitzeu activitats d’aquest estil: per que hi vingueu a presentar allò que esteu fent o voleu fer, i per que vingueu a veure que estan fent els altres. Som molts i a tot arreu. Si us interessa el tema, podeu contestar-nos i us tindrem al corrent.

Perquè es reuneix un Congrés internacional, precisament aquí?

Deixant de banda que el temps d’aquí és millor que el que fa al Canada o a Bèlgica, venen perquè aquí trobem una bon conjunt de projectes de gent creativa en marxa, més del que sembla...

També per una raó sorprenent. Per que aquest grup internacional diu que troba a la història catalana de l’Edat Mitjana a la Mediterrània un bon exemple “d’art al dia a dia de la gent”. Ells consideren que això és un tret permanent de la nostra cultura. En parlarem.

De moment, un petit recordatori de bons exemples, nomes alguns, que hem pogut trobar últimament a Barcelona. No els direm tots per que no hi cabrien. A continuació, la llista. Cada nom porta un link per que pugueu saber més de la entitat de que parlem:

Circ i societat a Nou Barris
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/11/el-circ-nou-barris-art-i-societat.html

Barcelona creativa (turisme per artistes)
http://gentcreativa.blogspot.com/2011/02/una-idea-pels-que-tenen-problemes-per.html
http://gentcreativa.blogspot.com/2010/09/invasions-massives-la-nostra-ciutat-no.html

Experimentem amb l’art (nens i arts plàstiques)
http://gentcreativa.blogspot.com/2011/02/nens-que-fan-art-i-viuen-lart.html

Programa “Viu el parc” (art a la natura)
http://gentcreativa.blogspot.com/2010/11/viu-el-parc-aquest-diumenge.html
http://gentcreativa.blogspot.com/2010/06/el-bosc-i-la-ciutat.html

La Festa Major de Gràcia (festa, participació i creació dels veïns)
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/la-festa-major-de-gracia-tot-un-mon.html

Corals infantils de Catalunya: Coral de nens immigrants de Nou Barris
http://gentcreativa.blogspot.com/2010/03/barcelona-esta-viva-gracies-la-gent.html

Creativity workshop in Barcelona (activar la creativitat en una empresa)
http://gentcreativa.blogspot.com/2010/02/podem-activar-la-innovacio-duna-empresa.html

Exposició d’escultures a la Rambla de Catalunya (o la derrota i la gent creativa)
http://gentcreativa.blogspot.com/2010/01/la-derrota-i-la-gent-creativa.html

Ulisses al Poble Sec ( festa al carrer: art i immigració)
http://gentcreativa.blogspot.com/2010/01/quan-tornara-ulisses-al-poblesec.html
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/ulisses.html

Isabel Cabós: “Gent del carrer pot ser creativa” (vídeo sobre els projectes creatius que realitza)
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/11/visions-i-projectes-de-gent-creativa.html

Museu Etnològic: "fem un museu de la gent" (vídeo sobre les innovacions del Museu)
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/10/un-petit-museu-que-arriba-lluny.html

El CCCB també parla de gent creativa (sobre la conferencia de Bernard Stiegler a Barcelona)
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/la-gent-creativa-som-contribuidors.html

El Barça de Guardiola (el model “gent creativa” s’aplica també al futbol)
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/futbol-i-art.html

Ball : gent que millora la capacitat creativa cada dia
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/la-milonga-de-la-casa-valencia.html

Us afegim també la fundació FUSIC: treballen des de Barcelona i participen en projectes de gent creativa.

Però són projectes de tota Catalunya...

Litterarum a Mòra d'Ebre (fira de d’espectacles relacionats amb les llibres)
http://gentcreativa.blogspot.com/2010/06/quan-acabem-de-llegir-un-bon-llibre.html

FiM_Fira de Música al Carrer de Vila-seca
http://gentcreativa.blogspot.com/2010/01/fira-de-vila-seca-sense-soroll-sesta.html

Visita a una ciutat creativa: Otavalo
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/12/otavalo-una-visita-pensada-per-gent.html
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/10/otavalo.html

El grup Manel, un eixit musical que passa per la FiM de Vila-seca
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/10/aquesta-merce-el-grup-manel.html

Ulisses al Poble-sec (festa al carrer, art i i immigració)
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/ulisses.html

Creació artística i festa al carrer (l’exemple de Valls)
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/la-milonga-de-la-casa-valencia.html

Tenim doncs algunes organitzacions de gent creativa a Barcelona. No som a la glòria, però és un bon començament.

Ara ens interessa veure les coses que ja es fan en altres països, hi ha molt per aprendre.Aviat parlarem del Congrés. De moment, si teniu presa, podeu visitar la web del Congrés. http://www.congres-beaute.org/congres.php?me=1&pa=9

És en francès, encara que les fotos de Sitges i de les Drassanes son molt maques. Si podeu esperar una mica, ja us informarem des del blog. Vosaltres sempre podeu escriure a info@gentcreativa.cat i us podem connectar amb el Congrés amb molt de gust.

Internet i el nou mercat de musica i cine. El futur va per aquí

2011-02-25T14:46:00.003+01:00

Mentre les discogràfiques i les distribuïdores de cine no paren de repetir que estan perdent una fortuna per culpa del top manta i de la pirateria a Internet, resulta que la vida real se’ls hi escapa per un altra banda, com l ‘aigua s’escapa d’un cistell.

Per que avui, un grup musical pot prescindir de discogràfiques, produir la seva musica i difondre-la a Internet. Molts arriben a promocionar-se fins omplir sales de música amb el seu públic. Es salten un intermediari que era capaç de vendre un CD per 20 €. Però avui això i les senyores amb cotilla ja ha passat a la història.

Això si, diuen que perden diners (com els calculen, a 20 €?), que nomes volen defensar els drets dels creadors, que la cultura se’n va per les clavegueres, que el país no te salvació.

Ara ens ve el sector del cine, que tan a Catalunya com a tot Espanya està fent algunes bones pel·lícules, que val la pena de veure (si un no és addicte al cine USA) i diuen que les sales de projecció perden públic.

Passen coses, aquests dies. Una bona pel·lícula, “Pa negre”, que guanya als Goya, cosa mai vista. Passen coses. Els problemes del sector no són per falta de qualitat.

Però el mateix temps, a la nit dels Goya el president dels professionals del cine diu que la salvació del sector és a Internet.

O sigui, que les Administracions aniran fent el que podran per a parar el cop i retardar la defunció definitiva de la cosa, però pels que vulguin tirar endavant, els hi cal canviar de musica.

Per cert, que un productor de cine dels clàssic, quan va sentir lo d’Internet va dir: “per què hauríem de canviar la industria del cine si ha funcionat sempre igual de bé durant 100 anys”. Penses el mateix?

I què pot significar que la salvació del cine es troba a Internet? Què hi ha al mercat, apart dels immobilistes i dels que tiren pel dret, tot gratis de moment, demà ja veurem que fem...?

Al mercat hi ha algunes coses, que encara no són el futur, però crec que el futur va per aquí. Podeu entrar a aquestes webs i anar per feina. Segur que n’hi ha més però no les conec. Si sabeu d’altres, per favor, digueu-m’ho.

Per exemple:

http://www.filmin.es Ells diuen, “no tot el cine que es fa arriba a les sales comercials, no tot el que s’estrena a les sales comercials s’arriba a veure”. Això és cert.

Compten amb el suport, diuen, de les companyies cinematogràfiques independents més importants. Ofereixen cine off-Holliwood

A dos euros la visó d’una pel·lícula. Ells s’adrecen a un sector de públic específic. Públic d’on sigui, no compten les fronteres pel seu negoci. Compten les preferències

http://www.netflix.com/ Aquí teniu la web potent, americana naturalment. De moment, crec que no accepten abonats de fora dels USA.

Però les coses van per aquí.

Per 8 dòlars al mes, totes les pelis que vulguis.

Ocuparan tot el mercat mundial i es menjaran tots els petits?

Depèn de com s’ho muntin els petits. També deien que Amazon es menjaria tot el mon del llibre online. Però les coses son més complicades

http:/www.wuaki.tv Aquí es presenten com la Netflix a l’espanyola: és una iniciativa recent que ofereixen visionar pel·lícules a l’ordinador o a la tele. La seva aposta és però la tele, encara que caldrà una capsa negra que caldrà empalmar amb el televisor. Es qüestió de mesos. Presenten pel·lícules i sèries, lloguer i compra. Els preus son diversos però la base: dos euros per llogar una pel·lícula

Tot plegat, això vol dir que ja no anirem al cine?Això qui ho sap. Però altres vegades la gent s’ha fet aquesta mateixa pregunta amb els ordinadors i al final trobem que la resposta comença per dir “depèn...”

Si estem parlant del típic cine d’adolescents, amb 3D, monstres, violència, sang i explosions a dojo, una bona pantalla li cal una sala plena d’hormones ben calentes. Crec que això no es pot substituir per una pantalla a casa.

Si es tracta de veure el millor cine, no necessariament americà, de tot el món, amb subtítols... Ja es veu que és una altra cosa. De variants n’hi hauran moltes, no hi ha un cine, sinó molts cines. Quants? Encara no ho sabem

Jo crec doncs que anem cap un mercat més diversificat on no hi ha un públic ni dos, sinó molts públics. Més diversitat, més qualitat. I ja no ens cobraran la fortuna que ara encara cobren per anar a veure una pel·lícula.

O sigui que, més qualitat i més oportunitat pels productors de cine creatius. A veure si és veritat. Potser només sigui un somni.

Però, a veure: qui se’n recorda dels avions abans d’aparèixer els vols low cost? Quan costava el pont aeri d’Iberia Barcelona Madrid? Una fortuna, els joves d’ara no s’ho podrien creure.

Veritablement el que era increïble, és que durant un temps, quan va aparèixer el low cost, si sabies comprar el bitllet a Internet al lloc web d’Iberia, naturalment, et sortia cinc vegades més econòmic que si el compraves a Iberia en una oficina. Era increïble el despistats que alguns poden ser i el preu que paguen per ser-ho.

I la musica?

Em diuen que el grup Manel estava fa uns dies al numero 26 de la pàgina musical Spotify, una web sueca que dóna música gratis amb un catàleg enorme.
http://www.spotify.com/es/new-user/

És clar que si no pagues et toca escoltar els anuncis, com a la ràdio.

Escoltes la música des del ordinador i , sobretot, si tens un mòbil espavilat, amb més de 2,5 G , la musica va amb tu. Es parla de desenes de milions a tot el món, i van creixent sense parar. Xifres astronòmiques. 2.000 milions de mòbils, espavilats o distrets, circulen ara per tot el mon.

Ah! Els Amics de les Arts hi apareixen al nivell 44

Què passarà amb la musica?

Quines oportunitats tenen els grups emergents per anar tirant endavant en aquest entorn? Es clar que no tothom es diu Manel (però era un grup emergent fa un parell d’anys)

Però crec que anem cap una industria musical que donarà oportunitats a musics i a públics no massius, amb una gran diversitat d’oferta que trobarà públics a tot el mon.

El model Internet salta fronteres. Estem parlant de música, no pas de literatura

Com serà el futur? No ho sé. De fet , tampoc no sé com és el present. No veig que ningú s’arrisqui a publicar una informe neutral sobre aquest mercat, de manera que som els ignorant els que veiem coses i mirem de treure’n conclusions, a l’espera de que parlin els savis.

Però crec una cosa, el futur no serà, no està escrit. El futur pot ser molt més obert a la creativitat si el sabem aprofitat...

Però, en sabem?

Una idea pels que tenen problemes per arribar a fi de mes

2011-02-22T12:56:00.001+01:00

Concretament, per Ajuntaments i entitats que administren sales de concert o altres equipaments. Ara que els pressupostos per a omplir-los sembla que s’han volatilitzat, el concert de cor de la Princeton High School de fa un parell de setmanes a Barcelona, ens dóna una possible solució per a situacions de penúria municipal. Al Petit Palau de la Música van programar una típica activitat de gent creativa que els hi va donar bons resultats econòmics.

Per descomptat, els resultats artístics també van ser dels millors: una coral magnifica i un públic que en va gaudir de debò i sense pagar entrada (que això , ara ens va bé a tots)
http://www.barcelonacreativa.info/fotoproposta/princeton.bmp

D’oportunitats com aquesta en trobareu a http://www.barcelonacreativa.info/

Es dediquen a posar en contacte grups amateurs amb sales de concert per a programar activitats i per a convocar els públics mes interessats. Tothom en surt content, els musics, el públic i l’equipament. A la web de “Barcelona Creativa” en trobareu d’altres, d’oportunitats com aquesta: http://www.barcelonacreativa.info/

Aquesta pot ser una forma original de fer vacances per la gent creativa: visitar un país i fer-hi una activitat. Si és possible, també us troben altres corals locals disposades a participar.

Ens els temps que corren, la creativitat pot servir també per a arribar a final de mes.

Si voleu veure la coral en acció http://www.youtube.com/watch?v=2lOJW1BjEjw

Nens que fan art i viuen l’art

2011-02-15T17:43:00.003+01:00

Es diuen Experimentem amb l’Art i si voleu veure com s’ho fan per a oferir aquesta experiència als nens, us recomano que visiteu el nostra Facebook.

Si no heu heu fet mai, és tan fàcil com fer un clic sobre l'enllaç que trobareu a la columna dreta d’aquesta pàgina.

Si no heu entrat mai a Facebook, potser us demanaran correu electrònic i un password o paraula clau que podeu inventar-vos...

Facebook també paga la pena. Moltes coses en aquest món passen per Facebook, com ara la revolució d’Egipte.

Gent que viu i canta

2011-02-03T13:28:00.002+01:00

Hier zum Film: WANN KOMMST DU? auf YouTube

Aquest vídeo val la pena. Gent i musica al dia a dia. No sé què està passant, cada dia ens en arriben més mostres i cada cop són més ben fetes.

Si heu seguit les notes del bloc recordareu la sessió d’òpera al mig d’un hipermercat a Buenos Aires. La sessió d’òpera al cafè de Pamplona i la del mercat de fruita de València. Fins i tot en un fast food.

Tot són ben especials, ben diferents. Impressiona la gent al mig de la musica, vivint-la al seu dia a dia, no com un espectacle distant, amb cantants genials i consagrats, sinó amb artistes i amb gent que son veïns teus, sense aires de genialitat.

Això vol la gent ara. Per què?

No ho sé, però ara podeu veure la mateixa idea, però un pas més endavant, més elaborada. Un productor de cine fa una crida a gent que vulgui cantar i es presenten 300, que proposen cançons i canten.

Al final queden 18 cantants o grups i fan un vídeo de 3 minuts, cadascú amb la seva cançó que podeu veure aquí. Son gent diversa, joves i vells , homes i dones, de tots colors i origen, allò que avui trobareu al carrer si aneu a Alemanya. Canten al carrer, al metro, a l’hospital, a l’escola...

El director és un artista, Thomas Grube, que ha dirigit una pel·lícula que ja hem vist aquí al cinema, “Rhytm is it!. Fa un muntatge visual i musical genial.

Van fer una crida a gent que li agradés cantar amb passió. Això és el que han trobat...

Concert de gent creativa a Barcelona

2011-02-01T12:14:00.002+01:00

Com sempre, Barcelona Turisme Creatiu treballa per a facilitar a gent creativa de tot el món que vinguin a Barcelona, que hi puguin presentar el seu art i que hi trobin artistes com ells mateixos.

Aquesta vegada són els Princeton High School Choir.

Son gent que canten per amor a l’art i ho fan molt bé. Podeu veure les seves referències a la web de Barcelona Creativa. Hi trobareu això i moltes mes coses: tenim un moviment continu de gent que ve a Barcelona amb el seu art i que es troba amb artistes d’aquí. Les vacances d’un artista també poden ser creatives:
http://www.barcelonacreativa.info/principal.asp

Si us agrada escoltar una gran coral i trobar-vos amb gent simpàtica, no us ho perdeu. Tenen un repertori clàssic i canten amb dues corals de Barcelona Us conviden sense pagar el dia 14 de Febrer. Cal inscripció prèvia.

Projecte Morrinho: favelas i art.

2011-01-28T12:22:00.003+01:00

Els adolescents de la favela Pereira da silva, a Rio de Janeiro (Brasil) van fer una rèplica en miniatura de la seva població.

Ara es pot veure una reproducció d’aquesta maqueta a les biblioteques de la diputació de Barcelona, fins el juny del 2011. Aquest gener es pot veure ala biblioteca de Sant Cugat del Vallès.
http://bibliomil.wordpress.com/

La maqueta parla sola. Les paraules sobren. Per a mi, és una obra d’art carregada del valor que li dóna la participació de nois i noies d’aquell barri.

Diu moltes coses la maqueta, que no us sabria repetir, per que val més que la veieu vosaltres mateixos. És com si uns expliqués una pel·lícula que m’ha fet sentir i pensar. Prefereixo dir-vos: aneu –hi!

Però també us explicaré una petita història, que m’ha recordat aquest fet. L’art que surt d’un barri de misèria, la dignitat que aquest fet pot representar pels seus habitants.

La meva història passa a Barcelona. L’any 1963 va morir Carmen Amaya a Begur. Havia nascut al barri del Somorrostro de Barcelona. Un barri de barraques ocupat per famílies gitanes a la platja. Les barraques varen desaparèixer, el nom també... Avui són les platges recuperades prop de la Vila Olímpica.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Carmen_Amaya

Carmen Amaya va arribar a la fama mundial com ballarina de flamenc. Salta a la vista que la Ciutat Comtal no l’ha reconegut mai com a pròpia. Doncs, era una gitana ballant flamenc en un barri de barraques. Massa fort per la gent dels anys 50 i 60. No se què passaria avui... En tot cas, els seus veïns se l’estimaven i celebraven els seus èxits. Ella, la dona famosa que tornava d’actuar a Nova York anava al seu barri, a on es trobava com a casa.

Art dins la vida de cada dia. Dignitat de la gent que no se senten respectats. No en queda ni el nom del barri. Esperem que els nois de la favela Pereira tinguin més sort...

Gent creativa : un altra societat ens arriba per aquesta porta

2011-01-25T13:20:00.005+01:00

Gent Creativa: art al dia a dia de la gent.

Si heu anat llegint algunes de les notes d’aquest bloc, ja sabeu que aquí parlem de gent que fa coses. Gent que no es limita a ser consumidor ni espectador, que també actua. Sovint aporta a la comunitat de forma gratuïta.La gent creativa és molt diversa, però, poc o molt, tots es senten una mica artistes

Si els veieu actuar, canten, fan musica, pinten, fan teatre, ballen, fan fotos, vídeos.. Internet està ple de vídeos i documentals que ells fan cada dia.

Alguns arriben a viure de l’art, altres no hi pensen però ho fan per amor a l’art.

Cada dia més hi ha gent creativa en acció que s’expressa amb el seu art, que el comunica als altres. Això és molt important. Per que l’art, entès d’aquesta manera, pot ser el millor d’un mateix. Pot ser un altra manera d’entendre el nostre paper al mon. És un plus gratuït que no es compra ni es ven. De persona a persona, no de tribu a tribu. És allò que encara és ben bé nostre i que sabem compartir.

Perquè significa que no tot és consumisme. Que no tothom està pessimista i negatiu. Que molts creuen en la bellesa i sense dir-ho, la practiquen i la ofereixen als altres.

Que hi ha gent que te autoestima i dignitat, que viuen a la seva ciutat i al seu mon de forma digna i col·laborativa, que té una actitud positiva amb la seva comunitat amb el seu entorn

Molts projecten al seva acció creativa en benefici de la cohesió social i per a superar la marginació. Sense fer discursos es troben amb gent diversa i fan una creació junts.

Molts projecten la creació artística a l’espai natural i participen en el respecte al medi ambient. Organitzen els seus viatges turístics de forma creativa amb els artistes locals.

Molts porten la creació a les escoles, on l’art és la millor escola de convivència, de ciutadania, de treball en grup, de creativitat.

Molts porten la seva creació a la seva ciutat. L’esforç de molts com ells fan la ciutat més creativa, més oberta a la societat del coneixement

Molts porten l’art al desenvolupament econòmic dels països pobres i participen amb l’art propi d’aquests països.

Molts ajuden amb el seu art a millorar la salut d’altres persones.

De manera que l‘art pot ser una font d’energia personal i col·lectiva. El punt de partida d’una resposta responsable , la nostra contribució a un mon més just, més humà, més sostenible. Un altra societat ens arriba per a aquesta porta: art al dia a dia de la gent.

No és un invent voluntarista, és una realitat que podeu constatar amb els exemples de Projectes (veieu la pestanya a la part alta de la pagina) i de molts altres que potser vosaltres coneixeu...

Creació artistica i marginats

2011-01-20T11:36:00.003+01:00

La fundació FEMAREC treballa entre nosaltres ja fa mes de deu anys per a ajudar a superar la marginació social a col·lectius diversos.

Altres entitats “socials” fan activitats d’aquest tipus, molt necessàries i positives.

Però FEMAREC ens crida l’atenció per que, a més d’altres activitats més clàssiques en el seu sector, ha tingut fe en l’art com vehicle d’integració, com llenguatge que supera barreres que sovint fan la desgràcia de molta gent.

L’art a FEMAREC es diu Glòria Rognoni. Parlem d’una gran artista del teatre que tothom coneix. Aquí podeu veure l’últim que han estrenat al Teatre Poliorama de Barcelona:
http://www.femarec.es/fundacio/es_fundacio7a14.htm

FEMAREC no és pas un simple projecte teatral. Estan creant llocs de treball per a disminuïts psíquics, ajuden a les empreses a incorporar-los, donen assistència socio-laboral a milers de persones i ofereixen formació a més de 100.000.

Però saben que amb l’art aconsegueixen una vivència irrepetible, un reforç de l’autoestima, una superació personal i del grup. Els seus actors deixen de ser marginats.

Perquè encara son tan poques les iniciatives socials que descobreixen l’art? Perquè encara no ens veiem tots com potencial gent creativa? Només cal que ens en donin l’oportunitat...

Alguns dies trobo que la gent és molt lletja

2011-01-18T12:30:00.002+01:00

Ho confesso, però és així. Per exemple els dilluns al mati quan agafo el tren.

O el dissabte a la tarda al PRYCA. O una tarda de diumenge al Burger King..

Es així, no hi puc fer res.

Però, en realitat, ara penso que no és que la gent sigui lletja, sinó que son els espais, les situacions.

Perquè aquí tenim un supermercat on la gent es torna guapa....

Mireu el vídeo i em donareu la raó: quan l’art entra al dia a dia de la gent, ens tornem més guapos.

De sobte, dóna gust mirar a la gent.

De sobte ens trobem a gust amb els altres, els veiem més simpàtics, sentim allò que es diu empatia.

No ho podríem fer més sovint?

http://www.youtube.com/watch?v=O5r8dmo6vsk

"El viernes 5 de noviembre, ocho cantantes de ópera irrumpieron en el Shopping Alto Palermo (Buenos Aires) en una intervención artística jamás realizada en nuestro país. La conocida mezzosoprano francesa Vera Cirkovic, acompañada por cantantes líricos, interpretando temas del repertorio operístico tradicional. La Habanera de Carmen (Bizet), O Sole Mío (canción napolitana) y Libiamo, el célebre brindis de La Traviata (Verdi), fueron los elegidos para esta actividad con motivo de celebrar la Semana de Palermo.

Hicieron una intervención en el shopping cantantes del teatro Colón, sorpresa ..., nadie sabía nada, ellos estaban vestidos de policía, limpieza, clientes, vendedora..."

La SGAE està guanyant la batalla o la diferència entre Lady Gaga i Manel

2011-01-13T14:06:00.003+01:00

La batalla si però no la guerra. En joc hi ha molt més del que sembla. Els interessos del món artístic, l’espai per la creativitat, l’espai per a comunicar en llibertat i respecte als altres. Hi podem perdre molt i no sembla que els defensors de la llibertat estiguin gaire fins, de moment.

La SGAE, en canvi, ha aconseguit una cosa: que tot el tema estigui ben embolicat. Ells defensen les multinacionals i el seu monopoli tradicional. Intenten ampliar el monopoli tradicional a l’espai Internet.. Segons la SGAE, els que no estan d’acord amb ells estan defensant la pirateria.

La trampa es grossa i molts hi ha caigut de quatre potes.

La prova és que gent molt oberta, gent que creu en l’art i en la llibertat acaba creient que ha de defensar la postura de la llei Sinde i altres lleis semblants que apareixen per Europa.

Aquí , a Gent Creativa, no estem defensant el dret a la pirateria. Apropiar-se de la propietat dels altres es un acte irresponsable. Pot ser també un acte de protesta, per que no estem d’acord amb l’abús, no podem acceptar el monopoli. Però és una tàctica equivocada, sense futur. De fet , estem deixant que la SGAE i similars ens arraconin com a irresponsables. Estem deixant que gent sensata i equilibrada es posi al costat dels monopolis de tota la vida.

La llei acabarà sortint endavant. Això serà un 1-0. Però la lliga no s’acabarà aquí.

Per que pretenen posar “puertas al campo” i , amb llei o sense, la qüestió no quedarà tancada.

Però no podem deixar que les coses passin i continuar aprofitant el xollo de les baixades gratis indiscriminades. Per que està en joc molt més que el preu d’una cançó. Estem avançant cap una dinàmica que ens acosta al model xinés. L’Estat podria crear milers de llocs de treball amb personal que es dediqués a vigilar que fem bondat a Internet. Les multinacionals s’hi juguen molt, la SGAE treballa fi, i la gent no entén que està passant.

La clau del tema, crec, és que estem acceptant una confusió absurda. Aquesta és precisament la tàctica SGAE. Estem barrejant Lady Gaga i Manel. Son dues coses molt diferents. Per començar, Lady Gaga la podeu trobar al “top manta” i Manel no. El Manel no té problemes de pirateria i Lady Gaga si. Aquesta noia, desconeguda fa un any per aquestes terres, ara podria mobilitzar milers i milers de fans. El miracle es diu màrqueting. Milions d’euros.

Les multinacionals sempre ho havien fet així i el seu negoci funcionava. Per que no hauria de funcionar ara? Per que ara hi ha 150 milions de mòbils avançats amb capacitat de copiar i de reproduir musica i vídeo. Ara la musica circula instantàniament per Facebook, per milers de webs especialitzades.

Ara podem fer reproduccions amb una tecnologia que tothom porta a la butxaca.

De manera que , si ara poden fabricar fans més que mai, sense problema, també podem fer i distribuir còpies sense problema. Això va tot junt en el mateix paquet. No ho poden separar.De manera que, si volen continuar el seu monstruós negoci de fabricació de fans , han de mobilitzar els jutges, els policies i qui sap què per a protegir uns interessos que son com aigua dins d’un cove.

O sigui que, ja ho em dit, haurem d’acceptar que Lady Gaga , perdó per la grolleria, sigui patrimoni immaterial de la humanitat i que no es pot cobrar drets per veure els seus vídeos. Com si parlem de Bach, de Franc Sinatra o de la Bíblia. Massa èxit, patrimoni de la humanitat. Gratis, això si.

El mateix direm de qualsevol producte generat per la industria del coneixement.

Podríem pagar drets d’autor per un medicament miracle que tothom necessités? De fet, molts medicaments ja es venen a preu rebaixat en països del tercer mon, per que son necessaris. Per que han tingut massa èxit. Per que pagaria la pena saltar-se els dret d’autor

Amb Manel, en canvi, no tindrem pas el mateix problema per que treballa dins de la nova economia.

Una nova economia contributiva on cadascú rep el que es just però també dóna alguna cosa. Si, dóna, gratis. Els que no donen res, son els depredadors, com l’SGAE i els monopolis. Ja en parlarem.

Si algun dia el Manel arriba al gloriós Olimp de la fama mundial, ningú el podrà alliberar dels pirates, per que la tecnologia hi és, a l’abast de les criatures. Serà delicte copiar-lo, però pagarà la pena. No es fan lleis que no es puguin fer respectar.

Es pot morir d’èxit

2011-01-10T13:49:00.003+01:00

Què passaria si un grup musical o un creador tinguessin tan èxit que tothom, a tot el mon, volguessin escoltar-los sense parar?

Per exemple, si tornessin a aparèixer els Beatles en persona?

Doncs tots ho sabem, els “tops manta” n’anirien plens.
Webs P2P oferirien descarregar-se la seva ultima gravació.
Els creadors musicals en farien variacions i combinacions.
Els intèrprets tocarien les seves melodies.
La SGAE aniria de bòlit perseguint els Karaokes a les bodes i els balls de festa major, als mòbils...

Però, amb la tecnologia que avui tenim per a copiar, per a reproduir, per a transportar, amb la quantitat de creadors que corren per aquest mon, l’èxit seria incontrolable.

Es clar que ho intentarien alguns, en nom de la cultura amb majúscules, sobretot si s’haguessin gastat una fortuna en fer la publicitat dels Beatles i haguessin aconseguit que el mon s’omplís de fans dels Beatles (fos la musica bona o dolenta !)

Son milions de mòbils a tot el món que d’un dia per altre es posen a sonar amb la mateixa música. Qui ho pot aturar?

Naturalment, la discogràfica multinacional faria pressió als governs per a imposar la llei i l’ordre a Internet, encara que per això calgués controlar tota la xarxa i els seus continguts com fa el govern de la Xina, amb milers de funcionaris controladors, amb penes de presó pels infractors, amb denúncies dels parents i veïns. Encara que pel mateix cop, altres continguts fossin filtrats i controlats i la Xarxa esdevingués el regne de la policia.

Tot això es possible. Però arribats en aquest punt ens hauríem de preguntar si no hem perdut el nord. Defensar els drets d’autor amb tanta brutalitat, ens portaria a trepitjar altres drets. Així no farem pas un estat de dret

Potser doncs, la resposta a l’enigma és que cal renunciar a protegir els drets d’autor d’aquells creacions que tenen massa èxit. Èxit espontani o èxit forçat pel màrqueting.

Els Beatles doncs esdevenen patrimoni de la humanitat, per que tothom els vol. Com la musica de Bach o la pintura de Miquel Angel o la Bíblia o les cançons del Julio Iglesias o els partits del Barça o el PC.

Per que amb les tecnologies que tenim, i que van a més, protegir un èxit absolut ja no té sentit, es com posar portes al camp.

El mateix ens passaria en altres camps de creacions derivades del coneixement: imaginem un medicament d’èxit reconegut i aplicable a moltes situacions. Les barreres poden costar més cares que el bé que es vol guardar. O , com sempre s’ha dit, costaria més el farciment que el gall.

Les lleis i les proteccions al comerç del drets d’autor valen per a bens amb menys èxit.

No serà que els “tops manta” són un indicador molt valuós d’aquells productes que s’estan passant de la ratlla? Que potser porten massa publicitat incorporada?

Per que ens hauríem de fer la vida impossible a la Xarxa, només per a protegir algunes l inversions en publicitat sense mesura? No hi ha un límit “ecològic” per a excessos de publicitat?

Queda clar que tot això poc té que veure amb la creació artística i amb la cultura, no?

Entre pirates i multinacionals

2011-01-03T12:36:00.002+01:00

M’ha cridat l’atenció, aquests dies, un article de Josep Ramoneda sobre la avortada “llei Sinde”. Segur que aquest tema, regular els drets d’autor a Internet, no s’acaba aquí i que veurem altres iniciatives semblants.

Però no voldria parlar dels drets d’autor sinó de l’article de Josep Ramoneda i del personatge.

Em crida l’atenció que algú com ell, director del CCCB, una autoritat diríem, ens escrigui un article sobre un tema que la immensa majoria dels “personatges” de la política cultural no semblen entendre massa. Ni els de la política, ni els de l’empresa.

Nomes cal llegir l’article per a veure que l’autor està familiaritzat amb el tema, que sap de què parla, que ho viu a la seva feina i a les seves idees.

Fixem-nos en els consellers, directors generals, directors de museus, directors de discogràfiques, empresaris clàssics...se’ls hi nota ben aviat que, com a màxim, han visitat una web i han rebut un correu electrònic (però no els contesten pas).

Hi ha una generació de dirigents, politics o empresaris, que passen. Que no veuen ni entenen que això que en diem “Internet” no es una tècnica sinó un altra forma de fer negocis o de gestionar la vida cultural.

Qui son aquesta gent? N’hi ha per tot arreu. És la ignorància sense vergonya. L’article en qüestió ens recorda qui està pressionant el govern central per a fabricar una llei que permetria tancar una web per decisió administrativa. “El gobierno se vió impelido a redactar esta norma por la presiones de siempre: de la industria cultural, del grupo de artistas abajo firmantes que son amigos dela paz y de Zapatero, pero sobretodo de ellos mismos, de las agresivas prácticas (según generoso eufemismo del embajador de Estados Unidos) de la SGAE y , como han revelado Wikileaks y Gonzalez Sinde, del propio gobierno americano y de algunos vecinos europeos” (J. Ramoneda).

Més clar, l’aigua. Els de sempre

És llàstima que , entre les persones que ens dirigeixen, des de la política o des de l’empresa, entre les que realment prenen les decisions, hi hagi tanta ignorància sobre com Internet esta canviat, avui i aquí, el model de capitalisme que hem conegut els últims 50 anys.

Que no puguin entendre que el sistema de les corporacions culturals clàssiques, un quasi monopoli basat en el control dels drets d’autor, està fent aigües.

Que avui els nous creadors arriben directament al seu públic, amb una llibertat creativa inèdita, sense passar necessàriament per discogràfiques.

Que el preu que havíem pagat per un CD ara ens fa riure , de tant exagerat que era.

Que aquests grups de pressió tenen els dies comptats, ells ja ho saben, nomes volen allargar tant com poden el temps que els hi pot quedar abans de jubilar-se.

Jo no accepto que em vulguin fer triar entre convertir-me en pirata o apostar per les multinacionals. Tots sabem que cal trobar una formula de retribució per creadors i productors artístics, sense que calgui viure de la herència durant setanta anys.

Amb el sistema antic ens havien portat cap un mon monopolitzat amb “super-estrelles” fabricades a cop de campanya de publicitària, on els creadors lliures quedaven asfixiats. Qui vol ara tornar enrere, si no son els que viuen o pretenen viure de la herència?

Tots som capaços de baixar-nos una sèrie de TV gratis i gaudir per un dia del sentiment llibertari de no pagar. Però això no vol pas dir que això sigui realment el sistema que proposem. Ni pirates ni monopolis.

A veure quan els nostres dirigents es posen a treballar seriosament el tema i ens ofereixen solucions viables i raonables. O si no ho entenen, poden deixar el pas a una nova generació, de gent de la cultura o d’empresaris, que ja han entès com funciona aquest mon. Potser hi ha pendent un canvi de generació i cadascú hauria de fer els seus càlculs. En molt casos, el país no pot esperar fins que tinguin 67 anys per a passar el testimoni.

Feliç Any 2011!

2010-12-30T12:05:00.003+01:00

Feliç any nou!

Aquest vídeo es vell com el Charles Chaplin, però es pot tornar a veure i sempre fa riure...

dinner for one, vostfr, très drôle !!

Carregat per asilis93. - Comèdia, series d'humor, monòlegs i vídeos divertits.

Art i canvi climàtic

2010-12-29T14:47:00.001+01:00

“Potser la musica salvarà el mon”. Avui he descobert que això ho va dir Pau Casals. Ho he descobert avui a una web de músics d’Estats Units.

Crec que tenim molt en comú amb aquests músics americans.

Són una associació de músics que volen millorar el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic MUSE) http://www.musemusic.org/

Ells diuen: molts músics troben a la seva terra la inspiració pel seu art. Ara haurien de mobilitzar-se per a salvar aquesta terra.

Ells s’inspiren en la terra i recullen diners per a editar CD musicals. El producte d’aquesta activitat va a petites organitzacions que fan projectes ecologistes

Els amics de MUSE no estan sols. Mols artistes s’estan mobilitzant , a Europa també. Les iniciatives son diverses: teatre inspirat en la falta d’aigua a l’Àfrica, exposició de fotografies, art participatiu amb teatre de carrer, exposicions de pintura..

Moltes associacions funcionen amb la idea de facilitar idees als artistes que volen que el seu art doni forma a les noves històries que faran viable la futura civilització respectuosa amb la terra.

Als que us sentiu artistes i estimeu la terra, us recomano la web “Lab for culture” de la European Cultural Foundation. Hi ha un treball , en versió castellana, sobre “Cambio climático: los artistas responden”, on podreu trobar una sèrie d’iniciatives, individuals o de grups d’artistes que ja funcionen.

En parlarem més. Les possibilitats son moltes. Només cal perdre la por i atrevir-se a canviar el món des d’ara.

Estic buscant iniciatives semblants aquí. De moment, nomes trobo « Viu al parc ». Ja n’hem parlat. Un programa artístic que funciona als parcs naturals de la provincia de Barcelona. http://gentcreativa.blogspot.com/2010/11/viu-el-parc-aquest-diumenge.html

Vacances per a gent creativa

2010-12-28T10:50:00.003+01:00

Com son les vacances de la gent creativa? Per què persones que canten fan teatre, pinten o toquen la guitarra... haurien de fer unes vacances passives, com espectadors passius?

Per a la gent creativa, les vacances no són un simple consum, sinó una oportunitat per a actuar de forma creativa. O no?

Si voleu començar a fer turisme creatiu i aneu a la vostra agència de viatges potser tindreu un desengany. La majoria encara no n’han sentit parlar. Però podeu anar a Internet i buscar Creative Tourism Network (versió Català) http://www.creativetourismnetwork.org/conferencia/

Si visiteu aquest espai tindreu la sorpresa de veure que avui ja podeu trobar ofertes de turisme creatiu, molt variades.

Molts d’aquests gestors turístics de nova generació eren a Barcelona els proppassats 9 i 10 de desembre, a l’edifici de la Pedrera. Era apassionant parlar amb aquesta gent extraordinària. Per exemple, veureu que podeu visitar Creta d’acord amb les vostres preferències i trobar oportunitats de participar en tallers de cuina, de fotografia o de dansa, cadascú tria allò que li agrada.

Podeu anar de viatge amb la vostra càmera fotogràfica i visitar una ciutat amb un guia fotogràfic a Sri Lanka, a New York o a Barcelona.

Podeu anar a Suècia i viure en un espai natural amb activitats artístiques o excursions guiades.

Podeu trobar estades amb propostes de tallers artístics molt diversos a Canterbury (Regne Unit), a Nova Zelanda, a New Mexico (EUA), a Venlo (Holanda), a Zaragoza (Espanya), a Budapest (Hongria) o a Zagreb (Croàcia).

Podeu fer una visita diferent a Paris (França), amb un guia voluntari que us permet visitar el barri que trieu, i conèixer les activitats creatives mes diverses.

A Barcelona podeu trobar un seguit de propostes de tallers artístics de tota mena.

La bona noticia, que vaig poder constatat a la Pedrera és que hi ha un munt d’emprenedors que estan preparant noves ofertes amb activitats diferents a diversos llocs. Caldrà estar a l’aguait i no tornar a fer turisme de consum. Es més car i més trist, si sou gent creativa. Tots aquests emprenedors es tornen a trobar l’any que ve a Paris, on l’ajuntament ja ha vist la llum i juga la carta creativa.

Molta gent ja ho sap fa temps que hi ha formes de viatjar diferents. Que no cal anar tant lluny per a trobar un món nou i diferent. Que podem trobar un món de meravelles en un poble petit o una illa. Que no es pot anar a qualsevol lloc del món i visitar una cultura diferent com si fóssim uns marcians, des d’un hotel de cinc estrelles.

Hi ha molta gent que ja ho sabia. Ara comencem a trobar emprenedors que saben fer les coses i que les posen a l’abast a la xarxa d’Internet. Els temps estan canviant!

Gent creativa que fa projectes: visiteu les fitxes d’aquest blog

2010-12-28T10:30:00.001+01:00

Cada dia som mes els que treballem per a incorporar l’art a la vida de cada dia, per a donar sentit a la vida de la gent.

Això és precisament el valor de la gent creativa. Gent que vol recuperar l’art per a la seva vida i la seva vida social.

Nosaltres no ens volem embolicar en teories, que n’hi ha.

Si voleu saber què hi ha i que es pot fer en aquest camp, us recomanem el nostre FITXER de projectes. Nomes cal veure, al mateix bloc Gent Creativa, la pestanya que hi ha a d’alt.

De moment, encara no n’hi trobareu molts, però hi ha gent creativa que port l’art a l’escola, al barri i a la ciutat, a la cohesió social amb la immigració, a la defensa de la natura, al turisme i a l’empresa.

Hem trobat exemples a tot el mon, també aquí.

Estem oberts a omplir més fitxes amb els projectes que ens presenteu...

Veus per la música i la integració

2010-11-30T12:00:00.003+01:00

A Barcelona funciona un grup amb quest nom des del 2004. Cada dia surten bones sorpreses. M’encanta que es declaren deixebles del famós projecte de Veneçuela. Ja n’hem parlat aquí dels joves de José Antonio Abreu a Veneçuela: http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/parlem-de-280000-nens-i-joves-que-fan.html

Per cert, no sabia que li han donat el Premi Príncep d’Astúries, fa un parell d’anys. Ben fet.

El grup de Barcelona tenen una coral i una orquestra amb nens i joves de 5 a 15 anys. Els hi ofereixen formació musical i instruments. Quan no poden pagar-s’ho, i això passa diuen, en un 40% per cent dels casos, tenen finançament gratuït amb la Caixa. Volen ajudar als nenes amb risc d’exclusió. Per això conviden a aquells originaris d’Amèrica Llatina i Marroc juntament amb nens originaris de Catalunya, amb presencia de famílies de rendes baixes.

Tenen llista d’espera, ampliarien si tinguessin més diners. Aquí es poden gastar diners i saber que son ben gastats, si algú te dubtes i no sap que fer-ne i per això no fa res.

El seu objectiu es trobar-se, millorar la convivència, el diàleg intercultural, l’autoestima.

Fan trobades amb les famílies que hi porten plats cuinats per elles originaris dels seus països.

Trobareu mes informació a un reportatge que hem trobat al Periódico de Catalunya amb el títol "Convivencia musical" (veure pdf adjunt), d’aquest mes.

Podreu veure els nois i noies en acció en un vídeo del programa Babel de TVE. Apareix en mig d’altres temes, com vells oficis i cuina boliviana, però val la pena: http://www.rtve.es/alacarta/todos/ultimos/dia-0.html#930490 (minut 20) i podeu conectar amb ells a Asociación Músicos por la Paz y la Integración: musicospazintegracion@yahoo.es

Si teniu un congelador gran i horitzontal com els dels gelats...

2010-11-18T12:56:00.001+01:00

Si el teniu, o sabeu com trobar-lo, podreu participar en un projecte artístic, d’aquells que mobilitzen gent creativa.

Un projecte als instituts de Barcelona, amb artistes que posen en marxa els tallers.

Els alumnes participen en la ideació i realització de l’obra.

Treballen durant tot el curs escolar, en horari lectiu i juntament amb un equip de professors.

Són l’associació A Bao A Qu http://www.a-abaoaqu.org/ que ara justament té una exposició amb els treballs realitzats del 16 de novembre a l’11 de desembre de 2010 al Nivell Zero de la Fundació Suñol (c/ Rosselló 240).

Als que en vulgueu saber més us recomanem el bloc “En Residència, creadors als instituts de Barcelona” http://blocs.xtec.cat/enresidencia1011/

Enhorabona als artistes, alumnes, professors i responsables del Consorci d’Educació, gent creativa a Barcelona. Una bona sorpresa.

Ho podeu llegir al diari Avui el proppassat dimarts 16 de novembre: Tots som artistes

No oblideu el congelador, els hi fa falta per un projecte que està començant

Opera al cafè!

2010-11-10T11:53:00.004+01:00

Però què be que s'ho passen a Pamplona amb l'opera!

S'ha de veure, no us ho explico.

Mireu només les cares de la gent

Això és opera i no el que fan als teatres No ens fa pensar?

Viu el Parc... aquest diumenge

2010-11-05T12:51:00.002+01:00

Una oportunitat per a gent creativa menuda..

És una festa on les famílies, nens i grans, entren en el joc i fan una munt de coses que no fan pas cada dia.

Festa major del parc al Castell d’Olerdola:
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=3869

Sobre originals i còpies

2010-11-05T12:40:00.003+01:00

Poques coses son més sagrades entre nosaltres que les obres d’art, sobretot els originals. Quan pensem que estem davant d’un original i ens diuen que “només és una còpia”, automàticament sentim que l’objecte sagrat ja no ho és, la llum s’apaga i ens quedem a les fosques.

Qui ho diria, que avui, quan ja estem de tornada de tot o gairebé de tot, encara estem en aquests jocs. Pels més escèptics, una pregunta: qui penseu que té una consideració més intocable entre els barcelonins, l’arquebisbe o en Antoni Tàpies?

Doncs ara resulta que el MNAC ens dóna l’agradable sorpresa de jugar amb el tema. No juga amb l’arquebisbe sinó amb l’art. Poca broma. Ha penjat pels carrers de Barcelona unes reproduccions d’obres d’art “consagrades”. Les trobo molt maques i així he decidit que no cal que vagi a veure l’original a Montjuic. http://www.elmnacprenelcarrer.cat/cat/ubicacion-plano.php

En canvi si que us recomano que aneu a veure una pel·lícula al Verdi que també juga al la frontera del sagrat, aneu a veure “Copia certificada”. No és pas una pel·lícula de missatge, com dèiem abans quan algun volia fer-nos un sermó disfressat de pel·lícula, sinó una pel·lícula de debò, que us deixarà marejats, podeu perdre el nord i sortir-ne completament “laics” sobre els sagrats principis de l’art desprès d’un joc tant divertit.
http://www.20minutos.es/cine/cartelera/pelicula/30966/copia-certificada/

Tot plegat, perquè gosen fer una pregunta: què es mes important, l’objecte artístic o la persona que el mira o l’artista que el crea? Una pregunta que podria posar en crisi els nostres valors: vull dir el valor de les fires d’art i de les subhastes boges d’objectes “sagrats”. Quan parlem d’art, parlem de gent o parlem d’objectes?

En fi, que potser que ara no podrem fer tanta conya sobre la Sagrada Família que sembla que aquests dies serà objecte, molt objecte, de veneració per part d’una ciutat que es pensa de debò que és laica, però que ha tingut els túnels del AVE penjant d’un fil durant tot un any, encara que tots els enginyers del planeta els portessin la contrària. A Europa no s’ho creien: un segle esperant el tren d’ample europeu, i ara que finalment ja semblava nostre, la Sagrada Família es plantava al mig.

Per cert, que tot plegat, ho estant construint sense llicència municipal. Per que pels socialistes de l’ajuntament, és un tema sagrat, és clar.

Som un cas. Aneu a veure la pel·lícula, us divertireu. També podeu visitar el MNAC si voleu, però sense fer genuflexions, si us plau. Una mica de dignitat.

De Barcelona a Lió

2010-11-03T12:03:00.003+01:00

De Barcelona a Lió no hi ha tanta distància. És un salt, en cotxe, en tren o en avió, es pot fer en un cap de setmana..

Però penso que alguns hi hauríem d’anar de tant en tant a peu, en peregrinació. Per què a Lió hi ha meravelles que no trobareu si peregrineu a Santiago.

Parlo de Lé Défilé, un espectacle de dansa itinerant al carrer, amb 15 grups que produeixen el seus vestits i les seves coreografies durant 6 mesos de creació i de feina.

Us puc assegurar que no trobareu res semblant a Barcelona. Ara us diré per què.

Si decidiu anar-hi, recordeu que a Lió s’hi menja molt bé. Jo tinc un gran respecte per la gent que cuina bé. El Défilé es fa al setembre, o sigui que us podeu preparar amb temps.

Per cert, a Lió també hi fan la Biennale de la Danse, un esdeveniment de prestigi europeu, que es va passar uns anys sense omplir, tot i la seva qualitat i el prestigi dels seus artistes de primera línia. Però, en lloc de fer-ho a l’estil barceloní, tot contractant experts en màrqueting i una bona campanya publicitària i crear la marca “Barcelona dansa”....varen aplicar la imaginació creativa que tan bé els hi surt a la cuina. Varen inventar Le Défilé.

Era pura lògica. Als lionesos els hi agrada la dansa? Es clar que si. Però això no comença per pagar una entrada i seure. Això comença per sortir al carrer i ballar. Elemental. Ho van fer així i els hi va sortir Le Défilé. Ara els lionesos, tota la ciutat, l’àrea metropolitana amb suburbis, immigrants, marginals i aturats, preparen un espectacle i surten al carrer. Ara es venen les entrades de la Biennale sense campanya publicitària.

El Défilé es finança amb el pressupost de promoció de la Biennale,. També es finança amb el pressupost de seguretat i de cohesió social, previsió de conflictes ètnics, integració laboral de minusvàlids i d’aturats. Parlem de valor social d’un projecte realitzar per artistes, no per assistents socials.

Aquests milers de ciutadans que ballen amb entusiasme cívic fan art i xalen com bojos. Fan art, no art pobre o art social o art comunitari. A veure si ens entendrem per una vegada. Els projectes que es presenten passen per una selecció acurada si volen rebre l’ajut previst. Treballen durant mesos amb artistes per a posar apunt l’escenografia, el vestuari o les figures ambulants. Mobilitzen i entrenen amateurs i voluntaris. No oblidem que son Le Défilé de la Biennale de la Danse, poca broma. No s’hi valen nyaps ni “chapuzas”.

Per què quan parlem del “valor social” de l’art o de la cultura, no s’hi val qualsevol cosa. L’art es un esforç creatiu que podem trobar en qualsevol persona, que pot arribar allà on el seu talent, el seu treball i els seus mestres el poden dur. Tothom en pot fer, d’art. Nomes caldrà que cadascú reconegui els seus límits. A Lió al carrer, podrem veure milers de dansaires que demostren un esforç extraordinari i molt talent, dirigits per gent que sap què vol dir creació artística. Voluntarisme i populisme, no. Els nyaps no enganyen més que aquells que volen ser enganyats.

És clar que molts no en volen saber res d’això. Molts creuen en l’artista excepcional que normalment trobarem al costat del poder, un brillant a la corona del rei. Una categoria sagrada per a una funció sagrada. Una figura distant que mai entrarà en contacte amb el poble baix. La resta son “activitats populars”, tan se val si són castellers com dansaires, art dels pobres i per a pobres. Pobra gent que sovint amb pretextes d’identitat repeteixen cada any les mateixes activitats sense cap creativitat. Aquí l’art esdevé classista, i sense cap mala consciència.

Alguns no aniran mai a Lió, que queda tan a prop.

Aquí podeu llegir més sobre els criteris del Défilé : http://www.biennale-de-lyon.org/Danse2010/DP-defile_2010.pdf

Aquí podeu veure algunes imatges : http://www.biennaledeladanse.com/fr/lm/part2/defile/

Els “Quaderns d’Acció Social i Ciutadania” d’aquest mes

2010-10-26T14:40:00.001+02:00

Els Quaderns, una revista d’estil universitari, publiquen aquest mes un numero extraordinari sobre “El retorn social de la Cultura”. El tema doncs resulta més viu del que semblava quan comentàvem fa pocs dies l’informe anual del Conca (vol dir, consell nacional de arts. “Societat i cultura”: l’aposta del CONCA )

Es una revista en paper. Com les d’abans. Els interessats la trobaran a DIXIT http://dixit.gencat.cat

A aquest número de la revista de la direcció d’Acció Social hi participa el Departament de Cultura , cosa que no té res d’estrany, per que es precisament aquest departament qui patrocina el programa artístic més potent que tenim a Catalunya, que jo sàpiga, orientat a la cohesió social. Vull dir el famós “Tallers per a la festa” . http://www.tallersperalafesta.org/portada/principal.asp

Us recomano que visiteu el web per que les fotos son molt espectaculars, i per que si assistiu a alguna d’aquestes festes hi trobareu un gust particular. Vull dir que no son festes amb els elements tradicionals de tota la vida que ja nomes encanten als que son del poble i per la festa major.

Aquí trobem festes creades des del principi per artistes, entitats i voluntaris. Això es nota. Fa pocs dies recomanava visitar la festa que s’han inventat a Agramunt al voltant dels torrons. Ho trobo genial: muntar-se una festa amb torrons i imaginació per a crear una llegenda escenificada al carrer amb gent i ganes. Es una experiència contagiosa. Dóna ganes de viure, veure la gent creativa en acció.

Enhorabona doncs pels Quaderns: ja ens feia falta una mica més de reflexió teòrica sobre un tema, art i valor social , de plena actualitat al sector cultural europeu.

Per cert, a la mateixa web de Cultura hi trobareu una col·lecció de documents realitzats per IGOP, institut de govern i polítiques publiques. Joan Subirats i Xavier Fina de la UAB treballen en aquest mateix tema des de fa un parell d’anys. Us recomano l’informe (en forma resumida) “El retorn social de les polítiques culturals”. www.gencat.cat/cultura/publicacions

Bé, que ningú s’espanti ara, que no ens volem tornar universitaris nosaltres també. Continuarem fent la nostra feina: buscar i explicar projectes artístics amb valor social, projectes que milloren la cohesió social, la feina, la salut, la relació amb la natura o l’educació. Gent creativa que crea, que millora i que gaudeix de la vida. No parlem d’artistes d’anar per casa, parlem d’artistes.

Nota Cleveland

2010-10-20T14:04:00.003+02:00

Al Museu de les Arts de Cleveland han descobert la gent creativa

Continuem parlant de valor social dels grans equipaments artístics. Ja hem comentat el cas del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. M’agradaria comentar-vos algun dia com s’ho fa el Museu Etnològic que tot i ser un dels mes pobres (en diners, vull dir) de Barcelona, és un dels que més valor social arriba a crear. M’agradaria comentar com el MNAC, un altre museu, son veïns a Montjuïc, no acaba de trobar la manera de fer-ho. Aquí es veu clar que no és pas una qüestió de diners

(Podeu saber mes sobre l’Etnològic I sobre com s’ho fa, amb el vídeo de l’entrevista a Pep Fornés Visions i Projectes de gent creativa... )

És una qüestió d’idees. Per això ens interessa el cas del Museu de les Arts de Cleveland. S’han aliat amb un centre educatiu, University Circle University Circle Inc., han buscat espònsors, artistes, voluntaris..i han mobilitzat diversitats culturals a la ciutat i a altres països. Ja van per la vintena edició, si voleu divertir-vos, ja podeu apuntar-vos-hi pel juny del 2011.

Però parlem ara de Cleveland i del seu Museu de les Arts que un cop a l’any envaeix el carrer.

http://www.clevelandart.org/events/art%20festivals.aspx?pid={4724DB39-449D-4E6D-99F1-1DC008462AAB}

Estem parlant d’un esdeveniment artístic i participatiu, on prima la diversitat. On els tema de cada any desenvolupa un aspecte de les pintures del Museu. El lema de les creacions de l’any passat era « Chiaroscuro, la seducció de la Penombra ». El de l’any vinent encara no es coneix.

Es una desfilada anomenada “Parade the Circle”. University circle és una plaça de la ciutat característica per la seva diversitat ètnica. Allí circula la desfilada.

Durant més de 20 anys, el Museu signa un esdeveniment que marca el calendari d’estiu de la ciutat. Color, musica i art per a totes les edats. Hi juguen artistes nacionals i internacionals, juntament amb artistes locals, famílies, escoles, grups de les diverses comunitats, ninots gegants, dansaires, mascares d’artesania, grups multicolors. Inclou activitats d’entreteniment, menjar...

L’art pot donar sentit a la vida

2010-10-08T13:29:00.003+02:00

A pocs dies de la reunió anual de la Cultural Action Europe , publiquen a la seva web un article curt de la seva presidenta, Mercedes Giovinazzo, una europea de Barcelona que des de fa nomes un any està donant un cop de timó substancial a aquesta entitat que agrupa xarxes culturals d’Europa.

Recordeu que ja en parlàvem fa pocs dies, de Cultural Action Europe, en relació amb un tema que portarà cua al mon cultural, també aquí. Parlàvem aleshores del “valor social de la cultura pels ciutadans”, de la forma de justificar diners públics en un projecte cultural que suposadament aporta valor social: Podem parlar del valor social de l’art?

Valor social de l’art era també el tema del nostre CONCA, el consell nacional de les arts de Catalunya, que porta poc temps d’existència i que encara no fa molt soroll: “Societat i cultura”: l’aposta del CONCA

Doncs ara, podem dir que Cultural Action Europe i la seva presidenta apunten al cor del problema. Som capaços de proposar un sentit a la vida per als postres joves? Quan la qüestió no és ja un tema personal sinó ciutadà, sembla que és de la màxima actualitat: http://www.cultureactioneurope.org/lang-fr/news-archive/39-2008/619-reflections

Aquesta és justament la força de la gent creativa: no es tracta d’assistir a molts concerts al Liceu o al Palau sinó de veure com l’art que practiquem projecta la seva llum sobre els altres. Si cantem en una coral hi guanyem nosaltres i hi guanyen els que ens escolten.

Precisament, és una donació que ens surt de dins, no donem coses, ens donem, és la matèria prima del sentit de la vida. És, com diuen els de l’associació Congrés , tot recordant la frase de Dostoievski, “…i si la bellesa pogués salvar el món?” La seva pregunta continua vigent, avui més que mai: http://gentcreativa.blogspot.com/2010/02/gent-creativa-de-tot-el-mon-barcelona.html

Per cert, el “Congrés de Barcelona” que anunciàvem aleshores s’ha endarrerit fins el cap de setmana de Tot Sants del 2011. Ja en parlarem

Com genera valor social el Gran Teatre del Liceu?

2010-10-06T13:54:00.001+02:00

Fa uns dies parlàvem de les iniciatives al mon cultural europeu relacionades amb l’art i el valor social que pot crear. Fins i tot, explicàvem les propostes que hi han sobre la taula per a valorar aquest tema amb indicadors a l’hora de justificar l’ús de recursos públics.

Doncs aquest mateix tema sembla que preocupa al Liceu de Barcelona. En un article que publica el seu director Joan Francesc Marco (La Vanguardia del 25 de setembre) afirma que el Liceu “actua a la nostra societat com vehicle de cohesió, oferint al ciutadà un entreteniment cultural prestigiós i d’alt nivell formatiu“.

L’afirmació del director és rotunda tot i que no dona detalls sobre com realitza aquesta missió de cohesió social envers al ciutadà.

Si voleu mes informació sobre les activitats de valor social del Liceu podeu visitar el seu espai a la web, especialment a l’apartat “Activitats Educatives“ http://www.liceubarcelona.com/index.php?id=11

Per cert, recordem aquí un bon exemple d’activitats de cohesió social a la Philarmonica de Berlin en relació amb instituts de barris d’immigrants, amb un projecte de dansa que implica al propi director de l’orquestra Simon Rattle, (veieu si voleu més detall, en aquest mateix bloc, “Com la creativitat pot canviar la vida de la gent“, http://gentcreativa.blogspot.com/2010/01/com-la-creativitat-pot-canviar-la-vida.html)

En tot cas, el tema és sobre la taula. Tot comentant les dificultats financeres que passa el nostre Liceu amb la crisi actual, el propi Joan Francesc Marco ho planteja així en el seu article “Tots som conscients de que en períodes de crisi es tendeix a banalitzar el valor de la cultura i a relegar-la en front de necessitats bàsiques socials...“ Una reflexió que moltes institucions artístiques s’estan fent segurament en aquests moments.

Gitanos i cultura europea

2010-10-01T13:20:00.002+02:00

Fa pocs dies, els caps de govern la Unió Europea van celebrar a Brussel·les una comèdia de vergonya sobre el tema dels gitanos. Això no pot quedar així.

Estem parlant d’uns 12 milions de persones que a molts llocs de la UE estan patint misèria i tractes racistes. Una comunitat que, tot i que van patir un holocaust particular amb mig milió de morts als camps d’extermini nazis, no compta amb el respecte ni l’ajut dels europeus d’avui.

Ara, quan els partits veuen que l’extrema dreta va amunt, es precipiten a utilitzar els seus arguments i a identificar la misèria d’alguns gitanos amb la delinqüència.

La situació dels gitanos es molt diversa, a cada país ho és. No es tracta d’afegir-se als que son bons per a resoldre un tema d’aquesta complexitat amb quatre frases superficials. No hi ha solucions clares i senzilles.

Però sabem que no podem amagar les deixalles sota l’estora i fer veure que no existeixen. Portem dècades de tancar ells ulls o mirar cap un altra banda. Ara hauríem de presentar un diagnòstic i proposar una política europea sobre aquestes comunitats.

No fer-ho es facilitar el camí al racistes.

En aquest moment voldríem afegir un ingredient per la solució futura. Aquest conflicte no es simplement un tema de supervivència i pobresa. També és un cas flagrant de manca de diàleg intercultural, d’incomprensió mútua, de malentesos acumulats anys i anys. També és doncs un conflicte cultural. Aquí ens cal doncs gent creativa

Aquí caldria doncs aplicar també recursos artístics per a millorar la cohesió social. Els gitanos compten amb un tradició musical extraordinària. Si posem en marxa un programa des de la base, amb formació i practica musical als nois i noies d’aquestes comunitats, estaríem posant les bases per recuperar la dignitat d’aquesta gent i facilitarem les oportunitats d’intercanvi.

D’experiències no en falten , en aquest sentit. Ara caldria fer-ne una política cultural europea que desenvolupés la formació, la practica, la recerca, la promoció de grups emergents, els projectes musicals híbrids. Hi ha precedents en el mon del jazz negre als Estats Units, amb el flamenc , tot i que no podem parlar de politiques culturals.

Comptem també amb una petita experiència a la “Carrera del Gancho”, una festa celebrada a Zaragoza l’any 2005 amb participació de gitanos d’aquest barri. La musica va ser el pont que va facilitar la cooperació entre grups

http://www.fusic.cat/projectestancats/carreradelgancho/www.carreradelgancho.org/principal.html

En aquest mateix bloc hem comentat el cas de Nova Orleans desprès del Katrina, de com la musica es un component de recuperació de la comunitat, de la seva dignitat. El tema s’està presentant en una sèrie de TV als Estats Units que ja ha arribat aquí , sobre el barri de Tremé i la musica popular

http://gentcreativa.blogspot.com/2010/05/el-barri-de-treme-new-orleans-ja-te-la.html

També trobem exemples a les favelas de Rio de Janeiro. És el tema de la pel·lícula de Fernando Trueba, el Milagro de Candeal. http://www.clubcultura.com/clubmusica/candeal/trueba.htm

Invasions massives a la nostra ciutat. No hi ha cap remei?

2010-09-28T14:30:00.000+02:00

Pels que vivim a Barcelona o hi fem una visita de tant en tant, ens serà fàcil imaginar-nos la riuada de gent que baixa per la Rambla o si ho preferiu una mica més fi, pel Passeig de Gràcia. Turistes. Altres ciutats coneixen aquest fenomen. Una invasió que sembla inevitable si en volem els beneficis econòmics que comporta.

Ara ens preguntem què hi pinten en aquest fenomen la gent creativa? Segons les estadístiques que tenim, als seus països d’origen, un mínim de 20 a 25 % dels adults són gent que practica les arts, sols o en grup. Podem pensar doncs, que dins d’aquesta riuada indistinta de personal també hi trobaríem una proporció semblant.

Però, em direu, saber-ho no ens arregla res. Si fa no fa, tots es comporten d’una forma semblant. El turisme que hem fabricat és, en bona mesura, un fenomen de masses i la gent es comporta tal com s’espera que es comporti, massivament.

En fi, no sempre. Hi ha gent creativa que ve a Barcelona a practicar una activitat artística, individual o en grup. Cada dia més. I cada dia més, es troben amb gent creativa de la ciutat i fan coses junts. Aquí podem posar molts exemples: els més vistosos son les corals, orquestres i grups de dansa que venen i actuen gratis davant de molt públic. (Si us interessa us podem donar un contacte per a assistir-hi). http://www.barcelonacreativa.info/

Hi ha gent que ve a pintar i conèixer tallers de pintura, que ve a fer fotografia o vídeo, a fer cuina, a aprendre a ballar flamenc…

N’hi ha cada dia més

Es clar que em direu que son un minoria, per que la majoria s’apunten al sol i platja, a les visites de monuments fotografiables, a visitar museus que “cal veure” a tota velocitat. Evident. Per recordem que estem entrant en situacions de “cua llarga” .( Veieu la sèrie dels cinc articles en aquest mateix bloc*).

En dues paraules, això de la « cua llarga » és un fenomen que s’està repetint en tots els mercats culturals: llibres, series de TV, musica, programes de TV…Tot i que el màrqueting cultural continua venent els productes mes massius, cada dia hi ha mes gent que sap utilitzar Internet per a descobrir allò que prefereix, allò que li agrada de debò, encara que sigui minoritari. Les grans audiències baixen, les vedettes prefabricades ja no son allò que eren.

Per això en diuen la teoria de la « cua llarga », per que els productes minoritaris, petits però molt nombrosos, arriben fins i tot, a sumar més que els productes massius promocionats per les grans industries. Passa amb la música, comença a passar amb el turisme. El visitant creatiu prefereix dissenyar-se un viatge al seu gust, on ell mateix actua, on troba col·legues d’altres llocs que comparteixen amb ell el gust per la música o per la gastronomia.

Barcelona ja ha posat en marxa un sistema per a facilitar als visitants creatius les oportunitats que busquen, cadascú la seva. Ara ja està en marxa la formació d’una xarxa de ciutats grans mitjanes i petites de tot Europa, una xarxa de ciutats obertes als visitants creatius. Al desembre es reuneixen a la Pedrera, a Barcelona.

Es una oportunitat per a entrar a la xarxa europea. Paris i Roma ja en formen part.

www.creativetourismnetwork.org

*“La cua llarga” Sèrie de cinc articles sobre com, en el mercat cultural, els grups petits arriben a sumar més que el grup majoritari.
http://gentcreativa.blogspot.com/2010/09/serie-long-tail-1-la-cua-llarga.html

Sèrie The long tail 5 ("la cua llarga")

2010-09-23T12:46:00.002+02:00

Cinquena i última entrega dels cinc textos sobre un article clàssic i famós al mon dels negocis culturals i Internet

Molta gent creativa fa música a Catalunya. Ho sabem

Això no és una afirmació gratuïta ni un bon desig sense conseqüències. Això és una cosa que està passant i que no fa soroll. És un fet que ens diu que els temps actuals ja no son com eren quan nosaltres érem joves. Que el mon potser funcionarà amb regles de joc diferents mentre alguns es capfiquen en recuperar allò que ja no hi és ni te raó de ser.

Però, això, no és greu, per que tot indica que anem cap a situacions on la diversitat es possible. Que ja no caldrà disfressar-se de persona mediocre i vulgar per a ser acceptat i sobreviure. On cadascú buscarà allò que li agrada de debò, no allò que els altres diuen que ara toca.

Estem sortint del segle de la mediocritat imposada per les multinacionals. Amb talent, un producte diferent i la comunicació idònia podrem sobreviure (no serem els primers ni els mes famosos) però farem la nostra creació i trobarem gent capaç d’apreciar-la. I amb una mica de gràcia, en podrem viure, si som emprenedors.

Però deixeu-me que us expliqui la historia que he començat però que no he explicat fins al final.

Recordeu que us parlava de la fira de musica emergent FIM de Vila-seca. Que organitza anual una trobada cada mes de maig, cada vegada amb mes èxit. Els músics seleccionats es presenten a Internet, ofereixen el seu catàleg. Tenen contactes directes amb els empresaris de sales de concert i troben el seu públic via web, Twitter i Facebook.

El que això té d’especial es que tot plegat funciona sense publicitat i que els millors, arriben cada any a nivells de primera fila en el mercat català. En la proppassada edició s’han presentat uns 600 grups (estan creixent a un ritme sorprenent del 60% a l’any) i 40 surten seleccionats, en tots els estils i idiomes. La promoció on line, de boca a orella, fan possible que un d’aquests grups ompli el Palau de la Musica dues vegades seguides dins del mateix any. Son coneguts, viuen dels concerts.

Han aconseguit allò que durant dècades era impossible aquí i arreu. Fer la musica que ells volen fer, arribar al seu públic, no adaptar-se a les vulgaritzacions prefabricades de les discogràfiques per a competir en el mercat. No arribaran a ser “estrelles“ de discogràfica però fan la musica que volen fer.

Si nomes 40 son seleccionats, què passa amb la resta fins a 600? Doncs, que el maig vinent es presentaran un 60% més de grups. Per que aquest “cercle virtuós“ funciona sobre una “piràmide“ de gent creativa on els millors pugen pel seu talent i on tothom sap apreciar el talent. On molts dels que escolten música també en fan o l’interpreten.

Ara aquesta gent creativa treballa en allò que li agrada i sap fer, creativitat. No estan a la cursa per fer “el salt a la fama“. No lluiten per a ser primers en vendes, sortir a Eurovisión ni omplir estadis. No juguen en un joc ple de trampes on no se’ls hi ha perdut res.

Aquí un es pregunta què caldria fer per que això anés a més. Si no volem caure en manipulacions, la autèntica ajuda ha de donar més formació, més qualitat, mes oportunitats de contacte, més intercanvis.

Per que fent això donem una llum d’esperança en el futur a molts joves, un ingredient de gaudi en la seva vida, un factor de cohesió social, descobrim una forma de societat més sensible i civilitzada, un vehicle de diàleg intercultural, una oportunitat de educar-se de forma mes creativa, oportunitats de feina com artistes, tècnics i emprenedors. Mes dignitat i autoestima.

No es tracta d’ajudar-los, sinó de retirar obstacles, d’obrir portes. Avui ja son molts, molts mes dels que imaginem.

Tot plegat és una qüestió de model social. No som davant del fanatisme de la “secta Internet“. Parlem com hem dit, de talent, treball, sensibilitat, comunicació, d’emprenedors. Tant se val si ho fem o ho trobem a la TV, a Internet o al carrer.

Deixem enrere la massificació i el fanatisme, l’obsessió pel consum, les actituds passives.

Són bones noticies per aquells que us agraden les bones noticies. Aquí sempre en trobareu, això és la meva feina.

P.D: última hora: ens arriba un exemple d’utilització d’Internet per a fer difusió de musica de grups “petits”.

Llegiu l’’article adjunt i visiteu la web... això està funcionant : http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Concierto/cualquier/parte/elpepiespcat/20100912elpcat_14/Tes

Sèrie The long tail 4 ("la cua llarga")

2010-09-21T14:18:00.004+02:00

Quarta entrega dels cinc textos sobre un article clàssic i famós al mon dels negocis culturals i Internet

Com podem entrar en aquest mon nou que encara no veiem?

Si mirem atentament els exemples d'Amazon, Netflix, Rhapsody i altres, veiem doncs uns fets que es repeteixen: són llocs webs que ofereixen uns fitxers enormes, on es poden trobar èxits musicals o llibres best sellers, al costat d’una immensa “cua“ de productes minoritaris, desconeguts o passats de moda. Ens estan oferint estocs accessibles pel públic, 20 o 40 vegades més grans que els negocis tradicionals del sector.

Aquesta és doncs una primera novetat que trenca amb els mètodes tradicionals, es a dir, una botiga amb pocs exemplars o un magatzem amb estocs petits. Aquestes limitacions d’espai es traduïen en un màrqueting pensat per a vendre pocs productes en grans quantitats, es a dir, un màrqueting de productes per a tothom, promocions massives per a imposar gustos “passats per aigua“ , mercaderia pel “mínim comú denominador“.

Però, atenció, no n’hi ha prou amb disposar d’uns arxius immensos i de fàcil accés. Ara cal que la gent hi arribi a trobar allò que li agrada, cadascú , diferent. Ara ja no cal comptar amb la publicitat per a orientar les compres, la comunicació esdevé de “boca a orella“, son recomanacions fiables les que ens poden guiar entre milers i milers d’opcions.

A les grans webs com les esmentades, això es fa de formes diverses. Hi ha el sistema automàtic que diu al comprador: “si li ha agradat aquest llibre, aquesta cançó, potser li agradarà també...“ . Naturalment, això passa per que la mateixa web ofereixi els grans èxits comercials que atrauen grans quantitats de públic. Aquest públic o una bona part, acabarà també comprant productes minoritaris. Així doncs, els dos extrems de la cua es reforcen, en aquest cas.

Un sistema equivalent consisteix en oferir a la mateixa web els comentaris d’altres lectors sobre un determinat llibre o producte.

Amb posterioritat a l’article “The long tail“ que comentem aquí, apareixen amb força les xarxes socials a Internet, Facebook és la mes utilitzada a casa nostra. Son el sistema ideal per a donar a conèixer llibres o cançons per a mercats minoritaris, gracies al sistema de comentaris i recomanacions entre el propi públic. Les xarxes socials son un vehicle innovador per passar de la informació ( i de la propaganda) a la comunicació (dues persones es comuniquen)

Un altre mecanisme que ja s’ha provat i que , en el cas de les cançons s’ha vist que funciona, consisteix en oferir cançons, una a una, i per un preu que respongui als costos reals. S’ha vist que aquest preu podria rondar els 25 cèntims d’euro sense produir pèrdues (contra els 1,50 euros que continuen cobren les discogràfiques), tenint en compte que no hi ha costos d’empaquetat, distribució i botiga i que sovint son productes ja amortitzats. Es un preu realista que compensa al comprador les molèsties d’anar a comprar productes pirates amb poca qualitat. Però els segells musicals no en volen sentir a parlar i prefereixen no vendre productes minoritaris tot i que podrien facturar tant com ara facturen amb els productes estrella. Però no estan muntats per a treballar així i la mentalitat no canvia fàcilment.

Però, sigui quina sigui la tècnica, el concepte ja funciona i està demostrat que comporta una gran capacitat de compra sobre productes poc coneguts. Vista la inèrcia dels sectors tradicionals, emergeixen per tot arreu iniciatives alternatives que es van consolidant amb inversions molt petites i molta agilitat. Per exemple, el boom de les pel·lícules documentals que no arriben a produir documentals estrella. Però el volum i la qualitat dels documentals s’ha incrementat enormement en els últims anys, sobre temes que tenen un interès específic o un espai territorial limitat

Entre nosaltres tenim noves editorials que fabriquen només una dotzena d’exemplars i en fan una llançament via Facebook. Amb les recomanacions entre lectors , van apareixent els nous compradors i la editorial els va fabricant a mida que arriben.

En aquesta mateixa línia funciona el model de la fira FIM (música al carrer de Vila-seca) que combina la web i la plataforma Internet amb un esdeveniment al carrer, cada mes de maig a Vila-seca. Els potencials compradors descobreixen els nous productes via Facebook, web i YouTube. Però la “compra“ no es fa on line, sinó que es fa via concerts en directe, que te els avantatges de qualitat que no trobarem pas via Internet o mp3.

Cap a on va doncs el futur? Ara ja no tenim excusa per a acceptar la dictadura dels monopolis musicals, però la solució ja es veu que no cau del cel. No és per que Internet funcioni que tot s’arreglarà. Les plataformes alternatives, com la FIM catalana cal fabricar-les i introduir-les. En cada cas, amb la tècnica mes adient segons el públic i el producte. No hi ha una formula per a tots els casos. Cal imaginació i innovació empresarial. Però ara ja podem dir que les coses estan canviant i que la gent creativa te cada dia mes oportunitats per a fer el seu art i per a donar-lo a conèixer.